Feliç 2009!

Els tres components del blog us desitgem una bona entrada al 2009!
..

Bon Nadal i molt bones festes a tots i a totes!!!

En aquests dies en què predominen sensacions de pau, amor i harmonia, hem decidit oblidar-nos de les nostres diferències (només temporalment, eh!!!), ajuntar-nos per a celebrar aquest Nadal amb tots vosaltres i desitjar-vos de tot cor unes molt bones festes i un any 2009 ple de noves i satisfactòries experiències spanks.

Hem pensat que, com que és també una època de l'any en la que tots ens intercanviem regals de tota mena, seria una bona idea fer-vos un present nadalenc que al mateix temps tingués a veure amb els nostres gustos especials. Per aquest motiu, us afegim a continuació l'enllaç per a que pugueu gaudir d'un petit vídeo de "Punished Brats", interpretat per la simpàtica i entremaliada Amber Pixie Wells i pel mític Richard Windsor. El seu títol, Father Christmas, ens situa en un ambient propi d'aquestes dates. Els seus protagonistes, com bé podeu suposar, aconsegueixen condimentar la trama amb una bona surra i és que ells saben molt bé què és allò que més ens agrada!!!

Punxeu aquí per descarregar-vos el vídeo

Spankee.bcn, spanker.bcn i mestreton (l'okupa!!!)

Novetats, novetats, novetats!!!!

Tal com molt bé us avançava spankee.bcn en una entrada del passat mes de novembre, hem estat preparant tota una sèrie de novetats per a tots vosaltres, constants lectors dels nostres blocs i ferms amants del món spank.

Avui us oferim una nova secció, Spanking i revistes, que enceta el seu primer lliurament amb una entrada sobre la revista Muñeca Sady a sota mateix d'aquestes línies.

Igualment, avui mateix hem actualitzat el nostre bloc de relats (http://spankcatala-relats.blogspot.com) publicant la traducció del primer relat del nostre amic Mauri, també conegut com a Camaleon72, que és com tots ja deveu saber el titular del bloc BottomsredChimaurispankblog. Amb aquest relat, iniciem també tota una sèrie que anirà posant al vostre abast traduccions al català d'obres de distintes persones de rellevància en el món del spanking.

Esperem que les novetats us agradin i que en deixeu els vostres comentaris!!!

Spanking i revistes (I)

Muñeca Sady (1981)

Aquesta nova secció estarà dedicada a les moltes revistes que han acompanyat les nostres fantasies spanks durant molts anys, sobretot quan l’ús d’internet no s’havia generalitzat i no era gens fàcil trobar relats, imatges, comentaris ni contactes relacionats amb el món de les surres eròtiques. I m’agradaria encetar-la justament amb la primera revista en castellà a la que vaig tenir accés, no gosaria dir que la primera que s’edità en aquest idioma.

Muñeca Sady, la primera portada de la qual reprodueixo aquí al damunt, fou una revista de periodicitat mensual dedicada, com deia a la seva portada, a la submissió i a la disciplina. L’editorial d’aquest primer exemplar finalitzava amb la següent frase: Si las palabras rigor, disciplina, obediencia, te dicen algo hondo y conmueven tu ser, excitándote, ESTAS PÁGINAS SON TAN TUYAS COMO NUESTRAS. Publicada per Napint S.A. a partir del mes d’octubre de 1981, només vuit exemplars (si no vaig errat) van veure la llum. Tot i que en l’editorial del seu número 8 s’anunciaven tota una sèrie de novetats, a partir d’aleshores la revista deix d’editar-se.

Després de tants anys és curiosa l’actualitat que té al meu entendre el següent comentari d’aquest últim editorial, que també us reprodueixo a continuació: Sabemos que trabajamos para un sector minoritario, de un nivel cultural superior a la media, y también que MUÑECA no será jamás una publicación masiva. Precisamente por eso tenemos el precio que tenemos y los costos de cada ejemplar se hacen tan altos. Com a anècdota, us diré que el preu de venda al públic de Muñeca Sady era de 180 pessetes, tret d’aquest últim número, que es va vendre a 200 pessetes. Va ser potser aquest increment de preu el causant de la seva desaparició?

