31 de març, 2008

Segueixo sana i viva! jajaja

Jejeje
No m'ha deixat feta un desastre, no! :-)

Potser alguns llegireu aquest comentari i pensareu o bé que el meu spanker és un tou o potser que jo tinc poc aguante, però no.. No sé, simplement ell ha volgut oferir-me una sessió a base d'un càstig perfectament soportable i regalar-me la seva tendresa.

Tot ha començat de bon matí. Els supermercats no estaven oberts encara i jo ja estava oblidant la possibilitat d'obtenir el meu Kinder... però casualitats de la vida, resulta que hem hagut de parar a una gasolinera a comprar una cosa que ens feia falta... I tenien kinders!!! Ell ha volgut resistir-se una mica: "no l'agafis", "no l'agafis", "com l'agafis em sentiràs"... però al final el kinder ha sortit per la porta, subjectat per la meva mà :-)

I hem arribat a casa seva. Feia dies que no ens veiem i primer m'ha abraçat amb força (ell sabia que jo volia sentir-me abraçada, i ell també volia fer-ho). Tot i que després d'aquests primers moments de debilitat spanker, m'ha fet anar al menjador i ha començat a llegir la meva "llibreta de faltes". El càstig imposat, com ja us he dit, no ha estat molt dur:

- 40 palmades (palmada s'enten com a cop sec al cul) per vaga (es que hi ha coses que havia de fer i no he fet)
- 50 palmades més per una cosa que portem temps dient i que tampoc he fet
- 20 cops de cinturó per insultar-lo (tot i que ell sap que ho faig amb carinyu)
- 10 cops de "canya" per voler ser spanker (ara bé, no era una canya, sino una branqueta mal acabada... i com que s'ha adonat que allò era una mena d'arma de destrucció massiva, ha reduït)
- 10 cops amb la paleta de fusta per paraulotes (ñee ¬¬)

Ha volgut sumar 5 palmades per cada falta d'ortografia que faig al blog. Un dia hauré de fer una entrada per parlar només d'això. Sovint faig faltes i no pot soportar-ho.... Per efectuar aquest últim càstig, ha imprès l'última entrada del blog i m'ha corregit les faltes en vermell, i m'ho ha posat davant dels nassos mentre estampava la seva mà amb força.

Com ja he dit, avui era una sessió on el contacte físic s'hi ha fet molt present. Jo no puc evitar "quedar xopa" cada cop que em posa dalt dels seus genolls o m'aboca contra la taula. No puc XD
I ell també ho sap, que coi, ho veu, ho nota, ho toca...



Després m'ha dut al llit, on ha continuat zurrant-me una mica (amb coixinets sota meu deixant el meu culet ben amunt i ben preparat per rebre....).

Finalment, i per deixar per enllestida la crònica, només afegiré que després m'ha lligat al llit: cada mà i cada peu, a cada punta de llit. Ja us podeu imaginar la situació... jo formant una creueta indefensa al seu llit, sense poder-me moure ni de braços ni de cames, amb tot el meu cos regalant-se a ell. Cal dir però, que m'ha encantat :-). A més! he de felicitar al meu spanker: ja sap fer nusos dels bons: dels que no apreten i dels que no es poden desfer a la primera de canvi!

AH! m'oblidava! HE SIGUT SPANKER PER UN RATET! primer li he donat unes quantes palmades amb la mà, però com que em feia mal a mi mateixa (jiji), he agafat la famosa paleta de fusta per donar-li 6 COPETS DE RES. I ja es queixava! és més: al cap d'un rato l'he vist com inconscientment es fregava el cul amb les mans: li picava jijiji. No seria bon spankee!

Un petó spanker,
i a tots els altres, bon començament de setmana!
.

30 de març, 2008

Tinc por -_-

Demà a primera hora he quedat amb ell.
Me la te jurada, no m'en pensa passar ni una ...


(Val, potser amb l'imatge m'he passat, jajaja!). Aviam, nem a pams: últimament les amanaces són constants.. Jo ja puc anar bromejant i dient que el penso zurrar fins que m'en cansi, que tots sabem que això no serà possible. Ell és més gran i té mil vegades més força que jo. (Mil només?)

Amics i amigues spankees, tinc alguna cosa a fer? Necessito la vostra ajuda! Us copio algunes de les amanaces:

- "vés preparant el teu culet per dilluns..."

-"Properament arribarà el dia en què la porta es tancarà al teu darrere i ens trobarem cara a cara... tots dos sols... I llavors ja saps què passarà... Rebràs un sever càstig, Spankee, per tot el que m'has fet passar...
Spankee, en les distàncies curtes ja saps qui porta el comandament... Qui es treu el cinturó... Qui et tira al sofà d'una revolada... Que t'abaixa els pantalons malgrat els teus inútils intents de resistir-t'hi... el proper dia, patiràs! Vine conscienciada..."

- "Et lligaré una bona estona perquè estiguis a la meva disposició sense problemes de rebel·lia, perquè sempre et mous i poses inconvenients a les meves accions"

- "Tinc clar els límits: no fer-te un mal irreversible! A banda d'això, em sento en llibertat per fer-te el que em roti, m'has sentit? Si les sessions fossin només palmadetes al culet... què seria això! seria una cosa de per riure! però el càstig... és una altra cosa. El càstig.. l'has de patir.

- "Quan t'estigui zurrant estaré pensant "hauria d'estar fent altres coses, i per culpa d'aquesta spankee, estic perdent el temps"! I LLAVORS ET ZURRARÉ AMB MOLTA MÉS FORÇA!

En serio, que he de fer, que he de fer per evitar-ho?
Val la pena que m'hi resisteixi? Val la pena que lluiti? que intenti mossegar-lo? que li doni patades? No tinc escapatòria... Em té atrapada anams de començar.

Què faig? Creieu que és millor que accepti i em posi en plan submissa?

.
Bé... demà tindreu la crònica..
I per cert, EM COMPRARÀ EL FAMÓS KINDER? cada cop tinc menys esperances ... :-(
..

29 de març, 2008

La representació dels sorolls (II)

En un missatge anterior investigàvem de quina manera el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans recollia paraules que representaven els sorolls que poden fer les nostres bufetades o cleques. Així trobàvem paraules com ara pam, plof, xac, etcètera.

En aquesta ocasió fem una segona entrega de lexicalitzacions d'aquesta mena de sorolls (que és com es diu tècnicament aquesta mena d'expressions). El contingut d'aquest missatge el devem al nostre fidel lector Ton, a qui agraïm el treball fet.

