29 de maig, 2008

Voler i no poder

A vegades tenim "ganes d'spank" (ganes de donar o ganes de rebre, tant i fa!) però les circumstàncies del moment no ens ho permeten.

El pitjor dels casos és no tenir "parella de jocs", és a dir, ser spankee i no tenir a ningú per recordar-te que la vida no és un camí de roses, o ser spanker i no tenir cap culet per castigar.

Altres casos són més lleugers.
Avui he quedat per dinar amb el meu spanker. La veritat és que els dos "tenim gana d'spank", però ara mateix no podem fer gran cosa. Tot i així, hem anat a dinar. Els lavabos eren petits i impossibles, però sortint hem trobat un portal obert i ens hem ficat cap dins. Tot molt breu i poc pam-pam, però lo suficient per calmar una mica aquesta ànsia XD.

Hores més tard, hem pogut fer una altra petita trobada... igual de breu però no menys bona. Un altre portal obert. Hem pujat fins al terrat, on hi havia unes vistes molt maques però tanta infinitat m'ha tallat una mica i l'he obligat a entrar cap dins xD
(de tant en tant, em deixa manar!) (bueno, casi sempre mano jooo jajajja)


28 de maig, 2008

Tornem!

Hem tornaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaat !

Potser pensaveu que el blog estava en vies d'extinció o alguna cosa així. No us culpo: la falta de temps (i a vegades, també, la falta de ganes) fa que no sempre poguem fer el que desitgem.

A partir d'avui el blog continuarà actualitzant-se periòdicament, per tant, seguiu passant per aquí ;-). Tenim molt material a publicar i tenim ganes de seguir explicant com van les coses.
A banda d'això, recordeu que també tenim un blog de relats (abandonadet, però els relats van arribant, poc a poc anireu veient noves històries): http://spankcatala-relats.blogspot.com

I poc més a dir, de moment! Disfruteu....!
.

07 de maig, 2008

Spanking i literatura (IV)

Nova entrega de "Spanking i literatura", de la mà de mestreton.

“Cruelle Zélande” (1978)

Us presento novament un altra obra anònima, que també sembla haver estat escrita per una dona. Aquesta novel·la fou publicada per primer cop per la “Societé Nouvelle des Editions Jean-Jacques Pauvert l’any 1978. Tusquets Editores S.A., va editar-la traduïda al castellà en la seva coneguda i reconeguda col.lecció de narrativa eròtica “La sonrisa vertical”, en el seu número 23. Cal recordar que aquesta col.lecció, que tans títols importants ens ha fet arribar, era dirigida aleshores per Luís García Berlanga, qui sempre va manifestar obertament les seves preferències per les relacions sadomasoquistes. La traducció va córrer a càrrec de Paco Monge i el títol va ser el de “Cruel Zelanda”.

Encara que d’autor, o autora, francès, l’obra ens narra les peripècies d’una noia jove, casada amb un oficial anglès, del qui el seu regiment és destacat a Nova Zelanda. La trama té lloc durant l’època victoriana. El petit destacament que l’oficial comandava és atacat per uns indígenes maorís, amb la conseqüència que la noia és raptada i confinada a la tribu d’aquelles salvatges criatures.
.

En primera persona, l’autor(-a) ens va explicant amb una certa nostàlgia les seves experiències vitals, des d’un punt temporal situat en el futur del moment en què es produeixen els fets detallats a la novel·la. Parla primer de la fredor de les sensacions que havia obtingut en la relació amb el seu marit, qui amb la seva ineptitud havia arribat a aconseguir que defugís sempre que podia l’acte sexual propi d’una relació matrimonial afectada pels principis de l’època. La irrupció sobtada de les noves i múltiples sensacions viscudes durant la seva estada a la tribu dels maorís, que ella va desgranant sense cap pressa en el decurs de l’acció del llibre, aconsegueixen que la seva estreta visió d’aquest apartat de les relacions humanes que constitueix el sexe,variï diametralment. La seva experiència durant el temps que habita amb els indígenes fa que qüestioni per sempre més les relacions que li són imposades per la hipòcrita societat anglesa de l’època, i que sobretot rebutgi el lideratge dels homes, dels mascles, en tot allò que fa referència al sexe en totes les seves variants.

Novament, he de dir-vos que s’ha fet molt difícil triar algun paràgraf, perquè la veritat és que n’hi ha un bon grapat que us agradarien. Aquí en va un que crec que pot fer-vos animar i buscar aquest llibre. Puc, a més, assegurar-vos que podeu trobar-lo amb certa facilitat:

“Nawa-Na quería acostarme boca abajo sobre sus rodillas. Esta nueva posición me producía horror, así expuesta, desnuda, y con la imposibilidad de vigilar a las mujeres que me miraban.

