30 de juny, 2008

Paràgrafs seleccionats

Bones, com va? Avui, una mica de literatura... (i demà, també!)

Us enrecordeu de...

- Beatrice (Spanking i literatura II)
- Ardeurs précoces (Spanking i literatura III)
- Cruelle Zélande (Spanking i literatura IV)

Gràcies a Mestreton, s'han incorporat al blog de relats els altres paràgrafs seleccionats i traduïts d'aquestes tres novel·les.

Així, us oferim algunes escenes més de l’obra “Beatrice”, comentada en el segon lliurament de la secció i de la que ja disposàvem d’una traducció al català, i alguns paràgrafs de les novel·les “Ardeurs Précoces” (Spanking i Literatura III) i “Cruelle Zélande” (Spanking i Literatura IV). Esperem que aquest nou intent de posar una mica més al vostre abast obres literàries relacionades directament amb el nostre món spank us agradi, almenys, tant com a nosaltres ens ha engrescat efectuar la selecció dels textos i, quan ha estat necessari, la seva traducció a la nostra llengua.

Poseu-vos, doncs, ben còmodes i prepareu-vos per a gaudir d’uns bons moments de literatura sobre allò que més ens agrada: el meravellós món de les surres eròtiques!!

- Paràgrafs seleccionats "Beatrice"
- Paràgrafs seleccionats "Ardeurs précoces"
- Paràgrafs seleccionats "Cruelle Zélande"

I ben, ben aviat (demà?), "Spanking i literatura V". No us el perdeu! Inclourà també alguns paràgrafs seleccionats que aniràn directament al blog de relats, amb alguna sorpreseta adicional.

26 de juny, 2008

Boh...

Des d'ahir al migdia, cada cop que m'assec a una cadira (o al terra, o a on sigui) m'en recordo del meu spanker ¬¬'

Els dos teniem el matí lliure i vam aprofitar per fer "una trobadeta spankeril".
Tot va començar ben aviat: com que hi havia la posibilitat de que m'adormís i arribés tard (típic), em va trucar i em va "amenaçar". Poc després de penjar, li vaig seguir el joc i li vaig enviar dos sms:
(absenir-vos de llegir si sou spankees amb autoestima...) (jajaja ostres, ho sé, estic canviant els meus instints rebels...)

"Domina'm. Lliga'm. Pega'm. Mana'm. Sorpren-me. Vull sentir-me teva en tot moment. Que duran aquestes hores TOTS els meus actes siguin ORDRES teves. Avui tu manes"

"Avui sóc el teu joc. Inventa les regles. Fes trampes. Juga brut. Guanya'm. No vull llibertat ni elecció. DOMINA'M SPANKER!"

Cal dir que l'altre dia vam passar pel bazar xino a comprar alguns elements... (que ara explicaré), i avui s'havien de probar.

En primer lloc, tot just arribar a casa seva, em va dur al menjador i em va fer posar les mans a la taula. Allà em va abaixar la roba i va anar a buscar la paleta de boix famosa... em va fotre uns 20 cops pel simple fet d'haver-li dut la contrària al supermercat on haviem anat a comprar esmorzar.
Tot seguit em va ordenar pujar-me els pantalons, doncs haviem de anar novament a un bazar xino. calia aconseguir una canyeta fos com fos...

I per un euro, vam trobar una mena de canya de pescar que consistia en una canya fineta i una més gruixudeta, de alguna cosa semblant al bambú. Només un euro! Sabeu que als xinos hi ha mil coses per fer a un spanker feliç?

....

Què va passar un cop a casa? Tandes força dures de 50. Això sí: NO va haver-hi arrepentiment per part meva (sempre seré una spankee orgullosa, per molt submissa que em posi quan expresso els meus desitjos!) jijiji

1. 50, amb la mà, en posició OTK.

