28 de gener, 2009

Les natges, objecte etern del nostre desig

.
.
Sabia vostè que l’ésser humà és l’únic ésser vivent dotat de natges? Els animals només tenen cul! Però nosaltres tenim aquestes rodoneses adorablement arrogants, que es van movent provocativament en caminar
. Amb aquest parell de frases, que he extret de la seva obra L’Art de la fessée (*), el malaguanyat escriptor francès Jean Pierre Enard (1943-1987), ens parla d’aquest objecte etern del desig de tots els spankers del món, les natges dels i de les nostres spankees.

En les dones, les natges poden adquirir unes curvatures artísticament delicioses, que atreuen les meves mans com imants. Assotar no és pegar. És acaronar i violar al mateix temps. No hi ha cap sensació més meravellosa que veure com les natges es van envermellint després de cada nova patacada, tot i obrint-se com si en sol·licitessin la següent. S’ofereixen i es retrauen rítmicament... Estovar el cul d’una dona és fins i tot millor que besar-lo. És fer-li l’amor mentre n’observem els efectes... És la millor manera de retre homenatge a la part més noble, més delicada i més generosa de la dona... Enard continua amb les seves reflexions en veu alta, enaltint les virtuts dels darreres femenins, encara que crec que el text no se’n ressentiria si amb els canvis adients les referíssim als masculins.

No totes les natges, però, mereixen les seves floretes. N’hi ha algunes que no suggereixen al novel·lista francès cap excés, cap transgressió, cap risc... Massa planes, caigudes, sense la més minsa personalitat. A mesura que vagi aprenent més sobre el tema, veurà que no totes les dones es mereixen una surra a les natges... Hi esteu d’acord amb aquesta afirmació? Penseu que hi ha natges sense cap mena de personalitat que no es mereixen una bona plantofada?



(*) Jean Pierre Enard no va arribar a veure publicada aquesta obra, que caldrà considerar doncs com a pòstuma. La primera edició va veure la llum l’any 1988 i comptà amb el complement excepcional de les il·lustracions que l’artista italià Milo Manara va realitzar expressament per a aquest L’Art de la fessée. Tant d’Enard com de Manara en parlarem més endavant. De moment, però, m’agradaria dir-vos que, al meu entendre, pocs dibuixants han sabut donar als darreres femenins la força i l’expressivitat que en tot moment aconsegueix el gran Manara en les seves obres, siguin o no eròtiques. Els textos que apareixen en aquesta entrada són una traducció lliure que m’he permès efectuar com el meu petit homenatge a aquest escriptor que fa ja més de vint anys que ens va deixar.
.

1 comentari:

Rattan69 ha dit...

Sens dubte Milo Manara és el millor dibuixant de darreres i cares femenines. En quan al tema de les natges, jo crec que totes, tant grans com caigudes, planes.... tenen la seva personalitat i es mereixen una bona tunda, d'una o altre manera, però se la mereixen :).