02 de juny, 2008

Memòries breus d'una spankee barcelonina

.
Era dijous. Era hivern i feia força fred.


Haviem quedat algun dia per dinar, ens coneixiem.... però aquell dijous era diferent. Jo mereixia una bona zurra i tu estaves disposat a donar-me-la.

... I em vas venir a recollir amb la moto. Em vas dur a casa teva.

Jo estava una mica nerviosa i una mica tallada. Per això vaig beure una miqueta.
Crec que l'alcohol va infravalorar el dolor dels teus cops, jajaja, perquè no recordo que em fessis mal però em va quedar un culet com un quadre postmodernista...

Recordo els primers copets sobre el pantaló. Estar d'aquella manera posada (sobre els teus genolls) em feia molta vergonya. Però no vas parar.

I recordo el moment just en que el meu culet es va quedar totalment desprotegit de roba. Tenia mil pensaments al cap ("que faig aquí, que faig així...") però tu no paraves i cada cop pensava menys i disfrutava més.
.
.
I així és cada cop... cada cop que m'agafes amb força; cada cop que deixes caure la teva mà sobre el meu cul, cada cop que et treus el cinturó i me l'estampes, cada cop que tanques la porta i m'espatxurres contra la paret..... :-)

Fins aviat, spanker

1 comentari:

Spanker BCN ha dit...

Ei, Spankee!!

Molt aviat!! Molt aviat tornaràs a sentir la força de la meva mà al damunt del teu cul... Molt aviat sentiràs una altra vegada les fuetades del meu cinturó (plas! plas!) enrogint-te les natges!

Sento que ho necessites... Sento que ho mereixes...

Molt aviat, Spankee!!