2. 50, amb una mena de sandàlia que vam comprar als xinos, la posició va ser les mans als genolls però me les va lligar amb unes manilles

3. 50, amb una mena de paddle que vam trobar tb als xinos. Cal dir, però, que era de baixa qualitat i, el meu cul la va partir! jijiji. Però es va trencar cap al final, quan ja n'havia patit les conseqüències... -_-'. La posició escollida va ser "OAS": "Oberta sobre el sofà" : sobre el respatller, una cama a cada costat (no sé si m'explico...) xD (és còmode)

4. 50, amb el cinturó i les mans sobre la taula

5. 50, amb la mà, en posició "tam-tam" (la que vaig explicar l'altre dia)


6. 67 (excepció) amb la paleta de fusta de boix (que al final tb es va mig esquerdar) en posició, de nou, OAS.

7. 50, amb un regle metàl·lic, també dels xinos. Feia força mal.8. 50, amb la canyeta (-_-). Anava combinant la canya prima amb la canya mes gruixudeta. La petita es va partir, com sempre. La més gruixudeta anava millor...

9. 50, amb la mà, dreta i amb les mans als genolls

10. 70 de plus: 10 amb cada instrument utilitzat. Jo després de tants cops ja estava KO i aquests últims 70 me'ls va fer en posició SEL (sobre el llit). Jo estava estirada i ell vinga cops.

Realment, el que va fer més mal, va ser la canyeta fina. O sigui. Tot em va fer força mal (doncs considero que vaig rebre bastant) però la canyeta em va deixar marques força importants i veig que trigaran una mica en marxar...
Això si, em fa un mal terrible el cul jajaja. Crec que estaré uns quants dies seient i maleïnt la nostra extranya afició...

Això si: estic fatal però....... reconec que ara mateix tornaria a insultar-lo per aconseguir una zurra extra!!! jajaja

Crec que necessito un spanker de recanvi. El deixo ben baldat!!
l
Pd. properament posaré fotos dels instruments i tal... (això si: la propera actualització serà sobre el blog de relats... estigueu atents!)

22 de juny, 2008

Aperitiu

Amigues (i amics) spankees... Com vosaltres mateixos sabreu, no hi ha res pitjor que una amenaça que no es compleix (o que triga en cumplir-se), veritat?
Odio quan el meu spanker m'amenaça i després no fa el que diu (típic d'spankers). Tot i així, si aneu seguint el blog, sabeu que ben aviat me n'espera una de les que fan història (si, ja ho sé, m'ho he buscat jo soleta, jajaja)

Bé, el cas es que l'altre dia vam tenir una estona lliure i vam aprofitar per dinar junts. De fet, no teniem gaire temps, però ell em va mostrar que cada cop té més assumit el paper de "persona que mana i decideix" xDD

El cas es que per anar cap al restaurant, va venir a recollir-me amb moto i, al posar-me jo el casc, vaig tirar (sense voler, eh!) el seu a terra. Ell em va dir cordialment si el podia recollir, però m'hi vaig negar. A ell li va molestar una mica la resposta, doncs el casc havia caigut a la meva banda, i el tenia a tocar del peu. I m'ho va tornar a preguntar (ara més borde), i jo vaig tornar a negar-m'hi.

Vam pujar a la moto i quan portàvem poca distància va parar. Em va fer baixar i vam entrar a un portal obert. Allà em va agafar del braç i al primer replà lliure, em va girar contra la paret amb tota la força que va poder, i allà em va donar unes quantes i sorolloses palmades.
Però clar, no era un portal gaire aïllat i al cap de res vam sentir una porta que s'obria i l'ascensor que es movia. Vam marxar. Però pel que es veu, jo encara no havia pagat per la meva desobediència...
.
Poc després vam trobar un edifici públic i va aturar novament la moto.
Vam entrar a donar un cop d'ull i casualment, vam trobar uns lavabos força aïlladets.

Ja podeu imaginar-vos que va passar allà! No es va aturar en tonteries: tan bon punt va tancar la porta per dins, em va baixar els pantalons i les calces i em va posar als seus genolls.
Les òsties queien a ritme accelerat i a tota potència -_-. Em feia bastant de mal!

