10 d’abril, 2008

El restaurant xinès


Avui hem dinat en un restaurant xinès.

La veritat és que haviem d'anar a un altre, on feien cuina italiana... però com ja sabeu, el meu spanker a vegades és una mica inútil, i clar, el restaurant ja no existia, jajaj.

Cal dir que casi sempre anem a pizzeries (capritxo personal que em permeto confesar), però mentre buscàvem algún altre lloc per dinar, hem trobat un restaurant xinès que estava prou bé (buit, barat, etc).

Quan ha vingut el xino a preguntar que volíem, la cosa ha anat més o menys així:

Xino: Que tomaran?
Ell: vamos a coger el menú que incluye tres platos
Jo: Si pero yo quiero cambiar un primero por dos segundos
Xino: Esto no puede ser
Ell: Es caprichosa la niña, eh? (dirigint-se al xino)
Jo: ¬¬ (patada per sota la taula) (capullo! pagaràs per això!)

Hem dinat disfrutant de la soledat del local (esgarrapada per aquí, patada per allà...) i quan ha acabat, ell ha volgut probar sort i mirar si es podia repetir la escena de l'altre dia (quan em va zurrar als lavabos d'un restaurant). Per tant, m'ha dit que em dirigís al lavabo i que l'esperès allà.
Però clar, el lavabo era MOLT PETIT! i no tenia portes normals.. era un caos. Jo he entrat i buscava el llum, desprès ha vingut ell pel darrera.. i a darrera el home xino, dient que la dreta era per home i la esquerra per dona.
Ens hi hem futut com hem pogut i m'ha donat un parell d'òsties al cul (era tan petit el lloc que jo crec que el xino s'ha adonat de tot...). Tot ha estat molt ràpid, però tot i així, li ha donat temps de fotre'm mà i comprovar que la situació m'excitava....

La veritat es que m'agrada quan vaig a dinar amb ell. No per la prespectiva d'una petita zurra al lavabo, sinó per tot en general... pel joc que suposa, i perquè m'ho passo bé. No sempre es pot dinar amb persones que es deixen dir inútil i rebre patades... jajaja.

.
Si, ell és la mà que em zurra, però a la vegada, és la que em mima quan el meu cos està a punt de rendir-se... no sé, és com aquesta imatge, no? Un monstre dolent que et lliga però que t'alimenta (val, suposo que per engreixar-la i menjar-se-la)... Però la cara de la noia no demostra por..! ^_^

3 comentaris:

Spanker BCN ha dit...

A veure, companys spankers i spankees!

Vosaltres esteu veient com se'n riu de mi, la meva Spankee?? No creieu que quan es comporta així és com si m'estigués dient «Vinga, va! Estic esperant que em zurris!»?

A veure, què significa aquesta falta de respecte??

Us demano un consell o una opinió, amics. Fins ara, les tandes de palmades seguides més llargues han estat d'unes 60... Us sembla aquesta mesura correcta? Quant creieu que es mereixeria l'Spankee per aquesta presa de pèl que de manera continuada té la gosadia de fer?? 100? 120 palmades seguides?

Espero el vostre punt de vista! (I si de cas, ja quedaríem perquè entre més d'un li deixem un cul tan vermell i coent que trigui una setmaneta a no ficar-se amb mi!)

TON ha dit...

A veure, parella, si aconsegueixo posar una mica de seny, ordre i, sobretot, pau!!!

En primer lloc, spankee.bcn, què estàs fent? A què estàs jugant? Que no ho veus que amb tanta pressió com li poses el teu noi s'està començant a desquiciar? Em sembla que hauries de parar una miqueta, deixar-lo reposar i donar-li uns quants dies de vacances, per tal que es pugui recuperar. Que no ho veus el que està dient?

