18 de juny, 2008

Trobades a la tercera fase

Autor: Mestreton (Ton)

Dilluns vaig estar dinant en un restaurant xinès amb els dos autors d’aquest blog. Després d’una primera fase de comentaris encreuats en aquest mateix espai, i d’una segona que s’inicià amb les primeres col·laboracions i que cristal·litzà amb el naixement del blog de relats, vàrem arribar plegats a la tercera fase, la de conèixer-nos en persona.

Tot i que tant ells com jo mateix dissimulàvem amb prou feina els nervis provocats per la pèrdua de l’anonimat, en una relació que s’ha iniciat de forma virtual, val a dir que molt aviat deixàrem enrere totes les reticències, totes les prevencions que pogués haver-hi, i ens disposàrem a gaudir de la trobada i, alhora, del menú que el simpàtic restaurador oriental ens oferí. El restaurant, del que ja ens havien parlat en alguna altra entrada, era buit. Només una altra taula va ser ocupada abans no tornéssim cadascú de nosaltres cap a les seves obligacions de la vida real.

I potser és aquest el detall que m’agradaria ressaltar d’aquella reunió. Tots tenim una vida real més enllà dels nostres renoms spanks. Tots ens movem dins d’unes directrius que tàcitament estableix la nostra societat i que anomenem genèricament “normalitat”. Doncs bé, la sorpresa és que dinant en aquell xinès hi havia tres persones normals. Una noia i dos homes. Els nostres gustos eròtics, les nostres tendències sexuals, que molt difícilment s’enquadrarien dins d’aquesta uniformitat socialment acceptada, quedaven reservats per a la intimitat. Com a molt, per al món virtual. Ningú no hagués pogut descobrir el nostre secret. Qualsevol observador n’hagués interpretat una reunió, un dinar de treball, durant el que els comensals anaren intercanviant opinions sobre alguns documents que s’anaven passant entre ells.

Suposo que aquests mateixos observadors s’haurien quedat amb la boca badada si haguessin pogut veure la mena de documents que ens estàvem passant. Articles, revistes, còmics i llibres, relacionats directament i ostensible amb el spanking no van deixar de circular durant el temps que es prolongà l’àpat. Parlàrem de projectes, compartírem experiències i també il·lusions, intercanviàrem petits secrets per millorar algunes de les tècniques pròpies del món spank. Una vegada trencat el petit mur de gel que havia bastit al voltant de cadascun de nosaltres la virtualitat de les nostres relacions, la sobretaula s’anà escolant amb fluïdesa i amb molta cordialitat. Tot i mantenir les reserves necessàries per tal de protegir el nostre anonimat en aquell món paral·lel de la realitat, vam anar obrint els nostres cors, fins a poder reconèixer en les persones que compartien aquella taula l’amic, l’amiga...

Quant a com són spankee.bcn i spanker.bcn, què us en podria dir? Doncs que són tal com apareixen en el seu blog. Gairebé com us els podeu imaginar. Tot i estar atents al material gràfic que, provinent del meu bagul màgic, els anava ensenyant mentre ells s’ho miraven amb delit, durant tota l’estona no van parar de pessigar-se, de donar-se empentes, puntades de peu i copets de tota mena. Com dos adolescents enamorats, creuaven sovint els seus esguards, que espurnejaven. No hi van mancar tampoc els festosos insults d’ella, ni les constants amenaces d’una surra per part d’ell... El que us deia, tal com apareixen al blog.

Per unanimitat, els dos homes anomenàrem spankee.bcn reina de la trobada i ànima dels blogs, escuràrem tots tres el cafè de les tasses, ens agraírem recíprocament els regals que ens havíem fet per tal de donar més relleu a la tertúlia i, entre disteses rialles que proclamaven l’allunyament de la vergonya que, sobretot la noia, havíem passat, ens acomiadàrem fins a la propera reunió de treball. Jo per anar a cercar el meu cotxe. Ells dos, segurament, en busca de la porta oberta d’alguna escala per tal de bastir uns petits envans d’intimitat, encara que només de forma fugissera, i alliberar-se per uns instants de la tensió viscuda amb unes quantes i sorolloses surres enjogassades sobre el culet de la noia.

MESTRETON (18/06/2008)

5 comentaris:

Spankee BCN ha dit...

Doncs la veritat és q després del restaurant no hi va haver cap surra..., però avui he dinat amb ell i, tot i que disposàvem de poquíssim temps, el meu spanker ha tingut temps de deixar-me el cul com un tomàket acabat de sortir de l'hort, i, a més, fins i tot li ha donat temps de dur-me de compres a un bazar xino, per triar alguna cosa nova amb la què zurrar-me durant la pròxima sessió...

si d'acàs, ja farè demà la crònica de la jornada.... XD

Per cert Ton,encantats de coneixe't :-)

Spanker BCN ha dit...

Ton,

La teva crònica reflecteix al 100 per 100 la cordialitat de la trobada. No s'hi pot afegir res més!

I el material que vas ensenyar-nos té molta gràcia. Valdria la pena fer-ne partíceps d'alguna manera als altres possibles interessats.

Fins una altra!

Anònim ha dit...

Jo us llegeixo des del primer dia que vareu inaugurar el blog i us puc dir que us imagino com persones plenament normals "de a peu", amb un nivell cultural per sobre de la mitjana.

Em diverteixo i ric molt llegint les vostres peripècies i també he de reconèixer que m’atrau força l’spank.

Si algun dia us conec en persona, no m’hi em sentiria pas incòmode sinó orgullós de conèixer algú que exterioritza els seus sentiments tot preservant la seva intimitat.

No canvieu!

Spankee BCN ha dit...

Hola anònim :-)

Gràcies per les teves paraules! ens alegra molt saber que el blog t'agrada ^_^!

Fer ha dit...

Per mi aquesta trobada significa que "hi ha vida spanka intel·ligent al planeta Barcelona" es, dons una trobada per els simpàtics i divertits participants i una gran trovalla per mi... tandebó s'amplii la comunitat espanka barcelonina i catalana!!!