Tot seguit, i quan jo ja iniciava el moviment de pujar-m'ho tot i marxar, em va dir que em treiés els pantalons i les sabates. Jo m'hi vaig voler negar però ell va escollir per mi: no va trigar ni 5 segons en treure-m'ho.
Tot seguit em va canviar de posició (cap a terra i cul a l'altura de la seva panxa, amb les cames sota els seus braços)(com si fos un tambor ¬¬) i va seguir fotent òsties a tort i a dret.
L'acústica era molt bona i els cops ressonaven provocant una mena de so metàl·lic que crec q a tots dos ens va agradar.

Quan el meu cul ja era tot un poema, va parar. Jo em vaig aixecar i vaig vestir-me, però abans ell em va dir:

- No tornis a desobeïr-me o ja saps que passarà. Demana perdó per lo del casc!

Jo vaig negar-m'hi, i tot seguit em va fotre una d'aquelles bofetades que et deixen la cara calenta força estona... -_-

No va insistir més, perquè no teniem gaire temps tampoc... Simplement va sortir del lavabo i em va dir: "vesteix-te. T'espero fora". I allà va acabar.

Pocs minuts després ja erem al restaurant. Jo encara em notava el cul una mica calentet, però això no va impedir-me els habituals insults que de tant en tant li deixo anar, o les patadetes per sota la taula.

Al acabar el dinar, un tercer portal obert li va donar la possibilitat de recordar-me, un cop més, que ell sempre tindrà la última paraula.
(i com us podeu imaginar, m'encanta xD)

.

18 de juny, 2008

Trobades a la tercera fase

Autor: Mestreton (Ton)

Dilluns vaig estar dinant en un restaurant xinès amb els dos autors d’aquest blog. Després d’una primera fase de comentaris encreuats en aquest mateix espai, i d’una segona que s’inicià amb les primeres col·laboracions i que cristal·litzà amb el naixement del blog de relats, vàrem arribar plegats a la tercera fase, la de conèixer-nos en persona.

Tot i que tant ells com jo mateix dissimulàvem amb prou feina els nervis provocats per la pèrdua de l’anonimat, en una relació que s’ha iniciat de forma virtual, val a dir que molt aviat deixàrem enrere totes les reticències, totes les prevencions que pogués haver-hi, i ens disposàrem a gaudir de la trobada i, alhora, del menú que el simpàtic restaurador oriental ens oferí. El restaurant, del que ja ens havien parlat en alguna altra entrada, era buit. Només una altra taula va ser ocupada abans no tornéssim cadascú de nosaltres cap a les seves obligacions de la vida real.

I potser és aquest el detall que m’agradaria ressaltar d’aquella reunió. Tots tenim una vida real més enllà dels nostres renoms spanks. Tots ens movem dins d’unes directrius que tàcitament estableix la nostra societat i que anomenem genèricament “normalitat”. Doncs bé, la sorpresa és que dinant en aquell xinès hi havia tres persones normals. Una noia i dos homes. Els nostres gustos eròtics, les nostres tendències sexuals, que molt difícilment s’enquadrarien dins d’aquesta uniformitat socialment acceptada, quedaven reservats per a la intimitat. Com a molt, per al món virtual. Ningú no hagués pogut descobrir el nostre secret. Qualsevol observador n’hagués interpretat una reunió, un dinar de treball, durant el que els comensals anaren intercanviant opinions sobre alguns documents que s’anaven passant entre ells.

Suposo que aquests mateixos observadors s’haurien quedat amb la boca badada si haguessin pogut veure la mena de documents que ens estàvem passant. Articles, revistes, còmics i llibres, relacionats directament i ostensible amb el spanking no van deixar de circular durant el temps que es prolongà l’àpat. Parlàrem de projectes, compartírem experiències i també il·lusions, intercanviàrem petits secrets per millorar algunes de les tècniques pròpies del món spank. Una vegada trencat el petit mur de gel que havia bastit al voltant de cadascun de nosaltres la virtualitat de les nostres relacions, la sobretaula s’anà escolant amb fluïdesa i amb molta cordialitat. Tot i mantenir les reserves necessàries per tal de protegir el nostre anonimat en aquell món paral·lel de la realitat, vam anar obrint els nostres cors, fins a poder reconèixer en les persones que compartien aquella taula l’amic, l’amiga...