Les ha extractades del llibre Azotando a la doncella, de l'autor nord-americà Robert Coover. El llibre es va publicar a Barcelona a l'Editorial Anagrama el 1985, dins de la col·lecció Panorama de narrativas, núm. 58.
.
.
L'edició original es titulava Spanking the maid (New York: Grove Press, 1982) i ha estat traduïda per Juan Antonio Masoliver Ródenas. Aquí podeu trobar un comentari d'aquesta obra.

Passem a la informació que ens interessa, obtinguda com dèiem per en TON:

He distingit dos grups diferenciats de lexicalitzacions. El primer inclou els sorolls dels diversos estris emprats en els càstigs a la minyona, mentre el segon, no gaire imaginatiu per cert, recull algunes expressions de dolor de la noia en ser castigada.
Tot i que després de rellegir el llibre t'he de confessar que em semblava recordar-ne una varietat més gran, penso que la forma en què l'autor dóna solució al tractament lèxic dels sons es força interessant. Altrament, he de dir-te que he mantingut l'ús de les majúscules i les minúscules tal com a l'obra, per tal de respectar l'expressió original en cada cas.
Aquí van, doncs, ben ordenadetes en ordre alfabètic:

GRUP I:

¡CRACK!
¡Jiss-SNAP!
¡Jiss-UACK!
¡Jiss-UHAP!
¡Kerr-UHACK!
¡SLAP!
¡SLASH!
¡SMACK!
¡SMASH!
¡Suissh-CRACK!
¡Suissh-SNAP!
¡Suissh-UHACK!
¡Suissh-ZUOCK!
¡SUOCK!
¡UHACK!
¡UHAP!
¡Uhirr-SMACK!
¡Uhush-SMACK!
¡Uing-SNAP!
¡Uirr-SMACK!
¡Uisp.CRACK!
¡Uisp.SNAP!
¡Uiss-CRACK!
¡Uissh-CRACK!
¡Uissh-SLASH!
¡Uissh-SNAP!
¡Uizz-SUACK!
¡ZUOCK!

GRUP II:

¡Auch!
¡Augh!
¡Ay!
¡OUH!
¡Uy!

----
Sens dubte, amb aquest simple tast, ens vénen ganes de llegir l'obra sencera, perquè promet ser interessant.
Fins aviat!
.

28 de març, 2008

Spanking i literatura (II)

Seguim amb la secció que vam iniciar fa poc sobre literatura spanking. Aquesta setmana, -i també de la mà d'en Ton-, tenim l'obra:

BEATRICE (1920)


Aquesta obra, d’autor anònim, possiblement una dona, va ser redactada segurament entre 1885 i 1895, malgrat que la seva primera edició coneguda es remunta a l’any 1920. Considerada com la novel·la més perversa de tota la literatura eròtica de l’època victoriana, posa més que en evidència la respectabilitat de l’alta societat britànica d’aquells temps.
.

D’un erotisme exuberant, el llibre narra la iniciació de dues germanes en el món del sexe i de l’obediència, segons les antigues tradicions. La més gran de les dues, na Beatrice, esdevindrà amb el decurs del temps l’escollida per a prendre les regnes d’una ben curiosa escola per a senyoretes de bona família. Tots els secrets del sexe, tots els plaers, la satisfacció de tots els desigs, posats a disposició d’unes noies que acabaran gaudint d’una posició de predomini respecte dels seus futurs marits, gràcies és clar als ensenyaments rebuts en el centre i, sobretot, a la submissió que prèviament hauran de mostrar envers les seves educadores. Guanyar la llibertat a través del domini en les relacions sexuals. Aquest seria en definitiva el repte de les disciplines que s’imparteixen en aquest atípic centre educatiu. Aquest seria també el factor principal que em porta a pensar que el clandestí autor fou una dona.
.

Encara que amb gran prodigalitat en les escenes de “spanking” i “bondage”, l’autor inclou també profusament en el cos de la novel·la un munt de situacions en què la sodomia, el lesbianisme i fins i tot l’incest, acaben portant a intensos orgasmes a les seves protagonistes.
.

Aquest cop l’edició que coneixem és justament en català (!!). Edicions La Magrana va publicar-la l’any 1989 dins la seva col.lecció eròtica “La marrana”, amb traducció de Neus Arqués i Gaia Güell.

.
M’ha costat molt decantar-me pels fragments que us ofereixo a continuació. L’obra n’és tan plena de situacions i d’escenes d’afinitat amb el nostre món que no sabia quines havia d’escollir per a il.lustrar aquest comentari. Espero que us agradin!!


“Em va enlairar, em va balancejar dins aquella abraçada d’ós. La vora d’un sofà va tocar el darrere dels meus genolls. En caure, va fer un simple moviment i em va atreure cap a la seva falda. Em van quedar els pits a la fresca perquè el vestit es va cargolar.

-No, oncle, no!

El meu panteix sortia alhora que ell alçava la mà i l’estampava contra el meu cul nu. Jo xisclava, cridava. La cremor era immensa.

-No, no, no, no! –vaig tornar a ploriquejar. Tota la meva formació m’havia marxat del cap. El foc em cremava les galtes. Ventava cops de peu. M’aferrava a la catifa. La mà oberta queia una vegada i una altra. Jo era alhora dona i criatura. El cul retrocedia, flamejava. Llàgrimes com perles em baixaven en cascada galtes avall.

-Ai...iiii! –jo xisclava una vegada i una altra vegada fins que es va aturar i em vaig quedar inerme, indefensa davant les seves carícies. Aquell palmell gran em brunyia el cul, els dits exploraven. Jo borbollava les meves penes.”

**********

“La Jenny va obrir la gàbia de l’Amanda i la va fer sortir. La mirada d’ell la va acovardir i es va tapar el pubis. La Jenny li va copejar els canells. A la mà, l’oncle duia una corretja, ampla i gruixuda ... potser era la mateixa que els nostres culs havien tastat a les quadres.

Els turmells de l’Amanda trontollaven i la feien ensopegar. La Jenny la va dur a la barra, que quedava a l’alçada de la cintura. Era de fusta, rodona i polida. Al mig, allà on reposava la panxa, s’enfonsava una mica.

-Ajup-te, amb els talons ben junts. I agafa’t fort a la barra de sota –li va ordenar l’oncle.

Seria la veu d’ell més autoritària que la que ella coneixia? L’Amanda tenia la mirada esmorteïda. Va clavar els ulls un moment a la paret i després va obeir.

-No gaire fort, si us plau. Després me’n podré anar?

Feia veu d’escola dominical. La Jenny es va inclinar i li va lligar els turmells amb una corretja ampla. (...)

L’oncle es va apropar a l’Amanda, l’exhibició de la qual era deliciosa. Vaig adonar-me que no li havien lligat les mans a la barra de sota a posta. L’esfera del cul era perfecta ... per dins, el solc era de color sèpia. La corretja es va enlairar i es va descargolar.

