13 d’abril, 2008

Què m'agrada del meu spanker...

(Aquesta entrada ha estat escrita inspirant-me en aquesta altra entrada: "Me pone...no em pone..." , escrita per Selene al seu blog Confessions on a spank floor)

Què m'agrada del meu spanker?

- M'agrada que m'inmobilitzi entre el seu cos i la paret. Sentir-me atrapada, sense poder moure'm, sense poder defensar-me, sense poder evitar-lo.

- M'agrada que m'amenaci. M'agrada que ho faci via virtual, per mail i msn, i també que ho faci quan ens trobem, quan anem de camí a casa seva, quan tanca la porta i sé que no tinc escapatòria possible. M'agrada que sigui autoritari i que em digui les coses q faig malament, que em renyi, q faci veure q s'enfada.

- M'agrada que no vagi directament a zurrar-me, sinó que atengui a preliminars. I també m'agrada quan segueix amenaçant-me mentre em zurra

- M'agrada que em pegui amb la mà, però sempre sentint el seu cos a prop. M'agrada quan em posa sobre els seus genolls. No m'agrada q em pegui des de la distància, tot i que entenc que hi hagi instruments que així ho requereixin. M'agrada notar la seva mà (en tots els sentits en que es pugui relacionar aquesta frase).

- M'agrada quan m'abraça fort.

- M'agrada que comenci a zurrar-me amb els taxans posats. M'agrada quan para i me'ls abaixa. M'agrada q em zurri després sobre les calces, i que al cap d'uns quants copets me les baixi i me les deixi a la meitat de la cama. M'agrada que tot aquest procès el faci de mala òstia i de manera brusca. M'agrada provar d'evitar-ho i que ell llavors eviti que em rebeli

- M'agrada que em doni la oportunitat de baixar-me jo sola els pantalons i de posar-me en la posició que ell vulgui, i m'agrada perque així m'hi puc negar i llavors ell ho fa amb més mala llet. De igual manera, m'agrada que quan arribem em digui que vagi al menjador (o qualsevol altre lloc) i em prepari per rebre, perque em permet rebelar-me i que no li faci cas XD jajaja. Si, m'agrada que em doni ordres d'aquest tipus i m'agrada no complir-les.

- M'agrada que mentres em pegui, de tant en tant acarici el meu culet bullint, i no m'agrada quan fot les òsties totes seguides amb força (es que fan mal, jjaja).

- M'agrada quan al final em quedo K.O i em recull en braços per portar-me al llit.

- M'agrada si nem pel carrer i em dona algun copet al cul dissimulat jiji

- M'agrada quan algun cop li contesto alguna cosa malament o l'insulto i em fot una bofetada sense avisar, inesperada.

- M'agrada quan algun cop, estant fora de casa, posa la mà dintre els meus pantalons

- M'agrada quan alguna vegada m'ha fet plorar i ha parat per mimar-me. M'agrada perquè llavors el puc abraçar i eixugar-me les llàgrimes. A més, quan ploro es com si em treies estrès de sobre, em desafogo. Sempre hi ha motius per plorar en aquesta vida, no?

- M'agrada que sempre tingui motius per zurrar-me. Sense motiu no té cap gràcia. Per això m'agrada recordar-li cada dia lo INÚTIL que arriba a ser. :-)

M'agrada ser spankee. M'agrada ser la seva spankee. M'agrada que sigui el meu spanker

2 comentaris:

Spanker BCN ha dit...

Mmm Spankee...

Quina bona parella fem... Crec que estem molt ben compenetrats: que tots dos trobem en l'altre una persona que ens dóna moltes alegries i molta excitació...

Cada punt del teu missatge m'ha portat a la memòria imatges de situacions viscudes: en la intimitat, en llocs públics, en diàlegs per escrit i en real... Cadascun d'aquests records m'aporten un instant de joia, d'energia positiva, que puc repetir tantes vegades com vulgui... mentre la memòria duri...

Ja estic esperant amb delit el pròxim dia que puguem retrobar-nos! (Tenim temes pendents, sí: et recordo que fa temps que has de fer un tràmit que encara NO has fet; veig que la teva manca de respecte vers mi és permanent, i constato que continues sense escriure amb la mínima correcció ortogràfica que una noia amb classe ha de tenir.) (Com a mínim!)

Quina sort que tenim, Spankee, de tenir-nos mútuament!

TON ha dit...

Caram, noia! He de manifestar-te la meva admiració per la claredat de les teves idees. Per la contundència de les teves afirmacions quant a allò que més t'agrada.
Vaig estar llegint l'altre dia l'entrada de na Selene a "Confessions ..", i aleshores vaig poder també comprovar que ella incloïa, contrastant aquesta amb la relació d'aquelles coses que "la ponían", una relació de les que, a l'inrevés, no li agradaven. Ens l'oferiràs tu també aquesta segona relació, o te la guardaràs per a tu soleta?