Quant a com són spankee.bcn i spanker.bcn, què us en podria dir? Doncs que són tal com apareixen en el seu blog. Gairebé com us els podeu imaginar. Tot i estar atents al material gràfic que, provinent del meu bagul màgic, els anava ensenyant mentre ells s’ho miraven amb delit, durant tota l’estona no van parar de pessigar-se, de donar-se empentes, puntades de peu i copets de tota mena. Com dos adolescents enamorats, creuaven sovint els seus esguards, que espurnejaven. No hi van mancar tampoc els festosos insults d’ella, ni les constants amenaces d’una surra per part d’ell... El que us deia, tal com apareixen al blog.

Per unanimitat, els dos homes anomenàrem spankee.bcn reina de la trobada i ànima dels blogs, escuràrem tots tres el cafè de les tasses, ens agraírem recíprocament els regals que ens havíem fet per tal de donar més relleu a la tertúlia i, entre disteses rialles que proclamaven l’allunyament de la vergonya que, sobretot la noia, havíem passat, ens acomiadàrem fins a la propera reunió de treball. Jo per anar a cercar el meu cotxe. Ells dos, segurament, en busca de la porta oberta d’alguna escala per tal de bastir uns petits envans d’intimitat, encara que només de forma fugissera, i alliberar-se per uns instants de la tensió viscuda amb unes quantes i sorolloses surres enjogassades sobre el culet de la noia.

MESTRETON (18/06/2008)

16 de juny, 2008

Una spankee entregada

La meva experiència dins del món de l'spanking no és molt dilatada. Fa una temporada (aviat ja farà sis mesos) que matinc una relació amb l'Spankee.bcn, una autèntica spankee «de naixement» que em proporciona moltes satisfaccions.

Com que una relació spank implica un contacte físic íntim i intens, és fàcil que es desenvolupi una relació que vagi més enllà del simple joc compartit. Així, entre les parelles spank deuen sorgir de vegades sentiments com ara l'amistat, l'enamorament, la dependència o la possessió... En el nostre cas crec que mantenim un nivell alt d'excitació, sense anar gaire més enllà de la relació spank pròpiament dita.

Aquesta entrada d'avui es titula «Una spankee entregada» i té com a nucli central un missatge que he rebut d'ella en què expressa els seus desigs per a la pròxima sessió.

Després d'una sèrie d'explicacions i preàmbuls, conclou amb aquests set punts:

1. Fes-me plorar.

2. Fes-me suplicar que paris.

3. Fes que tingui ganes d'insultar-te per cada cop que em donis, però que no ho faci per no rebre cops extres. I demostra'm que ho faràs.

4. Fes que demani perdó per TOTES les faltes que apuntaré a la llibreta. Cada falta, un càstig diferent. No acabis el càstig ni en comencis un altre fins que no hagi demanat perdó per la falta per la qual m'estaves castigant i fins que no prometi que no ho faré més (obliga'm com millor sàpigues).

5. Fes que compti cada cop que em dónes, no permetis que em descompti, ni que m'entretingui. A la mínima, torna a començar. A la mínima, em sents?

6. Fes que entre tanda i tanda (o sigui, entre càstig i càstig per cada una de les faltes) no em posi descansant al sofà. Això s'ha acabat (almenys, per al pròxim dia). Res de descansar: quan acabis una tanda, em deixes dreta en un raconet de paret exposant el meu cul vermell cap a tu o cap a on tu vulguis. Amenaça'm de tornar a començar l'últim càstig sencer si em toco el cul per fregar-me'l o si em moc ni que sigui un centímetre. Disciplina. I si tu entre tanda i tanda vols descansar una mica, deixa'm en un raconet on em puguis controlar. D'acord? Sense pietat!

