28 de febrer, 2008

Crònica d'una sessió light

Avui tocava rebre!

El meu cul, però, no patia, no, perquè ell m'havia promès una sessió light. De fet, m'havia amenaçat inclus amb amenaces light: "et quedarà el cul tan vermellet que semblaran les galtetes de la Heidi" (ja ja ja = riure irònic) :P
.
Bé, doncs tot ha començat com sempre: m'ha vingut a recollir al nostre punt de trobada. Avui no estava tant enfadat com l'altre dia (que no va dir-me ni bon dia, ni hola, ni que tal estàs), avui ha vingut més sonrient i només s'ha limitat a dir-me: "avui ets meva".
.
Primer hem nat al supermercat a comprar alguna cosa per esmorzar (us ho he dit, no, que m'agraden els llocs públics? jeje). Ell s'ho ha fet venir bé per anar a parar a un passadís sense personal i clavar-me les mans a les cuixes ¬¬ [encara tinc uns petits morats de la marca dels seus dits... son com uns puntets a cada cama ¬¬] jajajaja
.
I llavors ja hem anat per feina. Com que era una cosa light, ho hem fet suau. Jo he aprofitat aquesta sessió per aprendre més a acceptar la seva autoritat i respectar-lo com a spanker. Com ja vaig comentar, aquest 2008 he decidit sotmetre'm més als càstigs imposats. Vull ser obedient i acceptar-ho!
.
Per tant, quan ell s'ha assegut a la cadira jo m'hi he posat a sobre sense apenes rechistar. I no m'he mogut (ell ho feia suau, això cal dir-ho). De tant en tant algun copet més fort si que queia, però res dramàtic. Primer ha estat sobre els taxans. Desprès me'ls ha baixat i ha continuat una miqueta més sobre les calcetes i després ja ha continuat sobre la pell. Com que no ho ha fet gaire fort, el meu culet (segons ell) m'anava quedant vermellet, a ritme gradual. Més o menys anava quedant així (imatge treta de google):
.
.
Jo m'he portat super bé, m'haurieu d'haver vist! jajaja xD. Després m'ha posat sobre una taula petita que té i ha continuat una mica més (també amb la mà i també suau) i després a una taula més gran (més xula).
.
I res, després de tota aquesta sessió light, m'ha portat cap al llit (m'encanta perquè té molta força i llavors em pot agafar tota sencera i dur-me en braços jeje)(el punt negatiu es que si té molta força per això, evidentment també té molta força quan descarrega la seva super mà en el meu cul -_-).
.
Al migdia hem trucat perquè ens portin pizza a domicili, però de mentres no arribava el repartidor, m'ha fotut una zurra al llit (amb la mà) que el meu cul ha vist les estrelles momentàniament. Es veu que el "rollo light" ja li cansava....
.
.
I res, hem menjat i tal... i llavors... llavors... llavors ha tret les coses de la taula (els gots, la caixa de la pizza, etc) i no sé, s'ha tret el cinturó, m'ha fet aixecar, m'ha baixat de cop les calces i els pantalons i s'ha disposat a fe-me entendre que les sessions light no van a enlloc... que per jugar van bé, però que no s'apren res. I m'ha enganyat! M'ha dit que serien 40 amb el cinturó, i que les primeres 20 serien acceptables, les següents 10 serien super dures i les últimes 10, suaus again. I NO, al final les últimes han estat com les anteriors! Fortes! Impactants! Cada cop de cinturó cruixia sobre la meva pell. És injust! I jo, pobre de mi, allà aguantant la postura (bé, quan he vist que el núm.31 era fort, m'he rebelat una mica, i com a conseqüència dels meus actes, algun cop ha caigut "fora de zona")
.
Però bé, crec que una sessió 100% light no haguès fet gens d'efecte, no? que penseu? XDD
.
.
Pd. Avui m'ha ensenyat una mena de canyeta que té preparada per mi... per a la propera trobada (una trobada que, com alguns ja sabreu, ha de donar resposta a moltes de les meves impertinències -_-).

26 de febrer, 2008

Al restaurant

Avui hem tornat a dinar a un restaurant.
.
M'he tornat a sentir protegida per la gran bombolla invisible que protegeix les spankees als llocs públics! (:D) Visca els llocs amb llibertat d'expressió spankee!
.

