28 de febrer, 2008

Crònica d'una sessió light

Avui tocava rebre!

El meu cul, però, no patia, no, perquè ell m'havia promès una sessió light. De fet, m'havia amenaçat inclus amb amenaces light: "et quedarà el cul tan vermellet que semblaran les galtetes de la Heidi" (ja ja ja = riure irònic) :P
.
Bé, doncs tot ha començat com sempre: m'ha vingut a recollir al nostre punt de trobada. Avui no estava tant enfadat com l'altre dia (que no va dir-me ni bon dia, ni hola, ni que tal estàs), avui ha vingut més sonrient i només s'ha limitat a dir-me: "avui ets meva".
.
Primer hem nat al supermercat a comprar alguna cosa per esmorzar (us ho he dit, no, que m'agraden els llocs públics? jeje). Ell s'ho ha fet venir bé per anar a parar a un passadís sense personal i clavar-me les mans a les cuixes ¬¬ [encara tinc uns petits morats de la marca dels seus dits... son com uns puntets a cada cama ¬¬] jajajaja
.
I llavors ja hem anat per feina. Com que era una cosa light, ho hem fet suau. Jo he aprofitat aquesta sessió per aprendre més a acceptar la seva autoritat i respectar-lo com a spanker. Com ja vaig comentar, aquest 2008 he decidit sotmetre'm més als càstigs imposats. Vull ser obedient i acceptar-ho!
.
Per tant, quan ell s'ha assegut a la cadira jo m'hi he posat a sobre sense apenes rechistar. I no m'he mogut (ell ho feia suau, això cal dir-ho). De tant en tant algun copet més fort si que queia, però res dramàtic. Primer ha estat sobre els taxans. Desprès me'ls ha baixat i ha continuat una miqueta més sobre les calcetes i després ja ha continuat sobre la pell. Com que no ho ha fet gaire fort, el meu culet (segons ell) m'anava quedant vermellet, a ritme gradual. Més o menys anava quedant així (imatge treta de google):
.
.
Jo m'he portat super bé, m'haurieu d'haver vist! jajaja xD. Després m'ha posat sobre una taula petita que té i ha continuat una mica més (també amb la mà i també suau) i després a una taula més gran (més xula).
.
I res, després de tota aquesta sessió light, m'ha portat cap al llit (m'encanta perquè té molta força i llavors em pot agafar tota sencera i dur-me en braços jeje)(el punt negatiu es que si té molta força per això, evidentment també té molta força quan descarrega la seva super mà en el meu cul -_-).
.
Al migdia hem trucat perquè ens portin pizza a domicili, però de mentres no arribava el repartidor, m'ha fotut una zurra al llit (amb la mà) que el meu cul ha vist les estrelles momentàniament. Es veu que el "rollo light" ja li cansava....
.
.
I res, hem menjat i tal... i llavors... llavors... llavors ha tret les coses de la taula (els gots, la caixa de la pizza, etc) i no sé, s'ha tret el cinturó, m'ha fet aixecar, m'ha baixat de cop les calces i els pantalons i s'ha disposat a fe-me entendre que les sessions light no van a enlloc... que per jugar van bé, però que no s'apren res. I m'ha enganyat! M'ha dit que serien 40 amb el cinturó, i que les primeres 20 serien acceptables, les següents 10 serien super dures i les últimes 10, suaus again. I NO, al final les últimes han estat com les anteriors! Fortes! Impactants! Cada cop de cinturó cruixia sobre la meva pell. És injust! I jo, pobre de mi, allà aguantant la postura (bé, quan he vist que el núm.31 era fort, m'he rebelat una mica, i com a conseqüència dels meus actes, algun cop ha caigut "fora de zona")
.
Però bé, crec que una sessió 100% light no haguès fet gens d'efecte, no? que penseu? XDD
.
.
Pd. Avui m'ha ensenyat una mena de canyeta que té preparada per mi... per a la propera trobada (una trobada que, com alguns ja sabreu, ha de donar resposta a moltes de les meves impertinències -_-).

4 comentaris:

Spanker BCN ha dit...

Benvolguda spankee,

Felicitats per la crònica, que reflecteix a la perfecció el memorable dia d'avui!

Quina sort tenim de comptar amb la teva perícia periodística perquè els records de la nostra relació no s'esvaeixin com la boira...

Afegeixo només un detall sense importància, que particularment m'agradaria conservar en la memòria: el bonic soroll -quasi metàl·lic- que feien les meves cleques sobre el teu magnífic culet quan érem al llit, abans que arribés la pizza. Te'n recordes?

Resulta que el dormitori és una habitació relativament petita, i el so sec de la meva potent mà ressonava admirablement sobre el teu culet.

Per un altre cantó, vull expressar la meva fonda satisfacció i el meu agraïment en constatar que la meva spankee avui s'ha portat molt bé. Sense rebel·lar-se en cap moment, ha acceptat el càstig podríem dir de bon grat i tot. Aquesta actitud facilita molt la nostra feina: ens permet concentrar-nos en l'administració de la pena d'una manera correcta i eficaç, sense haver d'estar pendent de braços o peus que s'interposen en el camí de la justícia.

Per tot, moltes gràcies, spankee!

Spankee BCN ha dit...

Weno weno... però no sé si el pròxim dia podré acceptar-ho tot de bon grat...

Pensa que jo tinc un punt d'orgull MOLT ALT i amb un cop al mes que em posi dalt dels teus genolls voluntàriament,crec q ja en tinc prou!... :P

Però ara en sèrio: l'orgull és pecat. Això diuen. Per tant, penso que en aquest sentit, necesitu una mica de disciplina i mà dura. M'agradaria comportar-me sempre com ho he fet avui: sense queixar-me ni moure'm, però siguem realistes, només ho he fet perquè sabia que la zurra seria light. He d'aprendre a ser aixi també quan m'en espera una de bona, quan se que seran castigades les meves faltes més grans...

Imagina't un dia en que, mentre tu et treiesis la jaqueta i la penjesis, jo ja m'anès col·locant a la taula amb els pantalonets baixats i la mirada abaixada,a punt per rebre el càstig merescut. T'agradaria? Sense queixes, sense moviments. Inclús aniria comptant jo, perque tu només et limitessis a fer la teva feina, corregir-me.

Aish, he de dir públicament que estic molt contenta de que un home intel·ligent com ell es faci càrrec de la meva educació com a persona, i que vetlli per la millora contínua del meu comportament...!

TON ha dit...

Veus com tot arriba, barrufeta? Quant a la teva solitud (sembla el títol d'una peli, no? "La solitud de la spankee", o "Sola davant dels spankers",...), només puc apaivagar-la enviant-te els meus comentaris, malauradament també de spanker!!. Veig, però, que vas deixant rastre en altres blogs de spankees. No estàs tan sola, doncs, però sembla que les teves col.legues no acaben de decidir-se a intervenir en el vostre de blog. Coses de l'idioma, potser?

TON ha dit...

El soroll d'unes patacades, l'incofusible so d'una surra, esdevé un element indestriable del conjunt de sentits que intervenen en una relació spanko. Tal com passa amb tot allò que percebem pels sentits, alguns sorolls queden gravats en la nostra memòria com a part del record que decoraven, tot i arribant a convertir-se en els detonants de la reposició d'aquell record en el futur, en escoltar un so semblant.
Amic spanker bcn, crec que puc vaticinar que, a partir d'ara, barrejaràs per sempre més aquest so metàl.lic que tan bé descrius ...amb l'olor de la pizza!!