03 de març, 2008

Un dia rodó...

Havíem quedat per dinar. Per dinar i prou, en una pizzeria d'un barri de Barcelona. A la tarda tots dos teníem coses a fer, així que no podíem fer gran cosa més.

En aquesta pizzeria no hi havíem estat mai, cap dels dos. L'espai ens ha semblat molt correcte: local net, decoració amb motius italians, sense estridències... Com que hi hem arribat d'hora érem els primers clients. Ens hem col·locat en una taula per a dos amb la particularitat que l'spankee es trobava com arraconada, entre un banc i un pany de paret de la barra. Això m'ha permès, un cop ens han dut les cartes i ningú no ens veia, aixecar-me, agafar-li el cap i mossegar-li la boca (amb suavitat) per demostrar-li les ganes que li tinc...

Avui l'he vista molt relaxada, molt activa, alegre i tot, diria... He intuït el que podria passar després. Hem estat parlant de moltes coses, com sempre! Què millor que l'spankee sigui una persona culta, intel·ligent, amb sentit de l'humor... Sovint, però, la conversa anava cap a les nostres picabaralles particulars... Es notava que em volia provocar... em donava petits cops de peu per sota la taula... estava un pèl rebel: se l'estava buscant! Així que sense més, li he etzibat una bonica i sorollosa bufetada a la cara. Com ha sonat! (Per sort érem relativament lluny del personal del restaurant: no hem ferit cap susceptibilitat.) (Crec que a l'spankee li ha encantat.)

Al cap de poc han entrat uns clients: una família que venia a dinar... Així que se'ns ha acabat la possibilitat de més gresca física. A mi em sembla que la plantofada ha excitat l'spankee... perquè poc abans d'acabar-nos les pizzes, no sé si jo o ella, ha sorgit la possibilitat de rematar el dinar a casa, amb una sessió d'spanking real. I així ha estat!

Tot d'una hem demanat el compte i ens hem desplaçat a corre cuita vers l'espai privat. Mmmm Allà ha continuat la festa, amb el postre que no ens hem pres al restaurant... M'agrada agafar-la amb força; és cert. M'agrada obligar-la a ajeure's sobre la meva falda. M'agrada començar-li a donar amb els pantalons posats... i després treure'ls-hi i continuar... Fins que es posa rosa... Rosa pujat... apareixen unes venetes...

Potser no ho dic gaire sovint: em sorprèn la capacitat que té la meva spankee d'aguantar el dolor. Jo crec que en part és orgull. Té una personalitat forta –sense ser altiva–. Però no és pas submissa: accepta el càstig perquè veu que li és profitós –a part de físicament agradable–.

Hem rematat la feina amb una sessió d'assots de cinturó. Mmm Quin instrument més bo, el cinturó. Ella, recolzada damunt la taula. Jo, brandant ben alt el cinturó i estampant-lo amb força sobre les seves tendres i ja rosades carns... Ha estat una tanda de 20 cops.

Quin dia més rodó!

4 comentaris:

Spankee BCN ha dit...

uo!I tant que ha estat un dia rodó (breu, però rodó) jajja

Té tota la raó: la bufetada enmig del restaurant m'ha encès [Uau!ha estat genial! en un lloc públic però sense ningú mirant! idíl·lic!] ^_^. Tot i que tinc la sensació que els cambrers l'han sentit (ha resonat força...) jajaja. I la familia que ha vingut desprès ens ha tallat una mica el rollo, cert.

M'encanta donar-li patades per sota la taula! I avui no m'ho ha perdonat ehhh!!!! jajajajaj. Ja he pagat després pel meu comportament de nena malcriada al restaurant...

I aiix, quina força ke té ;). M'encanta ke m'agafi amb força, ja ho he dit mil cops... i que em posi als seus genolls (resistir-m'hi però acabant-hi obligada)...i que baixi els pantalons amb tota la mala llet ke li sigui possible... :)!!! uo! la seva mala òstia em posa a mil!!!

TON ha dit...

Us felicito, no sense una petita dosi de sana enveja, per haver-vos sabut procurar aquest dia tan rodó. Acció "versus" reacció, dèiem l'altra dia. En aquest cas, crec que la immediatesa de la reacció va afavorir la rodonesa de la vivència. Malgrat el fet que el retard en l'aplicació d'un càstig sempre ofereix un espai de temps màgic, en tant que ple de moments per a fer volar la imaginació, la possibilitat de "corregir" amb rapidesa les malifetes de la spankee afavoreix i incrementa el sentiment de satisfacció del spanker, així com avança el seu relaxament, en finalitzar la seva feixuga tasca punitiva. El detall de la bufetada, com a aperitiu, m'ha semblat genial. Això sí que és una reacció ràpida!!!
Per cert, spankee, que no et poses mai faldilles?

Spankee BCN ha dit...

feixuga tasca punitiva

Feixuga? jajaja. No crec q per ell sigui cap tasca feixuga... ;-)

La reacció ràpida seva vers els meus actes, sense dubte, va ser la clau de l'exit.
Mmm...

Ah! i no! no em poso mai faldilles Ton! De fet, crec q no en tinc cap, jajaja. De totes maneres, crec que a ell ja li mola que porti pantalons. Crec que el fet de baixar-me'ls d'una revolada li agrada tant com a mi que me'ls baixin. :)

Cometospk ha dit...

Que buena forma de llevar a cabo una cita spanko ;).
Así son nuestras citas, distintas, pero excitantes...
Un beso