Anem ara per tu, spanker.bcn. Què et passa, noi? Que estàs massa enfeinat o no t'has acabat de trobar gaire bé aquests darrers dies? Bé, doncs. A pams!!
El primer punt que et voldria comentar és sobre la pregunta que ens fas sobre la quantitat de patacades que han de constituir una sessió més o menys seriosa. Jo crec que no t'hauries de preocupar tant en comptar els cops que li has de donar a la teva noia quan l'estàs disciplinant. No és una qüestió de quantitat, sinó de control real. No són les Matemàtiques les que valen aquí, sinó la Física. Enlloc de comptar o, encara pitjor, fer una previsió de les surres que li etzibaràs, penso que la teva responsabilitat rau en la necessitat que el càstig sigui efectiu, és a dir, que serveixi per alguna cosa més que per a que ella pugui mullar les seves calcetes. A veure si ens deixem ja de collonades i ens centrem en allò que permet dur el control ple de la sessió. M'explicaré. Hi han coses que no es poden deixar de banda mentre estoves el culet a una noieta maleducada i rebel, i menys si és per comptar les cleques que li donis. Els canvis en la tonalitat del color de les natges a mesura que avança la surra, els increments de la temperatura del culet, els petits moviments que ella anirà intentant amagar-te perquè no puguis veure que l'estàs a punt de vinclar, aquells petits gemecs, esgarips i crits que anirà ofegant amb murrieria ... Aquests són els factors que jo anomeno importants. Quin problema hi ha si, en acabar la sessió ella et diu (perquè ella segur que les comptarà, no ho dubtis!!!) que han estat mil, o dues mil les patacades que ha rebut, com l'altre dia esmentava el gran Fer en un comentari? Ha quedat ben castigat el seu culet? Doncs ja està!!! Que li has fet una mica de mal? Li poses pomadeta i la mimes una mica quan tu ja t'hagis quedat satisfet!!! ja veuràs com la propera vegada t'emprenya una miqueta menys.
Un altre consell que penso que podria ser-te d'utilitat. Acostuma't a tenir una canya a mà sempre que hagis d'estar amb ella i encara que no l'hagis de fer servir. Comprovaràs que aquestes meravelloses andròmines tenen un efecte amenaçador molt gran, i ja veuràs com aleshores s'ho pensarà una, dues, i més vegades abans de tornar-te a insultar!!!
I ja per acabar, i sento haver de ser jo que t'ho digui, com se t'acut demanar ajuda a d'altres spankers per a mantenir a ratlla la teva noia? Que no ho veus que amb això només aconseguiràs que t'acabi de perdre el poc respecte que et té? "Inútil!!! -et dirà i ara amb tota la raó-. tan gran i tan fort i has de demanar ajut als altres nens per a poder-me vèncer!!!" Ho veus com comences a presentar petits símptomes d'estar desquiciat? La veritat, prefereixo fer com si no ho hagués llegit!!!

Bé, company. Espero que aquests consells puguin ser-te d'utilitat. Ja em faràs saber si n'has fet servir algun i, sobretot, si t'han funcionat.

Perdoneu que us hagi renyat, però és que avui us ho mereixieu!!

Ah! I bon cap de setmana a tots dos!!!

Spanker BCN ha dit...

Sí, Ton, d'acord...

Estic d'acord que el nombre de bufes no és l'únic element que cal tenir en compte per veure si el càstig ha complert el seu objectiu.

La meva pregunta s'origina en la meva inexperiència. Potser tu tens una vida spank més llarga... (segurament) i per això volia saber què és el que estic fent malament. Perquè t'asseguro que li etzibo a tort i a dret, sense mriar prim... Acabo amb la mà adolorida. I quasi mai acosengueixo doblegar l'esperit altiu d'aquesta joveneta.

També podria ser que es tractés d'una spankee expecionalment rebel i orgullosa...

Crec que el proper dia la tornaré a lligar, per no preocupar-me d'haver-li de subjectar els braços i les cames amb les mans. I li mostraré la canya que tinc per a ella... (de fet encara no tinc una canya com es mereix... és una branca d'arbre, però xiula mooolt bé). Aquest instrument sí que la retreu una mica en les seves ínfules presumptuoses!

Ja ho comentaré!