.
Des de l'últim cop que vam nar a un restaurant (la setmana passada) no hem tingut cap sessió d'spanking entre mig. Per tant es podria dir que les meves faltes es van acumulant... Tot i així, em va prometre que la propera seria LIGHT, i clar, això em dóna molt d'avantatge! Puc fer i desfer perquè tinc una garantia... (però em fa por pensar en la propera sessió que hi haura després de la "light" promesa, això si!).

. De totes maneres, quan hem sortit del restaurant m'ha acorralat dins un portal d'un edifici (bé, han estat dos portals de dos edificis)(...), o sigui que ell segueix demostrant-me que qui mana és ell, i a base de petites coses em recorda que cap falta quedara oblidada i que tard o d'hora pagaré per tota la llibertat que m'estic permetent en moments així.

Que hi farem! No per això deixaré de fer el que vulgui, jeje!

(... o potser es pensa realment que amenaçant-me aconseguirà alguna cosa? pobre spanker meu...) No le llameis iluso porque tenga una ilusión! ;)

25 de febrer, 2008

Aniversari Barrufets

1958 - 2008! Uns personatges tant mítics no poden caure en l'oblit ;)!
I com podeu veure, tampoc ells s'escapen de tant en tant d'una bona zurra jijiji:


Més informació: 50è aniversari barrufets (Pitufos) (Smurf, 50 Years!)

23 de febrer, 2008

Campanya electoral

Ha començat la campanya electoral!
I justament hi ha un partit que aposta per l'spanking... no us hi heu fixat?

"Ens hem equivocat! S'han de recuperar valors com el respecte, l'esforç, l'autoritat, el mèrit, la disciplina.. a la família, a l'escola i a la societat!"

...
Bon cap de setmana a tothom!

22 de febrer, 2008

Spanking i llocs públics (I)

Sovint, la relació spank entre dues persones es basa parcialment mitjançant un ordinador com a font de comunicació.
.
Les spankees (o almenys jo) rere la protecció de la nostra pròpia pantalla som molt valentes. Ens atrevim amb les amenaces i els insults (mig en broma ... o mig en sèrio jeje) al nostre spanker i sabem que per molt que escrivim, ell està lluny.... i com que la seva mà i el seu cinturó són lluny del nostre cul, ens atrevim a dir el que no ens atrevim a dir-li cara a cara [perquè llavors SI que fa por!]

L'altre dia vaig anar a dinar amb ell.
Anar a un lloc amb gent i provocar un spanker és molt divertit... el pots insultar una miqueta, el pots trepitjar una miqueta... i ell no et pot fer res perquè hi ha molta gent al voltant! ^__^ (bé, va haver un moment que va colar la seva mà a la meva esquena i em va esgarrapar, però tret d'això, spankee 1, spanker 0) jiji
.
Un cop vaig trobar un video (el podeu veure aqui) on sortia una noia en un restaurant que no es volia acabar el que tenia al plat, i l'home, fart i cansat, l'agafava amb fúria per donar-li una bona zurra.

Després de veure el video, he arribat a dues conclusions:

1. Que haurien d'existir restaurants per a spanks (:D). O com diu ell, discoteques per a spanks, gimnasos per a spanks, vagons de trens i metros per a spanks,,, o sino, sales habilitades als llocs públics per a poder castigar comportaments en un moment determinat. Jajajjaj

2. Jo sempre menjo molt poquet, i si realment existissin restaurants on fos súper ben vist i acceptat l'spanking, crec que em faria molta por no acabar-me el que tinc al plat!!! Perquè llavors, conseqüentment, ell tindria tota la llibertat del món per apartar la taula i procurar que el meu cul quedes completament del color del ketchup!!!! augh!

(o pensat-hi bé, potser si que em deixaria mitat de plat... !)

20 de febrer, 2008

Homenatge a les bones spankees

Quan un spanker i una spankee coincideixen en aquest món es produeix quelcom de meravellós... Dues personalitats unides per uns mateixos gustos i aficions es troben i comparteixen sentiments i accions que difícilment podrien manifestar-se públicament.

Uns gustos i unes aficions de dues persones que es complementen de primera: una que busca la perfecció per mitjà de l'altra, una altra que desitja intervenir en l'educació de la primera...

