12 de setembre, 2010

Spanking i dibuixos animats (1)

Que tal, com anem? :-)

Ja ha arribat l'hora de remprendre una mica el blog (perquè tinc la sensació que cada entrada que faig la començo igual? massa temps entre entrada i entrada!!!) A veure si puc mantenir una mica el ritme de publicació...

Avui parlaré de dibuixos animats.
Quan era petita mirava molt la tele (curiosament ara l'odio) i em tragava tots els dibuixos animats que provenien, sobretot, de Japó.
Ara ja no es tan freqüent (o pràcticament inexistent) però abans hi havia forces escenes on els protagonistes eren castigats físicament per haver-se portat malament. No cal dir que a mi m'encantava, jajajaj! Era petita i no era luxuria el que sentia, sinó enveja i emoció.

Tots aquests pensaments han aparegut ara al meu cap mentre donava un cop d'ull a la galeria d'animeOTk (la qual reviso quasi diàriament) i han penjat aquesta imatge:


I m'ha fet molta gràcia, perquè recordo perfectament el capítol. Perquè serà que és quasi l'únic capítol de la sèrie que recordo? pràcticament la única escena? (i així amb moltes altres sèries...)

Dartacan havia fet algo mal fet (ara ja no recordo el motiu, clar) el que recordo és que un home li va dir: com que ets un nen, seràs castigat com a un nen.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Així que t'agrada que et castiguin així perque ets com una nena?
Acaba de començar el curs, així que estudia força sino vols que et deixin el cul ben calent. Feia temps que no donava un cop d'ull pel teu blog, enhorabona un cop més ;-)

jose ha dit...

Que hi ha maca, com anem? Ara que t'he llegit m'he enrecordat d'aquell dibuixos d'en Tomas Soyer, jo diria que en el meu cas van ser-hi decissius per treure de dintre meu, aquestes tendencies tan meravelloses. Quan tenia 8 anys i els veia, l'estomac i tot el meu cos, com diuen en castella, "se estremecia", en una barreja de sensacions inexplicable. Clar, tenint en compte que jo era un nen, no entenia que em pasaba, pero m'agradaba tant!! La meva primera experiencia com a spankee la vaig tindre als 11-12 anys, amb un amic. Amb el temps em vaig adonar de moltes coses, aquest mon es molt mes complexe del que sembla. Ara tinc 38 anys i quan he vist els dibuixos d'en D'Artacan, m'ha passat part de la meva infantessa pel cap, i m'ha agradat molt! I durant uns minuts he tornat als 10anys i per aixo et dono les gracies!! PD: si els dibuixos d'en Tomas Soyer no els vas arribar a veure, ja tardes. Donaven un morbo brutal. Disciplina englesa de la bona, tels recomano. Si et va agradar l'escena d'en D'Artacan, PREPARAT!

Spankee.bcn ha dit...

jejejeje sí, Tom Sawyer m'encantava ^_^

jose ha dit...

Estic una mica empanat!! Soooyer! Jajaja jaja jajaja"mas paleto imposible!" Millor m'ho prenc amb conya! Gracies per il.lustrarme, em feia falta! Be, doncs com t'anava a dir, guay que tambe et flipessin, per mi eren els millors, perque sabies que el moment magic arribaria, pero mai sabies quan, a vegades habies d'esperar un parell de capitols. Ja no es fan dibuixos com abans!! Y ... cambiant de tema ... ¿et puc fer una pregunta? (no es res de l'altre mon! Nomes curiositat!)

jose ha dit...

Estic una mica empanat!! Soooyer! Jajaja jaja jajaja"mas paleto imposible!" Millor m'ho prenc amb conya! Gracies per il.lustrarme, em feia falta! Be, doncs com t'anava a dir, guay que tambe et flipessin, per mi eren els millors, perque sabies que el moment magic arribaria, pero mai sabies quan, a vegades habies d'esperar un parell de capitols. Ja no es fan dibuixos com abans!! Y ... cambiant de tema ... ¿et puc fer una pregunta? (no es res de l'altre mon! Nomes curiositat!)

Spankee.bcn ha dit...

escriu-me un correu, en tot cas... (millor que aquí al blog)

spankee.bcn@gmail.com

Spankee.bcn ha dit...

Escriur-me un correu, millor

spankee.bcn@gmail.com