31 de desembre, 2008

Feliç 2009!

Els tres components del blog us desitgem una bona entrada al 2009!
..

25 de desembre, 2008

Bon Nadal i molt bones festes a tots i a totes!!!


En aquests dies en què predominen sensacions de pau, amor i harmonia, hem decidit oblidar-nos de les nostres diferències (només temporalment, eh!!!), ajuntar-nos per a celebrar aquest Nadal amb tots vosaltres i desitjar-vos de tot cor unes molt bones festes i un any 2009 ple de noves i satisfactòries experiències spanks.

Hem pensat que, com que és també una època de l'any en la que tots ens intercanviem regals de tota mena, seria una bona idea fer-vos un present nadalenc que al mateix temps tingués a veure amb els nostres gustos especials. Per aquest motiu, us afegim a continuació l'enllaç per a que pugueu gaudir d'un petit vídeo de "Punished Brats", interpretat per la simpàtica i entremaliada Amber Pixie Wells i pel mític Richard Windsor. El seu títol, Father Christmas, ens situa en un ambient propi d'aquestes dates. Els seus protagonistes, com bé podeu suposar, aconsegueixen condimentar la trama amb una bona surra i és que ells saben molt bé què és allò que més ens agrada!!!

Punxeu aquí per descarregar-vos el vídeo

Spankee.bcn, spanker.bcn i mestreton (l'okupa!!!)

22 de desembre, 2008

Novetats, novetats, novetats!!!!


Tal com molt bé us avançava spankee.bcn en una entrada del passat mes de novembre, hem estat preparant tota una sèrie de novetats per a tots vosaltres, constants lectors dels nostres blocs i ferms amants del món spank.

Avui us oferim una nova secció, Spanking i revistes, que enceta el seu primer lliurament amb una entrada sobre la revista Muñeca Sady a sota mateix d'aquestes línies.

Igualment, avui mateix hem actualitzat el nostre bloc de relats (http://spankcatala-relats.blogspot.com) publicant la traducció del primer relat del nostre amic Mauri, també conegut com a Camaleon72, que és com tots ja deveu saber el titular del bloc BottomsredChimaurispankblog. Amb aquest relat, iniciem també tota una sèrie que anirà posant al vostre abast traduccions al català d'obres de distintes persones de rellevància en el món del spanking.

Esperem que les novetats us agradin i que en deixeu els vostres comentaris!!!

Spanking i revistes (I)


Muñeca Sady (1981)

Aquesta nova secció estarà dedicada a les moltes revistes que han acompanyat les nostres fantasies spanks durant molts anys, sobretot quan l’ús d’internet no s’havia generalitzat i no era gens fàcil trobar relats, imatges, comentaris ni contactes relacionats amb el món de les surres eròtiques. I m’agradaria encetar-la justament amb la primera revista en castellà a la que vaig tenir accés, no gosaria dir que la primera que s’edità en aquest idioma.

Muñeca Sady, la primera portada de la qual reprodueixo aquí al damunt, fou una revista de periodicitat mensual dedicada, com deia a la seva portada, a la submissió i a la disciplina. L’editorial d’aquest primer exemplar finalitzava amb la següent frase: Si las palabras rigor, disciplina, obediencia, te dicen algo hondo y conmueven tu ser, excitándote, ESTAS PÁGINAS SON TAN TUYAS COMO NUESTRAS. Publicada per Napint S.A. a partir del mes d’octubre de 1981, només vuit exemplars (si no vaig errat) van veure la llum. Tot i que en l’editorial del seu número 8 s’anunciaven tota una sèrie de novetats, a partir d’aleshores la revista deix d’editar-se.

Després de tants anys és curiosa l’actualitat que té al meu entendre el següent comentari d’aquest últim editorial, que també us reprodueixo a continuació: Sabemos que trabajamos para un sector minoritario, de un nivel cultural superior a la media, y también que MUÑECA no será jamás una publicación masiva. Precisamente por eso tenemos el precio que tenemos y los costos de cada ejemplar se hacen tan altos. Com a anècdota, us diré que el preu de venda al públic de Muñeca Sady era de 180 pessetes, tret d’aquest últim número, que es va vendre a 200 pessetes. Va ser potser aquest increment de preu el causant de la seva desaparició?

Quant als continguts dels seus exemplars, Muñeca Sady oferia en les seves sempre quaranta-vuit pàgines, que alternaven el color amb el blanc i negre, diversos reportatges fotogràfics, dos o tres de relats, algunes seccions amb suggeriments i recomanacions d’altres revistes, de còmics, llibres i pel.lícules, un apartat de cartes dels lectors i un altre de contactes. La temàtica de les surres eròtiques va ser-hi tothora present, com ho demostra aquest fragment extret d’un des relats que apareixia en el seu primer número:

Albert condujo a la chica hasta una silla. La obligó a ponerse de rodillas sobre ella y a colocar las manos sobre el suelo, sosteniendo el peso del cuerpo. Así el culo quedaba en pompa, y las manos, ocupadas, no tenían posibilidad alguna de cubrirlo.
Se puso al lado de Helen y levantó lentamente la falda. La chica tenía un culo espectacular. Las nalgas eran duras y firmes, redondas y sedosas. Albert le quitó la falda por completo y también las bragas. El culo desnudo resultaba más cálido y tentador. También aquellas piernas. Piernas de muslos llenos y suaves, cubiertas por medias negras sostenidas por ligueros.
- Te advertí que cobrarías… Que te la llevarías por partida doble – dijo Albert colocando una mano en la parte superior del hermoso trasero.
- Por favor, señor, le prometo que no volveré a hacerlo - susurró la chica, con una vocecita mimosa a punto de quebrarse en sollozos.
- Por supuesto que te cuidarás muy bien de desobedecer… De eso estoy seguro…
Entonces, con fuerza, dejó caer la mano abierta sobre el culo de Helen. Sintió el azote: esa vibración inconfundible de la carne firme al recibir el golpe de la palma de la mano. Oyó el quejido de la chica y volvió a pegar. Los chasquidos que producían los azotes en el culo de Helen lo excitaron.
- ¡Ayyy, ay, ay…! ¡Por favor, no me pegue más… no me pegue más! –sollozó ella.
Pero para Albert, la paliza no hacía más que empezar. Cada vez con mayor fuerza, acelerando el ritmo, continuó descargando la mano sobre el tentador trasero de la chica. La azotaba sin piedad, mientras contemplaba cómo la piel del culo enrojecía, y sentía bajo su mano el calor de las nalgas calentadas a fuerza de azotes….


Què us sembla com les gastàvem els spanks ja fa més de vint-i-cinc anys? Us ha agradat? Doncs fins aquí aquest petit homenatge a una de les revistes pioneres del spanking a Espanya. Ara n’espero amb ànsia els vostres comentaris i, sobretot, les vostres correccions en el cas que algun de vosaltres, lectors compulsius d’aquest bloc, haguéssiu trobat alguna errada en el contingut d’aquesta entrada o tinguéssiu coneixement de més exemplars editats d’aquest Muñeca Sady que avui hem comentat.

MESTRETON

19 de desembre, 2008

Caga tió spank

(Autor: Spanker.bcn)
.
De les tradicions nadalenques de Catalunya, quina us sembla que pot motivar més una parella spank?

El caga tió! Sens dubte!

Per als lectors d'altres contrades i cultures, explicarem que el caga tió és un costum protagonitzat pels més petits de la casa, que amb un bastó van picant una soca vella (el tió) mentre van cantant una cançoneta.

El tió és mig tapat amb una manta, i quan el nen o la nena acaba de picar, troba a sota de la manta un petit obsequi que el tió li ha "cagat". (Per si no ho sabíeu, els catalans som bastant escatològics.)

La cançó que es canta té moltes variants, segons les comarques. Per exemple, aquesta:
Caga tió, caga torró,
d’avellana o de pinyó.
No caguis arengades
que són massa salades,
caga torrons
que són més bons.
I si no vols cagar...
et donaré un cop de bastó,
caga tió!
Aquí podeu veure un documental en anglès sobre el tema:



Doncs bé, avui hem quedat amb l'Spankee per fer una de les nostres sessions... I sabeu què? Hem complert amb la tradició! Després de les diverses tandes amb la fusta (quin gran invent!), amb el cinturó i amb la canya (la canya fa mal!) hem celebrat el Nadal "a la nostra manera".