Quan un spanker (com ara jo) troba una spankee (com ara ella) se sent la persona més privilegiada del món! Se sent optimista, positiva, alegre, de bon humor! Perquè sap que pot portar a la realitat aquells desitjos íntims que dèiem, rarament realitzables...

Amics, permeteu-me que ho digui clar i català (com s'escau en aquest bloc): la meva spankee es mereix un homenatge!

Sé que aquestes paraules poden semblar massa afalagadores o carrinclones... Però les sento així, i així les dic. Suposo que no ho tornaré a repetir: no sigui cas que se li pugin els fums al cap... Però la meva spankee és una persona molt humil i modesta, que té una imatge d'ella mateixa per sota de la que és en realitat, i això l'honora. I d'aquesta manera la vull homenatjar.

Així que aquesta és la meva declaració d'avui: Visca la meva spankee, i totes les spankees que han trobat el seu camí de perfecció amb aquesta via! Per molts anys!

Submissió o rebel·lar-se?

Segons l'Enciclopèdia Catalana, (que per cert avui ha sortit a les notícies) i per no deixar marge d'error, us copio la definició de cada cosa:

- Submissió: 1. Acció de sotmetre o de sotmetre's, 2. Obediència, docilitat, de l'inferior envers el superior
- Rebel·lar-se: Refusar l'obediència a una autoritat constituïda

Un cop definida cada cosa, vaig a parlar com a spankee i de manera personal:

GENERALMENT (no vol dir sempre), jo no sóc una spankee gaire submissa. Escoltar el sermó previ baixant la mirada i esperant per rebre no fa per mi. Intento dir mil excuses i evitar lo inevitable (al cap i a la fi, sé que és inevitable jajaja), i quan m’agafa per començar-me a pegar, sempre intento fugir dels seus genolls...
Em queixo bastant i li dic que pari (bé, li dic però no ho penso, jajajaja), intento posar les mans per evitar el cop, intento donar-li patadetes, intento mossegar-lo (i dic intento tota l’estona perquè sóc inútil evitant el fet: sóc molt débil i per poc que ell faci, de seguida em quedo sotmesa, tot i aixi, no pot negar q a vegades el faig suar!)

… però al final... Al final sempre acabo rebent!

Algun cop llegeixo històries d'spankees on de seguida que veuen que el seu spanker es senta i els hi indica´que s'hi acostin i es preparin a rebre, elles hi van i s'hi posen. En part ho admiro! jo no sé si sóc capaç de fer-ho (potser no he trobat encara l'spanker que m'imposi de veritat JAJAJAJA) (és broma, ho dic expressament perquè ELL em llegeix jajaja).

Però li he promès que el próxim dia acceptaré sense rechistar. Em posaré als seus genolls, a la taula o on sigui que ell em digui i m'hi estaré quieta, esperant el meu càstig. No em queixaré ni em mouré. I ho faré perquè em va prometre que la pròxima seria LIGHT jajajaja.
Si és que és un tros de pà!

Aquest 2008 he d'aprendre a sotmetre'm una mica més als càstigs imposats. Vull ser més obedient i mostrar més respecte al qui em castiga pel meu propi bé!!! Creieu que ho aconseguiré? Crec que em tocarà rebre força sovint si no m'ho proposo de veritat! ;P


18 de febrer, 2008

Inspirador, no?

Si jo fos spanker, m'agradaria trobar-me amb això al abaixar uns pantalons:
. Però com que sóc spankee, el primer que m'ha vingut al cap és: ho vull!! jajajaja.
.

