31 de juliol, 2008

La darrera del curs

Ai, amics, que dura que és la vida de l'spanker... Em sembla que no serveixo per a aquesta alta missió! Estic agafant afecte a la meva spankee... què voleu que us digui! Em costa molt tenir una actitud rigorosa i seriosa davant d'ella... se m'escapa el riure!

Bé, tal com vam anunciar, avui hem portat a terme la darrera sessió de la temporada. Havia de ser –i ha estat– una sessió especial, perquè després de set mesos de zurres més o menys continuades, ara s'imposa una pausa obligada per les vacances estiuenques...

Com sempre, ens hem trobat d'horeta i hem anat cap a casa. Abans d'arribar-hi ens hem aturat a un supermercat, perquè jo havia de comprar-hi algunes coses. Com sempre, la meva spankee ha donat mostres que és una nena molt capriciosa... i ha volgut agafar, tan sí com no un Kinder bueno (vegeu foto de l'entrada anterior) i altres llepolies. A totes no hi he consentit... però massa bo que he estat per considerar-me un spànker de debò!

Un cop a casa i sense esperar un segon, li he abaixat els pantalons i l'he empès cap al llit. Ha rebut unes bones palmades incials pel seu mal comportament en públic! (Però res.... més que un càstig semblava un premi!).

Tot seguit hem repassat la llibreteta de les faltes. La veritat és que la meva spankee té gràcia quan escriu (ja ho heu notat en les seves entrades). Fa faltes d'ortografia; això ho té... però ningú no és perfecte, oi? Ara no sabria reproduir el que ha escrit a la famosa llibreteta... però no hi havia faltes "noves": entrar sense pagar als transports públics, passar massa hores davant de l'ordinador, la seva mandra recurrent... en fi: cap novetat. Per a cada falta, ella mateixa ja hi havia posat l'instrument i –més o menys– la quantitat de cleques merescudes.

Avui hem utilitzat, com a instruments "de percussió": la mà, el cinturó, la paleta de la cuina (espàtula), la canya i un rotlle de cartró que hem trobat per casa (com els de guardar-hi cartells). I per a subjectar la bestioleta hem fet servir unes cordes (de cotó blanc, molt boniques) i unes manilles (que són bastant de nyigui-nyogui...).

La veritat és que no ha estat una sessió especialment dura. Ho hauria d'haver estat més... La meva spankee se'n va de vacances sense unes marques prou prominents, com hauria merescut... Però què voleu que us digui... quan un és tou.... és tou. :-)

Us deixo amb una imatge suggerent, que em recorda el culet de la meva spankee.

Bones vacances a tothom. Al setembre hi tornarem!



28 de juliol, 2008

Capritxus d'una bona nena

Com ja vaig dir, properament tindré amb el meu spanker una "sessió de fi de temporada", ja que a l'agost marxo de vacances i, com que durant 31 dies no em podrà controlar, es vol assegurar d'escalfar-me prou el culet per recordar que m'he de portar bé durant les vacances...

Tot i així, em permetré uns quants capritxos.
Abans de que em baixi els pantalons (involuntàriament però inevitablement), el faré passar per un supermercat perquè em compri tot això (i ho farà) (oi tant que ho farà!) (apostem?):

1. Un kinder bueno.
Serà el meu esmorzar.
Són dues superbarretes de xocolata Kinder que em menjaré amb molt de gust.
Mmmm i no li donaré ni un trosset

2. Un kinder Sorpresa
Com ja he dit en alguna altra ocasió, m'encanten!
A l'estiu de fet, són una mica diferents, s'anomenen "Kinder Joy" (perquè el format hivernal no aguanta el calor!)
Capritxo només per capritxo...



3. Un paquet de xicles
Jiji un altre capritxo banal...... però és que aquests xicles estan molt bons i sempre va bé tenir-ne al bolsu jijiji


I fins aquí, la meva llista de capritxets.
Pregunta pels spankers: Si la vostra spankee us demanés tot això, li comprarieu?
Quan fem la crònica de la sessió, inclouré una foto de les tres coses comprades per ell (ni una menys) (mmm potser algun altre capritxo cau!).

Això si que és baixar-se els pantalons, no el que em fa ell a mi! :-)
Jijijij (com m'agrada jugar.....) jajajjaa
.

26 de juliol, 2008

Summer days...

Ja sé que estem una mica "desapareguts"....

És que l'estiu, ja se sap... festa per aquí, platgeta per allà... i quina calor que fa!

Bé, avui també faig una actualització ràpida. Una petita imatge de les conseqüències que podeu obtenir si aneu a la platja amb el vostre spanker i no us porteu bé.
O sigui que ja sabeu: a posar-se crema protectora i a caminar per la sorra sense còrrer per no tirar sorra a la gent que pren el sol. :-)
A portar-se bé! (o no!)
.

