19 de març, 2008

Reflexions spankee

.
A vegades (i més si a fora fa un dia fred i plou) penso que no sé si m'agrada ser spankee.
.

Crec que sempre ho he dut a dins i no és una cosa que hagi triat jo per voluntat pròpia, sinó que simplement he estat així sempre, sense possibilitat d'elecció. Evidentment que hi ha temporades on aquest fet ha quedat totalment en un segon pla, però d'altres vegades no. Per exemple ara, actualment, m'ho passo bé i estic bé, i tenir aquest blog em fa sentir més spankee que en altres époques de la meva vida, perquè hi escric, llegeixo altres blogs enllaçats (més que abans), cerco imatges...
.
Ara bé, hi ha dies en que preferiria no ser spankee.
Avui és un d'aquells dies.

.
No es que no m'exciti si penso en estar sobre els seus genolls rebent els cops provinents de la seva mà, no, no és això. Crec que aquestes coses sempre em posaran a mil, perque em conec i ho sé.
Però si sumo aquesta excitació a una posible tristesa interior temporal, que tinc de resultat? que busco?

Penso que potser, en aquest cas, en aquestes situacions, l'únic que vull es que em zurrin per sentir-me millor.. per sentir una mica d'atenció, o sentir-me ... no sé, no pretenc sentir-me estimada... però si potser cuidada i protegida. I sé que en realitat no és així, que tot és un joc. Temporal, calent i divertit. Un joc.
I oju, que jo jugant m'ho passo molt bé. En cap moment ho negaré! Però ningú juga quan no se'n tenen ganes. Jugar és, segons el diccionari: Passar el temps en alguna cosa que hom fa amb l'únic objecte d'entretenir-se, de divertir-se. Ara estic una mica enfonsada i no crec q m'entretingués molt rebre cops de cinturó...
.
Ara mateix l'únic que vull és....

No sé que vull.

.
Pd(1). Això no és un acomiadament ni res semblant! és una simple reflexió de dia de pluja...

Pd(2). Spanker, no busquis preguntes ni respostes més enllà d'aquestes paraules. Dóna'm 4 o 5 dies i se m'haurà passat. .. Després de Setmana Santa tornaré a ser la spankee rebel que vas conèixer: desafiant, optimista, amb ganes de xinxar i dir-te lo inútil que ets.... i, si encara vols, continuaré pagant per la meva insolència i el meu orgull...!
.

4 comentaris:

Spanker BCN ha dit...

Oh, benvolguda Spankee...

Crec que puc comprendre't perfectament! Em sap molt de greu que et trobis una mica aixafada, de fa uns dies... Però estic segur-segur que aviat te'n sortiràs i això només serà un record.

És evident que m'agrada zurrar-te... Però si per qualsevol circumstància es dóna el cas que durant una temporada no ho puc fer, doncs no passa res: ho suportarem! :-)

Ja saps que la meva vida d'spanker no té molta història al darrere. Amb tu em considero una persona super privilegiada (t'ho he dit de vegades i m'agrada dir-ho en públic aquí). Opino que hem de fruir dels moments en què és possible fruir. I quan no ho és, bé podem recordar els moments passats, i imaginar els que poden venir...

Així que no et preocupis en absolut: tothom té una mala setmana!!!

Fins ara, guapa!

TON ha dit...

"Oooh, benvinguts, passeu, passeu!! De les tristors en farem fum!!! Que casa meva és casa vostra, si és que hi han cases d'algú", ens deia en Sisa en la seva reconeguda "Qualsevol nit pot sortir el sol".
Petita i estimada spankee.bcn. M'agradaria que aprofitessis tot el foc, tota l'energia, que portes a dintre teu, per a fer una gran foguera amb les teves tristors. Que el fum es pugui veure des de tots els racons del nostre petit país!!! Que tots els telenotícies facin esment de com has cremat la teva melangia!!!
I que, un cop disipada tanta fumassola, te'ns tornis a mostrar resplendent de joia, com la veritable ànima d'aquest blog on estic vivint (i això ja ho he comentat algun altre cop) de forma gairebé permanent!!!

amigospanko ha dit...

Teniu quelcom al noste blog per vosaltres:

http://azotesynalgadas.blogspot.com/2008/03/por-fin-alguien-no-le-gusta-este-blog.html

Spankee BCN ha dit...

Uau! un premi! gràcies Fer :)

(Spanker i Ton, merci per les vostres paraules)