12 de setembre, 2010

Spanking i dibuixos animats (1)

Que tal, com anem? :-)

Ja ha arribat l'hora de remprendre una mica el blog (perquè tinc la sensació que cada entrada que faig la començo igual? massa temps entre entrada i entrada!!!) A veure si puc mantenir una mica el ritme de publicació...

Avui parlaré de dibuixos animats.
Quan era petita mirava molt la tele (curiosament ara l'odio) i em tragava tots els dibuixos animats que provenien, sobretot, de Japó.
Ara ja no es tan freqüent (o pràcticament inexistent) però abans hi havia forces escenes on els protagonistes eren castigats físicament per haver-se portat malament. No cal dir que a mi m'encantava, jajajaj! Era petita i no era luxuria el que sentia, sinó enveja i emoció.

Tots aquests pensaments han aparegut ara al meu cap mentre donava un cop d'ull a la galeria d'animeOTk (la qual reviso quasi diàriament) i han penjat aquesta imatge:


I m'ha fet molta gràcia, perquè recordo perfectament el capítol. Perquè serà que és quasi l'únic capítol de la sèrie que recordo? pràcticament la única escena? (i així amb moltes altres sèries...)

Dartacan havia fet algo mal fet (ara ja no recordo el motiu, clar) el que recordo és que un home li va dir: com que ets un nen, seràs castigat com a un nen.

18 de juliol, 2010

En baixa forma??

No sé que em passa!

Crec que he perdut habilitats!
No sé si és el calor, la falta de vitamines, l'estrès... el cas és que ara mateix... sóc una estafa!
Les dues últimes sessions m'han deixat KO.
.
.
No aguanto res, de seguida em fa mal i de seguida ploro i reclamo compassió màxima per mi i la meva pell.
A més, em passa una cosa que mai m'havia passat: en poc més de 20 minuts em queda el cul blau! Bé, blau i vermell! Adolorit!
.
.
O sigui que no sé.
Estic plantejant-me deixar de ser spankee, però crec que aquesta solució no m'agrada perquè sense spanking no puc viure!
Necessito com el pà que menjo aquesta sensació de por, les amenaces... saber que si faig coses malament tindré algú al darrera que farà que ho pagui car, ijijijiji.
.
O sigui que bé... no sé.
Necessito entrenament :)
.

24 de juny, 2010

La xuleria i la seguretat d'estar darrera una pantalla

El fet de tenir un blog i explicar-hi coses de forma anònima fan que alguna gent es pensi que potser jo sóc una súper spankee, però no és així. Al meu dia a dia sóc una noia ben simple que treballa d'una cosa ben normal (i que li agrada molt) i que de tant en tant també es deixa caure per la Facultat per fer veure que estudia (bé, tampoc ho porto tant malament això dels estudis, però és millorable, això sí).

El cas és que m'agrada aprofitar-me de la seguretat que tinc darrera la pantalla...adoptant aquest caràcter insolent ple de xuleria i orgull... però el cas és que "quan m'atrapa" un spanker... em deixa feta un cromo i ploro... :P Em costa molt estar-me quieta i aguantar els càstigs...

Això sí, s'accepten "revanches".

Sóc una mica dèbil.
...si algú coneix un camp d'entrenament per spankees que m'ho digui, que estic començant a perdre l'orgull [i les cèl·lules del meu estimat culet] :)
..
(imatge extreta de animeotk.com)
.

20 de juny, 2010

Vull un regal: Tom Sawyer (ed. 2010)

Estic molt capritxosa darrerament (serà pq no tinc a ningú que em posi a ratlla? :P)
.
Acabo de veure que l'editorial Simbol (Simbol Editors) ha tret una edició de Tom Sawyer. Com que m'agrada la història, m'agraden els còmics i els llibres infantils il·lustrats (mostra) i m'agraden les edicions en català... doncs esperaré a que algú me'l regali ^__^
.
.

18 de juny, 2010

Es busca spanker

Es busca [es necessita] spanker.
(els que tinc no tenen mai temps per quedar amb mi)
.
Amb les idees clares, contundència... i punteria.
L'edat no importa (a poder ser jove, però no és indispensable)
.

(Imatges extretes d'animeotk)
.

23 de maig, 2010

Spank juvenil

Hola!

No sé pas quan de temps fa que no escric al blog i ni tan sols miro els demés... estic força out. El primers messos de creació del blog van ser un boom,.. jo tenia moltes ganes d'spank, dia i nit... i hi pensava molt sovint, mirava i llegia molts blogs i moltes webs.. guardava fotos i imatges en carpetes, em baixava vídeos...

Però tal com van venir les ganes, van marxar. O sigui, no de l'spank en sí, sinó d'aquesta continua necessitat d'estar al dia de tot el que es deia.

