12 de febrer, 2008

Avui sóc millor persona...


Ja feia varis dies que me l'estava buscant. Últimament la meva insolència estava pujant de nivell, i sabia que tard o d'hora el meu spanker m'ho acabaria fent pagar tot junt! Ell m'avisava eh: "el pròxim dia ja veuràs, ja veuràs...". I jo ni cas, perquè pensava que ell al cap i a la fi era un tou que deia molt però a l'hora de la veritat...

I clar, confiança si, però el que s'en diu respecte... la veritat és que no.
Algú va dir un cop: si el respecte es perd, ja no hi ha res a fer.

El meu cas ha estat diferent.. no és que li haguès perdut el respecte, sinó que simplement, no l'hi havia tingut mai. No em feia por, no m'imposava. Però avui... ai avui! quin canvi de papers!

Crònica d'una correcció exemplar
-
Per començar, ha estat fred. M'ha vingut a trobar i amb prou feines m'ha dit hola. Estava molt seriós (la veritat és que feia molta gràcia així, xD).

Quan hem creuat la porta m'ha dit si volia alguna cosa per beure, però com que li he dit que no, ha anat per feina.

Primer m'ha fet seure en una cadira. Jo m'hi he negat i m'he posat una mica xula, però ell ho ha arreglat ràpid amb un parell o tres de bofetades (bé, la primera m'ha pillat desprevinguda jajaja, i les altres han estat una mica caòtiques, perquè jo m'hi negava, i quan més m'hi negava, més ganes tenia ell, jajajaja). Al final, m'he sentat bé i he escoltat el que m'havia de dir (no tenia gaires més opcions tampoc!)

La primera novetat és que avui no comptariem per cops sinó per temps. Així doncs, primer ha estat una tanda de 5 minuts amb els pantalons posats, sobre els seus genolls... (ah, m'encanta xD)(la meva resistència i el seu cansanci han evitat que es complissin del tot :P). Desprès m'ha dit que em baixes els pantalons i les calces, que començariem amb la segona tanda. Aquest cop era de 10 minuts, on també s'hi ha descomptat una miqueta del final.
El meu cul estava ja bastant adolorit, però ni molt menys tot lo adolorit que acabaria al final de la sessió!

La següent tanda ha estat amb aquest nou instrument:



Tan llis que fotia un mal que no vegis...

No sé quants minuts han estat, però els he notat interminables. A més, jo ho intentava evitar de totes-totes i m'ha hagut de lligar les mans amb una corda blanca. Primer m'ha lligat les dues mans juntes, però al veure que jo m'en deslliurava fàcilement, m'ha lligat cada mà a dos llocs diferents (un era la pota d'una taula, i l'altre no sé, potser la pota sel sofà.. a saber!)

I quan jo creia que el meu cos no aguantaria més, ha vingut la pitjor part! El cinturó! I a sobre, de manera fulminant. M'ha deixat KO! M'ha lligat cada mà a una punta de paret, de manera que jo quedés totalment sotmesa. I sobre la meva pell desprotegida han començat a caure cops de cinturó... alguns més amunt, d'altres més avall.
Eren 10 minuts, i se m'han fet eterns. Quan anava per la meitat no he pogut evitar plorar, però ni això l'ha aturat! I cinturonasu vé, cinturonaso va...

Fins que ha acabat tot. I llavors m'ha recollit amb els seus braços i m'ha dut al llit, tovet llit.

Conclusió: no l'havia près en sèrio al meu spanker! Ara veig que pot fer coses de les quals jo no el veia capaç :D. Hauré de començar a vigilar el que li dic si no vull més sessions com les d'avui! jejeje.

.

6 comentaris:

Fer ha dit...

Gràcies pel vostre enllaç. Ja teniu un d'instalat al nostre bloc.

Spankee BCN ha dit...

Moltes gràcies! :)

TON ha dit...

Sembla que et van estovar a consciència!!! Puc imaginar-me el teu penedit culet en acabar-se la sessió. Penedit realment però? Les petites pinzellades de murrieria amb què il.lustres el teu relat em porten a pensar que no només el llit i les teves natges estaven tovets. Tal com ha de ser, no?

Spankee BCN ha dit...

ajjajaj cert...

Però la veritat és que si que em va estovar a consciència! :) Quan va acabar estava penedida del tot. Clar que, aquests penediments, duren més poc que uns carmels a la porta d'un col·legi, crec

^_^,

Spanker BCN ha dit...

Hola!

Sóc el "dolent" de la pel·lícula, l'Spanker, el que atonyina...

Ja sabeu que jo no disfruto fent aquestes coses ("mentider!!!"), que ho faig pel bé de la meva ben volguda i estimada Spankee...

Ja sabeu que si la deixéssim sense una correcció, es convertiria en una persona amb poc seny i poc responsable...

Així que, Spankee, aprèn les lliçons!

Un petó, guapíssima!

Spankee BCN ha dit...

jooooo però si jo sempre sóc bona nena...

0:-)

Però tens raó, ...a vegades m'en vaig una mica del bon camí. Per sort et tinc a tu per posar-me a ratlla!

Gràcies! T'ho agraeixo molt! :)