25 de febrer, 2009

Una sessió amb la spankee submissa


Amics i amigues,

Primer de tot, moltes gràcies pels consells i indicacions que vau deixar com a comentaris en l'escrit anterior d'aquest bloc. He fet servir una part d'ells per a aquesta sessió!

Tal com havíem anunciat, la meva spankee tenia ganes de mostrar-se submissa, i l'altre dia vam trobar-nos per portar a terme aquest divertiment en una curta sessió.

El primer que vaig fer, en arribar a casa, és anar cap al menjador. Jo vaig seure al sofà i ella era dreta davant meu. El seu posat era realment de «bona nena», disposada a seguir les meves ordres. Aquesta situació, com podeu imaginar, em va complaure molt.

El primer que li vaig indicar és que es despullés totalment, davant meu, i que deixés la roba ben plegada, damunt de la taula. Així ho va fer. Vaig procedir tot seguit a la inspecció ocular de tot el seu cos.

Li vaig dir que separés les cames i els braços. Em vaig aixecar, m'hi vaig aproximar, i vaig començar a mirar amb tot deteniment aquell cos quasi virginal que tenia al davant... La cintura, les cames, els genolls, els peus, els pits, les espatlles... totes les parts del seu cos van ser examinades amb cura per mi. M'hi aproximava tant que podia sentir l'olor que desprenia la seva pell... I els meus llavis topaven amb suavitat amb algun dels seus membres.

És bonic contemplar un cos despullat de noia jove. I més, si penses que en uns minuts serà per a tu, per al teu gaudi...

A continuació li vaig indicar que s'estirés a la taula: havia d'inspeccionar, amb deteniment, les parts més íntimes del seu cos i, per descomptat, el culet, objecte de la meva acció correctiva. En el seu darrere, per cert, encara hi havia algun rastre de l'última sessió... Com unes petites ratlletes vermelles (com crostes molt petites), fruit dels cops de canya de feina menys d'una setmana. Tot sense cap perill ni conseqüències.

Vist que el seu cos ja estava a punt per a rebre, li vaig dir que confessés una de les (moltes) faltes que havia comès en els darrers dies. Es tractava d'un acte incívic, en contra de la col·lectivitat. Aquesta falta havia de ser castigada amb contundència.

La vaig agafar del canell, i la vaig acompanyar cap al lloc on rebria la primera tanda. Havia preparat un radiador amb rodes en el centre d'una habitació, sobre el qual havia situat un coixí, i tot tapat amb una manta.

S'havia de col·locar sobre d'ell, amb els peus i les mans a terra, com ajupida a sobre. Com que el seu cos era nu, em mostrava el seu cul en primer pla: destacat, ofert, a punt!

La pena imposada consistí en 50 cops de canya. Sé que la canya fa molt de mal. I aquell dia n'estrenava una! Una canyeta no molt llarga, que no és ni molt prima ni molt gruixuda, amb els nusos llimats. És suau i molt lleugera de tacte. I amb un simple moviment de canell infringeix un dur cop, un càstig sever i contundent.

La meva spankee no podia evitar els meus cops. L'objecte que servia de suport per al seu cos i perquè el seu cul estigués exposat era prou alt perquè no pogués evitar el càstig ni amb els peus ni amb les mans.

Però com que aquest dia venia de submissa: a penes si va protestar pel càstig, que sens dubte li produïa molt de dolor! Els seus sanglots indicaven com estava patint amb aquella tanda!

La intensitat de les meves canyotades era ajustada al límit que ella podia aguantar... Fortes al començament... més suaus a continuació... i extra fortes en les darreres patacades.

Una vegada acabada la tanda, la vaig ajudar a aixecar-se i va produir-se el diàleg correctiu. Deia que estava penedida pel que havia fet, i que intentaria arranjar-ho tan aviat com pogués. I que no ho tornaria a fer...

Mentre declarava la seva confessió i prometia la seva voluntat de correcció, tenia els mugrons agafats amb dues pinces de la roba (les havia preparades perquè no fessin un mal excessiu; la meva spankee és molt sensible en aquesta part del seu cos).

Tot seguit vaig deixar que es mostrés generosa amb mi per aquesta acció correctiva que li havia inflingit, i de la qual espero que hagi après una bona lliçó.

Per anar acabant, tot seguit vam fer un bonic i íntim OTK sobre el sofà. Si normalment les palmades sobre el culet són com carícies, no és el mateix després d'una tanda de cops de canya! Li produïen molt més dolor del normal. Però el tacte de la meva mà va fer que ho aguantés amb molt bona predisposició.

La darrera tanda, després que ella confessés una altra falta comesa, van ser 20 cops de cinturó.

La vaig situar amb els peus a terra, i el cos estirat al damunt de la taula. El seu cul tornava a oferir-se'm llèpol, golafre de cops...

Una tanda de 20 cops de cinturó és perfectament assumible pel cul d'una spankee experimentada com la meva.

Va acabar prou baldada... Confiem que hagi servit d'alguna cosa!