01 d’abril, 2008

Pam-pam al culet... jajajaj

Val, no hi ha cap motiu per fer una entrada nova
Però la faig. Breu, perquè no us canseu de llegir :-)

És curiós com passa el temps, no? No fa pas gaire que escric en aquest blog i sembla que porti molt de temps fent-ho.
L'altre dia pensava com havia començat tot amb ell, amb el meu spanker.

No cal entrar en detalls perquè, al cap i a la fi, tots som anònims.
Però, mira, avui és 1 d'abril i fa exactament 3 mesos que, enmig d'una conversa, van sorgir aquestes frases:

Jo: Uala! no he fet res del que volia fer avui!
Ell
: jajajajaja! has sigut
dolentaaaaaaaaaaa! pam-pam al culet!!!!

No, no em posaré ara a celebrar mesos ni cap parida d'aquestes, però ... jajajaja qui anava a dir-nos que aquella innocent amenaça desembocaria a la situació actual?

Eh, spanker! avui tampoc he fet casi res del que tenia previst! es veu que passa el temps i no aprenc.... em faras pam pam al culet? ;)

.

5 comentaris:

Spanker BCN ha dit...

Spankee, tens raó.

Com passa el temps! I no ens en cansem, eh? De fet tot sovint tenim idees i projectes nous que poc a poc van prenent forma i que, gràcies a aquest bloc, podem comunicar a tots els interessats.

No vull avançar res, però en les pròximes setmanes els nostres lectors veuran nous continguts en aquestes pàgines.

De la teva entrada d'ahir em vaig oblidar de comentar la qualitat de la imatge que inclous (la noia spankee recolzada en la paret que és tocada en les seves parts íntimes per l'spanker).

Aquesta imatge ve a il·lustrar una mica la teva frase «Jo no puc evitar "quedar xopa" cada cop que em posa dalt dels seus genolls o m'aboca contra la taula.»

Amics, és ben veritat. Suposo que deu ser una cosa freqüent entre spankees... però comprovar-ho (i comprovar-ho cada vegada) no us podeu imaginar quina sensació més agradable que dóna!

Mmmmm... La darrera sessió va ser tot just ahir... i a mi em sembla que hagi passat molt més temps! Ja estic desitjant que vingui la pròxima!

Això deu ser vici, oi? jajajaja

Fins aviat!

TON ha dit...

Beneït el dia en què va sorgir aquest "pam-pam al culet"!!!
Si aquest ha estat el punt de sortida de la realitat que avui és el vostre blog, haurieu d'emmarcar aquesta frase escrita amb lletres de neó!!! Ja en un dels comentaris que em vaig atrevir a fer a una de les primeres entrades de Spank Català us vaig dir que totes les meves llumetes s'havien encès en descobrir el vostre espai. Avui, un temps breu però intens després, les meves llumetes continuen enceses i jo em sento cada cop més identificat amb els continguts que viuen enjogassats a la vostra caseta.
Us desitjo molta salut i molta força per a continuar afegint noves vivències al cúmul de peripècies on us ha dut aquell "pam-pam culet" d'aleshores.
Una cosa més: heu pensat en fer-me cas i celebrar aquest cop sí com cal el visitant 10.000? No us en adonareu i ja hi haureu arribat!!! Què tal una mica més de pam-pam al culet?

Spankee BCN ha dit...

Ei Ton, gràcies pel teu comentari :)

Estem apunt d'arribar als 10.000!!! un blog angles (TAN HER HIDE) ens ha citat al seu blog i avui hem fet 500 visites de cop!!! :)!!!!

els 10.000 visitats, com tu dius, estan al caure jejeje

Espero celebrar-ho :)
(Tu ke opines, spanker?)

TON ha dit...

No t'emocionis tant, spankee.bcn. Pensa que d'aquestes 500 visites d'ahir, 496 van ser meves!!!

Spankee BCN ha dit...

jajajajaj perquè hi entres tants cops? :)

Eh, que ahir vam fer 661 visites i avui 892 jiji