L'Spankee s'ha col·locat una barretina al cap, s'ha arraulit al sofà, amb les cames arronsades, i una manteta li cobria el cos: tan sols deixava al descobert el seu ja prou vermellet culet!


Després ens hem menjat els torrons...
Bones festes a tothom!

17 de desembre, 2008

Vers de Nadal (perquè el recitin les spankees)

Autora: Spankee.bcn

Com ja sabeu, per Nadal molts nens s'aprenen un vers que, el dia de Nadal i entre familiars, el reciten per guanyar-se una propineta.
Segur que molts de vosaltres ho heu fet!
Doncs bé, al meu spanker se l'hi ha acudit la genial idea de crear un vers per a que jo reciti (spankees de Catalunya: podeu utilitzar-lo vosaltres també.... no em deixeu sola!)

M'ha dit que si me l'aprenc de memòria, tindré un regalet (no m'ha dit que passarà si no me l'aprenc.. però vamos, res de bo, segur!)
Bé, us copio el vers:

Quan arriba Nadal,
el meu cul em fa mal;
el tinc tan vermellet
com un pebrotet,
les cleques m'he guanyat
perquè no he fet pas bondat.

Davant del Pessebre
li dic al Jesuset:
"Si tu no vols rebre
ja pots ser un bon nen.
Fes cas de la mare
i no siguis gandul
si no, la dura vara
tastarà el teu cul".

Jejeje. La veritat és que se l'ha currat, no? Ara me'l tinc que aprendre! :-)
.

16 de desembre, 2008

La fusta nova

Autora: Spankee.bcn

Vaaaaaaaa... faré una entradeta........ que si no aquí l'okupa de turno em fotrà una òstia la pròxima vegada que me'l trobi...

Fa temps que no escric però.....
El meu spanker s'ha comprat una fusta!
.Bueno en realitat se l'ha comprat ell però és per mi. És exclusivament d'ús exclusiu ^^!
I sabeu q! em dóna molt de morbu la fusteta aquesta. Ja us he dit sempre que el meu spanker no és "de sèrie" (l'estic entrenant, jajajaj) però amb aquest instrument sap com fer bé les coses.
.
L'altre dia vam tenir una sessió i la vam estrenar. En principi havia de ser una tanda de prova, per veure'n el funcionament i els resultats, però clar, al veure'n els resultats, ell em va voler fotre una segona tanda poc després.
.
I ara prou, me'n vaig a dormir. Bona nit!
.

12 de desembre, 2008

Spanking i Establiments (I)

Avui iniciem una nova secció: "Spanking i Establiments", en la qual us anirem informant de diferents establiments que, al llarg dels anys, han donat servei d'una manera o d'una altra als spanks i a l'spanking en general.
.

SEX BOOKS EGEA. SEIXANTA ANYS AL SERVEI DELS SPANKS CATALANS

Gairebé cada vegada que he anat a parar a Barcelona, sigui pel motiu que sigui, durant els darrers trenta anys, he visitat Sex Books Egea, al carrer Diputació, número 224. Les seves prestatgeries sempre disposaven d’alguna cosa nova per oferir a aquest spanker recalcitrant que avui us escriu. Llibres, revistes, còmics, cintes de vídeo, fuets, pales i altres estris de cuir, i també alguna peça de llenceria eròtica, varen anar a parar al meu bagul màgic a canvi dels meus sempre migrats estalvis. De vegades, pagant el tiquet corresponent, adquiria el dret de poder veure sencer algun dels últims vídeos en qualsevol de les cabines habilitades de les que disposa l’establiment. Durant una llarga temporada, el local va disposar fins i tot d’una petita sala decorada amb banquetes, poltres, creus de Sant Andreu i tot un arsenal d’instruments adequats per a castigar a plaer a qualsevol spankee o submís/submisa. Francament, jo no crec que enlloc pugueu trobar tant de material relacionat amb el spanking com en aquest establiment de l’Eixample barceloní.

Però sembla que la cosa ja venia de lluny. Els propietaris d’aquesta empresa, en Salvador Egea Feliu i la seva esposa, ja havien facilitat a molts dels seus clients l’accés a diferents obres de contingut eròtic, completament prohibides aleshores per la dictadura del General Franco, des del quiosc que regentaven a l’Avinguda de les Drassanes des de l’any 1949. Ja amb la democràcia s’instal·laren al carrer Diputació. Primer a l’edifici del costat de l’establiment actual, on l’any 1977 obriren al públic la Llibreria Sexològica 222 EGEA, per passar després a partir dels anys vuitanta als locals que ocupen en l’actualitat.

M’agradaria que aquest escrit constituís un petit homenatge per aquestes persones que, tot i que com bons catalans cobraven pels seus serveis, han contribuït a fer-nos arribar moltíssimes obres del món spank en les seves diferents modalitats, bé adquirint-les en moltes ocasions a l’estranger, o bé editant-les ells mateixos o propiciant la seva edició. Sembla que ells mateixos en són col·leccionistes i que disposen de molt material pràcticament desconegut. Tinc la promesa d’en Salvador, feta durant l’entrevista que vam mantenir, que, si no donem massa la tabarra, ens farà arribar material relacionat amb el món de les surres eròtiques, editat en català!!! Fins llavors doncs. Us mantindrem al corrent.


MESTRETON

07 de desembre, 2008

Promeses acomplertes

Aquí ho teniu!!! Tal com us prometia, aquest bloc ha entrat en una nova fase de formalitat. Sota aquestes quatre línies, podreu llegir el darrer lliurament de Spanking i Literatura, que tracta sobre la Justine del Marquès de Sade.

Ja us vaig dir també, en el meu últim comentari a l’entrada del passat dia 4, que aquest diumenge volia sorprendre-us amb novetats al bloc de relats (http://spankcatala-relats.blogspot.com). I així espero haver-ho fet!!! Si hi traieu el cap, us trobareu amb un nou relat original, basat a més en una experiència personal.

Com que encara disposeu de molt de temps de lleure en aquest pont de la Constitució, confio que pugueu passar una bona estona llegint les dues entrades. Que us ho passeu molt bé!!!


MESTRETON

Spanking i literatura (VI)



“Justine, ou les malheurs de la vertu” (1791)

Considerada l’obra cabdal de l’anomenat diví marquès, aquesta Justine va ser escrita durant l’estada de l’autor a la presó de La Bastilla. Hom especula amb què va enllestir el primer esborrany a les acaballes de l’any 1788, encara que l’obra no fou publicada per primer cop fins al 1791. Malgrat que el seu contingut s’adigui molt més amb el d’un tractat filosòfic que amb el d’una novel·la eròtica, crec que en Donatien Alphonse François de Sade, més conegut com a Marquès de Sade, es mereixia un lloc en la nostra galeria de literats il·lustres. Cal considerar-lo com un precursor, com un pioner, com un home que es va avançar a la seva època escandalitzant tothora els seus contemporanis, i que, encara avui, ens produeix aquesta sensació d’incomoditat quan encetem la lectura d’alguna de les seves obres..


El seu legat, simplificat i reduït per simple ignorància en la majoria de les ocasions al mot derivat del seu cognom, “sadisme”, consisteix en un extens compendi de filosofia materialista, atea i summament hedonista, completament vigent i de molt recomanable lectura en l’actualitat. Sade ens ofereix aquest conjunt de la seva obra ben farcit de referències eròtiques, en les quals sempre hi són presents els fuets, les vares, les xurriaques i d’altres estris d’ús freqüent en el nostre món spank, tot i que val a dir que les seves fantasies ultrapassen habitualment els límits d’aquest univers nostre. El marquès és, però, per damunt de tot, un provocador. Un home que va aconseguir fer trontollar la societat pre-revolucionària, que va ser reconegut com un heroi per la mateixa Revolució, tot i els seus orígens de classe noble, i que en una mena de botifarra final, va saber atorgar-se la llibertat d’engegar també a dida els jacobins.


Com a mostra d’aquest esperit de transgressió que li és tan propi, m’he permès traduir un petit fragment de l’obra, força esclaridor: “... que no s’espanti ni s’aturi aquell que senti la seva ànima inclinada cap al mal; que el faci sense temor, en el mateix moment en què n’hagi sentit el seu impuls: només resistint-s’hi ofendria a la natura”.


