31 de juliol, 2008

La darrera del curs

Ai, amics, que dura que és la vida de l'spanker... Em sembla que no serveixo per a aquesta alta missió! Estic agafant afecte a la meva spankee... què voleu que us digui! Em costa molt tenir una actitud rigorosa i seriosa davant d'ella... se m'escapa el riure!

Bé, tal com vam anunciar, avui hem portat a terme la darrera sessió de la temporada. Havia de ser –i ha estat– una sessió especial, perquè després de set mesos de zurres més o menys continuades, ara s'imposa una pausa obligada per les vacances estiuenques...

Com sempre, ens hem trobat d'horeta i hem anat cap a casa. Abans d'arribar-hi ens hem aturat a un supermercat, perquè jo havia de comprar-hi algunes coses. Com sempre, la meva spankee ha donat mostres que és una nena molt capriciosa... i ha volgut agafar, tan sí com no un Kinder bueno (vegeu foto de l'entrada anterior) i altres llepolies. A totes no hi he consentit... però massa bo que he estat per considerar-me un spànker de debò!

Un cop a casa i sense esperar un segon, li he abaixat els pantalons i l'he empès cap al llit. Ha rebut unes bones palmades incials pel seu mal comportament en públic! (Però res.... més que un càstig semblava un premi!).

Tot seguit hem repassat la llibreteta de les faltes. La veritat és que la meva spankee té gràcia quan escriu (ja ho heu notat en les seves entrades). Fa faltes d'ortografia; això ho té... però ningú no és perfecte, oi? Ara no sabria reproduir el que ha escrit a la famosa llibreteta... però no hi havia faltes "noves": entrar sense pagar als transports públics, passar massa hores davant de l'ordinador, la seva mandra recurrent... en fi: cap novetat. Per a cada falta, ella mateixa ja hi havia posat l'instrument i –més o menys– la quantitat de cleques merescudes.

Avui hem utilitzat, com a instruments "de percussió": la mà, el cinturó, la paleta de la cuina (espàtula), la canya i un rotlle de cartró que hem trobat per casa (com els de guardar-hi cartells). I per a subjectar la bestioleta hem fet servir unes cordes (de cotó blanc, molt boniques) i unes manilles (que són bastant de nyigui-nyogui...).

La veritat és que no ha estat una sessió especialment dura. Ho hauria d'haver estat més... La meva spankee se'n va de vacances sense unes marques prou prominents, com hauria merescut... Però què voleu que us digui... quan un és tou.... és tou. :-)

Us deixo amb una imatge suggerent, que em recorda el culet de la meva spankee.

Bones vacances a tothom. Al setembre hi tornarem!



1 comentari:

Spankee.bcn (de vacances) ha dit...

Tu ho dius ben clar: "quan un és tou, és tou" :-)

jijiji

Però m'ho vaig passar molt bé. I vaig tenir casi tot el que vaig voler! jajajajajjajaja. La entrada anterior anunciava kinder bueno, xicles i kinder joy.

1. El kinder bueno va caure
2. Els xiclets van caure
3. El kinder joy no... però perquè no n'hi havien!!! Si no ja saps... m'ho haguessis comprat :-)

Que és això de "per subjectar a la bestioleta"???? GRRRRR

No veig que hagis anomenat el moment en el qual et vas despistar i et vaig lligar de mans i peus jijijijii (ara que, clar, et vas deslligar.....) :-)

Bueno noiet, fins aviat! :-)