22 de juny, 2008

Aperitiu

Amigues (i amics) spankees... Com vosaltres mateixos sabreu, no hi ha res pitjor que una amenaça que no es compleix (o que triga en cumplir-se), veritat?
Odio quan el meu spanker m'amenaça i després no fa el que diu (típic d'spankers). Tot i així, si aneu seguint el blog, sabeu que ben aviat me n'espera una de les que fan història (si, ja ho sé, m'ho he buscat jo soleta, jajaja)

Bé, el cas es que l'altre dia vam tenir una estona lliure i vam aprofitar per dinar junts. De fet, no teniem gaire temps, però ell em va mostrar que cada cop té més assumit el paper de "persona que mana i decideix" xDD

El cas es que per anar cap al restaurant, va venir a recollir-me amb moto i, al posar-me jo el casc, vaig tirar (sense voler, eh!) el seu a terra. Ell em va dir cordialment si el podia recollir, però m'hi vaig negar. A ell li va molestar una mica la resposta, doncs el casc havia caigut a la meva banda, i el tenia a tocar del peu. I m'ho va tornar a preguntar (ara més borde), i jo vaig tornar a negar-m'hi.

Vam pujar a la moto i quan portàvem poca distància va parar. Em va fer baixar i vam entrar a un portal obert. Allà em va agafar del braç i al primer replà lliure, em va girar contra la paret amb tota la força que va poder, i allà em va donar unes quantes i sorolloses palmades.
Però clar, no era un portal gaire aïllat i al cap de res vam sentir una porta que s'obria i l'ascensor que es movia. Vam marxar. Però pel que es veu, jo encara no havia pagat per la meva desobediència...
.
Poc després vam trobar un edifici públic i va aturar novament la moto.
Vam entrar a donar un cop d'ull i casualment, vam trobar uns lavabos força aïlladets.

Ja podeu imaginar-vos que va passar allà! No es va aturar en tonteries: tan bon punt va tancar la porta per dins, em va baixar els pantalons i les calces i em va posar als seus genolls.
Les òsties queien a ritme accelerat i a tota potència -_-. Em feia bastant de mal!

Tot seguit, i quan jo ja iniciava el moviment de pujar-m'ho tot i marxar, em va dir que em treiés els pantalons i les sabates. Jo m'hi vaig voler negar però ell va escollir per mi: no va trigar ni 5 segons en treure-m'ho.
Tot seguit em va canviar de posició (cap a terra i cul a l'altura de la seva panxa, amb les cames sota els seus braços)(com si fos un tambor ¬¬) i va seguir fotent òsties a tort i a dret.
L'acústica era molt bona i els cops ressonaven provocant una mena de so metàl·lic que crec q a tots dos ens va agradar.

Quan el meu cul ja era tot un poema, va parar. Jo em vaig aixecar i vaig vestir-me, però abans ell em va dir:

- No tornis a desobeïr-me o ja saps que passarà. Demana perdó per lo del casc!

Jo vaig negar-m'hi, i tot seguit em va fotre una d'aquelles bofetades que et deixen la cara calenta força estona... -_-

No va insistir més, perquè no teniem gaire temps tampoc... Simplement va sortir del lavabo i em va dir: "vesteix-te. T'espero fora". I allà va acabar.

Pocs minuts després ja erem al restaurant. Jo encara em notava el cul una mica calentet, però això no va impedir-me els habituals insults que de tant en tant li deixo anar, o les patadetes per sota la taula.

Al acabar el dinar, un tercer portal obert li va donar la possibilitat de recordar-me, un cop més, que ell sempre tindrà la última paraula.
(i com us podeu imaginar, m'encanta xD)

.

4 comentaris:

Spanker BCN ha dit...

Recordo que al restaurant, l'Spankee estava indecisa entre pizza i gnoci. Acostuma a ser indecisa... no sé si això és una característica de les spankees... però d'aquesta, sí. Necessita algú que li digui què ha de fer! I jo cada vegada em trobo més segur a l'hora de decidir per la meva Spankee... Serà el temps, que fa que la conegui més bé. (Per cert, els gnoci estaven molt bons i se'ls va acabar tots!)

Anònim ha dit...

company spanker.bcn,

pel que he anat llegint, porteu ja força temps en aquesta relació i tot i així, la teva
spankee encara té la barra de titllar-te d'inútil i insultar-te quan en troba ocasió...

Vols un consell? fa un parell d'anys jo tenia una spankee que també m'ho feia.
No pots evitar les seves paraules en llocs públics, però sí en àmbits privats: aconsegueix
una pastilla de sabó i si t'insulta mentre la castigues, no dubtis en posar-li a la boca.

A ella no li pots corregir aquest vici mitjançant els assots, doncs ho disfruta i per
aconseguir-los, no deixarà mai d'anomenar-te de maneres malsonants. A mi personalment no
m'agradava i d'ençà de l'inici de la nova mesura, s'ho pensava dues vegades abans de dir-ho.

Creu-me: funciona. El truc està en comprar-ne una que sigui bastant gran (sense perill per
empassar-se-la involuntàriament) i posar-la dins la boca de la noia mentre la castigues.
Ella es sentirà impotent amb allò a la boca (procura que no l'escupi, a no ser que ho faci per
demanar que paris de veritat), i tu poc a poc veuras com cada cop et respecta més.

ja ens explicaràs...

felicitacions pel blog!

Spankee BCN ha dit...

O_o'

Anònim ha dit...

jo el que faria es diferent
t'assotaria per desxarte el cul ben adolorit i et faria anar sense calces i amb mini-faldilla
aixi ia entendries que no el pots desobeir
ah i... si no funciona et lligaria a una cadira boca abaix i t'escalfaria tant el cul que tindries dificultats en sentarte