Cra-aaaac! Ai, quin aspecte va fer el cuir en besar a fons tota la seva femineïtat! L’Amanda va fer una ganyota d’angoixa, amb la boca penjant. Es va sentir, fluix, un gemec. Els cops eren lents i mandrosos ... insistents. Es veia que el pes del cuir només necessitava un gest indolent de la mà i del canell. De vegades queia transversalment sobre el cul, d’altres ho feia a sota, sota la poma que s’oferia, on les llargues cames es trobaven i la carn feia petits plecs com si s’arrugués, a punt de clivellar-se.

A cada espetec l’Amanda panteixava més fort. El cul va esdevenir una boirina rosa i blanca. Els artells eren blancs allà on s’aferraven a la barra de sota.

-No ...Noo...Noo...Noooooo! –suplicava. Movia els malucs amb cops cada cop més violents de rebuig. A cada espetec les natges ja tibants es tibaven més. Amb una mà d’home gran hauria pogut agafar-les totes dues alhora. Un meló partit. M’hauria agradat passar-hi la llengua, sentir-ne la calidesa, la calor que desprenia, que rebia. Vaig comptar deu, dotze, catorze. LAmanda premia les dents. Plorava per dins? La lluentor del seu cul era lluminosa tot i que no es veia cap marca. D’ença d’aleshores he après l’art de la corretja: en diuen “polir a la francesa”. El cuir mai no ha de ser prim, perquè seria cruel.

Les argolles de metall que agafaven les mitges de l’Amanda es fregaven. Els genolls li feien figa i el cul encara sobresortia més. Els seus llavis van murmurar un llarg au...uuuuu. Aquest és el soroll esperat.

L’oncle es va aturar. Sentia com l’Amanda sanglotava, però no eren sanglots de dolor. Eren els sanglots d’un nen que ha perdut les joguines. Els sanglots d’un nen que para de plorar quan ningú se l’escolta.”

**********

“-Ara gira’t, amb el cul ben enfora.

Vaig obeir i em vaig agenollar. M’havia de castigar per haver estat tan dolenta al wàter i a l’estudi. Em va lligar els canells amb corretges als costats del llit, allà on els suports de ferro passaven sota el matalàs. Després em va lligar de turmells.

-Arqueja bé l’esquena, Beatrice ... ensenya bé el cul! –el seu to era incisiu. La vaig obgeir. Es va col.locar darrere meu. Vaig posar la galta al coixí, esperava-. Quin cul més perfecte ... ens superes a totes! –va murmurar.

Tenia les xurriaques a la mà, les havia tretes de sota el coixí. Les tralles espetegaven, em feien arcar i bellugar-me com una poltra. Vaig girar la cara i vaig mossegar el coixí. Les puntes de cuir em coïen, em buscaven, com exploradors. Buscaven els meus forats. Amb aquelles boquetes em mossegaven i em feien cargolar. La calor s’expandia. Dits de foc que busquen, calents. Amb el seu xiulet xiuxiuejaven a les natges exposades, a la panera, em fregaven la figa, el pot de mel. Per molt que em cargolés i panteixés, he de reconèixer que la sensació tenia una dolçor amargant. Les corretges em subjectaven.”


Finalment, m’agradaria regalar-vos el paràgraf on l’autor, l’autora, ens manifesta sense embuts la seva filosofia, allò que la mou a educar les noies pures que són deixades a les seves mans.

“Qui hauria de ser lliure i qui no? Jo havia escollit manar. Hi hauria qui m’obeiria, hi hauria qui no ho faria. A través del vidre fosc de la ignorància buscarien la meva imatge. De nit s’amagarien, apinyades, al bosc, entre els matolls, entre les fulles humides ... plorant i demanant la meva presència. Jo desfaria el nus que lligava la seva infantesa. Els últims timbals de la seva joventut repicarien per a elles. La seva submissió seria el seu consol. Tot gemegant i plorant, sucumbirien a allò que tant havien desitjat. El fuet brunyiria els seus culs mentre ploriquejaven. Les cortines de vellut, corregudes, rebrien les seves llàgrimes, les fulles seques de les aspidistres n’acceptarien les lamentacions. Al matí serien com les noies del cor, vestides de blanc. Calmades, passada ja la tempesta, parlarien en veu baixa, refilant. Jo els absoldria dels seus pecats. Les ensenyaria. Arribat el moment, aprendrien que els homes, els portapenis, els portadiners, són inferiors.”

.
Un llibre que hauria de ser de lectura obligatòria no solament per a tots aquells que ens movem dins d’aquest univers “spank”, sinó també per a tots els que gaudeixen amb la lectura d’un bon llibre eròtic, encara que aquesta vegada no en sigui un d’ortodox ni convencional.
.

ENTRADES ANTERIORS DE LITERATURA:

25 de març, 2008

Intercanvi de papers? (primer intent)

Hola amics!
.
Com tots de vosaltres ja sabreu, el meu spanker és una mica inútil... (una mica bastant). Jo crec que li fa falta que algú li canti les quaranta... Per tant, ahir a la nit em vaig permetre abusar una mica de la protecció que m'ofereix "estar rera una pantalla" i fer-li veure que podria millorar en moltes coses. (be a spanker for one day!)
.
Com que se'm guarden les converses, en faré un petit i breu extracte...
Per començar, té una panxota que...imagineu-vos-ho!... casi no puc ni abraçar-lo de lo rodó que és jajajaja (val, m'estic passant). Caldria que mirés de rebaixar una mica de pes...:
.
Spankee: Mira nano, el pròxim dia que quedem, passarem per la farmacia i pujaras a una bàscula. Jo tiraré 50 cèntims i guardaré el tiquet.
Spanker: I que més nena!
Spankee: I si t'hi negues, jo si que et deixaré el cul com un tomàquet!
Spanker: jajaja que bo....
Spankee: I t'estovaré ben estovat si a l'estiu no has baixat de pes!

Llavors, arran de l'últim comentari que va fer ell (veure entrada anterior), li vaig voler demanar que ampliés la idea (lo del joc per a spankees i spankers):

Spankee: deures per demà!
Spanker: però, que t'has pensat?
Spankee: Fes el joc aquell que has posat al comentari
Spanker: reeeeeeeeeeeeees d'això!
Spankee: he dit... m'has sentit??? DEURES PER DEMÀ! ai com no ho portis! em sentiràs eh! I la extensió mínima és un full!
Spanker: si home! I UN HUEVO! de pasqua..