Per cert, potser a l'agost penjarem el rètol de "tancat per vacances"... perquè jo no crec que conecti massa (marxo tot el mes sencer) i el meu spanker.... bé, ja sabeu: és una mica VAGU i GANDUL per portar endevant tot sol el blog....!!!! jijijiji

El meu spanker necessita una mica de "disciplina blogueril"... aviam si el proper dia m'escapo de les seves mans i li robo la canyeta per subministrar-li una petita dosi de responsabilitat blogger! jijijijijiji.

13 de juliol, 2008

Nou relat al blog de relats!

Una altra actualització ràpida per anunciar-vos que ja hi ha disponible una nova història al nostre blog de relats d'spanking en català.

Mònica -- La rosa de Sant Jordi
(basada en les vivències de la Sole, una altra lectora del blog)

Bona lectura!
.

Imatge (sense més)

Actualització light de dissabte nit.
M'he trobat aquesta imatge i m'ha fet molta gràcia... és súper mona :-)
.

11 de juliol, 2008

Ajornament de la sessió


Per motius de tipus "tècnic" aliens a la nostra voluntat, hem hagut d'ajornar la sessió prevista per avui i posposar-la per a la setmana que ve.

Tal i com apunta en Fer en un comentari seu, la raó principal d'aquesta anul·lació es deu a fenòmens cíclics. Però tranquils, amics: avui a la tarda / vespre, la situació estava en curs de tornar a la normalitat.

Prometem guerra en els pròxims dies. Estigueu atents a les pantalles!

:-)

09 de juliol, 2008

Ho necessito...

Hi ha dies en que m'agrada posar-me en plan submissa total...
.... i hi ha dies en que m'agrada rebel·lar-me fins que el deixo esgotat.


Hi ha dies, però, que necessito una altra mena de cosa. Dies en que la tristesa, l'estrès i els problemes de cada dia s'introdueixen dins el meu cos sense poder-ho evitar i em fan veure el món d'una manera negativa... com si fos una pel·lícula en blanc i negre...

I en moments així, em sento fatal.

Per curiós que sembli (i suposo que molts pensareu que estic fatal, i no us equivocarieu), en dies així el que necessito és un spanker a prop. Una mena de sessió terapèutica.
Jo sé que el pròxim dia que el vegi, em farà plorar. Sé que no em pegarà fort, ni que farà cap tanda llarga, ni que utilitzarà instruments forts. Però jo ploraré.

I sé que ho faré a la mínima. Em noto molt sensible i tinc la sensació que em renyarà per qualsevol tonteria i abans de caure sobre els seus genolls, els meus ulls començaran mullar-se. Potser després em baixarà els pantalons i les calces, però mentre ell piqui el meu culet, jo ploraré. I ho sé, perque ho necessito.

Necessito plorar i sé que ell pararà de pegar i seguiré plorant. Llavors l'únic que necessitaré és que m'abraçi com ell sap fer-ho, protegint-me del món exterior, envoltant-me tota... i jo amagaré el meu cap entre els seus braços i seguiré plorant, fins que em relaxi del tot, fins que ja no em quedin llàgrimes...

I quan les llàgrimes s'acabin... seré un altre cop forta.
.

.

06 de juliol, 2008

Spanking i literatura (V)

.
Amb l'arribada de la calor infinita, de la mà de mestreton arriba una nova entrega de la nostra secció d'spanking i literatura...
Com ja vam avisar, al blog de relats ja podeu trobar una selecció de paràgrafs seleccionats :

- Le dominateur ou l'École des Vierges. Paràgrafs seleccionats

I tal com us vam anunciar... inclou una petita sorpresa: en Ton ha traduït també per a vosaltres un petit conte del mateix Aimé Van Rod, que venia d'annex a la novel·la comentada en aquesta mateixa entrada

- La cleptòmana fuetejada (La voleuse fouettée)

Ara sí, disfrueu!


“Le Dominateur ou l’École des Vierges” (1979)

Avui us vull presentar una obra que va generar la literatura fetitxista francesa durant els anys trenta del segle passat, és a dir, entre la primera i la segona guerra mundial. Gràcies a l’esforç de Éditions Dominique Leroy SNEL, que es va dedicar a recuperar durant els anys setanta i vuitanta aquelles antigues peces i a publicar-les en facsímil, respectant alhora llurs il·lustracions originals, en aquesta ocasió d’en Carlo, disposem ara d’aquest suggeridor llibre eròtic.

