11 de febrer, 2008

El dia abans

El dia abans d'una "sessió spanking" no puc evitar estar nerviosa. Por? No, no és por. O potser si, però por de la bona, de la que et fa comptar les hores que falten...

D'aqui menys de 10 hores em trobaré amb el meu spanker. Ell vindrà a recollir-me al lloc de sempre.

M'ha dit que m'esperen algunes novetats.. que ja està bé de sessions toves. Diu que serà un punt d'inflexió. Jo no sé que pensar!

Tinc ganes de creuar la porta i que em digui: "Saps per a què estàs aqui, oi?" i em recordi les coses que he anat fent malament aquests dies. I jo li diré que no n'hi ha per tant, i que ningú és perfecte! però ell no em creurà, ho sé. I s'enfadarà (o farà veure que s'enfada ^_^) i m'agafarà per posar-me dalt dels seus genolls, on començarà a donar-me copets al cul, amb la roba encara posada.

Després em dirà: Au, baixa't els pantalons! ... i jo em negaré, clar que si! Si vol que faci alguna cosa, m'hi haurà d'obligar (o fer-ho ell!) (i clar, ho acabarà fent.. no tinc força per evitar-ho!)

I llavors ja començarà a pegar-me amb força... 20, 30.. 60? Ell sap que els aguantaré i que no cridaré! I desprès? aiiiii.... desprès què? em canviarà de posició i es treurà el cinturó poc a poc... (mmmm) i el començarà a brandar amb força, mostrant el soroll que fa tallant l'aire. I de l'aire... al meu cul. No sé quants seran. M'ha dit que per demà hi ha novetats, o sigui que poden ser nous instruments. Potser llavors amb el cinturó només me'n faci 10 (au va, que sé que en el fons ets bo! :D). Encara tinc algunes marques de l'altre dia...

Sigui el que sigui el que m'espera, sé que no he de patir, confio en ell i en el seu sentit comú!. És més, sé que m'ho mereixo... no he estat gaire bona nena aquests dies... ;)
.