I la conversa va nar així tota la estona...(de fet fins i tot aquest matí li he enviat un mail a la feina per saber si ja havia fet els deures, jijij)... li vaig dir que el pròxim dia seria ell qui rebria de valent, i que desprès de que em compri el Kinder i nem a casa seva, mentre jo em trec la jaqueta vull que ell es tumbi a sofà, amb el cul ben amunt i prepara't per rebre, esperant a que jo hi vagi.
.
PERÒ AVUI.....
.
Avui hem quedat per dinar. M'ha vingut a recollir prop d'on jo treballo i de camí al restaurant, ja m'ha acorralat contra una paret .... I res, hem nat al restaurant...
Val, jo no he parat de provocar-lo, és cert: li anava dient inútil a la cara, li anava tirant restes de la meva pizza al seu plat, en fi... coses d'aquestes que es fan per provocar... i sabeu que m'ha fet?
.
... Mentre ell demanava café, jo he anat al lavabo (que estava al pis de dalt)... i ell ha vingut... hem entrat els dos al lavabo... i ... m'ha baixat els pantalons... m'ha baixat les meves calcetes de color verd poma... I... M'HA ZURRAT! al lavabo del restaurant! Era un espai molt petit però ha aconseguit que adopti una "mena de posició OTK" i m'ha fotut 5 o 6 cleques. Han ressonat bastant...
.
SERÀ POSSIBLE! com ha gosat!.
... Suposo que era la seva forma de dir-me que està allà... sense baixar la guàrdia. I que cada amenaça que li digui, ell la multiplicarà per tres en contra meva... -_- (vale, i a mi m'ha posat a mil que em zurri a un restaurant, ni que sigui a mode d'aperitiu...)
..
Tot i així, el proxim dia que quedi amb ell, li faré pagar. No sé com encara, però s'arrepentirà dels seus actes! jijiji! Spankee power! I ell plorarà i suplicarà com un nen!
.
.
Per cert, quantes hores hi ha entre dimarts migdia i dilluns mati? perquè segons ell, NOMÉS 84! si amics si, com ho llegiu. A sobre de inútil, tampoc sap contar! no sé a quin cole anava de petit... però crec que ell hagués necessitat una mica més de mà dura...
.
Ai spanker... prepara't a rebre! jijijiji
.

23 de març, 2008

Diumenge de Pasqua

Avui és diumenge de Pasqua! Com algun de vosaltres ja sabeu, és dia de menjar la Mona!.
Al començament era una mena de tortell, però ara s'ha convertit en una mena de pastís amb figuretes de plàstic i casetes de xocolata.
.
Fa dies que tinc un petit-gran capritxo: vull que el meu spanker em compri un Kinder Sorpresa. Segur que ara pensareu: vaja, quina xorrada! però més enllà de l'ou, la xocolata, i la "petita joguina" que hi ha al interior de tal, em mou un desig més gran: vull que anem junts a comprar-lo i que no pugui negar-s'hi.
.
.
És a dir: a mi el ou kinder en el fons, ni em vé ni em va. Però el pròxim dia que quedem vull que entrem junts al supermercat i me'l compri. Sabeu perquè? perque ell no vol comprar-me cap capritxo... però un cop siguem dins del supermercat, no podrà fer res per evitar que jo l'agafi. Adoro aquests moments en llocs públics (com els restaurants), perquè una bombolla protectora envolta a les spankees! Haura de veure com l'agafo i l'únic que podrà fer, és amenaçar-me en silenci. Amenaçar-me a cau d'orella, si vol. Però res més.
.
I no, no sóc una inconscient: sé el que m'espera si això acaba passant!. Al supermercat potser guanyaré jo. Bé, guanyaré jo: sé que m'el comprarà... ho farà maleïnt-me i a mala gana (el que en castellà seria "a regañadientes"), però me'l comprarà, i ho sé. I en el fons sap que té un motiu millor, per això ho farà.


Bé, jo porto dies avisant-lo. Us copio alguns fragments de diàleg:

Conversa 1:
- Spankee: vull un ou Kinder!
- Spanker: malcriada! mimada! sembles filla única!
- Spankee: jajajaj vaaaaaa
- Spanker: t'estovaré el cul perquè comprenguis què és el que és bo!
- Spankee: això ja ho veurem!

Conversa 2:
- Spankee: Has de fer el que jo vull! i si jo et demano un kinder, l'has de comprar xD!
- Spanker: això ja ho veurem, nena capritxosa! No estic disposat a baixar-me els pantalons! Si els teus capricis tinguessin resposta... no serviria de res tot plegat
- Spankee: però jo vull que me'l compris! :-) hi anirem abans de fer res. I veuràs com l'agafo... I no podràs fer res per evitar-ho!!! jajajaja
- Spanker: Espero que no montis cap escena al supermercat, perquè si ho fas, la tindrem! I et tractaré com el que ets: una nena malcriada
.
.
[pd. I m'encanta quan ell em diu "T'estovaré el cul!" jeje] [Crec que el dia que vaig parlar d'amenaces, me'l vaig oblidar!] jajajajaja
.

20 de març, 2008

Premi Arte y Pico

Bones...
.Bé, sento molt la parrafada del dia anterior. Crec q ara ja estic millor, per tant, només us desitjaré que passeu uns bons dies (ara que comencen els dies festius, disfruteu-los i aprofiteu-los!).
.
Jo porto més de 10 dies sense tocar la "meva llibreteta", per tant, crec q ja va sent hora de treure-li la pols que s'hi ha anat acumulat al damunt... jajaja. Si, que passa! Ja sé que en teoria són dies de "tranquil·litat, reflexió, pau interior i bla bla bla", però ja m'he cansat de ser bona nena tots aquests dies, q coi! jijiiji.
.
.
Ho puc dir clar i català!
Tinc ganes de rebre! xD Que se'm tregui de cop tota la tonteria que duc a sobre...! Hi ha una cançó del Nacho Cano (el amargo del pomelo) que diu: "si no me zurran, no me espabilo". Doncs això mateix.
.
I mentre escric això, m'en adono de que el blog "Azotes y Nalgadas" ens ha otorgat el premi "Arte y pico por su creatividad y diseño":
...
.
Spank Català por su logo y por su cuidado diseño, por el atrevimiento de hablar de spanking en una lengua, el catalán, en la que esto no es habitual; además para animar a sus creadores que comienzan en el trayecto bloguero. Molta sort i força al nou bloc!
.
Moltíssimes gràcies companys!!!!
Jo no em veig capaç de nominar a ningú en especial, però crec que tots els enllaços que tenim al lateral dret (i els que falten!) són mereixedors de tal premi.
.
Passeu, com ja he dit, uns bons dies festius. Bon llaaaarg cap de setmana!!!
.

19 de març, 2008

Reflexions spankee

.
A vegades (i més si a fora fa un dia fred i plou) penso que no sé si m'agrada ser spankee.
.

