15 de setembre, 2008

... I divendres (Intents de submissió)

Bé, continuo per on m'havia quedat:

Dijous ens vam acomiadar però com ja he dit, divendres a la nit vam tornar a tenir una trobada. No teniem la pressa de l'endemà (no calia llevar-se d'hora) i jo ja em trobava mooooolt millor.
Com a bona spankee, ja tenia ganes de rebre de nou (buf, és que és pitjor que la droga! jajaja)

Recordo que, en un moment donat de rebel·lió, em va dir:
- Ep! S'està rifant una òstia i tens moltes de les papeletes eh....

I jo, emocionada, vaig respondre:
- Jooooooooooooooo! Només moltes?? Jo vull TOOOOTES les papeletes! I si després no em toca???

Bé... es podria dir que la nit va seguir tal qual sinó fos perquè va haver un moment en que li vaig proposar de jugar a ser la seva esclava (temporal i incompetent, jajajaj). Li va fer gràcia i vam seguir-nos el joc. Com que era ja molt tard i teniem son li vaig dir que si volia que a l'endemà al matí seguís sent la seva esclava, m'ho hauria de dir entre les 7 i les 8 del matí.

M'haguès sapigut realment greu si s'haguès oblidat de dir-ho... però no se li va passar: a les 7.3o (aproximadament) em va despertar...

- Ei... vols seguir sent la meva esclava?
- Què vols que respongui?
- Que sí

- Doncs així serà....

Sóc una mica incompetent (i massa rebel en aquest sentit) com per dur a terme una tasca tan complicada, i mentre estava sota les seves ordres vaig tenir alguns brots desobedients. Pràcticament tots aquests brots van ser corregits a cops de canya.

Pel matí, per exemple, ell es va aixecar abans perquè tenia feina per fer, i em va deixar dormir una miqueta més... Però em va dir que quan m'aixequés, anés a buscar la canya a l'habitació del costat i em presentés davant seu amb ella.

... I quan va ser l'hora de dinar, li vaig preparar macarrons... ^_^! (i van sortir molt bons..., crec)

Mmm... No sé, tot i que m'agrada queixar-me, insultar-lo i moure'm i donar-li patades... he de reconèixer que també m'agrada obeïr-lo i restar a la seva disposició per tot el que ell desitgi...
-

3 comentaris:

Spanker BCN ha dit...

Humm... Spankee... Quins bons records! Han estat uns dies (nits) plens d'emocions. Tant de bo que es puguin repetir en alguna ocasió!

I ara, recorda les teves obligacions: no siguis gandula... Va! A fer feina!

Fins aviat...

Oleguer ha dit...

He trobat aquest blog per curiositat i m´ha agradat, enhorabona pel Blog!

Fer ha dit...

Hola, hola... hi ha algú a casa?