Na Justine, dissortada protagonista de la història que Sade ens vol explicar, és una jove òrfena, caiguda en desgràcia, que haurà d’anar vagarejant de desventura en desventura, amb la virtut com a única companya de viatge. No cal dir que el Vici surt triomfant en totes i cadascuna de les situacions viscudes per la malaurada noia, i que la Virtut acaba convertint-la en la víctima de tots els sacrificis, de totes les maldats, de tots els excessos, de tots els llibertinatges.


No us hauria de costar gaire esforç trobar una edició d’aquesta novel·la. La que he utilitzat per a confeccionar aquest comentari és la que va publicar l’any 1994 Tusquets Editores, dins la seva col·lecció “La sonrisa vertical”, amb el número 88, i que, com a prova de la seva vigència, ha estat reeditada per quarta vegada l’abril d’aquest mateix any 2008. La traducció de l’original francès al castellà, que és l’idioma de l’edició que us comento, va anar a càrrec d’en Joaquín Jordà. Si, a més a més de l’erotisme, us agrada gaudir d’una bona dosi de sofismes, la seva lectura us ajudarà a obrir la ment cap a nous horitzons. Si, en canvi, només hi cerqueu acaronar-vos la ment amb el plaer d’unes línies que excitin els vostres sentits més amagats, també hi obtindreu satisfacció. Deu ser per això que hom coneix Sade com el “Diví Marquès”!!


Com acostumo a fer, us he seleccionat una escena per tal que aneu fent boca. Aquesta vegada fins i tot m’he atrevit a traduir-la al català. Espero que us faci agafar ganes de llegir-ne una mica més:
Em sembla –va dir en Clément, avançant-se amb les vares a la mà- que jo tampoc no alteraré aquesta dolça posició, afavoreix massa els meus desitjos. (...) Oh, amics meus! –diu el monjo, exaltat-. Com podria evitar fustigar aquesta col·legiala que ens mostra un cul tan bonic?
Immediatament, l’aire va començar a brunzir amb els xiulets de les vares i el soroll sord dels seus assots sobre les belles carns; s’hi barregen tot seguit els crits de n’Octavie replicats per les blasfèmies del monjo; quina escena per a aquests llibertins, lliurats entremig de totes nosaltres a mil obscenitats! Aplaudeixen, l’animen: mentrestant, la pell de n’Octavie canvia de color, els tints del més viu vermell s’ajunten amb la lluentor dels lliris; però allò que tal vegada divertiria un instant l’Amor, si fos la moderació qui dirigís llur sacrifici, es converteix a força de rigor en un espantós crim contra les seves lleis. Ja no hi ha res que pugui aturar el pèrfid monjo; com més es queixa la jove alumna, més esclata la severitat del regent; des de la meitat dels ronyons fins a la part més baixa de les cuixes, tot és tractat amb la mateixa rigidesa, fins que a la fi el malèfic apaga els seus focs damunt dels vestigis sagnants dels seus plaers.

Què me’n dieu, doncs? Us ha agradat? Espero que sí. Com també espero que trobeu didàctic aquest paràgraf amb què Sade clou la seva novel·la. En el súmmum del seu cinisme, el sàdic i llibertí marquès fa l’ullet a les classes governants per tal d’evitar la censura que acostumava a empaitar totes les seves obres. Quin personatge!!!

Oh vosaltres que vareu vessar llàgrimes sobre els infortunis de la virtut! Vosaltres que vareu compadir la dissortada Justine! Tot i perdonant les tintes, potser una mica fortes, que ens hem vist obligats a utilitzar, tant de bo us convenceu que l’autèntica felicitat rau només en el si de la virtut i que si, amb unes intencions que no ens correspon a nosaltres interpretar, Déu permet que sigui perseguida a la Terra, és per a retribuir-la al Cel amb les recompenses més falagueres!

04 de desembre, 2008

Un okupa al bloc


Fastiguejat després de tants dies d’abandonament i conscient que no teniu cap dret per privar-nos d’allò que tant ens agrada, tal com molt bé dieu a l’encapçalament, he decidit “okupar” temporalment aquest bloc mentre no us digneu a tornar-hi. Quan arribeu, em trobareu esperant-vos amb la meva canya, amb la que penso corregir la vostra manca de respecte cap als vostres lectors. No es pot fer això de posar-nos a tots el caramel a la boca i, poc temps després, deixar-nos a tots penjats!!! Comprovareu aleshores que les canyes catalanes poden tallar tant o més que les falçs dels nostres segadors. Els defensors de la terra, avui convertits en dipositaris del món spank a Catalunya, enyoraran mentre no torneu la vostra frescor i el vostre desvergonyiment, però tindran almenys l’oportunitat que vosaltres els volíeu negar de continuar llegint i parlant d’spanking en la nostra llengua.

Tafanejant entre les moltes coses que vau deixar desendreçades, m’he trobat les claus de l’altre bloc que també vau abandonar, inconscients de la necessitat que en teníem. També allí em faré fort!!

Catalans per als qui l’spanking és quelcom més que una altra forma de canalitzar les nostres tendències sexuals: AJUDEU-ME!! Obliguem a tornar, pesarosos de llurs malifetes, els autors d’aquest menyspreu. Fem que plorin llàgrimes de veritable penediment deixant caure centenars de patacades sobre els seus culs nus. Aquí ens teniu, spankee.bcn i spanker.bcn, disposats a enlairar la torxa del “pam-pam culet”, que un dia vàreu encendre, i a portar-la tan lluny com puguem!!!

MESTRETON

05 de novembre, 2008

S'acosten canvis...

Sentim aquest abandonament quasi permanent del blog... però res està perdut...

Ben aviat tornarem, amb nous continguts, amb nous col·laboradors, amb noves idees...

Yes, we can!!

I, per anar guanyant temps perdut, tres felicitacions endarrerides:
.
1. Al blog d'Azotes y Nalgadas, que va arribar al seu visitant 1,000,000

2. Al blog del Mauri (BottomsRed chimaurispankoblog), que va cumplir 1 any a l'octubre

3. A nosaltres mateixos, que hem arribat als 50.000 visitants :-)
.

.

Fins aviat!

15 de setembre, 2008

... I divendres (Intents de submissió)

Bé, continuo per on m'havia quedat:

Dijous ens vam acomiadar però com ja he dit, divendres a la nit vam tornar a tenir una trobada. No teniem la pressa de l'endemà (no calia llevar-se d'hora) i jo ja em trobava mooooolt millor.
Com a bona spankee, ja tenia ganes de rebre de nou (buf, és que és pitjor que la droga! jajaja)

Recordo que, en un moment donat de rebel·lió, em va dir:
- Ep! S'està rifant una òstia i tens moltes de les papeletes eh....

I jo, emocionada, vaig respondre:
- Jooooooooooooooo! Només moltes?? Jo vull TOOOOTES les papeletes! I si després no em toca???

Bé... es podria dir que la nit va seguir tal qual sinó fos perquè va haver un moment en que li vaig proposar de jugar a ser la seva esclava (temporal i incompetent, jajajaj). Li va fer gràcia i vam seguir-nos el joc. Com que era ja molt tard i teniem son li vaig dir que si volia que a l'endemà al matí seguís sent la seva esclava, m'ho hauria de dir entre les 7 i les 8 del matí.

M'haguès sapigut realment greu si s'haguès oblidat de dir-ho... però no se li va passar: a les 7.3o (aproximadament) em va despertar...

- Ei... vols seguir sent la meva esclava?
- Què vols que respongui?
- Que sí

- Doncs així serà....

Sóc una mica incompetent (i massa rebel en aquest sentit) com per dur a terme una tasca tan complicada, i mentre estava sota les seves ordres vaig tenir alguns brots desobedients. Pràcticament tots aquests brots van ser corregits a cops de canya.

Pel matí, per exemple, ell es va aixecar abans perquè tenia feina per fer, i em va deixar dormir una miqueta més... Però em va dir que quan m'aixequés, anés a buscar la canya a l'habitació del costat i em presentés davant seu amb ella.

