03 de maig, 2008

El que m'agrada de la meva Spankee

Primer de tot, poder dir «la meva Spankee» ja és un motiu de satisfacció inconmensurable. Estic segur que si la vida em separa de la seva companyia, molt difícilment tornaré a comptar amb aquesta font de plaer sense fi. Tots els que compartim aquesta afició secreta sabem com costa de trobar una parella de jocs.

La meva Spankee m'agrada pel seu cos i per la seva persona.

Mireu aquesta imatge:



A qui no li agrada un cos de noia jove, proporcionat, estilitzat, esbelt? Tot i que la meva Spankee és bastant alta, és també bastant prima, cosa que em permet dominar-la físicament. Jo tinc més força que ella, i això em permet agafar-la, moure-la, acostar-la, ajupir-la, abraçar-la, recollir-la, llançar-la... I, el que m'agrada més: encara sóc capaç d'agafar-la amb els meus braços i portar-la on jo vulgui!

No vull entrar en detalls íntims pel que fa referència al seu cos, que m'encanta... Això queda per a ella i per a mi. Però més enllà del seu cos -i potser més important- és la seva persona. Els cossos, amb el pas del temps, perden tensió, perden bellesa... Les persones també canvien, no hi ha dubte: però normalment cap a millor.

La meva Spankee és una gran persona -tot i que és mereixedora dels càstigs que li propino-. És honrada, és discreta, té força de voluntat -en això pot millorar una mica-, és intel·ligent, sap escriure -si no li tenim en compte les faltes que fa!- i té sentit de l'humor.

Pel que fa a l'spanking, la meva Spankee és un exemple de persona nascuda amb aquesta tendència. Tal com em sembla que ella ha dit en alguna ocasió, ja de petita sentia una certa emoció en veure per la televisió escenes de zurres. I no pas perquè a casa seva l'haguessin pegat mai. La veritat és que avui en dia, al cap d'unes poques cleques damunt del seu culet, es pot comprovar com el seu cos s'ha excitat enormement.

Quan fa uns dies que no ha rebut, ja la noto una mica inquieta... Necessita una bona zurra de tant en tant per estar feliç! Que la meva Spankee té iniciativa no cal demostrar-ho: aquest bloc que esteu llegint és obra seva! Igualment, el disseny de l'altre bloc, dedicat a les narracions, també l'ha fet ella! Ja el coneixeu, oi? http://spankcatala-relats.blogspot.com/.

Però a banda de la tecnologia, la meva Spankee té iniciativa en els jocs spanks: m'encanta quan em proposa algun artilugi nou, quan em fa veure com li agradaria ser tractada, quan s'inventa un joc nou.

En fi, dono gràcies als déus pel regal que m'han fet. La meva Spankee és un tresor!!!

2 comentaris:

Spankee BCN ha dit...

Oh spanker, que macuuu

M'he emocionat :-)
De totes maneres, crec q em tens sobrevalorada.

això em permet agafar-la, moure-la, acostar-la, ajupir-la, abraçar-la, recollir-la, llançar-la...

llençar-me? O_O no sóc una pilota de futbol ehhh!!! XDDD

Mmm.. això que dius dels jocs spanks... ostres, que se'n van fer de totes aquelles idees van sorgir aquell dia? aviam si demà m'invento algun joc per poder utilitzar-lo dilluns! ;-)

pd. Com t'apreciuuu
^_^

TON ha dit...

Potser ja n'hi ha prou de fer-nos dentetes a tots els spankers del món!! Tens raó quan dius que la teva spankee és un veritable regal del cel. I no sé si te la mereixes, però la veritat és que t'hi estàs esforçant, i ja m'està bé.
Molt bé, parella!! sembla que us esteu acostant als primers 20.000!!! Alguna cosa especial per a celebrar-ho? Jo continuo amb totes les llumetes enceses, com un enorme arbre de Nadal, des que us vaig llegir per primer cop. Potser una mica més i tot. Continueu així, nois. Ho esteu aconseguint!!!