Crec que sempre ho he dut a dins i no és una cosa que hagi triat jo per voluntat pròpia, sinó que simplement he estat així sempre, sense possibilitat d'elecció. Evidentment que hi ha temporades on aquest fet ha quedat totalment en un segon pla, però d'altres vegades no. Per exemple ara, actualment, m'ho passo bé i estic bé, i tenir aquest blog em fa sentir més spankee que en altres époques de la meva vida, perquè hi escric, llegeixo altres blogs enllaçats (més que abans), cerco imatges...
.
Ara bé, hi ha dies en que preferiria no ser spankee.
Avui és un d'aquells dies.

.
No es que no m'exciti si penso en estar sobre els seus genolls rebent els cops provinents de la seva mà, no, no és això. Crec que aquestes coses sempre em posaran a mil, perque em conec i ho sé.
Però si sumo aquesta excitació a una posible tristesa interior temporal, que tinc de resultat? que busco?

Penso que potser, en aquest cas, en aquestes situacions, l'únic que vull es que em zurrin per sentir-me millor.. per sentir una mica d'atenció, o sentir-me ... no sé, no pretenc sentir-me estimada... però si potser cuidada i protegida. I sé que en realitat no és així, que tot és un joc. Temporal, calent i divertit. Un joc.
I oju, que jo jugant m'ho passo molt bé. En cap moment ho negaré! Però ningú juga quan no se'n tenen ganes. Jugar és, segons el diccionari: Passar el temps en alguna cosa que hom fa amb l'únic objecte d'entretenir-se, de divertir-se. Ara estic una mica enfonsada i no crec q m'entretingués molt rebre cops de cinturó...
.
Ara mateix l'únic que vull és....

No sé que vull.

.
Pd(1). Això no és un acomiadament ni res semblant! és una simple reflexió de dia de pluja...

Pd(2). Spanker, no busquis preguntes ni respostes més enllà d'aquestes paraules. Dóna'm 4 o 5 dies i se m'haurà passat. .. Després de Setmana Santa tornaré a ser la spankee rebel que vas conèixer: desafiant, optimista, amb ganes de xinxar i dir-te lo inútil que ets.... i, si encara vols, continuaré pagant per la meva insolència i el meu orgull...!
.

18 de març, 2008

Spanking i literatura (I)

Comencem la setmana amb una nova secció al blog "Spanking i literatura".La idea ha estat del nostre "fidel lector" Ton. Esperem també -(si voleu!)- la vostra col·laboració! Si sabeu d'algun llibre on l'spanking hi sigui present, només cal que ens envieu la ressenya i ho posarem al blog. :-)
.
Comencem amb "Spanking the Maid".
Autor de la ressenya/comentari: Ton.


.

“Spanking the Maid” (1982)


Els darrers dies hem estat parlant en el blog d’aquesta petita obra de l’autor nord-americà Robert Coover, de la qual en coneixíem una edició en castellà, que aparegué l’any 1985, en la col.lecció “Panorama de Narrativas” d’Editorial Anagrama, sota el títol de “Azotando a la doncella”.

.

Qualificada pel crític literari Larry McCaffery com a “una obra mestra en miniatura de la narrativa postmoderna”, en Robert Coover ens ofereix en aquesta curta novel.la una subtil al.legoria dels lligams més ocults que implica el Poder.

.

Amb un humor diríem que anglès, a causa potser de la documentació que l’autor ha pogut consultar sobre l’època victoriana, el llibre exposa de forma obsessiva la relació entre un amo i la seva minyona, encadenats al ritual de llur quotidianitat. Amb un ús àgil del llenguatge, on caldria destacar les onomatopeies de creació pròpia, Coover aconsegueix enganxar-nos al desenvolupament d’una trama febril, en la qual, sense partir d’un inici ni arribar a una fi, i amb un ritme frenètic, les diverses escenes de la relació són ofertes als nostres ulls, en un intens crescendo d’imaginació i creativitat, que arriba al seu punt més alt per a tornar a alentir-se poc a poc cap a la fi de l’obra.

.

Malgrat que aquesta no pugui ser considerada ni tan sols una obra eròtica, la considero com una de les peces més precioses de la no gens prolífica literatura (amb majúscules) existent sobre el spanking. Algunes de les escenes que s’hi donen fan que les nostres libidos assoleixin cotes altíssimes d’escalfor. Us n’ofereixo a continuació un parell de petits detalls:

.

“Él la tiene sobre la rodilla izquierda, con sus piernas trabadas entre las de él, con la muñeca sujetada a la espalda, la falda levantada y las bragas bajadas, y le pega con la mano primero una nalga, enrojeciéndola elegantemente en contraste con el deslumbrante alabastro (recordando los manuales) de la otra, luego atacando a su compañera con igual entusiasmo.”

“A veces la reclina sobre sus piernas. A veces tiene que inclinarse sobre una silla o sobre la cama, o tenderse del todo, o él la potrea sobre las almohadas, la cómoda o un taburete, hay manuales para esto. Lo mismo con las bragas: si has que ajustarlas a las nalgas, como una segunda piel, o bajarlas, y de bajarlas por quién de los dos, hasta dónde, etcétera.”

.

Un llibre certament recomanable per a tots els qui estimeu aquest món del spanking. Una obra, la lectura de la qual no us cansarà en cap moment, encara que només sigui en atenció a la seva curta extensió. Una peça literària que ens ha deixat una de les amenaces més divertides que mai m’havia trobat, formulada per l’amo a la minyona abans de començar a estomacar el seu cul. Aquí va:

“¡Cuando haya acabado, encima de él podrás cocinar pajaritos o asar castañas!”

(imatge de la portada en anglès)

14 de març, 2008

Harry Potter Spankee

.M'encanta Harry Potter (els llibres, no les pel·lis). No és que em tiri gaire la literatura comercial, però en Harry és en Harry, jaja. És un nen que durant 7 llibres se sap que té un destí marcat i fixat (tranquils, res d'spoilers), com una pobre spankee que sap que faci el que faci, acabarà amb el cul calentet.
.
Doncs bé, l'altre dia el meu súper Spanker em va regalar el setè i últim llibre. Em va agradar molt (tant el llibre com que m'el regalés), i curiosament fa poc, a la web d'animeOTK vaig trobar uns dibuixos que crec que, si us agrada el Potter, val la pena veure'ls :)
.
En primer lloc, el clàssic OTK entre el pobre Potter i el Severus (que bé li queda el nom!) Snape. Li està fotent amb la vareta (una mena de canyeta petita i curta). Crec que el Harry ho està passant malament.... mireu quantes ralletes té marcades! -_-!
.
.
En segon lloc, un altre cop l'Snape i el Harry, però aquest cop el Harry sembla víctima d'una maledicció IMPERIUS). L'Snape disfruta com un cabrón:
.
.
En tercer lloc, un altre cop l'Snape, però com que ja s'ha cansat del Harry, ha nat a castigar a les nenes (i segur que són de Gryffindor ¬¬)

.
.
I per últim, una petita curiositat... Un Harry adolorit als genolls de... LA SEÑORITA ROTTERMEIER? (de Heidi): jajaj
.
,
Bé amics, bon cap de setmana!