Escrita per Aimé Van Rod, aquesta novel·la ens conta les desventures i suplicis que han de patir un grup de joves noies de la classe alta europea, raptades i obligades a viure en una escola per a senyoretes, regentada per un sàdic lord escocès, “El Dominador”. Amb un llenguatge força culte, l’autor ens va oferint una sèrie d’imaginatives escenes en les que, indefectiblement, les noies han de patir els violents excessos dels seus raptors, per tal de corregir els defectes que la blana educació que han rebut ha ocasionat en el seu capriciós caràcter. Com a element anecdòtic, cal destacar la presència d’un esbirro de raça negra, en Jim, a qui pel sol fet del color de la seva pell li són atribuïdes totes les vileses imaginables. A banda d’aquest detall, en què el racisme de l’època apareix en tota la seva grandària, l’obra es llegeix amb facilitat i aconsegueix, malgrat l’enormitat de les barrabassades sofertes per les alumnes d’aquella escola de verges, estimular els nostres instints spanks d’allò més.

M’he pres la llibertat de traduir alguns dels paràgrafs del llibre que m’han semblat més interessants. Un l’incloc a continuació. Els altres podreu llegir-los en el blog de relats en català. Espero que sapigueu perdonar-me les limitacions d’aquesta traducció lliure i que, altrament, gaudiu dels fragments seleccionats.


“Quan la noia encara estava gemegant, ell li ordenà que tornès a ocupar la seva posició, agenollada al seu davant. Ella va fer-ho, esgarrifada de por. L’home va copsar el seu esglai i decidí portar-la al límit, tot i preguntant-li mentre ella no parava de tremolar:

- Us havien fuetejat mai anteriorment?


Ella respongué, petant de dents:


- Mai! Certament no!

- Doncs ara ho sereu.

- Oh! No! Us ho suplico!

- Ho sereu!

- Pietat!

- Compadir-me de vos seria fer-vos un molt mal servei. Només el fuet pot corregir els lletjos defectes que el costum ha fet arrelar en la vostra persona.

- No em fuetegeu pas, bon senyor!

- D’acord! Jo no us fuetejaré. Però no per això deixareu de ser assotada de seguida amb una severitat implacable. A més, com que no estic disposat a renunciar del tot al plaer de veure dansar les vostres natges, i encara que no sigui sota la cadència del meu propi fuet, us donaré almenys una surra com Déu mana.


Va agafar la noia per la nuca i, forçant-la a doblegar-se, atrapà el seu cap entre els genolls, aixecà la seva mà i la deixà caure amb força sobre el seu cul. Al mateix temps que sonava la patacada, na Fanny deixà anar un crit estrident. No s’hagués imaginat mai que aquesta mena de càstig que, fins ara li havien estalviat, fos l’escollida per a corregir-la en aquest moment, i es va aterrir del mal que feia. Però no va disposar de gaire temps ni, sobretot, de cap descans, per a continuar pensant-hi. La mà, altre cop aixecada, tornava a caure a plom. I des d’aleshores no es va poder sentir res més a la cambra que el soroll de les natjades, junt amb les súpliques, els gemecs i els sanglots esmaperduts de la víctima.

El bonic darrere, feia poc d’una blancor d’alabastre, estava ara uniformement vermell, ja que el lord havia copejat equitativament sobre tota la superfície d’aquell cul, ni una sola partícula de la pell de les dissortades natges n’havia quedat estàlvia. Era tota una pluja de seques galtades que espetegaven com a veritables detonacions, i evidentment la turmentada noia devia experimentar un dolor horrorós, perquè remenava la seva lluna amb frenesí, intentant d’esquivar els cops, ara amb un cop de malucs cap a la dreta, adés amb un altre cop a l’esquerra, i tot seguit provant de defugir-los amb un moviment de dalt a baix.

Vans i fútils esforços!! La pesada mà continuava caient amb cadència en el lloc desitjat i incrementava al mateix temps la vermellor fosca d’aquella panera.

Quan va entendre que la nouvinguda ja n’havia tingut prou de patacades com aquelles, lord Elgroan mantingué la seva promesa de fuetejar-la a consciència.”

* * * * *

Què tal? Què us sembla com les gastaven els nostres veïns francesos d’aquella època? Tanmateix, i per tal que pugueu comprovar que no tot era acció, sinó que les reflexions sobre allò que hom ha acabat anomenant “flagel·lació eròtica” també tenien el seu lloc en aquestes peces fetes per al divertiment dels lectors, us transcric, per tal de finalitzar el comentari a aquest llibre, una petita mostra d’aquesta part, diguem-ne teòrica:

“... per tal que la dona pugui sentir en tota la seva agudesa l’efecte terrible de les vares, es necessari que totes les seves terminacions nervioses en siguin afectades. Llavors, per la seva pròpia naturalesa, ella patirà al màxim, sentint el dolor, l’angoixa, i la por al mascle que aplica o ordena la tortura, enmig d’una extraordinària tensió. És per aquest motiu que la flagel·lació voluptuosa ha de ser cruel si hom pretén que sigui eficaç i assoleixi el seu objectiu.”