7. I per descomptat, per cada càstig que m'estiguis aplicant, no em puc moure en excés ni MOLT MENYS posar les mans per evitar els cops. Avisa'm que si ho faig, em cauran cops extres. I si ho faig, fes-ho! I si ploro i em tiro a terra o em moc de tal manera que sigui incòmode per tu seguir donant els cops... doncs MÉS HÒSTIES!


En definitiva: intenta el pròxim dia assolir un rol realment durillu. Jo et portaré la llibreteta i estara plena de faltes, com sempre. Amb tot el que t'he dit, vull que apuntis el càstig que duràs a terme sobre mi. I tot el que hi apuntis, ho hauràs de complir. I si ploro, ni se t'acudeixi parar ni reduir!!! (RECORDA QUE TINC UNA PARAULA DE SEGURETAT). És a dir, si hi ha 8 faltes i s'han d'aplicar 8 tandes de càstig i a la segona em poso a plorar, tu fes com si res! Com qui sent ploure, val? Si vull que paris, diré la paraula convinguda. A més, entre tanda i tanda el meu cul podrà descansar ni que siguin 2 minuts...


Què tal, companys: tinc raó o no, en dir-me afortunat? Aquesta spankee incorregible... quantes alegries no serà capaç de proporcionar-me!

Spankers: heu tingut alguna vegada una declaració semblant? Spankees: heu fet saber alguna vegada a la vostra parella de jocs els vostres desigs d'una manera tan explícita?
El vostre torn!

14 de juny, 2008

Llicència per estovar

.Bueno avui dedicaré l'entrada al nostre amic i col·laborador Ton.
-
Tot ha sigut arran d'una petita conversa mantinguda: jo li devia un mail des de fa dies i finalment li vaig dir: "demà t'escric, t'ho juro! i sinó ho faig, et dóno llicència perquè em zurris quan ens trobem algun dia"
.
Evidentment, això no passarà perquè ja li he escrit el mail :P jijiji
A ell li ha fet molta gràcia ("Ton, James Ton, amb llicència per estovar"). I li dedico la imatge d'avui:
.

13 de juny, 2008

L'Spankee incorregible


Dimarts passat ens va venir de gust repetir una sessió. La sessió anterior havia estat dijous passat, o sigui, cinc dies abans, amb la qual cosa l'Spankee ja havia tingut prou temps de corregir algunes malifetes i alguns vicis pels quals va ser castigada oportunament.

Però què va! Us penseu que l'Spankee havia millorat? La meva Spankee és incorregible! Sembla que ho faci expressament!

De manera que vam repetir la sessió. Vaig tornar a agafar la llibreteta (sí... la famosa llibreteta que tan acuradament fa servir per confessar les seves culpes). I vaig anar aplicant tots els càstigs i penes que ella mateixa (!) havia anat consignant.

Però amb un augment, per les faltes d'ortografia que hi havia a l'entrada d'aquest bloc corresponent a la crònica de la sessió anterior, que ella havia escrit. En total hi ha vuit faltes (a veure si sabeu quines!). Per cada falta, li vaig subministrar 10 palmades: total, 80 palmades extra.

I un cop acabada aquesta tanda vaig comprovar l'estat d'excitació que el cos de l'Spankee demostrava. En notar que, efectivament, com sempre d'una manera involuntària i totalment natural estava tan mulladeta, vaig decidir continuar amb unes quantes palmades més, donat que això semblava satisfer totes les parts...

I és que aquesta tanda de palmades va ser impartida en la posició clàssica de l'OTK, i al sofà. S'hi estava tan bé...

Donat que la sensació de relaxament era un fet tan evident, em va venir de gust utilitzar la paleta de fusta de boix (originària del bonic poble garrotxí de Tortellà, i amb una inscripció exclusiva d'ella cap a mi). Vaig començar a propinar-li cops amb aquest instrument. Ella l'odia, la paleta de fusta de boix, però en aquesta ocasió va anar aguantant molt bé, sense arribar a plorar. Em sembla que el secret de l'èxit és donar els cops amb una certa separació entre un i l'altre, i sempre passant la mà pel culet, per treure la sensació immediata de picor que queda després d'una bona cleca!