12 de març, 2008

La representació dels sorolls (I)

A tothom li agrada rememorar els bons moments passats... Aquest bloc –l'ànima del qual és la meva volguda spankee, a qui mai agrairem prou la seva feina– ens permet deixar per escrit cròniques de sessions, sensacions viscudes... que després poden ser rellegides i rememorades, amb gran joia per part de tots.

Una de les dificultats del llenguatge escrit és representar els sons que es produeixen al voltant nostre. El que podríem anomenar onomatopeies. I en l'activitat de l'spanking els sorolls són una part important del joc.

Lògicament, els sorolls que es produeixen són diferents, segons amb quin instrument els produïm, en quina superfície els donem i amb quina intensitat.

Els diccionaris recullen alguns noms de sorolls que, d'aquesta manera s'han lexicalitzat (s'han convertit en paraules de la llengua). Alguns dels sorolls lexicalitzats els podríem tenir en compte a l'hora de les nostres cròniques spank. Però no és segur que els recullin amb tota la riquesa de matisos que nosaltres podem apreciar, de manera que no tenim perquè cenyir-nos estrictament a les formes que apareixen als diccionaris.

Concretament, el diccionari normatiu del català, el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, en la seva segona edició (de 2007) recull les següents lexicalitzacions de noms de sorolls que ens poden ésser útils. Els podeu comprovar en la seva versió en línia: http://dlc.iec.cat/index.html.



bum

2 m. [LC] Soroll d’una explosió o d’un cop fort.

clac

1 interj. [LC] Expressió que evoca el soroll de dues coses que topen amb força.

clec

1 m. [LC] Soroll sec.

flist-flast

2 m. [LC] Soroll de dos cops que es venten l’un darrere l’altre.

fru-fru

m. [LC] Soroll produït per un fregadís lleuger, especialment el que fa un teixit de seda.

nyac

interj. [LC] Expressió que evoca el soroll que fan dues coses que, acostant-se violentament, n’enclouen una altra.

nyic

2 m. [LC] Soroll agut, estrident, d’un gemec o grinyol.

paf

2 m. [LC] Soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl o contra algun altre objecte.

pam

interj. [LC] Expressió que evoca el soroll d’un tret, d’un cop violent.

pataplaf

interj. [LC] Expressió que evoca el soroll que fa una cosa en caure i topar violentament contra terra o contra un objecte.

pif-paf

interj. [LC] Expressió que evoca el soroll de dues bufetades, dos cops de puny, etc., donats l’un darrere l’altre.

plaf

interj. [LC] Plof.

plof

interj. [LC] Expressió que evoca el soroll d’una cosa que cau damunt un cos tou o hi topa.

pum

2 m. [LC] Soroll sobtós i fort, com el d’una explosió o d’un cop fort.

ric-rac

2 m. [LC] Soroll de dues coses que freguen amb violència.

tric-trac

2 m. [LC] Soroll produït per una sèrie de xocs ritmats.

trip-trap

1 interj. [LC] Expressió que evoca el fet de bategar fort el cor.

xac

2 m. [LC] Soroll produït per un xoc violent.

xec

2 m. [LC] Soroll d’un cop.

zas

interj. [LC] Expressió que evoca la remor d’una cosa que es mou o es fa moure rapidíssimament dins l’aire.


Suposo que n'hi trobeu a faltar... Podríem enviar algun suggeriment a l'Institut, per a la propera edició del diccionari? :-)

11 de març, 2008

No provoquis mai un spanker...

.
Que passa si li dones una patada a un spanker? jiji... Millor que no ho provem!! (o si? :-D)
..
Per cert, avui el blog compleix un mes de vida arribant a les 5000 visites ^^. Gràcies a tots! Gracias! Thanks! Danke! Arigato!
.

10 de març, 2008

Un altre cop a rebre...

Com recordareu, fa poques entrades vaig dir-li INÚTIL al meu spanker... (així tal qual: en gran i en negreta). No us pensessiu pas que la cosa ha quedat oblidada, que va.
Podria dir-se que avui he après a no dir-li més que és inútil... (mmm... bé, potser no m'ha quedat molt clar, JAJAJA). :)

Ha passat més o menys el de sempre... -_-. Primer hem quedat, i quan hem arribat al pis, m'he assegut còmodament al sofà mentre ell anava llegint la meva llibreta de faltes. Ha fet veure que estava seriós, però jo de tant en tant li deia coses per xinxar-lo i li he tirat també un coixí per enfadar-lo una mica... i se'l notava rialler per dins.

Però acte seguit ha sortit la serietat que duu dins i bé, ja us podeu imaginar: m'ha agafat per posar-me dalt dels seus genolls i ha començat a zurrar-me. A continuació m'ha baixat els pantalons, desprès les calces, pam pam pam pam....
Desprès ha provat d'agafar-me dreta i donar-me uns quants copets més en aquesta posició (com a la il·lustració següent):
.

I tot seguit, una estoneta amb el cinturó (xas xas xas xas). El mal ha vingut després, quan ha tret de no sé on una mena de respall i m'ha començat a zurrar amb allò. Agh... Jo estava en una cadira, però de genolls, o sigui, la part central del cos resposava sobre la cadira (la part on la gent s'hi asseu) i els genolls i els braços tocaven el terra.
I finalment ha agafat com una mena de superfície de fusta, consistent i dolorosa, i ha fet una petita tanda més. Podriem dir que és com una mena de paddle, però era una base de fusta que s'utilitza per tallar-hi el fuet. Ha sigut poca estona, ... pum pum pum pum,....

Tot i que em feia mal, no he pogut evitar riure al acabar, jejeje. Per sort no s'ha enfadat més amb mi. Si és que quan vol, és un sol el meu nen!

Per dinar hem trucat al Telepizza com l'altre dia, i jo aquest cop m'he permés ser capritxosa i he demanat trufes de postre :-). Això si, per compensar-ho he hagut de vestir-me únicament amb una camisa d'ell, per tal de rebre així al pizzero. Sort que em venia molt ample i llarga, jajaja.

I poc més. Potser ara trigarem una mica en tornar a fer alguna sessió, ...però de moment aquesta la tindré ben present. ;-)
.

07 de març, 2008

La postura OTK

Avui parlarem de la postura OTK (over the knee = sobre els genolls). Potser en català s'hauria de dir "Postura SEG".

