06 d’abril, 2009

Jeux d'enfants (o com una ment infantil pot sentir enveja de coses que no coneix)

Quan era petita i veia pelis on apareixia de manera o altra l'spanking, dins meu notava "un no se què". Parlo de fa molts i molts d'anys, de l'època on al col·legi m'ensenyaven a sumar i restar (i a escriure sense faltes, clar!) :-)

A mi ningú mai em va posar la mà sobre (i gràcies a Déu, suposo!).

Entenc que és un tema molt delicat i que la violència als menors no ha d'existir... però quan jo era també petita... i veia depen quines escenes... jo no pensava "oh, pobre nen!"... sinó que tenia enveja!! molta! ...i pensava que perquè jo no havia nascut a l'època del Tom Sawyer xDDD

I també volia estar dins un internat. Ara ho penso i em ric de mi mateixa, de lo tonta que era pensant aquelles coses. Fixeu-vos... quants nens o nenes d'avui en dia voldrien estar dins d'un internat?

Està clar que jo NO volia un centre d'aquests d'ara. Jo en volia un de gran, com els que sortien a la tele... d'aquests a l'estil Candy Candy.. un súper internat britànic...amb jardins, amb uniformes i escuts, amb disciplina anglesa... xDDD
.
.
Resumint: quan era petita, estava fatal :D

1 comentari:

TON ha dit...

I sembla talment com si no haguessis millorat gens ni mica!!! Continues FATAL!!!!
Jo crec que el que s'escau aquí és reproduir en alguna de les teves properes sessions amb spanker.bcn l'ambient d'aquestes escoles i internats que tant t'atreien de petitona. Un uniforme reglamentari, un pupitre, una canya... i la teva imaginació et podrà portar tan lluny com vulguis i et farà viure allò que només havies somiat.
Quina enveja!!! Amb el que m'agrada a mi el món de la docència!!!