Pero lo que me colmó de vergüenza y también de rabia fue que la muchacha, cuando me hubo instalado como quiso, la grupa bien en medio de sus muslos y sobreelevada, se puso simplemente a azotarme las nalgas del mismo modo que nosotros castigamos a un niño que se ha desmandado. Por no sé qué razón mis padres nunca me pegaban, y ésa también era la primera vez, a los veintiséis años, que recibía una azotaina. Todo mi amor propio se rebeló, particularmente por la idea de recibirla delante de estas criaturas, y por parte de quien, en mi opinión, sólo era una miserable chiquilla. Pero cuando intenté girarme y levantarme, apoyó su otra mano entre mis hombros y me di cuenta de que las demás mujeres vendrían a ayudarla si me obstinaba. Por tanto tuve que someterme y continuar dejando que me azotasen. La pequeña salvaje lo hacía con todas sus fuerzas. La sensación era tan punzante que o bien, a mi pesar, me contraía para escapar de ella, o bien, por el contrario me distendía, me abría, esforzándome por estar totalmente blanda, paradójicamente inaccesible, ya que cuando me contraía, los golpes, los azotes, sobre los músculos tensos me producían un dolor todavía más agudo. Pero, cuando me distendía, la airada mano me golpeaba justo en el ano y en el orificio del sexo, que me parecía abrirse bajo los efectos de un hambre extraña, exacerbada, provocada por el ardor, y no podía soportarlo durante mucho tiempo. Sin embargo, la azotaina proseguía, y mi rabia, la rebelión de mi orgullo crecieron hasta una especie de punto de ruptura.

Más allá de este punto, como los golpes seguían cayendo e incluso, hubiérase dicho, con redoblada sequedad, no sé qué en mi orgullo cedió a su vez y me puse a llorar, estallé en sollozos y me agité. Las mujeres gritaron de satisfacción. En aquel momento, mientras me debatía, en verdad sin intentar realmente levantarme, ni siquiera escapar a la azotaina, giré por casualidad la cabeza hacia la gran abertura de la choza y allí, a pocos metros, en la luz declinante, vi pasar a un indígena, un hombre, desnudo con excepción del paño. Quizás a causa del ruido aminoró la marcha y giró a su vez la cabeza hacia la cabaña. Estuve segura de que me veía del mismo modo que yo le veía, más desnuda que él, azotada así como un niño, y pensé que iba a acercarse y a entrar en la choza. Ante esta idea se produjo en mí, en el fondo de mi vientre, un desgarro y una convulsión fulgurante, que me inundaron de un placer salvaje. Todo ocurrió realmente en un momento: el corazón de mi sexo se incendió y se licuó. En realidad, él había vuelto a seguir su marcha y se había alejado, pero las criaturas, con su diabólico instinto, no dejaron de notar al momento mi impensable reacción. Chillaron de nuevo de alegría, batieron palmas, y se juntaron todas a mi alrededor y alrededor de su compañera.

Nawa-Na me azotó todavía durante unos segundos, pero ya con menos fogosidad. Podría decirse que lo hacía más bien para calmarme, para en cierta manera acabar de saciarme. Se detuvo, y yo permanecí calmada sobre sus rodillas, las nalgas totalmente abiertas, ardiendo, y sin duda totalmente escarlatas. Aprovechando este abandono, la muchacha hundió no sólo un dedo, sino, eso me pareció, toda su manita en mi sexo, la avanzó y la retiró deliciosamente varias veces. Reía, y comprendí que explicaba a sus compañeras que me había vencido, y que el desgarramiento del placer me había mojado y llenado de jugo en el interior. Pero ni su risa, ni mi derrota lograban humillarme. Por el contrario, mi orgullo era de nuevo inmenso y se cernía sobre aquellas miserables criaturas como un águila. Cuando Nawa-Na decidió retirar por completo la mano, hubiese querido cogerla con la mía y besar todos sus dedos.”

Afegiré només un parell de curtes frases de l’obra. Una per tal d’il.lustrar la percepció que l’autor(-a) intenta transmetre’ns sobre el seu criteri de la preponderància que les dones en general haurien de tenir, no solament en les relacions sexuals, sinó en l’extensa gamma de les relacions humanes. Us confesso que hi estic completament d’acord, perquè crec que així aniríem molt millor!!!

“Creo que la mujer es la fuente misma del mundo. De ella manan y en ella se generan la vida y el sueño, toda memoria y todo olvido.”

I l’altra, perquè penso que potser no hi ha cap veritat més gran que aquesta:

“… hay pocas cosas más bellas que un hermoso trasero de mujer.”