17 de febrer, 2008

Amenaces excitants

.A totes les spankees (crec, vaja) ens agrada que ens amenacin prèviament. Hi ha frases que parlen per si soles i que només en pronunciar-les ja fan que ens excitem (sempre i quan es pronunciin amb el to adequat, clar!!).
.
He intentat fer un recull de les més populars (spankers catalans, apreneu a amenaçar-nos com cal xD):
.
- Et deixaré el cul com un tomàquet si segueixes així
- Tu vols rebre, no?
- Ja estàs venint ara mateix cap aquí: aquest cop te n’has guanyat una de bona!
- Mira, sigues realista: ja no pots fer res per evitar-ho.
- Ja saps que has de fer, no? O realment cal que t’ho expliqui???
- M’estàs esgotant la paciència i no crec que això sigui bo per al teu cul..
- Perquè negar-ho, et farà mal, i ho saps!.
- Fes el favor de venir ara mateix, perquè si he de venir jo... serà molt pitjor…
- Vols fer el favor de estar-te quieta i callada!!!
- No en parlem més. Prepara’t.
- No m’ho facis repetir…
- Espero que desprès d’això, aprendràs a portar-te bé!
- Escolta el que et dic si no vols que et foti un parell d’òsties!
- Millor que no et sumis més càstigs dels que ja t’has guanyat…
- Vaig a fer-te el que els teus pares t’haurien d’haver fet fa anys
- No vull ni sentir-te!
- No em facis aixecar…
- Vols tenir motius reals per plorar? Doncs segueix així!

(mmm.. només de escriure tot això… mmm.. òstia!). I després de les amenaces i els intents d'evitar-ho, arriba el gran moment xD!...

15 de febrer, 2008

Visites d'arreu del món

Aquests primers dies de creació i primeres entrades del blog, hem rebut visites d'arreu del món (s'ha de dir que tot ha estat bàsicament gràcies a l'entrada que azotesynalgadas ens ha dedicat).

Per fer-vos una idea, us copio el mapa:
.

Sempre fan il·lusió aquestes coses (tot i que som conscients que una primera visita sempre és per la curiositat i aconseguir lectors -més o menys fidels- ja és una altra història ;-)

També és veritat que un blog dedicat a l'spanking no és com mantenir un blog de novetats, curisoitats o notícies. Sobre spanking no hi ha tant per dir (més que res perquè s'ha dit ja bastant de tot en diferents maneres i idiomes) però bé, intentarem mantenir aquest blog amb aportacions més o menys periòdiques... sobre les nostres experiències o sobre les coses que anem trobant i veient. Si més no, s'intentarà :)

Bon cap de setmana a tots!

14 de febrer, 2008

Feliç Sant Valentí

.

Des d'aquest humil blog us desitgem un Sant Valentí plè de natjades.

[Tot i que nosaltres preferim Sant Jordi! (Sant Jorge)] :-)

.

12 de febrer, 2008

Avui sóc millor persona...


Ja feia varis dies que me l'estava buscant. Últimament la meva insolència estava pujant de nivell, i sabia que tard o d'hora el meu spanker m'ho acabaria fent pagar tot junt! Ell m'avisava eh: "el pròxim dia ja veuràs, ja veuràs...". I jo ni cas, perquè pensava que ell al cap i a la fi era un tou que deia molt però a l'hora de la veritat...

I clar, confiança si, però el que s'en diu respecte... la veritat és que no.
Algú va dir un cop: si el respecte es perd, ja no hi ha res a fer.

El meu cas ha estat diferent.. no és que li haguès perdut el respecte, sinó que simplement, no l'hi havia tingut mai. No em feia por, no m'imposava. Però avui... ai avui! quin canvi de papers!

Crònica d'una correcció exemplar
-
Per començar, ha estat fred. M'ha vingut a trobar i amb prou feines m'ha dit hola. Estava molt seriós (la veritat és que feia molta gràcia així, xD).

Quan hem creuat la porta m'ha dit si volia alguna cosa per beure, però com que li he dit que no, ha anat per feina.

Primer m'ha fet seure en una cadira. Jo m'hi he negat i m'he posat una mica xula, però ell ho ha arreglat ràpid amb un parell o tres de bofetades (bé, la primera m'ha pillat desprevinguda jajaja, i les altres han estat una mica caòtiques, perquè jo m'hi negava, i quan més m'hi negava, més ganes tenia ell, jajajaja). Al final, m'he sentat bé i he escoltat el que m'havia de dir (no tenia gaires més opcions tampoc!)

La primera novetat és que avui no comptariem per cops sinó per temps. Així doncs, primer ha estat una tanda de 5 minuts amb els pantalons posats, sobre els seus genolls... (ah, m'encanta xD)(la meva resistència i el seu cansanci han evitat que es complissin del tot :P). Desprès m'ha dit que em baixes els pantalons i les calces, que començariem amb la segona tanda. Aquest cop era de 10 minuts, on també s'hi ha descomptat una miqueta del final.
El meu cul estava ja bastant adolorit, però ni molt menys tot lo adolorit que acabaria al final de la sessió!

