05 de març, 2008

Una spankee orgullosa

La meva spankee és orgullosa. Avui ho ha demostrat a bastament. Resulta que des de l'última sessió (que no va ser fa tant) no parava de fer-me la guitza. Que si sóc un inútil (!!!), que si vaig molt lent fent les coses (quan tingui la meva edat, ja veurem si serà tan àgil com ara!)...

En realitat no crec que ella cregui sincerament en tots aquests insults (tot i que una part de raó la deu tenir), sinó que profereix aquests improperis únicament amb la intenció de provocar-me, com és evident.

I, evidentment, em provoca. Total que ahir ja no vaig poder més, i vam quedar per avui a la tarda. Li vaig demanar que portés la llibreteta amb l'anotació de totes les malifetes que havia fet des de l'últim dia. (Vegeu una entrada anterior sobre aquest tema.)

La llibreteta, per cert, és una monada. No recordo exactament com l'ha titulada (espero que ella completi aquesta dada) però està decorada amb dibuixets, etc... molt propis del seu estil. I les anotacions, dia per dia, de tot allò que no ha fet bé.

Primer de tot, l'he feta seure al mig de l'habitació, mentre jo anava al seu voltant, llegint la "cartilla"... Realment, no se n'ha estat. N'ha fetes de l'alçada d'un campanar. (Ara penso que els lectors d'altres llengües que ens segueixin amb els traductors automàtics, no sé pas què entendran, amb això de "de l'alçada d'un campanar").

Acte seguit, he calculat pel damunt quin càstig seria el just per totes les cosetes acumulades... i hem començat a impartir-li. Amb rudesa, com ens agrada.

Però la qüestió que motiva el meu comentari és que després d'estar més de mitja hora donant-li per tots cantons, amb la mà, amb la paleta, amb el cinturó i amb una canyeta (que estrenàvem avui) no hi ha hagut manera. La meva spankee és orgullosa. I no hi ha hagut manera que reconegui les seves faltes i que demani perdó!

Evidentment que li feia mal el càstig. I molt de mal. Però ho entomava sense (quasi) protestar; per orgull! Al final m'ha mirat, mig altiva, i ha dit "he guanyat". Hem hagut de plegar perquè se'ns feia tard... Però no crec que una surra molt més prolongada l'hagués feta baixar del burro...

Vosaltres què creieu? Aquí no es tracta de guanyar o perdre: es tracta d'educar. I evidentment que, des d'aquesta perspectiva "no he pas guanyat", ja que no he aconseguit abaixar els fums de la nena... S'està convertint en incorregible??

Què puc fer??

12 comentaris:

Spankee BCN ha dit...

Joder... jajaja

Es que m'has deixat feta un cromo! -_-. Però ja saps,.. sóc així. Com que veig que en força no et puc guanyar, doncs he de buscar alguna alternativa, i el meu orgull és la única arma que tinc.

M'ha costat molt aguantar... no ho saps bé prou. Em feia mal i cada cop m'en feia més i més, però jo havia d'aguantar. No podia demar-te perdó, o, ...NO VOLIA

El meu silenci crec q l'enfurismava més... Hi ha hagut un moment en que, jo estant al terra i molguda, m'ha dit:

- Bé, i no m'has de dir res?
(evidenment, esperant que supliqués el meu perdó)

Però jo callava, sense mirar-lo. per orgull i per molt que això signifiqués una tanda més... I ell seguia:

- No m'has sentit?
- Si, t'he sentit.
- I bé? Que has de dir?
- No vull demanar perdó!

I un altre cop a rebre i rebre... jo tremolava (de fred ehhh! jejeje) i volia que parés.. però ha seguit força estona més.

Per cert, la meva llibreteta es titula: "Llibreta perque el meu spanker recordi sempre totes les meves faltes". I ell, mentre l'anava llegint en veu alta, m'anava fotent alguna que altra bufetada...(algunes, al llarg de la sessió, me les he ben merescut)

Només afegir, ja per últim, que una de les meves intencions era escupir-li a la cara,en senyal de despreci... i déu sap que he estat a punt de fer-ho... però m'he frenat, m'ha fet por la seva posible reacció!! (la veritat, no sé si ell tenia ganes de que ho fes, perque ahir el vaig amenaçar dient que ho faria, i ell em va amenaçar amb les conseqüències)(potser les volia dur a terme... potser em volia deixar encara més abatuda... però m'ha fet por provar-ho!)

;)

TON ha dit...

