30 de juny, 2012

La rutina

El pitjor enemic de l'spanking és la rutina.

Aquest últim any he anat quedant (poc, però) amb diferents persones, sempre les mateixes. I he(m) caigut en la rutina. Ja no tinc por. Ja no tremolo. Ja no sento l'amenaça.

A mi m'agrada tenir por (dins uns limits, clar!).
En castellà hi ha una paraula: RUDO. Un spanker rudo.


No és que menysvalori als qui han posat la mà (o altres coses) sobre el meu cul, no és això. Però no hi ha autoritat en els seus actes... no m'agrada obeïr, m'agrada que m'obliguin a obeïr. Aquí està la cosa... obligar a obeïr. Una persona que no dubti en cap moment que allà qui mana és ell i que d'allà només sortirem quan hagi acabat amb el que mereixo. M'agrada sentir l'amenaça real i l'anticipació per part seva. El "com estàs" "vols prendre algo" sempre poden esperar...jo crec que el primer minut és el que determina la resta de sessió.

I m'encanta que em lliguin. Prefereixo estar quieta perquè estic lligada que estar quieta perquè estic obeïnt :(


Sé que jo com a spankee tinc moltes coses a millorar i tampoc sóc ideal... ! però tenia ganes de deixar això per escrit.  Potser és perquè avui em sento molt spankee.