S'hauria de crear una terminologia catalana per designar tots aquests termes, no? De fet, per això existeix TERMCAT (centre de terminologia). Al llarg de la seva existència han creat diccionaris especialitzat de temes tan diversos com: terminologia de surf de neu, diccionari de jocs i joguines, diccionari casteller.. o l'últim: diccionari d'esports nàutics. Per quan, doncs, un diccionari d'spank?

Bé, doncs tornem al tema OTK.

Crec, [basant-me en enquestes que he anat trobant per diferents webs] que es tracta de la postura preferida per la majoria d'spanks (spankees i spankers). I si s'acompanya de la "mà" com a instrument castigador, encara més.

Suposo que la raó és ben senzilla: el contacte entre l'un i l'altre és màxim. L'spankee deposita el seu cos sobre els genolls de l'spanker, i ell, per cada cop que li dona, veu com el culet es va posant cada cop més vermellet i més calentet. Per l'spankee també és una bona postura: depenent de com vagin (i baixin) els cops, pots posar les mans contra el terra, o fins i tot, agafar la cama de l'home que et castiga. [Per cert, escric pensant en un spanker home i una spankee dona, però no té per que ser aixi].

Per altra part, la postura OTK té un efecte psicològic potser més important que altres postures (que això també deu anar a gustos, clar). No podem negar que es tracta de la postura infantil per excelència, i que per tant, l'spankee pot sentir certa vergonya -més que en qualsevol altra postura- per posar-se als genolls d'una persona i ser castigada com una criatura malcriada i entremaliada. I això és multiplica per mil la primera vegada que spanker i spankee coincideixen.
.

Si una parella (parella formal) s'inicia en l'spanking, potser a l'spankee li farà menys vergonya... però que passa quan les dues persones no es coneixen prèviament? O pitjor encara! que passa si spanker i spankee es coneixen prèviament però en un àmbit totalment diferent? Imaginem dues persones que treballen juntes i al cap de cinc anys, decideixen mantenir una relació spank... No serà un moment inquietant el moment en que ella es posi per primer cop sobre els seus genolls? Acàs no li semblarà extrany al spanker baixar els pantalons i les calces a una persona amb la qual ha coincidit moltes vegades en ambients normals i neutres? Que pensa mentre li deixa el cul vermell? Que pensa l'spankee mentre està comodament posadeta sobre les seves cames?
.

Bon cap de setmana!!!
,

06 de març, 2008

Insultar o no insultar (That's the question!)

És fàcil omplenar-se la boca de paraules malsonants. Però, que seria de la nostra activitat sense els insults? ..Sense que l'spanker pogués reafirmar la seva autoritat amb algunes paraules per la seva spankee? Sense que l'spankee pogués reafirmar el seu orgull amb algunes paraules cap al seu spanker? jajaja
Acàs no són la excusa ideal per calentar més la situació (en el sentit més ampli de la paraula) i provocar-lo encara més?

Potser d'aqui un temps ho veuré diferent... però a hores d'ara, m'encanta provocar al meu spanker d'aquesta manera! :-)!
Encara tinc el cul adolorit des de l'última sessió (que va ser ahir) i quan sec a una cadira penso en que maleït el moment en que em va agafar per posar-me dalt dels seus genolls... Però no puc evitar t
ornar-hi, jajaja. M'encanta dir-li inútil! :P (ehh, amb carinyo eh! ho dic amb carinyo jajajaja) ;-)

05 de març, 2008

Una spankee orgullosa

La meva spankee és orgullosa. Avui ho ha demostrat a bastament. Resulta que des de l'última sessió (que no va ser fa tant) no parava de fer-me la guitza. Que si sóc un inútil (!!!), que si vaig molt lent fent les coses (quan tingui la meva edat, ja veurem si serà tan àgil com ara!)...

En realitat no crec que ella cregui sincerament en tots aquests insults (tot i que una part de raó la deu tenir), sinó que profereix aquests improperis únicament amb la intenció de provocar-me, com és evident.

I, evidentment, em provoca. Total que ahir ja no vaig poder més, i vam quedar per avui a la tarda. Li vaig demanar que portés la llibreteta amb l'anotació de totes les malifetes que havia fet des de l'últim dia. (Vegeu una entrada anterior sobre aquest tema.)

La llibreteta, per cert, és una monada. No recordo exactament com l'ha titulada (espero que ella completi aquesta dada) però està decorada amb dibuixets, etc... molt propis del seu estil. I les anotacions, dia per dia, de tot allò que no ha fet bé.

Primer de tot, l'he feta seure al mig de l'habitació, mentre jo anava al seu voltant, llegint la "cartilla"... Realment, no se n'ha estat. N'ha fetes de l'alçada d'un campanar. (Ara penso que els lectors d'altres llengües que ens segueixin amb els traductors automàtics, no sé pas què entendran, amb això de "de l'alçada d'un campanar").

Acte seguit, he calculat pel damunt quin càstig seria el just per totes les cosetes acumulades... i hem començat a impartir-li. Amb rudesa, com ens agrada.

Però la qüestió que motiva el meu comentari és que després d'estar més de mitja hora donant-li per tots cantons, amb la mà, amb la paleta, amb el cinturó i amb una canyeta (que estrenàvem avui) no hi ha hagut manera. La meva spankee és orgullosa. I no hi ha hagut manera que reconegui les seves faltes i que demani perdó!

Evidentment que li feia mal el càstig. I molt de mal. Però ho entomava sense (quasi) protestar; per orgull! Al final m'ha mirat, mig altiva, i ha dit "he guanyat". Hem hagut de plegar perquè se'ns feia tard... Però no crec que una surra molt més prolongada l'hagués feta baixar del burro...

Vosaltres què creieu? Aquí no es tracta de guanyar o perdre: es tracta d'educar. I evidentment que, des d'aquesta perspectiva "no he pas guanyat", ja que no he aconseguit abaixar els fums de la nena... S'està convertint en incorregible??

Què puc fer??

03 de març, 2008

Pants down!

Hi ha un moment que m'agrada molt. No és que m'agradi només, podria dir que m'encanta:
. .
Es tracta del moment en que l'spanker em baixa els pantalons.
Com ja sabreu (per les coses que dic) no sóc gens submissa en aquest sentit... prefereixo fer-lo enfadar perquè em col·loqui ell
-amb força- sobre els seus genolls.
.
Primer em zurra una mica sobre els pantalons, però després me'ls baixa, sovint enfadat (com més enfadat i més força bruta utilitza per t
reure-me'ls, més m'excita!). Normalment porto texans amb un cinturonet (ho dic així en diminutiu perquè no és com el cinturó que duu ell, d'home; sinó que els meus són d'aquests decoratius, de noia).
.
Quan estic rebent per sobre dels pantalons, hi ha un moment que s'atura i em posa dreta per treure-me'ls.
El ritual és simple però com més mala llet hi apliqui l'spanker, millor: primer em descorda el cinturó (alguns tenen mecanismes una mica complicats per gent d'una certa edat... jajajaja), després el botó, després ràpidament la cremallera.... i abaix! I llavors un altre cop amb força cap als seus genolls per rebre la segona part (o última, si la baixada de pantalons inclou també la baixada de calcetes) :D .
.

