20 de febrer, 2008

Submissió o rebel·lar-se?

Segons l'Enciclopèdia Catalana, (que per cert avui ha sortit a les notícies) i per no deixar marge d'error, us copio la definició de cada cosa:

- Submissió: 1. Acció de sotmetre o de sotmetre's, 2. Obediència, docilitat, de l'inferior envers el superior
- Rebel·lar-se: Refusar l'obediència a una autoritat constituïda

Un cop definida cada cosa, vaig a parlar com a spankee i de manera personal:

GENERALMENT (no vol dir sempre), jo no sóc una spankee gaire submissa. Escoltar el sermó previ baixant la mirada i esperant per rebre no fa per mi. Intento dir mil excuses i evitar lo inevitable (al cap i a la fi, sé que és inevitable jajaja), i quan m’agafa per començar-me a pegar, sempre intento fugir dels seus genolls...
Em queixo bastant i li dic que pari (bé, li dic però no ho penso, jajajaja), intento posar les mans per evitar el cop, intento donar-li patadetes, intento mossegar-lo (i dic intento tota l’estona perquè sóc inútil evitant el fet: sóc molt débil i per poc que ell faci, de seguida em quedo sotmesa, tot i aixi, no pot negar q a vegades el faig suar!)

… però al final... Al final sempre acabo rebent!

Algun cop llegeixo històries d'spankees on de seguida que veuen que el seu spanker es senta i els hi indica´que s'hi acostin i es preparin a rebre, elles hi van i s'hi posen. En part ho admiro! jo no sé si sóc capaç de fer-ho (potser no he trobat encara l'spanker que m'imposi de veritat JAJAJAJA) (és broma, ho dic expressament perquè ELL em llegeix jajaja).

Però li he promès que el próxim dia acceptaré sense rechistar. Em posaré als seus genolls, a la taula o on sigui que ell em digui i m'hi estaré quieta, esperant el meu càstig. No em queixaré ni em mouré. I ho faré perquè em va prometre que la pròxima seria LIGHT jajajaja.
Si és que és un tros de pà!

Aquest 2008 he d'aprendre a sotmetre'm una mica més als càstigs imposats. Vull ser més obedient i mostrar més respecte al qui em castiga pel meu propi bé!!! Creieu que ho aconseguiré? Crec que em tocarà rebre força sovint si no m'ho proposo de veritat! ;P


3 comentaris:

TON ha dit...

En gran part, és aquí on rau el dilema, que és alhora la base del joc. Constituir una autoritat vol dir acceptar-la d'antuvi. Rebel.lar-s'hi després implica una situació paradoxal en la qual sembla que et mous amb força agilitat. Aprofitar la paradoxa no és res més que provocar. No és aquesta provocació una demanda de més severitat per part de l'autoritat? Ja ho veus, spanker, res d'afluixar!!!

Spankee BCN ha dit...

Jo accepto l'autoritat (des del primer dia que s�c spankee, sin� est� clar que el joc no continuaria!) per� m'agrada m�s rebel�lar-m'hi i que s'enfadi...! :)

�s m�s divertit ^_^

TON ha dit...

És un regal dels cels que encara quedin noies rebels que hagin de ser corregides i disciplinades!!!! Si no n'hi hagués, ens avorriríem moltíssim!!!