Altres entrades "spank i literatura":

-- Ardeurs précoces

- Beatrice

- Spanking the maid


05 de maig, 2008

Pagant per les faltes...

I faltes de tota mena, no només ortogràfiques. Avui el meu culet ha rebut de valent...


He de confesar que ja en tenia ganes (jijijiji) i no he parat en tooota la setmana de molestar-lo i provocar-lo. Fins i tot per mòbil. "No cal que continuis provocant-me... acabaràs amb el cul com un tomàquet", em deia. I si, m'ha quedat vermellet, perquè negar-ho! xD

- Tot va començar quan, ahir, li vaig voler regalar un relat escrit per mi. Exclusiu, per ell. I li va agradar! Però claaaaaar: tenia faltes. Bastantes. I les he pagat amb escreix ¬¬'

Però anem al començament, al principi de tot.
Hem quedat i sense voler he fet tard. S'ha enfadat una mica XD

Després hem anat a una ferreteria perquè necessitava comprar unes coses per casa ... i resulta que hi havia una secció de "coses de cuina", amb moltes paletes de fusta per cuinar. I clar, clar! n'ha comprat una per utilitzar en contra meva ¬¬ (si sabés la dependenta que en 5 minuts l'estariem utilitzant d'aquella manera!!!) :-) jijiji

Finalment hem arribat a casa. El meu càstig ha costat de dues parts:

1. Primer ha imprés el relat i m'ha fet sentar al sofà mentre en corregia les faltes. La condemna eren 5 palmades per cada falta greu i 2 per cada falta lleu (quasi totes eren greus). Em fa una mica de vergonya confessar que m'han caigut 205 palmades -_- (moltes eren d'accents i per no fixar-m'hi, i repetides tb)
A sobre m'ha posat el full al davant i abans de cada pack de 5 cleques havia de llegir la falta i dir per quin motiu és falta.

Després m'he assegut a "repassar les faltes" mentre ell llegia en veu alta la "meva llibreta de faltes", que, molt provocadament, havia omplert a rebassar. ;-P

A cada falta li ha aplicat un nombre de cops (a repartir després en diferents posicions i instruments). Resumint:

- Per fer sempre faltes d'ortografia ------- 40
- Per insultar-lo continuament ----------- 40
- Pels meus horaris descontrolats -------- 50
- Per mai acabar-me el plat quan nem a dinar xD ---- 40
- Per oblidar-me de fer un tràmit que tinc pendent -- 60
- Per addicció desmesurada a internet --- 70
- Per desconfianda (llarga història) ------ 60
- Per vaga i gandula --------------------- 50
- Per arribar tard ----------------------- 30

Si, això ja sembla la peli de "los 400 golpes" ! la veritat és que s'hi ha esmerat força (però tot i així, crec que no ha arribat fins al final. L'edat no perdona eh, spanker!) ;-)


(Spanker, abisam kuan rrekuperiz forses...hes que crek ke lla e ublidat lez tebes estubades d'havuy y hara tynk mols duvtes)
.

03 de maig, 2008

El que m'agrada de la meva Spankee

Primer de tot, poder dir «la meva Spankee» ja és un motiu de satisfacció inconmensurable. Estic segur que si la vida em separa de la seva companyia, molt difícilment tornaré a comptar amb aquesta font de plaer sense fi. Tots els que compartim aquesta afició secreta sabem com costa de trobar una parella de jocs.

La meva Spankee m'agrada pel seu cos i per la seva persona.

Mireu aquesta imatge:



A qui no li agrada un cos de noia jove, proporcionat, estilitzat, esbelt? Tot i que la meva Spankee és bastant alta, és també bastant prima, cosa que em permet dominar-la físicament. Jo tinc més força que ella, i això em permet agafar-la, moure-la, acostar-la, ajupir-la, abraçar-la, recollir-la, llançar-la... I, el que m'agrada més: encara sóc capaç d'agafar-la amb els meus braços i portar-la on jo vulgui!

No vull entrar en detalls íntims pel que fa referència al seu cos, que m'encanta... Això queda per a ella i per a mi. Però més enllà del seu cos -i potser més important- és la seva persona. Els cossos, amb el pas del temps, perden tensió, perden bellesa... Les persones també canvien, no hi ha dubte: però normalment cap a millor.

La meva Spankee és una gran persona -tot i que és mereixedora dels càstigs que li propino-. És honrada, és discreta, té força de voluntat -en això pot millorar una mica-, és intel·ligent, sap escriure -si no li tenim en compte les faltes que fa!- i té sentit de l'humor.

