13 de maig, 2009

Aikin (1979-2009).

Hi havia una vegada un noi switch que es deia Aikin.
Estava a punt de complir els 30 anys quan va decidir que havia de provar-ho, que no podia passar més temps sense provar l'spank.

A principis d'aquest any va contactar amb una spankee entremaliada. L'spankee tenia un spanker "oficial", amb el qui compartia un blog dedicat a l'spank en català. Però no hi havia cap lligam que impedís trobar-se.
Es van caure bé i algun cop van anar, doncs, a prendre alguna cosa.
Ell va escriure un relat per a que ella el publiqués al seu blog de relats d'spank en català, però ella, que sempre era una despistada per actualizar aquell blog, no ho va fer.

Quan faltava un dia per Sant Jordi van tornar a trobar-se. Aquest cop, i per primer cop, per posar "els punts sobre les is".
El noi es va estrenar en l'spank de manera satisfactòria, jugant tot el que va poder. L'spankee, però, que era i és molt orgullosa, no va voler deixar caure cap llàgrima.

A l'endemà, l'spankee va rebre un mail:

Suposo que ja deus saber tot el que et diré pero.... em fa il·lusió deixar-ho per escrit. VA SER FANTASTIC!!!!!
Una de les pors que tenia era que, al portar tant de temps desitjan't-ho, ho hagués idealitzat i que em decepciones...però en absolut va ser així.
Em vaig sentir super cómode en tot moment, menys just abans de començar ,que estava d'un pèl nerviós... se'm va notar molt? ho sento.
Va ser superagradable, i en cap moment em vas fer sentir incomode.
Bueno m'encanta "jugar" amb tu, vas estar taaaaaaaaaaaaaaant mona saltant pel llit...
En fí, potser ho trobes una mica exagerat pero encara estic en un núvol, enten-ho masses anys esperant-ho...
Així que no sé, potser quan estigui més tranquil t'explico amb més calma com em vaig sentir i com m'ho vaig passar.

Havia complert un dels seus objectius en aquesta vida. Al cap de menys d'una setmana, el noi va celebrar els 30 anys.
La noia es va comprometre a explicar la sessió amb aquell spanker alternatiu al seu blog d'spank en català, però... la falta del temps, o el no pensar-hi... no ho va permetre. Ell li repetia i li repetia que ho fes.

La noia, en aquella sessió, s'havia apostat un sopar a que no la faria plorar. I va guanyar.
Ell va voler convidar-la a casa seva a sopar. Volia fer-li macarrons... postres de xocolata...

Havíen decidit trobar-se un dimarts.
Dies abans es va començar a formar un ambient de joc ... "quan vingui a casa teva tiraré un macarró al terra", "pobre de tu", "i saltaré pel sofà", "tu vols rebre, oi?"

Tenia... tantes coses que provar, ell... volia fer un codi c a la noia, volia provar nous materials, ser feliç i fer-la contenta també a ella, passar-ho bé... riure, jugar, zurrar... havia inclús començat a deixar de fumar. Portava ja sis dies.

Aquell dimarts, però, la noia va rebre una trucada. El noi havia mort.



*No sé com explicar tot el que sento en aquests moments. Feia poc que el coneixia però era... un dels nois més bons i honestos que mai he conegut. Es preucupava per tot i per tothom... tenia il·lusió per les coses...
- He publicat... el seu relat al blog de relats... on també hi ha un poema...

Em trobo en xoc, desubicada, trista... però en part, per una part... feliç perque vaig complir part dels seus desitjos més amagats... :-(..

...ara ja ha guanyat l'aposta. Dimarts a la nit, em va fer plorar :-(

2 comentaris:

Spanker BCN ha dit...

Spankee,

És normal que et trobis xocada davant d’aquest fet, tan inesperat i tan trist. La mort d’una persona jove ens deixa sempre abatuts...

Per consolar-te, pensa que gràcies a tu ell va passar els seus darrers dies i setmanes molt content i il·lusionat! Sé que això no et treu la pena, però et pot consolar en aquests moments.

Rep tot el meu suport.

Spanking Photo Blog ha dit...

Hi, you have a veri nice blog here. If you like we could exchange links betwen our blogs. Let me know!!! Best Regards

Enzo