... I quan va ser l'hora de dinar, li vaig preparar macarrons... ^_^! (i van sortir molt bons..., crec)

Mmm... No sé, tot i que m'agrada queixar-me, insultar-lo i moure'm i donar-li patades... he de reconèixer que també m'agrada obeïr-lo i restar a la seva disposició per tot el que ell desitgi...
-

14 de setembre, 2008

Una bona diada....

Començo amb una petita incisió no-spank:

Dijous dia 11 va ser la diada de Catalunya. La nostra festa nacional parteix d'una derrota: l'any 1714, les tropes espanyols de Felip V de Borbó van atacar a Catalunya i en van prohibir les llibertats nacionals que a llavors teniem els catalans, així com també en va voler suprimir la cultura i la llengua. Casi 300 anys després, els catalans seguim aquí. :-)

Dit això, us explico una mica com ha anat "el pont"...

Després de 41 dies sense rebre, puc dir que ja torno a ser una spankee activa. :_)

Tot va començar dimecres per la nit, que vaig passar la nit amb el meu spanker. Jo estava feta pols i no em trobava massa bé... però tenia ganes. Ganes de rebre, ganes d'estar amb ell, ganes de ser mala nena una estoneta...
La veritat és que durant el trascurs de la sessió, s'intuia que jo no estava al 100% de les meves capacitats spankis...: primer em va fotre unes quantes bofetades (ja no recordo la raó... debia contestar-li malament o insultar-lo, no ho recordo) i em va fer plorar en un tres i no res. Després em va posar en OTK i al cap d'uns quants copets jo ja tornava a plorar...

Ell suposo que era conscient de la meva debilitat i vam anar una estona cap a la dutxa. L'aigua calenta i el seu efecte relaxador em va tranquilitzar una mica.

Un cop seca, em va donar algo de roba per posar-me (grossa, d'ell) i em va dir que anés cap al menjador, que el meu càstig no havia acabat.
Vaig posar les dues mans sobre la taula i ell va anar a buscar el cinturó. Jo, tot i la dutxa i els efectes de l'aspirina, no vaig trigar gaire en tornar a plorar.
L'última part la recordo especialment dura (tot i que potser en condicions normals no m'ho haguès semblat tant): em va estirar al sofà i va anar a buscar la canya. Com que jo no parava de moure'm i queixar-me, em va lligar de mans i peus. Em va fotre forces cops!

Però bueno.... Suposo que me'ls mereixia ^^!

Després em va cuidar molt bé i em va posar cremeta.
. A l'endemà era dia 11 (la diada) i tots dos teniem coses a fer, per tant, vam esmorzar (mentre miraven un capítol de Vickie el Vikíngo) i ens vam acomiadar.
Però va ser un comiat per poc temps, ja que a l'endemà (divendres), vam tornar a passar la nit junts.

(La próxima entrada explicaré el divendres)(es que ara ja no tinc ganes de seguir escrivint!)

07 de setembre, 2008

Què passarà quan...

Què passarà quan descobreixis que l'spank no t'ompla?
Què passarà quan pensis que tot això és perdre el temps?

Què passarà quan se t'acabin les ganes de jugar?

Que passarà quan ja no vulguis escriure'm mails?

Què passarà quan perdis l'emoció d'amenaçar-me?
Què passarà quan vulguis estalviar en dinars i llaminadures?


Què passarà quan et cansis de mi definitivament? -_-
.

02 de setembre, 2008

Ja hem tornat!

Setembre només vol dir una cosa: s'han acabat les vacances!
I aquí estem de nou... una mica més morenets, pot ser, però amb moltes ganes de continuar amb el blog.

(I jo, almenys, amb moltes ganes de rebre, la veritat!) jajajaja
.
I res, que poc a poc anirem omplenant això de continguts, així com el blog de relats, que el tenim força abandonat i no precisament per falta de continguts!

Gràcies a tots per seguir aquí, llegint-nos, animant-nos a continuar! Gràcies de veritat.

08 d’agost, 2008

El dia de la salamandra...

Interrompim les merescudes vacances d'agost per fer referència a una notícia que ens afecta directament. Per a la gent afeccionada a l'spanking avui és un dia especial: el vuit d'agost és el nostre dia, el Dia Mundial de l'Spanking!

Us desitjo que tingueu ocasió de portar a terme les vostres fantasies. No serà el meu cas: la meva apreciada Spankee és a centenars de quilòmetres lluny... Només li puc enviar des d'aquí una cordial salutació, i esperar que el seu retorn sigui aviat.

Per a informació sobre l'origen del Dia Mundial de l'Spanking, vegeu diverses entrades del bloc Azotes y nalgadas, del nostre bon amic Fer: http://azotesynalgadas.blogspot.com/search?q=d%C3%ADa+mundial.

I aquí tenim el logotip del dia, obra del dissenyador Gran Dogon:



31 de juliol, 2008

La darrera del curs

Ai, amics, que dura que és la vida de l'spanker... Em sembla que no serveixo per a aquesta alta missió! Estic agafant afecte a la meva spankee... què voleu que us digui! Em costa molt tenir una actitud rigorosa i seriosa davant d'ella... se m'escapa el riure!

Bé, tal com vam anunciar, avui hem portat a terme la darrera sessió de la temporada. Havia de ser –i ha estat– una sessió especial, perquè després de set mesos de zurres més o menys continuades, ara s'imposa una pausa obligada per les vacances estiuenques...

Com sempre, ens hem trobat d'horeta i hem anat cap a casa. Abans d'arribar-hi ens hem aturat a un supermercat, perquè jo havia de comprar-hi algunes coses. Com sempre, la meva spankee ha donat mostres que és una nena molt capriciosa... i ha volgut agafar, tan sí com no un Kinder bueno (vegeu foto de l'entrada anterior) i altres llepolies. A totes no hi he consentit... però massa bo que he estat per considerar-me un spànker de debò!

Un cop a casa i sense esperar un segon, li he abaixat els pantalons i l'he empès cap al llit. Ha rebut unes bones palmades incials pel seu mal comportament en públic! (Però res.... més que un càstig semblava un premi!).

Tot seguit hem repassat la llibreteta de les faltes. La veritat és que la meva spankee té gràcia quan escriu (ja ho heu notat en les seves entrades). Fa faltes d'ortografia; això ho té... però ningú no és perfecte, oi? Ara no sabria reproduir el que ha escrit a la famosa llibreteta... però no hi havia faltes "noves": entrar sense pagar als transports públics, passar massa hores davant de l'ordinador, la seva mandra recurrent... en fi: cap novetat. Per a cada falta, ella mateixa ja hi havia posat l'instrument i –més o menys– la quantitat de cleques merescudes.

Avui hem utilitzat, com a instruments "de percussió": la mà, el cinturó, la paleta de la cuina (espàtula), la canya i un rotlle de cartró que hem trobat per casa (com els de guardar-hi cartells). I per a subjectar la bestioleta hem fet servir unes cordes (de cotó blanc, molt boniques) i unes manilles (que són bastant de nyigui-nyogui...).

La veritat és que no ha estat una sessió especialment dura. Ho hauria d'haver estat més... La meva spankee se'n va de vacances sense unes marques prou prominents, com hauria merescut... Però què voleu que us digui... quan un és tou.... és tou. :-)

Us deixo amb una imatge suggerent, que em recorda el culet de la meva spankee.

Bones vacances a tothom. Al setembre hi tornarem!



28 de juliol, 2008

Capritxus d'una bona nena

Com ja vaig dir, properament tindré amb el meu spanker una "sessió de fi de temporada", ja que a l'agost marxo de vacances i, com que durant 31 dies no em podrà controlar, es vol assegurar d'escalfar-me prou el culet per recordar que m'he de portar bé durant les vacances...

Tot i així, em permetré uns quants capritxos.
Abans de que em baixi els pantalons (involuntàriament però inevitablement), el faré passar per un supermercat perquè em compri tot això (i ho farà) (oi tant que ho farà!) (apostem?):

1. Un kinder bueno.
Serà el meu esmorzar.
Són dues superbarretes de xocolata Kinder que em menjaré amb molt de gust.
Mmmm i no li donaré ni un trosset

2. Un kinder Sorpresa
Com ja he dit en alguna altra ocasió, m'encanten!
A l'estiu de fet, són una mica diferents, s'anomenen "Kinder Joy" (perquè el format hivernal no aguanta el calor!)
Capritxo només per capritxo...