Quant als continguts dels seus exemplars, Muñeca Sady oferia en les seves sempre quaranta-vuit pàgines, que alternaven el color amb el blanc i negre, diversos reportatges fotogràfics, dos o tres de relats, algunes seccions amb suggeriments i recomanacions d’altres revistes, de còmics, llibres i pel.lícules, un apartat de cartes dels lectors i un altre de contactes. La temàtica de les surres eròtiques va ser-hi tothora present, com ho demostra aquest fragment extret d’un des relats que apareixia en el seu primer número:

Albert condujo a la chica hasta una silla. La obligó a ponerse de rodillas sobre ella y a colocar las manos sobre el suelo, sosteniendo el peso del cuerpo. Así el culo quedaba en pompa, y las manos, ocupadas, no tenían posibilidad alguna de cubrirlo.
Se puso al lado de Helen y levantó lentamente la falda. La chica tenía un culo espectacular. Las nalgas eran duras y firmes, redondas y sedosas. Albert le quitó la falda por completo y también las bragas. El culo desnudo resultaba más cálido y tentador. También aquellas piernas. Piernas de muslos llenos y suaves, cubiertas por medias negras sostenidas por ligueros.
- Te advertí que cobrarías… Que te la llevarías por partida doble – dijo Albert colocando una mano en la parte superior del hermoso trasero.
- Por favor, señor, le prometo que no volveré a hacerlo - susurró la chica, con una vocecita mimosa a punto de quebrarse en sollozos.
- Por supuesto que te cuidarás muy bien de desobedecer… De eso estoy seguro…
Entonces, con fuerza, dejó caer la mano abierta sobre el culo de Helen. Sintió el azote: esa vibración inconfundible de la carne firme al recibir el golpe de la palma de la mano. Oyó el quejido de la chica y volvió a pegar. Los chasquidos que producían los azotes en el culo de Helen lo excitaron.
- ¡Ayyy, ay, ay…! ¡Por favor, no me pegue más… no me pegue más! –sollozó ella.
Pero para Albert, la paliza no hacía más que empezar. Cada vez con mayor fuerza, acelerando el ritmo, continuó descargando la mano sobre el tentador trasero de la chica. La azotaba sin piedad, mientras contemplaba cómo la piel del culo enrojecía, y sentía bajo su mano el calor de las nalgas calentadas a fuerza de azotes….


Què us sembla com les gastàvem els spanks ja fa més de vint-i-cinc anys? Us ha agradat? Doncs fins aquí aquest petit homenatge a una de les revistes pioneres del spanking a Espanya. Ara n’espero amb ànsia els vostres comentaris i, sobretot, les vostres correccions en el cas que algun de vosaltres, lectors compulsius d’aquest bloc, haguéssiu trobat alguna errada en el contingut d’aquesta entrada o tinguéssiu coneixement de més exemplars editats d’aquest Muñeca Sady que avui hem comentat.

MESTRETON

Caga tió spank

(Autor: Spanker.bcn)

.

De les tradicions nadalenques de Catalunya, quina us sembla que pot motivar més una parella spank?

El caga tió! Sens dubte!

Per als lectors d'altres contrades i cultures, explicarem que el caga tió és un costum protagonitzat pels més petits de la casa, que amb un bastó van picant una soca vella (el tió) mentre van cantant una cançoneta.

El tió és mig tapat amb una manta, i quan el nen o la nena acaba de picar, troba a sota de la manta un petit obsequi que el tió li ha "cagat". (Per si no ho sabíeu, els catalans som bastant escatològics.)

La cançó que es canta té moltes variants, segons les comarques. Per exemple, aquesta:

Caga tió, caga torró,
d’avellana o de pinyó.
No caguis arengades
que són massa salades,
caga torrons
que són més bons.
I si no vols cagar...
et donaré un cop de bastó,
caga tió!

Aquí podeu veure un documental en anglès sobre el tema:

Doncs bé, avui hem quedat amb l'Spankee per fer una de les nostres sessions... I sabeu què? Hem complert amb la tradició! Després de les diverses tandes amb la fusta (quin gran invent!), amb el cinturó i amb la canya (la canya fa mal!) hem celebrat el Nadal "a la nostra manera".

L'Spankee s'ha col·locat una barretina al cap, s'ha arraulit al sofà, amb les cames arronsades, i una manteta li cobria el cos: tan sols deixava al descobert el seu ja prou vermellet culet!

Aquí us podeu fer una idea de la situació (dibuix fet per la mateixa Spankee... ràpid i corrents, clar):

Després ens hem menjat els torrons...

Bones festes a tothom!

