22 de febrer, 2008

Spanking i llocs públics (I)

Sovint, la relació spank entre dues persones es basa parcialment mitjançant un ordinador com a font de comunicació.
.
Les spankees (o almenys jo) rere la protecció de la nostra pròpia pantalla som molt valentes. Ens atrevim amb les amenaces i els insults (mig en broma ... o mig en sèrio jeje) al nostre spanker i sabem que per molt que escrivim, ell està lluny.... i com que la seva mà i el seu cinturó són lluny del nostre cul, ens atrevim a dir el que no ens atrevim a dir-li cara a cara [perquè llavors SI que fa por!]

L'altre dia vaig anar a dinar amb ell.
Anar a un lloc amb gent i provocar un spanker és molt divertit... el pots insultar una miqueta, el pots trepitjar una miqueta... i ell no et pot fer res perquè hi ha molta gent al voltant! ^__^ (bé, va haver un moment que va colar la seva mà a la meva esquena i em va esgarrapar, però tret d'això, spankee 1, spanker 0) jiji
.
Un cop vaig trobar un video (el podeu veure aqui) on sortia una noia en un restaurant que no es volia acabar el que tenia al plat, i l'home, fart i cansat, l'agafava amb fúria per donar-li una bona zurra.

Després de veure el video, he arribat a dues conclusions:

1. Que haurien d'existir restaurants per a spanks (:D). O com diu ell, discoteques per a spanks, gimnasos per a spanks, vagons de trens i metros per a spanks,,, o sino, sales habilitades als llocs públics per a poder castigar comportaments en un moment determinat. Jajajjaj

2. Jo sempre menjo molt poquet, i si realment existissin restaurants on fos súper ben vist i acceptat l'spanking, crec que em faria molta por no acabar-me el que tinc al plat!!! Perquè llavors, conseqüentment, ell tindria tota la llibertat del món per apartar la taula i procurar que el meu cul quedes completament del color del ketchup!!!! augh!

(o pensat-hi bé, potser si que em deixaria mitat de plat... !)

6 comentaris:

Spanker BCN ha dit...

«La meva» spankee (i perdó per l'instint de possessió de delaten les meves paraules) té tota la raó: així com en alguns llocs públics hi ha zones reservades per a fumadors (els quals s'han convertit actualment en una mena d'apestats) també hi podria haver uns espais convenientment delimitats on la pràctica de l'spank fos admesa.

¡Com ens agradaria practicar la nostra afició dins d'un parc urbà, en una zona adequadament senyalitzada (quan el clima hi acompanyés), o dins de l'avió, per relaxar-nos de la incomoditat dels llargs viatges...

El que conta ella del restaurant de l'altre dia és totalment cert... De vegades penso que el que busca és fer-me enfadar seriosament, per rebre una tunda encara més seriosa... Però no explica que un cop fora, ja al carrer, la vaig acorralar contra un pal de la llum i vaig demostrar qui té la força i qui la pot administrar adequadament...

Spankee BCN ha dit...

... tens raó... -_-u

és veritat, no ho he dit...em va acorralar contra un pal de llum...ho va fer amb força, sense deixar-me opcions a fugir (perque tinc tan poca força jo? no és just!) jajajaja. xD

TON ha dit...

Tot i estar d'acord amb vosaltres en què m'agradaria disposar de llocs i espais públics per a fruir del nostre petit vici, crec que no estic aportant res de nou si qualifico aquesta possibilitat com una petita i meravellosa utopia.
Altrament, el fet que la spankee gaudeixi d'una certa immunitat, si més no temporalment, incideix favorablement en el joc. La provocació es desferma i dóna peu, a posteriori, a un càstig més intens, en el que, perduda tota la seguretat que oferia el lloc públic, la spankee veu com totes les impertinències que havia sembrat, li són retornades en forma de natjades al seu culet insolent. Qüestió de paciència, spanker!!!

TON ha dit...

Personalment, tal com podreu deduir del meu comentari anterior, prefereixo aquests espais vigilats, on la spankee pugui manifestar tota la seva dolenteria en forma de provocació a l'autoritat del spanker. El fet que gaudeixi d'aquests moments d'immunitat la torna més i més descarada. I bé ... immunitat no ha de ser necessàriament impunitat. A la fi, acabarà pagant amb escreix els seus pecats. I aquest període de temps que transcorre entre un i altre moment esdevé màgic, en incrementar per endavant el plaer de tots dos jugadors,cadascun pensant en els imminents resultats d'allò que ha passat.

Spankee BCN ha dit...

jajaja ai Ton, tens massa raó...

els llocs públics són, per mi, una condició de seguretat innigualable jeeje. Tot i que.. és ben cert que ho acabaré pagant -_- (però la diversió del moment al lloc públic no me la treu ningú!) :)

carpe diem!

Cometospk ha dit...

Sería interesante eso de reservados para azotar a la pareja ;). Que morbo añadido a la cena...
Os puedo leer con facilidad pero escribir ya es otra cosa, a falta de mas palabras en catalán: Visca el barça!!