3. Un paquet de xicles
Jiji un altre capritxo banal...... però és que aquests xicles estan molt bons i sempre va bé tenir-ne al bolsu jijiji


I fins aquí, la meva llista de capritxets.
Pregunta pels spankers: Si la vostra spankee us demanés tot això, li comprarieu?
Quan fem la crònica de la sessió, inclouré una foto de les tres coses comprades per ell (ni una menys) (mmm potser algun altre capritxo cau!).

Això si que és baixar-se els pantalons, no el que em fa ell a mi! :-)
Jijijij (com m'agrada jugar.....) jajajjaa
.

26 de juliol, 2008

Summer days...

Ja sé que estem una mica "desapareguts"....

És que l'estiu, ja se sap... festa per aquí, platgeta per allà... i quina calor que fa!

Bé, avui també faig una actualització ràpida. Una petita imatge de les conseqüències que podeu obtenir si aneu a la platja amb el vostre spanker i no us porteu bé.
O sigui que ja sabeu: a posar-se crema protectora i a caminar per la sorra sense còrrer per no tirar sorra a la gent que pren el sol. :-)
A portar-se bé! (o no!)
.

Per cert, potser a l'agost penjarem el rètol de "tancat per vacances"... perquè jo no crec que conecti massa (marxo tot el mes sencer) i el meu spanker.... bé, ja sabeu: és una mica VAGU i GANDUL per portar endevant tot sol el blog....!!!! jijijiji

El meu spanker necessita una mica de "disciplina blogueril"... aviam si el proper dia m'escapo de les seves mans i li robo la canyeta per subministrar-li una petita dosi de responsabilitat blogger! jijijijijiji.

13 de juliol, 2008

Nou relat al blog de relats!

Una altra actualització ràpida per anunciar-vos que ja hi ha disponible una nova història al nostre blog de relats d'spanking en català.

Mònica -- La rosa de Sant Jordi
(basada en les vivències de la Sole, una altra lectora del blog)

Bona lectura!
.

Imatge (sense més)

Actualització light de dissabte nit.
M'he trobat aquesta imatge i m'ha fet molta gràcia... és súper mona :-)
.

11 de juliol, 2008

Ajornament de la sessió


Per motius de tipus "tècnic" aliens a la nostra voluntat, hem hagut d'ajornar la sessió prevista per avui i posposar-la per a la setmana que ve.

Tal i com apunta en Fer en un comentari seu, la raó principal d'aquesta anul·lació es deu a fenòmens cíclics. Però tranquils, amics: avui a la tarda / vespre, la situació estava en curs de tornar a la normalitat.

Prometem guerra en els pròxims dies. Estigueu atents a les pantalles!

:-)

09 de juliol, 2008

Ho necessito...

Hi ha dies en que m'agrada posar-me en plan submissa total...
.... i hi ha dies en que m'agrada rebel·lar-me fins que el deixo esgotat.


Hi ha dies, però, que necessito una altra mena de cosa. Dies en que la tristesa, l'estrès i els problemes de cada dia s'introdueixen dins el meu cos sense poder-ho evitar i em fan veure el món d'una manera negativa... com si fos una pel·lícula en blanc i negre...

I en moments així, em sento fatal.

Per curiós que sembli (i suposo que molts pensareu que estic fatal, i no us equivocarieu), en dies així el que necessito és un spanker a prop. Una mena de sessió terapèutica.
Jo sé que el pròxim dia que el vegi, em farà plorar. Sé que no em pegarà fort, ni que farà cap tanda llarga, ni que utilitzarà instruments forts. Però jo ploraré.

I sé que ho faré a la mínima. Em noto molt sensible i tinc la sensació que em renyarà per qualsevol tonteria i abans de caure sobre els seus genolls, els meus ulls començaran mullar-se. Potser després em baixarà els pantalons i les calces, però mentre ell piqui el meu culet, jo ploraré. I ho sé, perque ho necessito.

Necessito plorar i sé que ell pararà de pegar i seguiré plorant. Llavors l'únic que necessitaré és que m'abraçi com ell sap fer-ho, protegint-me del món exterior, envoltant-me tota... i jo amagaré el meu cap entre els seus braços i seguiré plorant, fins que em relaxi del tot, fins que ja no em quedin llàgrimes...

I quan les llàgrimes s'acabin... seré un altre cop forta.
.

.

06 de juliol, 2008

Spanking i literatura (V)

.
Amb l'arribada de la calor infinita, de la mà de mestreton arriba una nova entrega de la nostra secció d'spanking i literatura...
Com ja vam avisar, al blog de relats ja podeu trobar una selecció de paràgrafs seleccionats :

- Le dominateur ou l'École des Vierges. Paràgrafs seleccionats

I tal com us vam anunciar... inclou una petita sorpresa: en Ton ha traduït també per a vosaltres un petit conte del mateix Aimé Van Rod, que venia d'annex a la novel·la comentada en aquesta mateixa entrada

- La cleptòmana fuetejada (La voleuse fouettée)

Ara sí, disfrueu!


“Le Dominateur ou l’École des Vierges” (1979)

Avui us vull presentar una obra que va generar la literatura fetitxista francesa durant els anys trenta del segle passat, és a dir, entre la primera i la segona guerra mundial. Gràcies a l’esforç de Éditions Dominique Leroy SNEL, que es va dedicar a recuperar durant els anys setanta i vuitanta aquelles antigues peces i a publicar-les en facsímil, respectant alhora llurs il·lustracions originals, en aquesta ocasió d’en Carlo, disposem ara d’aquest suggeridor llibre eròtic.

Escrita per Aimé Van Rod, aquesta novel·la ens conta les desventures i suplicis que han de patir un grup de joves noies de la classe alta europea, raptades i obligades a viure en una escola per a senyoretes, regentada per un sàdic lord escocès, “El Dominador”. Amb un llenguatge força culte, l’autor ens va oferint una sèrie d’imaginatives escenes en les que, indefectiblement, les noies han de patir els violents excessos dels seus raptors, per tal de corregir els defectes que la blana educació que han rebut ha ocasionat en el seu capriciós caràcter. Com a element anecdòtic, cal destacar la presència d’un esbirro de raça negra, en Jim, a qui pel sol fet del color de la seva pell li són atribuïdes totes les vileses imaginables. A banda d’aquest detall, en què el racisme de l’època apareix en tota la seva grandària, l’obra es llegeix amb facilitat i aconsegueix, malgrat l’enormitat de les barrabassades sofertes per les alumnes d’aquella escola de verges, estimular els nostres instints spanks d’allò més.

M’he pres la llibertat de traduir alguns dels paràgrafs del llibre que m’han semblat més interessants. Un l’incloc a continuació. Els altres podreu llegir-los en el blog de relats en català. Espero que sapigueu perdonar-me les limitacions d’aquesta traducció lliure i que, altrament, gaudiu dels fragments seleccionats.


“Quan la noia encara estava gemegant, ell li ordenà que tornès a ocupar la seva posició, agenollada al seu davant. Ella va fer-ho, esgarrifada de por. L’home va copsar el seu esglai i decidí portar-la al límit, tot i preguntant-li mentre ella no parava de tremolar:

- Us havien fuetejat mai anteriorment?


Ella respongué, petant de dents:


- Mai! Certament no!

- Doncs ara ho sereu.

- Oh! No! Us ho suplico!

- Ho sereu!

- Pietat!

- Compadir-me de vos seria fer-vos un molt mal servei. Només el fuet pot corregir els lletjos defectes que el costum ha fet arrelar en la vostra persona.

- No em fuetegeu pas, bon senyor!

- D’acord! Jo no us fuetejaré. Però no per això deixareu de ser assotada de seguida amb una severitat implacable. A més, com que no estic disposat a renunciar del tot al plaer de veure dansar les vostres natges, i encara que no sigui sota la cadència del meu propi fuet, us donaré almenys una surra com Déu mana.