Vers de Nadal (perquè el recitin les spankees)

Autora: Spankee.bcn

Com ja sabeu, per Nadal molts nens s'aprenen un vers que, el dia de Nadal i entre familiars, el reciten per guanyar-se una propineta.
Segur que molts de vosaltres ho heu fet!
Doncs bé, al meu spanker se l'hi ha acudit la genial idea de crear un vers per a que jo reciti (spankees de Catalunya: podeu utilitzar-lo vosaltres també.... no em deixeu sola!)

M'ha dit que si me l'aprenc de memòria, tindré un regalet (no m'ha dit que passarà si no me l'aprenc.. però vamos, res de bo, segur!)
Bé, us copio el vers:

Quan arriba Nadal,
el meu cul em fa mal;
el tinc tan vermellet
com un pebrotet,
les cleques m'he guanyat
perquè no he fet pas bondat.

Davant del Pessebre
li dic al Jesuset:
"Si tu no vols rebre
ja pots ser un bon nen.
Fes cas de la mare
i no siguis gandul
si no, la dura vara
tastarà el teu cul".

Jejeje. La veritat és que se l'ha currat, no? Ara me'l tinc que aprendre! :-)
.

La fusta nova

Autora: Spankee.bcn

Vaaaaaaaa... faré una entradeta........ que si no aquí l'okupa de turno em fotrà una òstia la pròxima vegada que me'l trobi...

Fa temps que no escric però.....
El meu spanker s'ha comprat una fusta!
.Bueno en realitat se l'ha comprat ell però és per mi. És exclusivament d'ús exclusiu ^^!
I sabeu q! em dóna molt de morbu la fusteta aquesta. Ja us he dit sempre que el meu spanker no és "de sèrie" (l'estic entrenant, jajajaj) però amb aquest instrument sap com fer bé les coses.
.
L'altre dia vam tenir una sessió i la vam estrenar. En principi havia de ser una tanda de prova, per veure'n el funcionament i els resultats, però clar, al veure'n els resultats, ell em va voler fotre una segona tanda poc després.
.
I ara prou, me'n vaig a dormir. Bona nit!

.

Spanking i Establiments (I)

Avui iniciem una nova secció: "Spanking i Establiments", en la qual us anirem informant de diferents establiments que, al llarg dels anys, han donat servei d'una manera o d'una altra als spanks i a l'spanking en general.
.

SEX BOOKS EGEA. SEIXANTA ANYS AL SERVEI DELS SPANKS CATALANS

Gairebé cada vegada que he anat a parar a Barcelona, sigui pel motiu que sigui, durant els darrers trenta anys, he visitat Sex Books Egea, al carrer Diputació, número 224. Les seves prestatgeries sempre disposaven d’alguna cosa nova per oferir a aquest spanker recalcitrant que avui us escriu. Llibres, revistes, còmics, cintes de vídeo, fuets, pales i altres estris de cuir, i també alguna peça de llenceria eròtica, varen anar a parar al meu bagul màgic a canvi dels meus sempre migrats estalvis. De vegades, pagant el tiquet corresponent, adquiria el dret de poder veure sencer algun dels últims vídeos en qualsevol de les cabines habilitades de les que disposa l’establiment. Durant una llarga temporada, el local va disposar fins i tot d’una petita sala decorada amb banquetes, poltres, creus de Sant Andreu i tot un arsenal d’instruments adequats per a castigar a plaer a qualsevol spankee o submís/submisa. Francament, jo no crec que enlloc pugueu trobar tant de material relacionat amb el spanking com en aquest establiment de l’Eixample barceloní.

Però sembla que la cosa ja venia de lluny. Els propietaris d’aquesta empresa, en Salvador Egea Feliu i la seva esposa, ja havien facilitat a molts dels seus clients l’accés a diferents obres de contingut eròtic, completament prohibides aleshores per la dictadura del General Franco, des del quiosc que regentaven a l’Avinguda de les Drassanes des de l’any 1949. Ja amb la democràcia s’instal·laren al carrer Diputació. Primer a l’edifici del costat de l’establiment actual, on l’any 1977 obriren al públic la Llibreria Sexològica 222 EGEA, per passar després a partir dels anys vuitanta als locals que ocupen en l’actualitat.

M’agradaria que aquest escrit constituís un petit homenatge per aquestes persones que, tot i que com bons catalans cobraven pels seus serveis, han contribuït a fer-nos arribar moltíssimes obres del món spank en les seves diferents modalitats, bé adquirint-les en moltes ocasions a l’estranger, o bé editant-les ells mateixos o propiciant la seva edició. Sembla que ells mateixos en són col·leccionistes i que disposen de molt material pràcticament desconegut. Tinc la promesa d’en Salvador, feta durant l’entrevista que vam mantenir, que, si no donem massa la tabarra, ens farà arribar material relacionat amb el món de les surres eròtiques, editat en català!!! Fins llavors doncs. Us mantindrem al corrent.