Déu n'hi do!! Tantes malifetes en només tres dies? Aquesta spankee teva vol molta canya!!! I penso que mai tan ben dit. Què t'ha semblat aquesta canyeta que avui estrenàveu?
Tot i que, tal com es pot deduir del seu comentari dels fets, al final de la sessió s'ha tallat una mica, crec que el que aquí s'està plantejant és una lluita aferrissada entre dos formes d'entendre l'orgull. Amb el seu desafiament a la teva autoritat ella pot controlar la relació. Un cop vaig llegir en un llibre (no en recordo ara mateix el títol), que és sempre el submís de la relació el que veritablement la lidera. Prometo buscar-lo i ampliar aquest comentari amb una mica més de concisió.
Tanmateix, em preocupa una mica aquest punt de carreró sense sortida al que em sembla que us ha portat l'última sessió. És un repte que haureu de negociar, perquè justament cap dels dos no pot guanyar i tots dos hi teniu molt a perdre!! És realment necessari que algú dels dos en surti guanyador?
Perdona'm, perdoneu-me, si m'he posat una mica melodramàtic, però, ja ho sabeu, sou la meva parella preferida!!!

Spanker BCN ha dit...

Ai, la canyeta!

Resulta que vaig recollir aquesta canyeta al camp, amb tota la meva il·lusió, pensant que seria un instrument punitiu fiable i durador...

Era primeta, primeta, i flexible... Quan la brandava feia un soroll moooolt bonic. (Com ho escriuríem? ffiiiiuuuuu!)

Doncs bé, ahir la vaig estrenar damunt del culet de la meva spankee... Tots sabem que la canya és una canya (perdó per l'acudit dolent). Vull dir que fa molt de mal. Però com que tenia l'spankee bastant rebel, no em va saber greu d'emprar-m'hi a fons.

Fiiuuuu... clac! Fiiuuuu... clac! Fiiuuuu... clac!

I a la cinquena picada se m'esberla de la punta! Retiro la part afectada i torno a la feina... Fiiuuuu... clac! Tres o quatre vegades més... I se'm torna a trencar per un altre lloc...

O sigui que la canyeta va quedar inservible! De totes maneres, una bona tunda es va emportar, el pobre culet...

Spankee BCN ha dit...

Siiii la canyeta es va trencar!!

Culet: 1
Canyeta: 0


Ton, no et preucupis... aquest carreró sense sortida que et sembla veure, acabarà trobant la sortida més òptima per tothom ;)

Jo, -segurament- seguiré desafiant l'autoritat imposada pel meu spanker... però ell, -segurament- seguirà "fotent-me canya" fins que aconsegueixi corregir-me i que en sigui conscient...

Això si: crec que abaixar-me els fums li costarà molt més que baixar-me els pantalons!! jejeje

;-)

TON ha dit...

Gràcies, spankee bcn. Aquesta nit dormiré molt més tranquil!!!
El trencament de la canyeta m'ha retornat a la memòria unes vinyetes d'un còmic (de la meva època!!)de la gran heroïna spankee, la dolça Gwendoline. La canya amb què era castigada per la seva torturadora també es trencava durant la sessió. Recordo la cara d'estupefacció de la spanker, així com la de perplexitat de la molsudeta Gwendoline, tot observant l'estat de l'estri.En Willie, el creador d'aquell entranyable personatge de l'erotisme "underground", definia la situació en forma d'un pensament, no exempt d'una certa comicitat i atribuït (crec) a la bella spanker, pel que la mateixa dubtava entre aturar definitivament el càstig o, al contrati, incrementar-lo en intensitat a causa del flagrant delicte d'insolència que representava el trencament de la vara.
Ja ho veus, spanker bcn, potser hauries d'emprar la propera vegada una canya més resistent. Crec que, si més no, podria enfortir la teva posició d'autoritat. Sí que té fums, la nena, sí!!!

Spankee BCN ha dit...

Nooooooooo no li donis idees!! Res de canyes més resistents!!!
:)

jajajajaja

Spanker BCN ha dit...

Cal dir que la canyeta en qüestió era de l'espècie més comuna per les nostres contrades (Arundo donax).

Procuraré que la pròxima sigui de la que solem anomenar 'canya americana', més tècnicament 'bambú' (Bambusa), que crec que resultarà molt més resistent...

Tremola, spankee... (i no de fred!)

piti ha dit...

Molt ben fet Spankeebcn. Orgullosa fins al final!!
Jo també soc molt orgullosa, i mai he demanat perdó!, i esque demanar perdo... be, ni en se, ni ho vull fer jeje...

Spankee BCN ha dit...

Hola Piti
Benvinguda al blog :-)!!!

... i visca el nostre orgull! ^_^!

piti ha dit...

Jaaaa això, això!! Visca el nostre orgull !!!
A veure q s'han pensat aquests sankers...

Anònim ha dit...

Cool content. When will I get the additional information?

Bella Simpson
paradise escort

Anònim ha dit...

thanks for this nice post 111213