Va agafar la noia per la nuca i, forçant-la a doblegar-se, atrapà el seu cap entre els genolls, aixecà la seva mà i la deixà caure amb força sobre el seu cul. Al mateix temps que sonava la patacada, na Fanny deixà anar un crit estrident. No s’hagués imaginat mai que aquesta mena de càstig que, fins ara li havien estalviat, fos l’escollida per a corregir-la en aquest moment, i es va aterrir del mal que feia. Però no va disposar de gaire temps ni, sobretot, de cap descans, per a continuar pensant-hi. La mà, altre cop aixecada, tornava a caure a plom. I des d’aleshores no es va poder sentir res més a la cambra que el soroll de les natjades, junt amb les súpliques, els gemecs i els sanglots esmaperduts de la víctima.

El bonic darrere, feia poc d’una blancor d’alabastre, estava ara uniformement vermell, ja que el lord havia copejat equitativament sobre tota la superfície d’aquell cul, ni una sola partícula de la pell de les dissortades natges n’havia quedat estàlvia. Era tota una pluja de seques galtades que espetegaven com a veritables detonacions, i evidentment la turmentada noia devia experimentar un dolor horrorós, perquè remenava la seva lluna amb frenesí, intentant d’esquivar els cops, ara amb un cop de malucs cap a la dreta, adés amb un altre cop a l’esquerra, i tot seguit provant de defugir-los amb un moviment de dalt a baix.

Vans i fútils esforços!! La pesada mà continuava caient amb cadència en el lloc desitjat i incrementava al mateix temps la vermellor fosca d’aquella panera.

Quan va entendre que la nouvinguda ja n’havia tingut prou de patacades com aquelles, lord Elgroan mantingué la seva promesa de fuetejar-la a consciència.”

* * * * *

Què tal? Què us sembla com les gastaven els nostres veïns francesos d’aquella època? Tanmateix, i per tal que pugueu comprovar que no tot era acció, sinó que les reflexions sobre allò que hom ha acabat anomenant “flagel·lació eròtica” també tenien el seu lloc en aquestes peces fetes per al divertiment dels lectors, us transcric, per tal de finalitzar el comentari a aquest llibre, una petita mostra d’aquesta part, diguem-ne teòrica:

“... per tal que la dona pugui sentir en tota la seva agudesa l’efecte terrible de les vares, es necessari que totes les seves terminacions nervioses en siguin afectades. Llavors, per la seva pròpia naturalesa, ella patirà al màxim, sentint el dolor, l’angoixa, i la por al mascle que aplica o ordena la tortura, enmig d’una extraordinària tensió. És per aquest motiu que la flagel·lació voluptuosa ha de ser cruel si hom pretén que sigui eficaç i assoleixi el seu objectiu.”


30 de juny, 2008

Paràgrafs seleccionats

Bones, com va? Avui, una mica de literatura... (i demà, també!)

Us enrecordeu de...

- Beatrice (Spanking i literatura II)
- Ardeurs précoces (Spanking i literatura III)
- Cruelle Zélande (Spanking i literatura IV)

Gràcies a Mestreton, s'han incorporat al blog de relats els altres paràgrafs seleccionats i traduïts d'aquestes tres novel·les.

Així, us oferim algunes escenes més de l’obra “Beatrice”, comentada en el segon lliurament de la secció i de la que ja disposàvem d’una traducció al català, i alguns paràgrafs de les novel·les “Ardeurs Précoces” (Spanking i Literatura III) i “Cruelle Zélande” (Spanking i Literatura IV). Esperem que aquest nou intent de posar una mica més al vostre abast obres literàries relacionades directament amb el nostre món spank us agradi, almenys, tant com a nosaltres ens ha engrescat efectuar la selecció dels textos i, quan ha estat necessari, la seva traducció a la nostra llengua.

Poseu-vos, doncs, ben còmodes i prepareu-vos per a gaudir d’uns bons moments de literatura sobre allò que més ens agrada: el meravellós món de les surres eròtiques!!

- Paràgrafs seleccionats "Beatrice"
- Paràgrafs seleccionats "Ardeurs précoces"
- Paràgrafs seleccionats "Cruelle Zélande"

I ben, ben aviat (demà?), "Spanking i literatura V". No us el perdeu! Inclourà també alguns paràgrafs seleccionats que aniràn directament al blog de relats, amb alguna sorpreseta adicional.

26 de juny, 2008

Boh...

Des d'ahir al migdia, cada cop que m'assec a una cadira (o al terra, o a on sigui) m'en recordo del meu spanker ¬¬'

Els dos teniem el matí lliure i vam aprofitar per fer "una trobadeta spankeril".
Tot va començar ben aviat: com que hi havia la posibilitat de que m'adormís i arribés tard (típic), em va trucar i em va "amenaçar". Poc després de penjar, li vaig seguir el joc i li vaig enviar dos sms:
(absenir-vos de llegir si sou spankees amb autoestima...) (jajaja ostres, ho sé, estic canviant els meus instints rebels...)

"Domina'm. Lliga'm. Pega'm. Mana'm. Sorpren-me. Vull sentir-me teva en tot moment. Que duran aquestes hores TOTS els meus actes siguin ORDRES teves. Avui tu manes"

"Avui sóc el teu joc. Inventa les regles. Fes trampes. Juga brut. Guanya'm. No vull llibertat ni elecció. DOMINA'M SPANKER!"

Cal dir que l'altre dia vam passar pel bazar xino a comprar alguns elements... (que ara explicaré), i avui s'havien de probar.

En primer lloc, tot just arribar a casa seva, em va dur al menjador i em va fer posar les mans a la taula. Allà em va abaixar la roba i va anar a buscar la paleta de boix famosa... em va fotre uns 20 cops pel simple fet d'haver-li dut la contrària al supermercat on haviem anat a comprar esmorzar.
Tot seguit em va ordenar pujar-me els pantalons, doncs haviem de anar novament a un bazar xino. calia aconseguir una canyeta fos com fos...

I per un euro, vam trobar una mena de canya de pescar que consistia en una canya fineta i una més gruixudeta, de alguna cosa semblant al bambú. Només un euro! Sabeu que als xinos hi ha mil coses per fer a un spanker feliç?

....

Què va passar un cop a casa? Tandes força dures de 50. Això sí: NO va haver-hi arrepentiment per part meva (sempre seré una spankee orgullosa, per molt submissa que em posi quan expresso els meus desitjos!) jijiji

1. 50, amb la mà, en posició OTK.

2. 50, amb una mena de sandàlia que vam comprar als xinos, la posició va ser les mans als genolls però me les va lligar amb unes manilles

3. 50, amb una mena de paddle que vam trobar tb als xinos. Cal dir, però, que era de baixa qualitat i, el meu cul la va partir! jijiji. Però es va trencar cap al final, quan ja n'havia patit les conseqüències... -_-'. La posició escollida va ser "OAS": "Oberta sobre el sofà" : sobre el respatller, una cama a cada costat (no sé si m'explico...) xD (és còmode)

4. 50, amb el cinturó i les mans sobre la taula

5. 50, amb la mà, en posició "tam-tam" (la que vaig explicar l'altre dia)


6. 67 (excepció) amb la paleta de fusta de boix (que al final tb es va mig esquerdar) en posició, de nou, OAS.

7. 50, amb un regle metàl·lic, també dels xinos. Feia força mal.8. 50, amb la canyeta (-_-). Anava combinant la canya prima amb la canya mes gruixudeta. La petita es va partir, com sempre. La més gruixudeta anava millor...

9. 50, amb la mà, dreta i amb les mans als genolls

10. 70 de plus: 10 amb cada instrument utilitzat. Jo després de tants cops ja estava KO i aquests últims 70 me'ls va fer en posició SEL (sobre el llit). Jo estava estirada i ell vinga cops.

Realment, el que va fer més mal, va ser la canyeta fina. O sigui. Tot em va fer força mal (doncs considero que vaig rebre bastant) però la canyeta em va deixar marques força importants i veig que trigaran una mica en marxar...
Això si, em fa un mal terrible el cul jajaja. Crec que estaré uns quants dies seient i maleïnt la nostra extranya afició...

Això si: estic fatal però....... reconec que ara mateix tornaria a insultar-lo per aconseguir una zurra extra!!! jajaja

Crec que necessito un spanker de recanvi. El deixo ben baldat!!
l
Pd. properament posaré fotos dels instruments i tal... (això si: la propera actualització serà sobre el blog de relats... estigueu atents!)

