13 de febrer, 2009

Una bona zurra!

Per Spanker.bcn
.
Els que ens seguiu de fa temps ja ens aneu coneixent... Sou conscients de la gran sintonia que hi ha entre nosaltres, i també la murrieria que la Spankee sovint demostra contra mi, per provocar la meva ira.

Doncs bé: avui hem tingut sessió, i la senyoreta ha quedat ben servida! Us n'explicaré alguns detalls.

Primer de tot, quan l'he anada a recollir ja he marcat les distàncies: no m'he dignat ni dirigir-li la paraula. En tot el trajecte fins a casa, ni un mot.

En arribar a casa i tancar la porta, l'he conduït amb empentes i rodolons fins al llit, on li ha començat a caure un reguitzell de palmades sobre el seu darrere. Primer, amb els pantalons posats; després, sobre la pell nua.

Quan m'he cansat d'utilitzar la mà, m'he tret el cinturó i l'he fet servir. Com sempre, doblegat per les puntes i utilitzat amb tota la força de què he estat capaç. L'Spankee ja quasi no podia aguantar sense plorar.

A continuació, cap al menjador! L'he situada en una postura que darrerament ens agrada força: amb el cos ajagut a la taula (boca avall), amb les mans i els peus lligats a les potes de la taula. Un coixí posat a la vora de la taula impedeix que li faci mal.

Aquí he esmerçat la meva energia fent servir un bonic instrument, clàssic de l'spanking: la fusta de muntar. És una eina idònia per infringir un càstig sever i estètic alhora. La llengüeta de cuiro produeix un bonic espetec quan xoca contra la pobra pell despullada del culet de l'Spankee...

M'hi he abraonat amb tota la fúria de què he estat capaç. Que es noti que estava enfadat! Però potser per la meva força bruta, no he pogut arribar al final del càstig anunciat: 100 cleques amb la fusta.
Amb poc més de la meitat, la personeta que tenia al davant ja no s'ha vist capaç d'aguantar més. Suplicava, bramava... es veia que no feia comèdia...

Al final, els senyals del càstig: un cul ple de blaus. Una esquena plena d'esgarrapades. Una espatlla amb les marques de les meves dents...

Però... creieu que tot aquest càstig servirà d'alguna cosa? Tant de bo que fos així... Però lamentablement no és pas segur. Una Spankee rebel costa molt de reconduir. Em temo molt que això d'avui només haurà estat una bona zurra! I poc més...

Fins aviat!

. .

2 comentaris:

Spankee BCN ha dit...

i feta pols que m'he quedat...
no se ni com asseure'm... estic baldada, colpejada, mossegada..feta pols!

però tens raó en una cosa...demà ja hauré oblidat totes les promeses... ;)

uf... vaya sessió avui. Quan vols... en saps...
^__^

mestreton ha dit...

Ostres, spanker.bcn!! Deu ser la primera vegada que has aconseguit baixar-li els fums de veritat a aquesta desvergonyida!! Mai, però mai després d'una sessió, l'havia vista tan respectuosa amb tu. No és solament que no et digui inútil... Si és que fins i tot et reconeix que "en saps"!!
Felicitats, company, i per moltes sessions com aquesta!!