Pel que fa a l'spanking, la meva Spankee és un exemple de persona nascuda amb aquesta tendència. Tal com em sembla que ella ha dit en alguna ocasió, ja de petita sentia una certa emoció en veure per la televisió escenes de zurres. I no pas perquè a casa seva l'haguessin pegat mai. La veritat és que avui en dia, al cap d'unes poques cleques damunt del seu culet, es pot comprovar com el seu cos s'ha excitat enormement.

Quan fa uns dies que no ha rebut, ja la noto una mica inquieta... Necessita una bona zurra de tant en tant per estar feliç! Que la meva Spankee té iniciativa no cal demostrar-ho: aquest bloc que esteu llegint és obra seva! Igualment, el disseny de l'altre bloc, dedicat a les narracions, també l'ha fet ella! Ja el coneixeu, oi? http://spankcatala-relats.blogspot.com/.

Però a banda de la tecnologia, la meva Spankee té iniciativa en els jocs spanks: m'encanta quan em proposa algun artilugi nou, quan em fa veure com li agradaria ser tractada, quan s'inventa un joc nou.

En fi, dono gràcies als déus pel regal que m'han fet. La meva Spankee és un tresor!!!

01 de maig, 2008

Les faltes d'ortografia

Hi ha coses que el meu spanker no suporta de cap de les maneres. Una d'elles són les faltes d'ortografia: el posa de molt mala òstia veure faltes al blog!

He intentat buscar en els arxius de les nostres converses referències a aquest fet

Spanker: .... a l'última entrada al bloc n'hi ha unes quantes... te les faré pagar. No pot ser que facis tantes faltes!
Spankee: No en faig tantes!
Spanker: Juas! t'escriuré en un paper gros les faltes i te les posaré al davant dels nassos mentres et faig una bona surra! a veure si aquella dita clàssica te raó… “la lletra, amb sang entra!”
.
Crec que vaig comentar-ho en el seu dia, però aquesta amenaça la va complir. Un dia a casa seva va imprimir una entrada del blog i es va posar a corregir les faltes que hi havia en color vermell. Després em va deixar el full davant i em va abaixar els pantalons per tal de començar a fer-me entendre que no es poden fer faltes quan estas escrivint coses per a publicar-les...
.
...Un altre dia vaig enviar-li un text per mail i vaig dir-li que me'l corregís, que l'havia d'entregar. No va trigar ni dos minuts en pronunciar-se:
.
Spanker: l'intensitat? Nena!
Spankee: que??
Spanker: ha de ser la intensitat! sense apostrofar! o és que no ho sabies???
Spankee: però home, per això et tinc a tu.... crec q no ho sabia… jajajja
Spanker: Veig que t'hauré de donar lliçons de català bàsic mentres t'escalfo el cul! o millor... potser t'hauré de fer llegir la gramàtica catalana, mentre t’estovo!
Spankee: jajaja
Spanker: saps? com la plastelina: que primer és més dura.... i a còpia de masegar-la.. S'ESTOVA! Així quedarà el teu cul!
.
Fins i tot va haver de corregir el text que encapçala el blog (aquí dalt, on posa "Allò que tant ens agrada... ara en català..."):
.
Spankee: Has vist el blog avui? He fet una capçalera explicativa! :-)
Spanker: Si! I he hagut de corregir una falta! com sempre!
Spankee: jajaj quina?
Spanker: aix...........endevant! grrr
Spankee: ¿
Spanker: és endAVANT, inútil!
Spankee: val…perdona'm...
Spanker: si no fos per mi... no sé què seria de tu! …Que et perdoni dius??? JAJAJA
Spankee: ¬¬…
Spanker: això no té perdó de Déu! això són 10 mastegots ben donats!
-
Aix! Quina sort que tinc de tenir-lo de "corrector", no? jijiji
Que passaria si els dos treballèsim en un diari i jo en fos la redactora i ell el director? buf... suposo que n'acabaria aprenent! jajaja. Us imagineu?
-
Ell: ja he vist que s'ha publicat l'última edició del diari.... podrieu passar pel meu despatx?
Ella: Si senyor
Ell: Miri, vostè té un greu problema: això està ple de faltes! Com pot pensar en publicar tal cosa? Quin desprestigi pel diari! Això s'ha d'arreglar ara mateix!
Ella: ara m'hi poso senyor. En 15 minuts tindrà la versió revisada
Ell: ni revisada ni òsties! Posi's inmediatament sobre els meus genolls!
Ella: com? perdoni? no no!
Ell: Oi tant que si! plasss plaaas
Ella: No siusplaaaaaaau pari pariii
Ell: I ara, calces abaix! Aviam si així n'apren d'una vegada per totes!
xD


.