22 de juny, 2008

Aperitiu

Amigues (i amics) spankees... Com vosaltres mateixos sabreu, no hi ha res pitjor que una amenaça que no es compleix (o que triga en cumplir-se), veritat?
Odio quan el meu spanker m'amenaça i després no fa el que diu (típic d'spankers). Tot i així, si aneu seguint el blog, sabeu que ben aviat me n'espera una de les que fan història (si, ja ho sé, m'ho he buscat jo soleta, jajaja)

Bé, el cas es que l'altre dia vam tenir una estona lliure i vam aprofitar per dinar junts. De fet, no teniem gaire temps, però ell em va mostrar que cada cop té més assumit el paper de "persona que mana i decideix" xDD

El cas es que per anar cap al restaurant, va venir a recollir-me amb moto i, al posar-me jo el casc, vaig tirar (sense voler, eh!) el seu a terra. Ell em va dir cordialment si el podia recollir, però m'hi vaig negar. A ell li va molestar una mica la resposta, doncs el casc havia caigut a la meva banda, i el tenia a tocar del peu. I m'ho va tornar a preguntar (ara més borde), i jo vaig tornar a negar-m'hi.

Vam pujar a la moto i quan portàvem poca distància va parar. Em va fer baixar i vam entrar a un portal obert. Allà em va agafar del braç i al primer replà lliure, em va girar contra la paret amb tota la força que va poder, i allà em va donar unes quantes i sorolloses palmades.
Però clar, no era un portal gaire aïllat i al cap de res vam sentir una porta que s'obria i l'ascensor que es movia. Vam marxar. Però pel que es veu, jo encara no havia pagat per la meva desobediència...
.
Poc després vam trobar un edifici públic i va aturar novament la moto.
Vam entrar a donar un cop d'ull i casualment, vam trobar uns lavabos força aïlladets.

Ja podeu imaginar-vos que va passar allà! No es va aturar en tonteries: tan bon punt va tancar la porta per dins, em va baixar els pantalons i les calces i em va posar als seus genolls.
Les òsties queien a ritme accelerat i a tota potència -_-. Em feia bastant de mal!

Tot seguit, i quan jo ja iniciava el moviment de pujar-m'ho tot i marxar, em va dir que em treiés els pantalons i les sabates. Jo m'hi vaig voler negar però ell va escollir per mi: no va trigar ni 5 segons en treure-m'ho.
Tot seguit em va canviar de posició (cap a terra i cul a l'altura de la seva panxa, amb les cames sota els seus braços)(com si fos un tambor ¬¬) i va seguir fotent òsties a tort i a dret.
L'acústica era molt bona i els cops ressonaven provocant una mena de so metàl·lic que crec q a tots dos ens va agradar.

Quan el meu cul ja era tot un poema, va parar. Jo em vaig aixecar i vaig vestir-me, però abans ell em va dir:

- No tornis a desobeïr-me o ja saps que passarà. Demana perdó per lo del casc!

Jo vaig negar-m'hi, i tot seguit em va fotre una d'aquelles bofetades que et deixen la cara calenta força estona... -_-

No va insistir més, perquè no teniem gaire temps tampoc... Simplement va sortir del lavabo i em va dir: "vesteix-te. T'espero fora". I allà va acabar.

Pocs minuts després ja erem al restaurant. Jo encara em notava el cul una mica calentet, però això no va impedir-me els habituals insults que de tant en tant li deixo anar, o les patadetes per sota la taula.

Al acabar el dinar, un tercer portal obert li va donar la possibilitat de recordar-me, un cop més, que ell sempre tindrà la última paraula.
(i com us podeu imaginar, m'encanta xD)

.

18 de juny, 2008

Trobades a la tercera fase

Autor: Mestreton (Ton)

Dilluns vaig estar dinant en un restaurant xinès amb els dos autors d’aquest blog. Després d’una primera fase de comentaris encreuats en aquest mateix espai, i d’una segona que s’inicià amb les primeres col·laboracions i que cristal·litzà amb el naixement del blog de relats, vàrem arribar plegats a la tercera fase, la de conèixer-nos en persona.

Tot i que tant ells com jo mateix dissimulàvem amb prou feina els nervis provocats per la pèrdua de l’anonimat, en una relació que s’ha iniciat de forma virtual, val a dir que molt aviat deixàrem enrere totes les reticències, totes les prevencions que pogués haver-hi, i ens disposàrem a gaudir de la trobada i, alhora, del menú que el simpàtic restaurador oriental ens oferí. El restaurant, del que ja ens havien parlat en alguna altra entrada, era buit. Només una altra taula va ser ocupada abans no tornéssim cadascú de nosaltres cap a les seves obligacions de la vida real.

I potser és aquest el detall que m’agradaria ressaltar d’aquella reunió. Tots tenim una vida real més enllà dels nostres renoms spanks. Tots ens movem dins d’unes directrius que tàcitament estableix la nostra societat i que anomenem genèricament “normalitat”. Doncs bé, la sorpresa és que dinant en aquell xinès hi havia tres persones normals. Una noia i dos homes. Els nostres gustos eròtics, les nostres tendències sexuals, que molt difícilment s’enquadrarien dins d’aquesta uniformitat socialment acceptada, quedaven reservats per a la intimitat. Com a molt, per al món virtual. Ningú no hagués pogut descobrir el nostre secret. Qualsevol observador n’hagués interpretat una reunió, un dinar de treball, durant el que els comensals anaren intercanviant opinions sobre alguns documents que s’anaven passant entre ells.

Suposo que aquests mateixos observadors s’haurien quedat amb la boca badada si haguessin pogut veure la mena de documents que ens estàvem passant. Articles, revistes, còmics i llibres, relacionats directament i ostensible amb el spanking no van deixar de circular durant el temps que es prolongà l’àpat. Parlàrem de projectes, compartírem experiències i també il·lusions, intercanviàrem petits secrets per millorar algunes de les tècniques pròpies del món spank. Una vegada trencat el petit mur de gel que havia bastit al voltant de cadascun de nosaltres la virtualitat de les nostres relacions, la sobretaula s’anà escolant amb fluïdesa i amb molta cordialitat. Tot i mantenir les reserves necessàries per tal de protegir el nostre anonimat en aquell món paral·lel de la realitat, vam anar obrint els nostres cors, fins a poder reconèixer en les persones que compartien aquella taula l’amic, l’amiga...

Quant a com són spankee.bcn i spanker.bcn, què us en podria dir? Doncs que són tal com apareixen en el seu blog. Gairebé com us els podeu imaginar. Tot i estar atents al material gràfic que, provinent del meu bagul màgic, els anava ensenyant mentre ells s’ho miraven amb delit, durant tota l’estona no van parar de pessigar-se, de donar-se empentes, puntades de peu i copets de tota mena. Com dos adolescents enamorats, creuaven sovint els seus esguards, que espurnejaven. No hi van mancar tampoc els festosos insults d’ella, ni les constants amenaces d’una surra per part d’ell... El que us deia, tal com apareixen al blog.

Per unanimitat, els dos homes anomenàrem spankee.bcn reina de la trobada i ànima dels blogs, escuràrem tots tres el cafè de les tasses, ens agraírem recíprocament els regals que ens havíem fet per tal de donar més relleu a la tertúlia i, entre disteses rialles que proclamaven l’allunyament de la vergonya que, sobretot la noia, havíem passat, ens acomiadàrem fins a la propera reunió de treball. Jo per anar a cercar el meu cotxe. Ells dos, segurament, en busca de la porta oberta d’alguna escala per tal de bastir uns petits envans d’intimitat, encara que només de forma fugissera, i alliberar-se per uns instants de la tensió viscuda amb unes quantes i sorolloses surres enjogassades sobre el culet de la noia.

MESTRETON (18/06/2008)

16 de juny, 2008

Una spankee entregada

La meva experiència dins del món de l'spanking no és molt dilatada. Fa una temporada (aviat ja farà sis mesos) que matinc una relació amb l'Spankee.bcn, una autèntica spankee «de naixement» que em proporciona moltes satisfaccions.

Com que una relació spank implica un contacte físic íntim i intens, és fàcil que es desenvolupi una relació que vagi més enllà del simple joc compartit. Així, entre les parelles spank deuen sorgir de vegades sentiments com ara l'amistat, l'enamorament, la dependència o la possessió... En el nostre cas crec que mantenim un nivell alt d'excitació, sense anar gaire més enllà de la relació spank pròpiament dita.

