30 de març, 2008

Tinc por -_-

Demà a primera hora he quedat amb ell.
Me la te jurada, no m'en pensa passar ni una ...


(Val, potser amb l'imatge m'he passat, jajaja!). Aviam, nem a pams: últimament les amanaces són constants.. Jo ja puc anar bromejant i dient que el penso zurrar fins que m'en cansi, que tots sabem que això no serà possible. Ell és més gran i té mil vegades més força que jo. (Mil només?)

Amics i amigues spankees, tinc alguna cosa a fer? Necessito la vostra ajuda! Us copio algunes de les amanaces:

- "vés preparant el teu culet per dilluns..."

-"Properament arribarà el dia en què la porta es tancarà al teu darrere i ens trobarem cara a cara... tots dos sols... I llavors ja saps què passarà... Rebràs un sever càstig, Spankee, per tot el que m'has fet passar...
Spankee, en les distàncies curtes ja saps qui porta el comandament... Qui es treu el cinturó... Qui et tira al sofà d'una revolada... Que t'abaixa els pantalons malgrat els teus inútils intents de resistir-t'hi... el proper dia, patiràs! Vine conscienciada..."

- "Et lligaré una bona estona perquè estiguis a la meva disposició sense problemes de rebel·lia, perquè sempre et mous i poses inconvenients a les meves accions"

- "Tinc clar els límits: no fer-te un mal irreversible! A banda d'això, em sento en llibertat per fer-te el que em roti, m'has sentit? Si les sessions fossin només palmadetes al culet... què seria això! seria una cosa de per riure! però el càstig... és una altra cosa. El càstig.. l'has de patir.

- "Quan t'estigui zurrant estaré pensant "hauria d'estar fent altres coses, i per culpa d'aquesta spankee, estic perdent el temps"! I LLAVORS ET ZURRARÉ AMB MOLTA MÉS FORÇA!

En serio, que he de fer, que he de fer per evitar-ho?
Val la pena que m'hi resisteixi? Val la pena que lluiti? que intenti mossegar-lo? que li doni patades? No tinc escapatòria... Em té atrapada anams de començar.

Què faig? Creieu que és millor que accepti i em posi en plan submissa?

.
Bé... demà tindreu la crònica..
I per cert, EM COMPRARÀ EL FAMÓS KINDER? cada cop tinc menys esperances ... :-(
..

2 comentaris:

Spanker BCN ha dit...

Spankee,

És inútil que demanis ajuda a possibles amics teus...

Saps que el teu destí és cobrar per les moltes entremaliadures que has fet des de l'última vegada que ens vam trobar.

Demà portaràs la llibreteta on has anat apuntant totes les faltes que has fet. Me la donaràs amb cert temor. La repassaré. Segur que t'hi has deixat coses. La corregiré. Tot seguit hi apuntaré la pena que et pertoca. I a continuació passarem a aplicar-te-la.

Si et posessis en pla submissa, em sembla que acabaríem abans... Però dubto que la teva naturalesa -rebel com ets de mena- t'ho permeti. Així que t'hauré d'aplacar per la força les teves rabietes i els teus intents d'escapolir-te.

Vigila que no m'enfadi més del compte! A veure si acabes prenent mal de debò!

I oblida't de l'ou Kinder! No te l'has merescut!

TON ha dit...

I com m'agrada novament la foto que has triada!!! La noia molt més que el noi, és clar!!! De fet, sembla com una mena de claudicació per part teva. Una oferta de pau, o de treva. Potser sí que tenies por de veritat!!!
Ufff!! El posat de la noia es captivador i aconsegueix fer-me imaginar tota classe d'excesos!!! N'estàs segura que no és un àngel?