23 de març, 2008

Diumenge de Pasqua

Avui és diumenge de Pasqua! Com algun de vosaltres ja sabeu, és dia de menjar la Mona!.
Al començament era una mena de tortell, però ara s'ha convertit en una mena de pastís amb figuretes de plàstic i casetes de xocolata.
.
Fa dies que tinc un petit-gran capritxo: vull que el meu spanker em compri un Kinder Sorpresa. Segur que ara pensareu: vaja, quina xorrada! però més enllà de l'ou, la xocolata, i la "petita joguina" que hi ha al interior de tal, em mou un desig més gran: vull que anem junts a comprar-lo i que no pugui negar-s'hi.
.
.
És a dir: a mi el ou kinder en el fons, ni em vé ni em va. Però el pròxim dia que quedem vull que entrem junts al supermercat i me'l compri. Sabeu perquè? perque ell no vol comprar-me cap capritxo... però un cop siguem dins del supermercat, no podrà fer res per evitar que jo l'agafi. Adoro aquests moments en llocs públics (com els restaurants), perquè una bombolla protectora envolta a les spankees! Haura de veure com l'agafo i l'únic que podrà fer, és amenaçar-me en silenci. Amenaçar-me a cau d'orella, si vol. Però res més.
.
I no, no sóc una inconscient: sé el que m'espera si això acaba passant!. Al supermercat potser guanyaré jo. Bé, guanyaré jo: sé que m'el comprarà... ho farà maleïnt-me i a mala gana (el que en castellà seria "a regañadientes"), però me'l comprarà, i ho sé. I en el fons sap que té un motiu millor, per això ho farà.


Bé, jo porto dies avisant-lo. Us copio alguns fragments de diàleg:

Conversa 1:
- Spankee: vull un ou Kinder!
- Spanker: malcriada! mimada! sembles filla única!
- Spankee: jajajaj vaaaaaa
- Spanker: t'estovaré el cul perquè comprenguis què és el que és bo!
- Spankee: això ja ho veurem!

Conversa 2:
- Spankee: Has de fer el que jo vull! i si jo et demano un kinder, l'has de comprar xD!
- Spanker: això ja ho veurem, nena capritxosa! No estic disposat a baixar-me els pantalons! Si els teus capricis tinguessin resposta... no serviria de res tot plegat
- Spankee: però jo vull que me'l compris! :-) hi anirem abans de fer res. I veuràs com l'agafo... I no podràs fer res per evitar-ho!!! jajajaja
- Spanker: Espero que no montis cap escena al supermercat, perquè si ho fas, la tindrem! I et tractaré com el que ets: una nena malcriada
.
.
[pd. I m'encanta quan ell em diu "T'estovaré el cul!" jeje] [Crec que el dia que vaig parlar d'amenaces, me'l vaig oblidar!] jajajajaja
.

5 comentaris:

Alejandra ha dit...

Jajajajaja, sin duda alguna no hay nada más excitante para una spankee que esas amenazas al oído en público que te advierten de lo que te espera.

A mí también me encanta retar a Rafa cuando vamos por un centro comercial o estando con sus amigos... siempre suelo decir que si me preguntan, le cuento a la gente cómo nos conocimos, aunque obviamente nunca lo haría.

Aunque una vez en la fila para comprar las entradas para ir al cine lo molesté tanto que me dio una nalgada... Todo el mundo volteó a vernos... yo me moría de la pena, pero a la vez me excitó muchísimo.

Obviamente, el haberlo sacado de sus casillas de esa manera la pagué muy caro luego...

Un beso... maravillosas tus entradas como siempre. Me encantaron las imágenes de Harry Potter, yo también soy fan de la Saga de J. K. Rowling

Spanker BCN ha dit...

Si encara fos un ou Kinder amb una sorpresa que estigués relacionada amb l'spanking... Us imagineu?

Podria haver-hi una línia d'aquests ous (venuts en botigues especialitzades, òbviament) on la sorpresa consistís en instruments en miniatura (una canyeta, una pala, una espardenya, un cinturó...).

O bé amb petits missatges dedicats a les spankees («Digues-li a l'orella que ja estàs preparada per rebre», «Demostra-li que estàs molt agraïda per la seva tasca educativa», «Resisteix una tanda llarga sense immutar-te»...), o als spankers («Deixa-li el cul uniformement vermell», «Utilitza dues canyes alhora», «Obliga-la a reconèixer les seves faltes»...).

Per somiar, que no quedi...

Spankee BCN ha dit...

Alejandra, nos alegra tu comentario (te funciona el traductor? a veces no va..)
Que bueno lo del cine... obviamente, aunque todo el mundo lo vió, nadie debio pensar en el "más allá" de ese pequeño acto, no? :)


Spanker:
ajajjaja

Ostres, cert.. no existeix.. però podria crear-se, no?
O si més no, unes caixetes amb misatges, per "jugar". Amb dos tipus diferents: per spankers i per a spankees (i llavors abans de cada sessió cada un hauria de triar una caixeta i mirar que ha tocat, jiji)

TON ha dit...

Desentenent-me una mica de la vostra petita disputa sobre l'ou Kinder, que ja m'explicareu com ha acabat, he de felicitar novament a spankee.bcn pel dibuix que ha triat en il.lustrar aquesta entrada.
M'encanta l'amenaça imminent que representa la sabatilla que el spanker duu a la seva mà dreta pel culet que s'ofereix tan ben presentat damunt la seva espatlla, només tapat, sembla, per uns pantalonets curts.
Personalment, la sabatilla és un dels meus instruments preferits. Aporta una sensació de proximitat i de normalitat, en tant que és un estri que podem trobar a totes les cases. A més, ben utilitzat, és una eina formidable per a deixar força vermella i calenta qualsevol panera insolent.
Tot sembla apuntar, l'aspecte seriós del spanker, la cara d'inquietud de la noia, que aquesta dormirà ben calenteta aquesta nit!!!

Anònim ha dit...

el que estaria be es en un lloc especialitzat que estovessin a les spankees perquè aprenguin a obeir, aixi rebrien
a, per cert, no m'agraden les que no es revelen, es millor que es rebelin i aixi poder pegarla