La veritat és que em treia molt de temps i jo, bloggera de mena, amb prou feines podia actualitzar els meus dos altres blogs. La veritat és que en aquest també se'm van acabar les coses per dir. Agraeixo molt els mails que alguns m'heu enviat i coses com aquestes fan que de tant en tant em vingui de gust posar-me a escriure alguna entrada.
.
I bé. Tal com vaig dir l'última vegada que vaig actualitzar, aquesta vegada també ha sigut perquè "ahir em van castigar". Certament entre un i altre post hi ha hagut més tundes, però tampoc masses, no us penseu.

Ahir va ser una mica especial.
Normalment estic acostumada als spankers més grans que jo.. homes que, passats els 40, s'entretenen posant el cul vermell a una petita impertinent.
.
Fa un temps, però, vaig contactar amb un spanker un any més jove que jo, d'una altra comunita autònoma. Per coses de la vida, però, fa poc ha vingut a viure temporalment molt a prop del lloc on visc (i quan dic molt a prop, vol dir 3 CARRERS, per flipar, oi?)
.
Ni ell ni jo tenim un pis solitari, o sigui que encara no havíem trobat el moment per mesurar-nos. Per ell, jo era la seva spankee més jove, i per mi, el meu spanker més jove.
Joventut que no cal confondre amb INEXPERIÈNCIA, doncs tant ell com jo teníem ja prous antecedents com per a que les coses funcionesin.
.
Quan es queda amb un spanker nou normalment hi ha nervis... però quan és un noi de la teva edat -per mi, que no hi estic acostumada- els nervis es multipliquen per mil. O dos mil!

I ell no va dubtar ni dos segons. Al poc d'entrar al seu pis ja m'havia posat de cara la paret i m'estava ja començant a posar a to.
.

En pocs minuts ja estava el meu pobre culet desprotegit i adquirint un to vermellós envejable (adjectiu que només es pot entendre si ens movem en aquest context!).

Van ser dues horetes i, tot i que el meu orgull no em deixava, al final vaig acabar plorant una miqueta. No estem fetes de ferro, les spankes!

I res. L'experiència em va agradar molt. No sé si podrem repetir-la, però jo en guardaré un bon record!

26 de gener, 2010

Avui m'han castigat

Que faci temps que no parli en primera persona no vol dir que tots aquests messos no hagi anat rebent.

No és que sigui una mala nena, però tots tenim errors (i com diuen els grans, "els errors s'han de pagar").
.
.
Em sap greu, però quan vaig començar aquest blog explicava tot amb més detall, i ara és com si em fes cosa...
L'únic que puc dir és que mereixia aquest càstig. Com a spankee (i suposo que ens passa a quasi totes les spankees) necessito plorar de tant en tant. Plorar de veritat i sentir el dolor a la pell.
.
Quan l'spanker acaba amb mi, em quedo feta pols... però amb un estat de satisfacció total. I sé que sabeu de què parlo...
.

21 de gener, 2010

Spanking i literatura VIII: Abans de la tele (Yvan Pommaux)

Hola!

Avui m'he inspirat i m'han vingut ganes de continuar amb aquesta secció. Que mestreton em perdoni, doncs no em "curraré" les ressenyes tant com ell ni em documentaré en excès...^_^'
.
De fet, faré la secció a la meva manera i al meu estil. I la primera varietat és que parlaré d'un llibre infantil! un àlbum il·lustrat bastant recent que m'encanta.
La veritat és que no sabia si enmarcar-ho dins la secció de "spanking i literatura", però ara ja està fet (si he de ser sincera, hi ha moltes etiquetes -tags- que canviaria, però em fa pal).
.
Bé. Al caso.

M'agraden molt els llibres infantils, i fa poc em van regalar aquest:
.
.
És un llibre súper maco i de caire documental, on s'explica la manera de viure que té el protagonista, en Joan, l'any 1953.
.
El llibre és francès però té traducció al català i a l'espanyol (però com sempre passa en les traduccions de llibres infantils amb moltes imatges, hi ha més d'una referència a l'estil de vida francès).
I una d'aquestes coses, és el martinet!
.
Jo sóc molt joveneta (benuuu relativament...) i al 53 no havia nascut, però aquí a Espanya crec que l'ús d'aquest instrument no estava massa de moda. Al llibre sí. Ja a la primera pàgina veiem això:
.
.
I més endavant, això:
.
.
I m'ha fet gràcia compartir-ho
.
Més informació de l'autor: http://fr.wikipedia.org/wiki/Yvan_Pommaux
.

04 de gener, 2010

Feliç 2010!

Molt bona entrada d'any a tots i totes!
Esperem que aquest nou any ens aporti moltíssimes coses a tots plegats.

Aprofitant que les festes ja s'acaben, us deixem amb aquesta tendra imatge (trobada a animeotk) i que de ben segur que us agradarà :-) (jo la trobo genial aquesta il·lustració.. em recorda una mica als llibre infantils il·lustrats)
.
.