14 de setembre, 2008

Una bona diada....

Començo amb una petita incisió no-spank:

Dijous dia 11 va ser la diada de Catalunya. La nostra festa nacional parteix d'una derrota: l'any 1714, les tropes espanyols de Felip V de Borbó van atacar a Catalunya i en van prohibir les llibertats nacionals que a llavors teniem els catalans, així com també en va voler suprimir la cultura i la llengua. Casi 300 anys després, els catalans seguim aquí. :-)

Dit això, us explico una mica com ha anat "el pont"...

Després de 41 dies sense rebre, puc dir que ja torno a ser una spankee activa. :_)

Tot va començar dimecres per la nit, que vaig passar la nit amb el meu spanker. Jo estava feta pols i no em trobava massa bé... però tenia ganes. Ganes de rebre, ganes d'estar amb ell, ganes de ser mala nena una estoneta...
La veritat és que durant el trascurs de la sessió, s'intuia que jo no estava al 100% de les meves capacitats spankis...: primer em va fotre unes quantes bofetades (ja no recordo la raó... debia contestar-li malament o insultar-lo, no ho recordo) i em va fer plorar en un tres i no res. Després em va posar en OTK i al cap d'uns quants copets jo ja tornava a plorar...

Ell suposo que era conscient de la meva debilitat i vam anar una estona cap a la dutxa. L'aigua calenta i el seu efecte relaxador em va tranquilitzar una mica.

Un cop seca, em va donar algo de roba per posar-me (grossa, d'ell) i em va dir que anés cap al menjador, que el meu càstig no havia acabat.
Vaig posar les dues mans sobre la taula i ell va anar a buscar el cinturó. Jo, tot i la dutxa i els efectes de l'aspirina, no vaig trigar gaire en tornar a plorar.
L'última part la recordo especialment dura (tot i que potser en condicions normals no m'ho haguès semblat tant): em va estirar al sofà i va anar a buscar la canya. Com que jo no parava de moure'm i queixar-me, em va lligar de mans i peus. Em va fotre forces cops!

Però bueno.... Suposo que me'ls mereixia ^^!

Després em va cuidar molt bé i em va posar cremeta.
. A l'endemà era dia 11 (la diada) i tots dos teniem coses a fer, per tant, vam esmorzar (mentre miraven un capítol de Vickie el Vikíngo) i ens vam acomiadar.
Però va ser un comiat per poc temps, ja que a l'endemà (divendres), vam tornar a passar la nit junts.

(La próxima entrada explicaré el divendres)(es que ara ja no tinc ganes de seguir escrivint!)

2 comentaris:

xavi ha dit...

Hola estic interesat en el tema del spanking com podria contactar amb mes gent.Merci.Xavi.

Fer ha dit...

Aixì es la "tornada al cole"...

¡Benvinguts!

(xavi ja ho estas fent, has arribat a l'indret precís)