MESTRETON

Promeses acomplertes

Aquí ho teniu!!! Tal com us prometia, aquest bloc ha entrat en una nova fase de formalitat. Sota aquestes quatre línies, podreu llegir el darrer lliurament de Spanking i Literatura, que tracta sobre la Justine del Marquès de Sade.

Ja us vaig dir també, en el meu últim comentari a l’entrada del passat dia 4, que aquest diumenge volia sorprendre-us amb novetats al bloc de relats (http://spankcatala-relats.blogspot.com). I així espero haver-ho fet!!! Si hi traieu el cap, us trobareu amb un nou relat original, basat a més en una experiència personal.

Com que encara disposeu de molt de temps de lleure en aquest pont de la Constitució, confio que pugueu passar una bona estona llegint les dues entrades. Que us ho passeu molt bé!!!

MESTRETON

Spanking i literatura (VI)

“Justine, ou les malheurs de la vertu” (1791)

Considerada l’obra cabdal de l’anomenat diví marquès, aquesta Justine va ser escrita durant l’estada de l’autor a la presó de La Bastilla. Hom especula amb què va enllestir el primer esborrany a les acaballes de l’any 1788, encara que l’obra no fou publicada per primer cop fins al 1791. Malgrat que el seu contingut s’adigui molt més amb el d’un tractat filosòfic que amb el d’una novel·la eròtica, crec que en Donatien Alphonse François de Sade, més conegut com a Marquès de Sade, es mereixia un lloc en la nostra galeria de literats il·lustres. Cal considerar-lo com un precursor, com un pioner, com un home que es va avançar a la seva època escandalitzant tothora els seus contemporanis, i que, encara avui, ens produeix aquesta sensació d’incomoditat quan encetem la lectura d’alguna de les seves obres..

El seu legat, simplificat i reduït per simple ignorància en la majoria de les ocasions al mot derivat del seu cognom, “sadisme”, consisteix en un extens compendi de filosofia materialista, atea i summament hedonista, completament vigent i de molt recomanable lectura en l’actualitat. Sade ens ofereix aquest conjunt de la seva obra ben farcit de referències eròtiques, en les quals sempre hi són presents els fuets, les vares, les xurriaques i d’altres estris d’ús freqüent en el nostre món spank, tot i que val a dir que les seves fantasies ultrapassen habitualment els límits d’aquest univers nostre. El marquès és, però, per damunt de tot, un provocador. Un home que va aconseguir fer trontollar la societat pre-revolucionària, que va ser reconegut com un heroi per la mateixa Revolució, tot i els seus orígens de classe noble, i que en una mena de botifarra final, va saber atorgar-se la llibertat d’engegar també a dida els jacobins.

Com a mostra d’aquest esperit de transgressió que li és tan propi, m’he permès traduir un petit fragment de l’obra, força esclaridor: “... que no s’espanti ni s’aturi aquell que senti la seva ànima inclinada cap al mal; que el faci sense temor, en el mateix moment en què n’hagi sentit el seu impuls: només resistint-s’hi ofendria a la natura”.

Na Justine, dissortada protagonista de la història que Sade ens vol explicar, és una jove òrfena, caiguda en desgràcia, que haurà d’anar vagarejant de desventura en desventura, amb la virtut com a única companya de viatge. No cal dir que el Vici surt triomfant en totes i cadascuna de les situacions viscudes per la malaurada noia, i que la Virtut acaba convertint-la en la víctima de tots els sacrificis, de totes les maldats, de tots els excessos, de tots els llibertinatges.

No us hauria de costar gaire esforç trobar una edició d’aquesta novel·la. La que he utilitzat per a confeccionar aquest comentari és la que va publicar l’any 1994 Tusquets Editores, dins la seva col·lecció “La sonrisa vertical”, amb el número 88, i que, com a prova de la seva vigència, ha estat reeditada per quarta vegada l’abril d’aquest mateix any 2008. La traducció de l’original francès al castellà, que és l’idioma de l’edició que us comento, va anar a càrrec d’en Joaquín Jordà. Si, a més a més de l’erotisme, us agrada gaudir d’una bona dosi de sofismes, la seva lectura us ajudarà a obrir la ment cap a nous horitzons. Si, en canvi, només hi cerqueu acaronar-vos la ment amb el plaer d’unes línies que excitin els vostres sentits més amagats, també hi obtindreu satisfacció. Deu ser per això que hom coneix Sade com el “Diví Marquès”!!