Després hi va haver més activitats... però per avui ja m'he cansat d'escriure.

09 de juny, 2008

Sempre amb retràs...

Últimament confeso que tinc el blog una mica abandonat >_< (a vegades els afers acadèmics ens treuen horesssss, i això tots els estudiants ho sabem, no? ^.^) .
.
Us explicaré una mini-història en tercera persona, per passar l'estoneta...
-
"El passat dijous, una spankee i un spanker de Barcelona van tenir una petita trobada, a casa d'ell.
Feia 23 dies que la noia no trepitjava aquella casa.
.
Ella és una noia bastant feliç, i es pot dir que també és bona noia. L'únic problema és que de tant en
tant no actua com hauria d'actuar, i es deixa endur per la vagància i pels mals hàbits. Sovint també es deixa emportar per la seva sort, confiant en que sempre li sortirà tot bé, sense pensar massa en les conseqüències.
Ell tampoc és perfecte i ho sap, però com que també és bona persona, decideix de tant en tant ocupar una mica del seu temps en corregir a la noia esmentada anteriorment, per tal de que no perdi el bon camí. :-P
.
La jove spankee va ser citada, doncs, el passat dijous a casa del seu spanker. Ell li va dir qu
e dugués la
llibreta actualitzada, i que s'actuaria en conseqüència (normalment ell la llegeix abans de fer res, i apunta el càstig a aplicar en cada un dels casos, segons gravetat)

Ella sabia que portava vàries setmanes sense apuntar res, però que no li podia entregar així (no colaria...). Per tant, va decidir que aquest cop ho faria diferent.

Dijous, a casa d'ell, quan l'spanker es va disposar a llegir les confessions i apuntar-ne la pena convinguda, es va trobar amb una petita sorpresa: la seva spankee ja havia decidit el seu propi càstig!
.

Cada falta apuntada venia amb una petita i breu valoració, així com la punició merescuda. Estava fet, a més, de forma gradual.
-
Començava amb un OTK clàssic (sense mancar-hi les tres fases de deslliurament de la roba), continuava amb una sessió de cinturó (en la qual l'spankee estava obligada a comptar els cops i dir gràcies, o ressignar-se a tornar a zero) i desprès la paleta de fusta que tant odia ella (la que van comprar fa poc). L'Spanker va comprovar amb alegria que la seva spankee havia gravat una frase d'exclusivitat a la mini-paleta.

L'Spankee va quedar ben servida, tot i que crec que l'spanker ho va trobar una mica insuficient"

02 de juny, 2008

Memòries breus d'una spankee barcelonina

.
Era dijous. Era hivern i feia força fred.


Haviem quedat algun dia per dinar, ens coneixiem.... però aquell dijous era diferent. Jo mereixia una bona zurra i tu estaves disposat a donar-me-la.

... I em vas venir a recollir amb la moto. Em vas dur a casa teva.

Jo estava una mica nerviosa i una mica tallada. Per això vaig beure una miqueta.
Crec que l'alcohol va infravalorar el dolor dels teus cops, jajaja, perquè no recordo que em fessis mal però em va quedar un culet com un quadre postmodernista...

Recordo els primers copets sobre el pantaló. Estar d'aquella manera posada (sobre els teus genolls) em feia molta vergonya. Però no vas parar.

I recordo el moment just en que el meu culet es va quedar totalment desprotegit de roba. Tenia mil pensaments al cap ("que faig aquí, que faig així...") però tu no paraves i cada cop pensava menys i disfrutava més.
.
.
I així és cada cop... cada cop que m'agafes amb força; cada cop que deixes caure la teva mà sobre el meu cul, cada cop que et treus el cinturó i me l'estampes, cada cop que tanques la porta i m'espatxurres contra la paret..... :-)

Fins aviat, spanker