06 d’abril, 2008

10.000 Gràcies

Avui voldriem donar 10.000 GRÀCIES a tots els que d'alguna manera heu contribuït a que el nostre humil blog (escrit en "llengua minoritària") hagi arribat aquesta setmana a les 10.000 visites. Gràcies!

Per celebrar-ho, nosaltres també hem tingut un cap de setmana una mica especial... Haviem quedat per dissabte nit, per passar la nit junts. Prèviament m'havia enviat un parell de mails amenaçadors...:
.
Evidentment, com tu mateixa has de reconèixer, aquesta conducta que portes no és pas de persona normal, correcta, entenimentada...
Si segueixes per aquest camí la teva vida serà un descontrol, un
desgavell, una desgràcia. Pensa que aquesta actitud serà castigada.
Serà castigada físicament: amb una bona
zurra.
Només si de tu sorgis espontàniam
ent un penediment sincer i verídic, podria ser magnànim amb la pena a imposar-te.
Si insisteixes en el teu posat altiu i orgullós, t'hauré d'abaixar els fums
a
base de bufetades al cul.
Estàs advertida.
.
Jo vaig voler fer-me perdonar via mail, però crec que les meves falses paraules no el van convèncer (jijiji):
.
O_O
D'acord..

O_O
Perdona'm :)

Perdona'm :)

Perdona'm :)

Perdona'm :)

Perdona'm :)
.
I va arribar el dissabte. No m'enrotllaré gaire... només puntualitzaré que abans de nar a casa seva vam passar per un sex-shop i que per tant va zurrar-me menys estona (una mica de mà i una mica de paleta de fusta, per mentidera i manipuladora...) per poder després jugar més amb el meu cos (ui, que submís que ha quedat això últim ¬¬')
.
Tot i així, em va estar mossegant la part entre el coll i l'ombro amb tota la força que va poder (com un gos quan mossega un ós, sabeu?) i ara, a mesura que passen les hores, ho tinc més adolorit i blau (fa maaaaaaaaaal!)!
.
Ah, i en teoria, jo no hauria d'estar fent aquesta entrada. Sinó ell. És molt injust amb mi! Us explico:

.
A mitjanit vaig voler anar al lavabo i, per tant, vaig sortir del llit i em vaig dirigir cap allà. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig obrir la porta i en la foscor de la nit va aparèixer ell... (esperant a que la seva presa sortís del lavabo). Oh.
Em va agafar amb força i em va dur al menjador, al sofà, on m'hi va tirar d'un sol cop.
Llavors va començar a fotre'm òsties al cul, amb molta força. Quan va acabar vam estar parlant i va sorgir el tema del blog... jo li vaig dir que fés la entrada ell, però ell s'hi va negar repetidament. Jo insistia i insistia però al final ell es va cansar i es va sentar sobre meu (jo estava estirada al sofà, panxa enlaire). Amb el seu cos impedia que jo poguès utilizar les cames, i amb una de les seves mans va agafar els meus dos braços per inmobilitzar-me'ls. I bé, amb la mà que li quedava lliure va començar a fotre'm bofetades a la cara, amb força... per cada bofetada anava dient "qui farà l'entrada, eh?"
No va aconseguir que jo acceptés, però jo no podia aguantar aquells cops tan forts i em vaig posar a plorar. Les llàgrimes queien per la meva cara i això el va fer parar. Em va deixar anar i em va abraçar.
Però la cosa no va acabar aquí... Mentre jo eixugava les meves llàgrimes li vaig gosar dir "però la entrada, la fas tú". Tal qual.
-_- ...
No va trigar ni un minut en trobar el cinturó i estampar-me'l amb força. Jo encara jeia al sofà, tumbada, sense forces... i clar, vaig tornar a plorar (em sap greu aquesta mostra de feblesa per part meva, però com que havia plorat feia 5 minuts, les llàgrimes encara estaven presents i van tornar a caure sense que jo pogués evitar-ho).
Aquest cop ell va aguantar una mica més i va seguir propinant cops de cinturó tot i les meves llàgrimes (suposo que perquè debia pensar que plorava per inèrcia de les bofetades anteriors). Finalment em va agafar en braços i em va depositar suaument al llit. Ell només es va limitar a dir "aix, que en farem de tu...." I ja està.
.
Sincerament, crec que l'entrada l'hauria d'haver fet ell. No eren llàgrimes de penediment. Tinc raó o no? :_( Per lo demés, tot bé :)
.

4 comentaris:

Spanker BCN ha dit...

Ho veus, Spankee, com l'entrada l'havies de fer tu?

Tu, molt millor que no pas jo, sap expressar les emocions d'una nit sencera dedicada a l'spanking. (Bé; tampoc tooota la nit va ser "hòstia va - hòstia ve".)

Esperem que un altre dia puguem repetir una sessió llargueta com aquesta: a mi m'ha agradat molt. Tenir el teu cos entre els meus braços tanta estona........ mmmm no tinc paraules per dir com m'agrada!

I sobre el teu orgull, què dir? Que ja veig que això serà un tema difícil de solucionar definitivament. Perquè quan m'hi poso, penso «no pararé fins que n'arrenqui la submissió». Però acabo exhaust jo, abans que rebre dels teus llabis la concessió als meus desigs.

Em sumo a la felicitació per les 10.000 visites. Ens agrada rebre els vostres comentaris: encara que només sigui per donar testimoni de la vostra presència!

Fins aviat,

TON ha dit...

Sí que és força tossudeta la nena!!! Oi que sí spanker.bcn? Crec que a tots els vostres lectors ens agrada moltíssim aquesta lluita de forces que ens presenteu, en la que (almenys així sembla!!) no hi ha mai un guanyador(-a). T'he de dir, però, que m'ha fet molta gràcia aquest "quedar-te exhaust" que comentes. Hauràs de començar a preparar-te físicament per a les vostres trobades, hauràs de fer una mica més d'exercici, o al final la teva spankee acabarà pujant-te a la gepa. A ella sembla que li'n sobren les energies!!!
Per cert, què hi vau anar a fer al sex-shop? Vareu adquirir potser algun estri nou per a celebrar com cal el vostre "petit" aniversari?
Felicitats alhora per haver arribat a aquesta nova fita dels 10.000 visitants!!! Ho heu celebrat d'alguna manera especial o ja us reserveu pels 50.000?
Sempre amb vosaltres ...

Fer ha dit...

Felicitats per les 10.000 entrades. Una vegada una amiga i jo vam donar 1.000 natjades a una spankee... va ser esgotador (500 cadescú) donar 10.000 ja es un altre tema...

Spankee BCN ha dit...

Uau Fer, 1000 són moltes XD!!!

Crec q el meu spanker no podria ni arribar a fotre'n 100. (Si Ton, crec que necessita preparar-se fisicament si vol aconseguir alguna cosa jajaja)

I tu, spanker, "llabis"? I tu em dius a mi que no faci faltes? juas! amb aquestes coses només fas que perdre credibilitat jijiji