24 de juny, 2010

La xuleria i la seguretat d'estar darrera una pantalla

El fet de tenir un blog i explicar-hi coses de forma anònima fan que alguna gent es pensi que potser jo sóc una súper spankee, però no és així. Al meu dia a dia sóc una noia ben simple que treballa d'una cosa ben normal (i que li agrada molt) i que de tant en tant també es deixa caure per la Facultat per fer veure que estudia (bé, tampoc ho porto tant malament això dels estudis, però és millorable, això sí).

El cas és que m'agrada aprofitar-me de la seguretat que tinc darrera la pantalla...adoptant aquest caràcter insolent ple de xuleria i orgull... però el cas és que "quan m'atrapa" un spanker... em deixa feta un cromo i ploro... :P Em costa molt estar-me quieta i aguantar els càstigs...

Això sí, s'accepten "revanches".

Sóc una mica dèbil.
...si algú coneix un camp d'entrenament per spankees que m'ho digui, que estic començant a perdre l'orgull [i les cèl·lules del meu estimat culet] :)
..
(imatge extreta de animeotk.com)
.

2 comentaris:

amigospanko ha dit...

Poques vegades es llegeig un comentari tan hontest provinent d'una spankee, que per definició potra escrita la xuleria en el seu ADN.

Oriol ha dit...

nomes una manera... practicant, cosa que fara que milloris (com que reps tant segur que millores)