Un dia rodó...

Havíem quedat per dinar. Per dinar i prou, en una pizzeria d'un barri de Barcelona. A la tarda tots dos teníem coses a fer, així que no podíem fer gran cosa més.

En aquesta pizzeria no hi havíem estat mai, cap dels dos. L'espai ens ha semblat molt correcte: local net, decoració amb motius italians, sense estridències... Com que hi hem arribat d'hora érem els primers clients. Ens hem col·locat en una taula per a dos amb la particularitat que l'spankee es trobava com arraconada, entre un banc i un pany de paret de la barra. Això m'ha permès, un cop ens han dut les cartes i ningú no ens veia, aixecar-me, agafar-li el cap i mossegar-li la boca (amb suavitat) per demostrar-li les ganes que li tinc...

Avui l'he vista molt relaxada, molt activa, alegre i tot, diria... He intuït el que podria passar després. Hem estat parlant de moltes coses, com sempre! Què millor que l'spankee sigui una persona culta, intel·ligent, amb sentit de l'humor... Sovint, però, la conversa anava cap a les nostres picabaralles particulars... Es notava que em volia provocar... em donava petits cops de peu per sota la taula... estava un pèl rebel: se l'estava buscant! Així que sense més, li he etzibat una bonica i sorollosa bufetada a la cara. Com ha sonat! (Per sort érem relativament lluny del personal del restaurant: no hem ferit cap susceptibilitat.) (Crec que a l'spankee li ha encantat.)

Al cap de poc han entrat uns clients: una família que venia a dinar... Així que se'ns ha acabat la possibilitat de més gresca física. A mi em sembla que la plantofada ha excitat l'spankee... perquè poc abans d'acabar-nos les pizzes, no sé si jo o ella, ha sorgit la possibilitat de rematar el dinar a casa, amb una sessió d'spanking real. I així ha estat!

Tot d'una hem demanat el compte i ens hem desplaçat a corre cuita vers l'espai privat. Mmmm Allà ha continuat la festa, amb el postre que no ens hem pres al restaurant... M'agrada agafar-la amb força; és cert. M'agrada obligar-la a ajeure's sobre la meva falda. M'agrada començar-li a donar amb els pantalons posats... i després treure'ls-hi i continuar... Fins que es posa rosa... Rosa pujat... apareixen unes venetes...

Potser no ho dic gaire sovint: em sorprèn la capacitat que té la meva spankee d'aguantar el dolor. Jo crec que en part és orgull. Té una personalitat forta –sense ser altiva–. Però no és pas submissa: accepta el càstig perquè veu que li és profitós –a part de físicament agradable–.

Hem rematat la feina amb una sessió d'assots de cinturó. Mmm Quin instrument més bo, el cinturó. Ella, recolzada damunt la taula. Jo, brandant ben alt el cinturó i estampant-lo amb força sobre les seves tendres i ja rosades carns... Ha estat una tanda de 20 cops.

Quin dia més rodó!

La meva nova llibreteta....


.
Tinc una llibreteta.
És una eina pel meu spanker.
Es que no té gaire bona memòria...



Ara, a partir d'avui, hauré d'apuntar-hi totes les meves faltes. Si l'insulto, si se'm passa fer alguna cosa que havia de fer, etc.
Així ell, quan ens trobem, només haura de demanar-me-la i repasar tot el que s'ha de castigar per tal de que cap falta quedi oblidada....

(em sembla que, arribat el dia, no em farà gaire gràcia la llibreteta aquesta....) -_-
.

02 de març, 2008

Pensaments spankee

L'altre dia vaig llegir una entrada d'un blog i crec q té moooooooolta raó.
(La entrada la podeu veure aqui: Spanking Venezuela - La doble moral de las spankees)

Fa reflexió sobre el comportament que tenim les spankees.

Primerament diu que a vegades sembla que els spankers no siguin conscients de la nostra necessitat de ser castigades:
¿Es que acaso ellos creen que nosotras no nos damos cuenta que ciertas actitudes que tomamos les molestan y que, al hacerlo, nos vamos a ganar una paliza? ¿Ellos no se dan cuenta que la mayoría de las veces que hacemos una malcriadez, contestamos mal o simplemente desobedecemos una orden, lo hacemos con la firme intención de comenzar la maravillosa rutina del castigo en la que inevitablemente, terminaremos sobre las rodillas de nuestro spanker?


I llavors és quan arriba la doble moralitat de l'spankee: un cop hem utilitzat les mil técniques possibles per acabar la paciència de l'spanker i ell es disposa a donar-nos el que ens mereixem, un cop ell ja no està disposat a amenaçar-nos ni advertir-nos més sinó passar a l'acció i no deixar passar-nos ni una més.... llavors ja no volem ser castigades.
.
.
I és una cosa curiosa, perquè portem hores pensant en el moment i imaginant-nos el pitjor dels càstigs! Ella (l'autora del post original) diu que en els moments on la zurra es fa inevitable, li entren de cop la vergonya, el remordiment i la por al dolor. I llavors és quan les spankees utilitzem el nostre repertori de promeses i perdons ("no ho faré més", "no em facis res", "va deixem-ho estar", "no cal, de veritat, ja ho he après"... bla bla bla bla bla). Evidentment, paraules buides perquè l'spanker ja no està disposat a escoltar-ho (per sort!!!!!! ;D)
.
I doncs, que està passant? nuestra mente se burla de nosotros y cambia las fantasías por temor.
.
Com que l'autora del post original ja ho conclueix molt bé, em limitaré a copiar-la literalment un altre cop:
.
Con esto no quiero que los spankers piensen que el cambio en nuestra actitud se debe a que no queremos la tunda que vamos a recibir; pues si por alguna razón deciden no llevarla a cabo, nos vamos a sentir frustradas y nuestro comportamiento va a ser diez veces peor de lo que fue antes. Jamás dejen de castigarnos después de que nos han prometido una tunda, y tampoco sean menos severos de lo que consideran que deben ser por nuestro comportamiento, porque al igual que ustedes, nosotros también podemos medir la severidad del castigo con respecto a la falta cometida. Eso sólo los haría parecer débiles ante nuestros ojos y eso traería como consecuencia el deterioro de su autoridad su spankee. Claro, recuerden que toda regla tiene su excepción y finalmente, a veces ustedes conocen los límites de su spankee mejor que ellas mismas, y saben cuando estamos fingiendo y cuando hemos llegado a nuestro límite.
.