29 de maig, 2008

Voler i no poder

A vegades tenim "ganes d'spank" (ganes de donar o ganes de rebre, tant i fa!) però les circumstàncies del moment no ens ho permeten.

El pitjor dels casos és no tenir "parella de jocs", és a dir, ser spankee i no tenir a ningú per recordar-te que la vida no és un camí de roses, o ser spanker i no tenir cap culet per castigar.

Altres casos són més lleugers.
Avui he quedat per dinar amb el meu spanker. La veritat és que els dos "tenim gana d'spank", però ara mateix no podem fer gran cosa. Tot i així, hem anat a dinar. Els lavabos eren petits i impossibles, però sortint hem trobat un portal obert i ens hem ficat cap dins. Tot molt breu i poc pam-pam, però lo suficient per calmar una mica aquesta ànsia XD.

Hores més tard, hem pogut fer una altra petita trobada... igual de breu però no menys bona. Un altre portal obert. Hem pujat fins al terrat, on hi havia unes vistes molt maques però tanta infinitat m'ha tallat una mica i l'he obligat a entrar cap dins xD
(de tant en tant, em deixa manar!) (bueno, casi sempre mano jooo jajajja)


2 comentaris:

Spanker BCN ha dit...

Què diu, aquesta, que sempre mana ella??

No us ho creureu, oi?? Jo sempre tinc l'última paraula!!

-(Ella) Spanker, porta'm un got d'aigua!
-(Jo) Sí, carinyo!

Jajajaja és bromaaaa!!!

La meva Spankee és fenomenal, com ja vaig comentar en una altra entrada. És prou obedient, amb tocs de rebel·lia!

Què... teniu enveja, eh????

Jajajaja!

Spankee BCN ha dit...

jajaja ai spanker.. però que dius?!!! ni broma ni òsties, saps que tinc raó!

Cada cop ke vull que facis alguna cosa, la fas! :-) Y ho saps!

I no facis propaganda barata de mi, que no és cert.

Això si... :
el meu culet de tant en tant em pregunta on està la teva mà!
jajajajajajaj