23 de maig, 2010

Spank juvenil

Hola!

No sé pas quan de temps fa que no escric al blog i ni tan sols miro els demés... estic força out. El primers messos de creació del blog van ser un boom,.. jo tenia moltes ganes d'spank, dia i nit... i hi pensava molt sovint, mirava i llegia molts blogs i moltes webs.. guardava fotos i imatges en carpetes, em baixava vídeos...

Però tal com van venir les ganes, van marxar. O sigui, no de l'spank en sí, sinó d'aquesta continua necessitat d'estar al dia de tot el que es deia.

La veritat és que em treia molt de temps i jo, bloggera de mena, amb prou feines podia actualitzar els meus dos altres blogs. La veritat és que en aquest també se'm van acabar les coses per dir. Agraeixo molt els mails que alguns m'heu enviat i coses com aquestes fan que de tant en tant em vingui de gust posar-me a escriure alguna entrada.
.
I bé. Tal com vaig dir l'última vegada que vaig actualitzar, aquesta vegada també ha sigut perquè "ahir em van castigar". Certament entre un i altre post hi ha hagut més tundes, però tampoc masses, no us penseu.

Ahir va ser una mica especial.
Normalment estic acostumada als spankers més grans que jo.. homes que, passats els 40, s'entretenen posant el cul vermell a una petita impertinent.
.
Fa un temps, però, vaig contactar amb un spanker un any més jove que jo, d'una altra comunita autònoma. Per coses de la vida, però, fa poc ha vingut a viure temporalment molt a prop del lloc on visc (i quan dic molt a prop, vol dir 3 CARRERS, per flipar, oi?)
.
Ni ell ni jo tenim un pis solitari, o sigui que encara no havíem trobat el moment per mesurar-nos. Per ell, jo era la seva spankee més jove, i per mi, el meu spanker més jove.
Joventut que no cal confondre amb INEXPERIÈNCIA, doncs tant ell com jo teníem ja prous antecedents com per a que les coses funcionesin.
.
Quan es queda amb un spanker nou normalment hi ha nervis... però quan és un noi de la teva edat -per mi, que no hi estic acostumada- els nervis es multipliquen per mil. O dos mil!

I ell no va dubtar ni dos segons. Al poc d'entrar al seu pis ja m'havia posat de cara la paret i m'estava ja començant a posar a to.
.

En pocs minuts ja estava el meu pobre culet desprotegit i adquirint un to vermellós envejable (adjectiu que només es pot entendre si ens movem en aquest context!).

Van ser dues horetes i, tot i que el meu orgull no em deixava, al final vaig acabar plorant una miqueta. No estem fetes de ferro, les spankes!

I res. L'experiència em va agradar molt. No sé si podrem repetir-la, però jo en guardaré un bon record!

3 comentaris:

Nuba ha dit...

un relato maravilloso

de un episodio sin duda intenso

y delicioso

gracias por compartirlo

besos

nuba

amigospanko ha dit...

Hola spankee bcn! el que expliques de la relació de l'editor/a amb el blog no ho podria explicar millor passats ja més de 5 anys. En canvi et renoves i ens fas aquest regal increible de spanking juvenil. Gràcies i no ens deixis per tan de temps

Despullada ha dit...

Un molt bon blog! El tema del Spanking també m'interessa molt! I, per cert, el dibuix d'aquesta entrada és moooooolt sexy...

Jo i unes amigues també tinc un blog eròtic en català: exhibicionistes.wordpress.com Feu-li un cop d'ull si us ve de gust!