Com acostumo a fer, us he seleccionat una escena per tal que aneu fent boca. Aquesta vegada fins i tot m’he atrevit a traduir-la al català. Espero que us faci agafar ganes de llegir-ne una mica més:
Em sembla –va dir en Clément, avançant-se amb les vares a la mà- que jo tampoc no alteraré aquesta dolça posició, afavoreix massa els meus desitjos. (...) Oh, amics meus! –diu el monjo, exaltat-. Com podria evitar fustigar aquesta col·legiala que ens mostra un cul tan bonic?
Immediatament, l’aire va començar a brunzir amb els xiulets de les vares i el soroll sord dels seus assots sobre les belles carns; s’hi barregen tot seguit els crits de n’Octavie replicats per les blasfèmies del monjo; quina escena per a aquests llibertins, lliurats entremig de totes nosaltres a mil obscenitats! Aplaudeixen, l’animen: mentrestant, la pell de n’Octavie canvia de color, els tints del més viu vermell s’ajunten amb la lluentor dels lliris; però allò que tal vegada divertiria un instant l’Amor, si fos la moderació qui dirigís llur sacrifici, es converteix a força de rigor en un espantós crim contra les seves lleis. Ja no hi ha res que pugui aturar el pèrfid monjo; com més es queixa la jove alumna, més esclata la severitat del regent; des de la meitat dels ronyons fins a la part més baixa de les cuixes, tot és tractat amb la mateixa rigidesa, fins que a la fi el malèfic apaga els seus focs damunt dels vestigis sagnants dels seus plaers.

Què me’n dieu, doncs? Us ha agradat? Espero que sí. Com també espero que trobeu didàctic aquest paràgraf amb què Sade clou la seva novel·la. En el súmmum del seu cinisme, el sàdic i llibertí marquès fa l’ullet a les classes governants per tal d’evitar la censura que acostumava a empaitar totes les seves obres. Quin personatge!!!

Oh vosaltres que vareu vessar llàgrimes sobre els infortunis de la virtut! Vosaltres que vareu compadir la dissortada Justine! Tot i perdonant les tintes, potser una mica fortes, que ens hem vist obligats a utilitzar, tant de bo us convenceu que l’autèntica felicitat rau només en el si de la virtut i que si, amb unes intencions que no ens correspon a nosaltres interpretar, Déu permet que sigui perseguida a la Terra, és per a retribuir-la al Cel amb les recompenses més falagueres!

Un okupa al bloc

Fastiguejat després de tants dies d’abandonament i conscient que no teniu cap dret per privar-nos d’allò que tant ens agrada, tal com molt bé dieu a l’encapçalament, he decidit “okupar” temporalment aquest bloc mentre no us digneu a tornar-hi. Quan arribeu, em trobareu esperant-vos amb la meva canya, amb la que penso corregir la vostra manca de respecte cap als vostres lectors. No es pot fer això de posar-nos a tots el caramel a la boca i, poc temps després, deixar-nos a tots penjats!!! Comprovareu aleshores que les canyes catalanes poden tallar tant o més que les falçs dels nostres segadors. Els defensors de la terra, avui convertits en dipositaris del món spank a Catalunya, enyoraran mentre no torneu la vostra frescor i el vostre desvergonyiment, però tindran almenys l’oportunitat que vosaltres els volíeu negar de continuar llegint i parlant d’spanking en la nostra llengua.

Tafanejant entre les moltes coses que vau deixar desendreçades, m’he trobat les claus de l’altre bloc que també vau abandonar, inconscients de la necessitat que en teníem. També allí em faré fort!!

Catalans per als qui l’spanking és quelcom més que una altra forma de canalitzar les nostres tendències sexuals: AJUDEU-ME!! Obliguem a tornar, pesarosos de llurs malifetes, els autors d’aquest menyspreu. Fem que plorin llàgrimes de veritable penediment deixant caure centenars de patacades sobre els seus culs nus. Aquí ens teniu, spankee.bcn i spanker.bcn, disposats a enlairar la torxa del “pam-pam culet”, que un dia vàreu encendre, i a portar-la tan lluny com puguem!!!

MESTRETON