23 d’abril, 2009

Feliç diada de Sant Jordi!

Spankers, spankees i switchs de Catalunya i del món sencer: espero que hagueu passat (o estigueu passant) una gran vetllada de Sant Jordi, el nostre patró :-)
.
En algun moment explicaré com m'ha anat a mi (abans he de parlar amb certa persona!). De moment, us deixo amb una nova entrada al blog de relats spank. L'autor és un nou amic del blog, l'Aikin. Per aquesta ocasió tan especial com és la diada de Sant Jordi, ha escrit un bonic poema. Llegiu-lo a aquí:
.
.
(està pendent de publicació un relat seu també, ja el posarem ben aviat)

17 d’abril, 2009

Evolució d'un culet insolent

Fa un parell de dies vaig tenir una mini sessió amb el meu spanker (l'agenda complicada ens obliga a fer sessions curtes de bon matí, però força contundents).
El cas és que jo vaig fer una cosa que feia temps que no feia: escriure'm uns bonics adjectius cap a ell a la part més "zurrable" del meu cos.
.
-
El resultat és el que veieu aquí (ara el meu spanker resulta que té vocació de fotògraf O_o).
La foto és una evolució en tres pasos. La veritat és que quasi no s'aprecia el to vermellós que va anar adquirint la zona, però EVIDENTMENT, no posaré la foto sencera (ja sé que no se'm reconeixeria, però jo mateixa ho sabria i no vull XDDD)

Després de les tres fotografies (que no va deixar de ser un otk), va començar a utilitzar altres instruments. El cinturó em va deixar alguna marca blava, però passo de posar més fotos (un cop em va deixar un cul blau, però blau literal, molt blau, tirant a lila, tot sencer... un dia que va zurrar-me amb una mena de cosa rodona i impactava contra tota la superfície...) XDDD
(cal dir que va quedar tan blau, que vaig fer-hi fotos i tot...)

I res.. que aviat és St Jordi. Aviam si cau alguna rosa...
.

15 d’abril, 2009

Ja estem al Facebook! (we're in Facebook!)

Bueno, jo estic al Facebook.

Després d'estar més d'un any al Facebook, he vist que és una súper xarxa social i he decidit crear-me un perfil com a Spankee.bcn
.Si teniu algun perfil alternatiu com jo, podeu agregar-me:

Perfil de Spankee Bcn
Perfil al Facebook de Spankee Bcn
Crea el teu distintiu



De pas, he creat el grup "Spanking Catalunya", com a lloc de trobada entre catalans aficionats a lspanking (és que foros i grups en espanyol ja n'hi ha molts!) Diga-ho clar i català! Uneix-te al grup! :)

Necessitem una paraula catalana per dessignar "spanker" i "spankee"... (perquè espanqui i espànquer no queda gaire bé, no?)

... I volem que el Termcat faci un diccionari especialitzat ja! (Termcat = Centre de terminologia catalana... fa diccionaris especialitzats en molts temes...)
.

12 d’abril, 2009

Diumenge de Pasqua! Regal especial

Avui és diumenge de Pasqua i, curiosament, coincideix amb la nostra entrada número 100!
Per celebrar aquest número tant rodó, he escrit un petit relat (no és res especial)

Es titula "Conte de Pasqua", i el podeu trobar a partir d'ara mateix al nostre blog de relats.


Tanmateix, aprofitem per dir-vos que tenim relats pendents de publicació, o sigui que si voleu llegir històries d'spank en català, estigueu atents durant les properes setmanes. També esperem les vostres col·laboracions i/o traduccions!
.

06 d’abril, 2009

Jeux d'enfants (o com una ment infantil pot sentir enveja de coses que no coneix)

Quan era petita i veia pelis on apareixia de manera o altra l'spanking, dins meu notava "un no se què". Parlo de fa molts i molts d'anys, de l'època on al col·legi m'ensenyaven a sumar i restar (i a escriure sense faltes, clar!) :-)

A mi ningú mai em va posar la mà sobre (i gràcies a Déu, suposo!).

Entenc que és un tema molt delicat i que la violència als menors no ha d'existir... però quan jo era també petita... i veia depen quines escenes... jo no pensava "oh, pobre nen!"... sinó que tenia enveja!! molta! ...i pensava que perquè jo no havia nascut a l'època del Tom Sawyer xDDD

I també volia estar dins un internat. Ara ho penso i em ric de mi mateixa, de lo tonta que era pensant aquelles coses. Fixeu-vos... quants nens o nenes d'avui en dia voldrien estar dins d'un internat?

Està clar que jo NO volia un centre d'aquests d'ara. Jo en volia un de gran, com els que sortien a la tele... d'aquests a l'estil Candy Candy.. un súper internat britànic...amb jardins, amb uniformes i escuts, amb disciplina anglesa... xDDD
.
.
Resumint: quan era petita, estava fatal :D