06 de juliol, 2008

Spanking i literatura (V)

.
Amb l'arribada de la calor infinita, de la mà de mestreton arriba una nova entrega de la nostra secció d'spanking i literatura...
Com ja vam avisar, al blog de relats ja podeu trobar una selecció de paràgrafs seleccionats :

- Le dominateur ou l'École des Vierges. Paràgrafs seleccionats

I tal com us vam anunciar... inclou una petita sorpresa: en Ton ha traduït també per a vosaltres un petit conte del mateix Aimé Van Rod, que venia d'annex a la novel·la comentada en aquesta mateixa entrada

- La cleptòmana fuetejada (La voleuse fouettée)

Ara sí, disfrueu!


“Le Dominateur ou l’École des Vierges” (1979)

Avui us vull presentar una obra que va generar la literatura fetitxista francesa durant els anys trenta del segle passat, és a dir, entre la primera i la segona guerra mundial. Gràcies a l’esforç de Éditions Dominique Leroy SNEL, que es va dedicar a recuperar durant els anys setanta i vuitanta aquelles antigues peces i a publicar-les en facsímil, respectant alhora llurs il·lustracions originals, en aquesta ocasió d’en Carlo, disposem ara d’aquest suggeridor llibre eròtic.

Escrita per Aimé Van Rod, aquesta novel·la ens conta les desventures i suplicis que han de patir un grup de joves noies de la classe alta europea, raptades i obligades a viure en una escola per a senyoretes, regentada per un sàdic lord escocès, “El Dominador”. Amb un llenguatge força culte, l’autor ens va oferint una sèrie d’imaginatives escenes en les que, indefectiblement, les noies han de patir els violents excessos dels seus raptors, per tal de corregir els defectes que la blana educació que han rebut ha ocasionat en el seu capriciós caràcter. Com a element anecdòtic, cal destacar la presència d’un esbirro de raça negra, en Jim, a qui pel sol fet del color de la seva pell li són atribuïdes totes les vileses imaginables. A banda d’aquest detall, en què el racisme de l’època apareix en tota la seva grandària, l’obra es llegeix amb facilitat i aconsegueix, malgrat l’enormitat de les barrabassades sofertes per les alumnes d’aquella escola de verges, estimular els nostres instints spanks d’allò més.

M’he pres la llibertat de traduir alguns dels paràgrafs del llibre que m’han semblat més interessants. Un l’incloc a continuació. Els altres podreu llegir-los en el blog de relats en català. Espero que sapigueu perdonar-me les limitacions d’aquesta traducció lliure i que, altrament, gaudiu dels fragments seleccionats.


“Quan la noia encara estava gemegant, ell li ordenà que tornès a ocupar la seva posició, agenollada al seu davant. Ella va fer-ho, esgarrifada de por. L’home va copsar el seu esglai i decidí portar-la al límit, tot i preguntant-li mentre ella no parava de tremolar:

- Us havien fuetejat mai anteriorment?


Ella respongué, petant de dents:


- Mai! Certament no!

- Doncs ara ho sereu.

- Oh! No! Us ho suplico!

- Ho sereu!

- Pietat!

- Compadir-me de vos seria fer-vos un molt mal servei. Només el fuet pot corregir els lletjos defectes que el costum ha fet arrelar en la vostra persona.

- No em fuetegeu pas, bon senyor!

- D’acord! Jo no us fuetejaré. Però no per això deixareu de ser assotada de seguida amb una severitat implacable. A més, com que no estic disposat a renunciar del tot al plaer de veure dansar les vostres natges, i encara que no sigui sota la cadència del meu propi fuet, us donaré almenys una surra com Déu mana.


Va agafar la noia per la nuca i, forçant-la a doblegar-se, atrapà el seu cap entre els genolls, aixecà la seva mà i la deixà caure amb força sobre el seu cul. Al mateix temps que sonava la patacada, na Fanny deixà anar un crit estrident. No s’hagués imaginat mai que aquesta mena de càstig que, fins ara li havien estalviat, fos l’escollida per a corregir-la en aquest moment, i es va aterrir del mal que feia. Però no va disposar de gaire temps ni, sobretot, de cap descans, per a continuar pensant-hi. La mà, altre cop aixecada, tornava a caure a plom. I des d’aleshores no es va poder sentir res més a la cambra que el soroll de les natjades, junt amb les súpliques, els gemecs i els sanglots esmaperduts de la víctima.

El bonic darrere, feia poc d’una blancor d’alabastre, estava ara uniformement vermell, ja que el lord havia copejat equitativament sobre tota la superfície d’aquell cul, ni una sola partícula de la pell de les dissortades natges n’havia quedat estàlvia. Era tota una pluja de seques galtades que espetegaven com a veritables detonacions, i evidentment la turmentada noia devia experimentar un dolor horrorós, perquè remenava la seva lluna amb frenesí, intentant d’esquivar els cops, ara amb un cop de malucs cap a la dreta, adés amb un altre cop a l’esquerra, i tot seguit provant de defugir-los amb un moviment de dalt a baix.

Vans i fútils esforços!! La pesada mà continuava caient amb cadència en el lloc desitjat i incrementava al mateix temps la vermellor fosca d’aquella panera.

Quan va entendre que la nouvinguda ja n’havia tingut prou de patacades com aquelles, lord Elgroan mantingué la seva promesa de fuetejar-la a consciència.”

* * * * *

Què tal? Què us sembla com les gastaven els nostres veïns francesos d’aquella època? Tanmateix, i per tal que pugueu comprovar que no tot era acció, sinó que les reflexions sobre allò que hom ha acabat anomenant “flagel·lació eròtica” també tenien el seu lloc en aquestes peces fetes per al divertiment dels lectors, us transcric, per tal de finalitzar el comentari a aquest llibre, una petita mostra d’aquesta part, diguem-ne teòrica:

“... per tal que la dona pugui sentir en tota la seva agudesa l’efecte terrible de les vares, es necessari que totes les seves terminacions nervioses en siguin afectades. Llavors, per la seva pròpia naturalesa, ella patirà al màxim, sentint el dolor, l’angoixa, i la por al mascle que aplica o ordena la tortura, enmig d’una extraordinària tensió. És per aquest motiu que la flagel·lació voluptuosa ha de ser cruel si hom pretén que sigui eficaç i assoleixi el seu objectiu.”