La següent tanda ha estat amb aquest nou instrument:



Tan llis que fotia un mal que no vegis...

No sé quants minuts han estat, però els he notat interminables. A més, jo ho intentava evitar de totes-totes i m'ha hagut de lligar les mans amb una corda blanca. Primer m'ha lligat les dues mans juntes, però al veure que jo m'en deslliurava fàcilement, m'ha lligat cada mà a dos llocs diferents (un era la pota d'una taula, i l'altre no sé, potser la pota sel sofà.. a saber!)

I quan jo creia que el meu cos no aguantaria més, ha vingut la pitjor part! El cinturó! I a sobre, de manera fulminant. M'ha deixat KO! M'ha lligat cada mà a una punta de paret, de manera que jo quedés totalment sotmesa. I sobre la meva pell desprotegida han començat a caure cops de cinturó... alguns més amunt, d'altres més avall.
Eren 10 minuts, i se m'han fet eterns. Quan anava per la meitat no he pogut evitar plorar, però ni això l'ha aturat! I cinturonasu vé, cinturonaso va...

Fins que ha acabat tot. I llavors m'ha recollit amb els seus braços i m'ha dut al llit, tovet llit.

Conclusió: no l'havia près en sèrio al meu spanker! Ara veig que pot fer coses de les quals jo no el veia capaç :D. Hauré de començar a vigilar el que li dic si no vull més sessions com les d'avui! jejeje.

.

11 de febrer, 2008

El dia abans

El dia abans d'una "sessió spanking" no puc evitar estar nerviosa. Por? No, no és por. O potser si, però por de la bona, de la que et fa comptar les hores que falten...

D'aqui menys de 10 hores em trobaré amb el meu spanker. Ell vindrà a recollir-me al lloc de sempre.

M'ha dit que m'esperen algunes novetats.. que ja està bé de sessions toves. Diu que serà un punt d'inflexió. Jo no sé que pensar!

Tinc ganes de creuar la porta i que em digui: "Saps per a què estàs aqui, oi?" i em recordi les coses que he anat fent malament aquests dies. I jo li diré que no n'hi ha per tant, i que ningú és perfecte! però ell no em creurà, ho sé. I s'enfadarà (o farà veure que s'enfada ^_^) i m'agafarà per posar-me dalt dels seus genolls, on començarà a donar-me copets al cul, amb la roba encara posada.

Després em dirà: Au, baixa't els pantalons! ... i jo em negaré, clar que si! Si vol que faci alguna cosa, m'hi haurà d'obligar (o fer-ho ell!) (i clar, ho acabarà fent.. no tinc força per evitar-ho!)

I llavors ja començarà a pegar-me amb força... 20, 30.. 60? Ell sap que els aguantaré i que no cridaré! I desprès? aiiiii.... desprès què? em canviarà de posició i es treurà el cinturó poc a poc... (mmmm) i el començarà a brandar amb força, mostrant el soroll que fa tallant l'aire. I de l'aire... al meu cul. No sé quants seran. M'ha dit que per demà hi ha novetats, o sigui que poden ser nous instruments. Potser llavors amb el cinturó només me'n faci 10 (au va, que sé que en el fons ets bo! :D). Encara tinc algunes marques de l'altre dia...

Sigui el que sigui el que m'espera, sé que no he de patir, confio en ell i en el seu sentit comú!. És més, sé que m'ho mereixo... no he estat gaire bona nena aquests dies... ;)
.



Comencem una nova aventura...

Blogs sobre spanking n’hi ha molts, perquè negar-ho. Però en català no hi ha tanta cosa publicada…!

És per això que, a dia d’avui, decidim obrir aquest nou blog. Spank en català, clar que si! Qui diu que no hi ha spankers o spankees a Catalunya?

I que és l’spanking? No és més que un joc entre adults: “natjades” consentides que ens provoquen aquell plaer més ocult, més íntim…i més divertit!


I res millor per començar el blog que amb un parell d’imatges... (extretes d’aqui):