15 de setembre, 2008

... I divendres (Intents de submissió)

Bé, continuo per on m'havia quedat:

Dijous ens vam acomiadar però com ja he dit, divendres a la nit vam tornar a tenir una trobada. No teniem la pressa de l'endemà (no calia llevar-se d'hora) i jo ja em trobava mooooolt millor.
Com a bona spankee, ja tenia ganes de rebre de nou (buf, és que és pitjor que la droga! jajaja)

Recordo que, en un moment donat de rebel·lió, em va dir:
- Ep! S'està rifant una òstia i tens moltes de les papeletes eh....

I jo, emocionada, vaig respondre:
- Jooooooooooooooo! Només moltes?? Jo vull TOOOOTES les papeletes! I si després no em toca???

Bé... es podria dir que la nit va seguir tal qual sinó fos perquè va haver un moment en que li vaig proposar de jugar a ser la seva esclava (temporal i incompetent, jajajaj). Li va fer gràcia i vam seguir-nos el joc. Com que era ja molt tard i teniem son li vaig dir que si volia que a l'endemà al matí seguís sent la seva esclava, m'ho hauria de dir entre les 7 i les 8 del matí.

M'haguès sapigut realment greu si s'haguès oblidat de dir-ho... però no se li va passar: a les 7.3o (aproximadament) em va despertar...

- Ei... vols seguir sent la meva esclava?
- Què vols que respongui?
- Que sí

- Doncs així serà....

Sóc una mica incompetent (i massa rebel en aquest sentit) com per dur a terme una tasca tan complicada, i mentre estava sota les seves ordres vaig tenir alguns brots desobedients. Pràcticament tots aquests brots van ser corregits a cops de canya.

Pel matí, per exemple, ell es va aixecar abans perquè tenia feina per fer, i em va deixar dormir una miqueta més... Però em va dir que quan m'aixequés, anés a buscar la canya a l'habitació del costat i em presentés davant seu amb ella.

... I quan va ser l'hora de dinar, li vaig preparar macarrons... ^_^! (i van sortir molt bons..., crec)

Mmm... No sé, tot i que m'agrada queixar-me, insultar-lo i moure'm i donar-li patades... he de reconèixer que també m'agrada obeïr-lo i restar a la seva disposició per tot el que ell desitgi...
-

14 de setembre, 2008

Una bona diada....

Començo amb una petita incisió no-spank:

Dijous dia 11 va ser la diada de Catalunya. La nostra festa nacional parteix d'una derrota: l'any 1714, les tropes espanyols de Felip V de Borbó van atacar a Catalunya i en van prohibir les llibertats nacionals que a llavors teniem els catalans, així com també en va voler suprimir la cultura i la llengua. Casi 300 anys després, els catalans seguim aquí. :-)

Dit això, us explico una mica com ha anat "el pont"...

Després de 41 dies sense rebre, puc dir que ja torno a ser una spankee activa. :_)

Tot va començar dimecres per la nit, que vaig passar la nit amb el meu spanker. Jo estava feta pols i no em trobava massa bé... però tenia ganes. Ganes de rebre, ganes d'estar amb ell, ganes de ser mala nena una estoneta...
La veritat és que durant el trascurs de la sessió, s'intuia que jo no estava al 100% de les meves capacitats spankis...: primer em va fotre unes quantes bofetades (ja no recordo la raó... debia contestar-li malament o insultar-lo, no ho recordo) i em va fer plorar en un tres i no res. Després em va posar en OTK i al cap d'uns quants copets jo ja tornava a plorar...

Ell suposo que era conscient de la meva debilitat i vam anar una estona cap a la dutxa. L'aigua calenta i el seu efecte relaxador em va tranquilitzar una mica.

Un cop seca, em va donar algo de roba per posar-me (grossa, d'ell) i em va dir que anés cap al menjador, que el meu càstig no havia acabat.
Vaig posar les dues mans sobre la taula i ell va anar a buscar el cinturó. Jo, tot i la dutxa i els efectes de l'aspirina, no vaig trigar gaire en tornar a plorar.
L'última part la recordo especialment dura (tot i que potser en condicions normals no m'ho haguès semblat tant): em va estirar al sofà i va anar a buscar la canya. Com que jo no parava de moure'm i queixar-me, em va lligar de mans i peus. Em va fotre forces cops!

Però bueno.... Suposo que me'ls mereixia ^^!

Després em va cuidar molt bé i em va posar cremeta.
. A l'endemà era dia 11 (la diada) i tots dos teniem coses a fer, per tant, vam esmorzar (mentre miraven un capítol de Vickie el Vikíngo) i ens vam acomiadar.
Però va ser un comiat per poc temps, ja que a l'endemà (divendres), vam tornar a passar la nit junts.

(La próxima entrada explicaré el divendres)(es que ara ja no tinc ganes de seguir escrivint!)

07 de setembre, 2008

Què passarà quan...

Què passarà quan descobreixis que l'spank no t'ompla?
Què passarà quan pensis que tot això és perdre el temps?

Què passarà quan se t'acabin les ganes de jugar?

Que passarà quan ja no vulguis escriure'm mails?

Què passarà quan perdis l'emoció d'amenaçar-me?
Què passarà quan vulguis estalviar en dinars i llaminadures?


Què passarà quan et cansis de mi definitivament? -_-
.

02 de setembre, 2008

Ja hem tornat!

Setembre només vol dir una cosa: s'han acabat les vacances!
I aquí estem de nou... una mica més morenets, pot ser, però amb moltes ganes de continuar amb el blog.

(I jo, almenys, amb moltes ganes de rebre, la veritat!) jajajaja
.
I res, que poc a poc anirem omplenant això de continguts, així com el blog de relats, que el tenim força abandonat i no precisament per falta de continguts!

Gràcies a tots per seguir aquí, llegint-nos, animant-nos a continuar! Gràcies de veritat.