Aquesta entrada d'avui es titula «Una spankee entregada» i té com a nucli central un missatge que he rebut d'ella en què expressa els seus desigs per a la pròxima sessió.

Després d'una sèrie d'explicacions i preàmbuls, conclou amb aquests set punts:

1. Fes-me plorar.

2. Fes-me suplicar que paris.

3. Fes que tingui ganes d'insultar-te per cada cop que em donis, però que no ho faci per no rebre cops extres. I demostra'm que ho faràs.

4. Fes que demani perdó per TOTES les faltes que apuntaré a la llibreta. Cada falta, un càstig diferent. No acabis el càstig ni en comencis un altre fins que no hagi demanat perdó per la falta per la qual m'estaves castigant i fins que no prometi que no ho faré més (obliga'm com millor sàpigues).

5. Fes que compti cada cop que em dónes, no permetis que em descompti, ni que m'entretingui. A la mínima, torna a començar. A la mínima, em sents?

6. Fes que entre tanda i tanda (o sigui, entre càstig i càstig per cada una de les faltes) no em posi descansant al sofà. Això s'ha acabat (almenys, per al pròxim dia). Res de descansar: quan acabis una tanda, em deixes dreta en un raconet de paret exposant el meu cul vermell cap a tu o cap a on tu vulguis. Amenaça'm de tornar a començar l'últim càstig sencer si em toco el cul per fregar-me'l o si em moc ni que sigui un centímetre. Disciplina. I si tu entre tanda i tanda vols descansar una mica, deixa'm en un raconet on em puguis controlar. D'acord? Sense pietat!

7. I per descomptat, per cada càstig que m'estiguis aplicant, no em puc moure en excés ni MOLT MENYS posar les mans per evitar els cops. Avisa'm que si ho faig, em cauran cops extres. I si ho faig, fes-ho! I si ploro i em tiro a terra o em moc de tal manera que sigui incòmode per tu seguir donant els cops... doncs MÉS HÒSTIES!


En definitiva: intenta el pròxim dia assolir un rol realment durillu. Jo et portaré la llibreteta i estara plena de faltes, com sempre. Amb tot el que t'he dit, vull que apuntis el càstig que duràs a terme sobre mi. I tot el que hi apuntis, ho hauràs de complir. I si ploro, ni se t'acudeixi parar ni reduir!!! (RECORDA QUE TINC UNA PARAULA DE SEGURETAT). És a dir, si hi ha 8 faltes i s'han d'aplicar 8 tandes de càstig i a la segona em poso a plorar, tu fes com si res! Com qui sent ploure, val? Si vull que paris, diré la paraula convinguda. A més, entre tanda i tanda el meu cul podrà descansar ni que siguin 2 minuts...


Què tal, companys: tinc raó o no, en dir-me afortunat? Aquesta spankee incorregible... quantes alegries no serà capaç de proporcionar-me!

Spankers: heu tingut alguna vegada una declaració semblant? Spankees: heu fet saber alguna vegada a la vostra parella de jocs els vostres desigs d'una manera tan explícita?
El vostre torn!

14 de juny, 2008

Llicència per estovar

.Bueno avui dedicaré l'entrada al nostre amic i col·laborador Ton.
-
Tot ha sigut arran d'una petita conversa mantinguda: jo li devia un mail des de fa dies i finalment li vaig dir: "demà t'escric, t'ho juro! i sinó ho faig, et dóno llicència perquè em zurris quan ens trobem algun dia"
.
Evidentment, això no passarà perquè ja li he escrit el mail :P jijiji
A ell li ha fet molta gràcia ("Ton, James Ton, amb llicència per estovar"). I li dedico la imatge d'avui:
.

13 de juny, 2008

L'Spankee incorregible


Dimarts passat ens va venir de gust repetir una sessió. La sessió anterior havia estat dijous passat, o sigui, cinc dies abans, amb la qual cosa l'Spankee ja havia tingut prou temps de corregir algunes malifetes i alguns vicis pels quals va ser castigada oportunament.

Però què va! Us penseu que l'Spankee havia millorat? La meva Spankee és incorregible! Sembla que ho faci expressament!

De manera que vam repetir la sessió. Vaig tornar a agafar la llibreteta (sí... la famosa llibreteta que tan acuradament fa servir per confessar les seves culpes). I vaig anar aplicant tots els càstigs i penes que ella mateixa (!) havia anat consignant.

Però amb un augment, per les faltes d'ortografia que hi havia a l'entrada d'aquest bloc corresponent a la crònica de la sessió anterior, que ella havia escrit. En total hi ha vuit faltes (a veure si sabeu quines!). Per cada falta, li vaig subministrar 10 palmades: total, 80 palmades extra.

I un cop acabada aquesta tanda vaig comprovar l'estat d'excitació que el cos de l'Spankee demostrava. En notar que, efectivament, com sempre d'una manera involuntària i totalment natural estava tan mulladeta, vaig decidir continuar amb unes quantes palmades més, donat que això semblava satisfer totes les parts...

I és que aquesta tanda de palmades va ser impartida en la posició clàssica de l'OTK, i al sofà. S'hi estava tan bé...

Donat que la sensació de relaxament era un fet tan evident, em va venir de gust utilitzar la paleta de fusta de boix (originària del bonic poble garrotxí de Tortellà, i amb una inscripció exclusiva d'ella cap a mi). Vaig començar a propinar-li cops amb aquest instrument. Ella l'odia, la paleta de fusta de boix, però en aquesta ocasió va anar aguantant molt bé, sense arribar a plorar. Em sembla que el secret de l'èxit és donar els cops amb una certa separació entre un i l'altre, i sempre passant la mà pel culet, per treure la sensació immediata de picor que queda després d'una bona cleca!

Després hi va haver més activitats... però per avui ja m'he cansat d'escriure.

09 de juny, 2008

Sempre amb retràs...

Últimament confeso que tinc el blog una mica abandonat >_< (a vegades els afers acadèmics ens treuen horesssss, i això tots els estudiants ho sabem, no? ^.^) .
.
Us explicaré una mini-història en tercera persona, per passar l'estoneta...
-
"El passat dijous, una spankee i un spanker de Barcelona van tenir una petita trobada, a casa d'ell.
Feia 23 dies que la noia no trepitjava aquella casa.
.
Ella és una noia bastant feliç, i es pot dir que també és bona noia. L'únic problema és que de tant en
tant no actua com hauria d'actuar, i es deixa endur per la vagància i pels mals hàbits. Sovint també es deixa emportar per la seva sort, confiant en que sempre li sortirà tot bé, sense pensar massa en les conseqüències.
Ell tampoc és perfecte i ho sap, però com que també és bona persona, decideix de tant en tant ocupar una mica del seu temps en corregir a la noia esmentada anteriorment, per tal de que no perdi el bon camí. :-P
.
La jove spankee va ser citada, doncs, el passat dijous a casa del seu spanker. Ell li va dir qu
e dugués la
llibreta actualitzada, i que s'actuaria en conseqüència (normalment ell la llegeix abans de fer res, i apunta el càstig a aplicar en cada un dels casos, segons gravetat)

Ella sabia que portava vàries setmanes sense apuntar res, però que no li podia entregar així (no colaria...). Per tant, va decidir que aquest cop ho faria diferent.

Dijous, a casa d'ell, quan l'spanker es va disposar a llegir les confessions i apuntar-ne la pena convinguda, es va trobar amb una petita sorpresa: la seva spankee ja havia decidit el seu propi càstig!
.

Cada falta apuntada venia amb una petita i breu valoració, així com la punició merescuda. Estava fet, a més, de forma gradual.
-
Començava amb un OTK clàssic (sense mancar-hi les tres fases de deslliurament de la roba), continuava amb una sessió de cinturó (en la qual l'spankee estava obligada a comptar els cops i dir gràcies, o ressignar-se a tornar a zero) i desprès la paleta de fusta que tant odia ella (la que van comprar fa poc). L'Spanker va comprovar amb alegria que la seva spankee havia gravat una frase d'exclusivitat a la mini-paleta.

L'Spankee va quedar ben servida, tot i que crec que l'spanker ho va trobar una mica insuficient"