Spank Català

El dia dels Reis!

2012-01-05T20:07:00.001+01:00

Espero que hagueu passat un bon Nadal, un bon inici d'any, etc....

Aquesta nit arriben... ELS REIS! se'ns dubte, és la millor nit per a una spankee, perquè com que en general som tan bones nenes (o bons nens), sempre ens deixen molts regalets!!

O no...

En tot cas, bona nit i bones festes a tothom! :)

El cinturó, aquell objecte de desig...

2011-12-21T23:53:00.003+01:00

Amb el temps m'he tornat molt selectiva (...). Poques coses m'agraden més enllà de les zurres fetes amb la ma... excepte les de cinturó!!!:

M'agrada molt el cinturó. Trobo que és un element molt pràctic: la majoria d'spankers el porten sempre a sobre i com que no és una cosa que es treu de la butxaca sinó que implica el moviment de treure'l... doncs uf, és massa.

El que no m'agrada és (que m'hi he trobat algun cop) que l'spanker digui algo així com... "ara em trauré el cinturó" o "mira que tinc"... no no, las palabras sobran. Per mi hi ha dos escenes ideals en temes de cinturó:

1) després d'una prèvia i contundent tunda amb la mà (diguem que quan la cosa ja comença a estar una mica al rojo vivo) l'spanker sense dir res més deixa de picar i es treu el cinturó. El cinturó és màgic perquè la peça de metàl·lica se sent a kilòmetres de distància. No hi ha res com estar mirant a una altra banda i sentir que ell s'està treient el cinturó...

2) a saco, o sigui... ja he dit alguna vegada que m'encanta trobar-me amb l'spanker i que sigui borde... (que voleu, les spankis som així, ens molen les amenaces... almenys a mi!) i que de bones a primeres l'spanker sigui borde, "t'acorrali" i es tregui el cinturó..... cagun dena...

Per tant, spankers del món, porteu sempre cinturó....... que a part d'evitar que se us caiguin els pantalons, no sabeu mai en quin moment podeu necessitar-lo...

He tornat!

2011-12-20T23:56:00.004+01:00

Doncs sí, senyores i senyors. He tornat al blog. Aquí estic i aquí em quedo.

Sincerament, estava deixant això de l'spank....... pensava que ja no feia gaire per mi... de cop veus una peli, unes escenes... i és com... no sé, ja m'enteneu!

I tornes i t'adones que les webs que miraves, els blogs, els fòrums... quasi tot segueix estant allà mateix.

I m'encanta trobar noves il·lustracions.... (poques fotos trobareu, al blog, les trobo falses la gran majoria...!). Llàstima que el pc antic va petar fa més d'un any amb tot ple d'imatges xules dins (el pc encara està per reparar, per cert) :)

Aquesta la trobo deliciosament perfecta...
(el color, la il·luminació, la posició de tant un com l'altra, .... tot) (de la web animeotk!)

No sé quin rumb seguirà ara el blog. Però aquí estaré.

La primera edició de Huckleberry Finn

2011-02-15T23:25:00.006+01:00

(fem una aparició per donar senyals de vida)

S'ha muntat una exposició virtual de 65 il·lustracions corresponents a la primera edició de "The Adventures of Huckleberry Finn" (bé, el total eren 164, n'han fet una selecció).
Les va fer un il·lustrador anomenat Edward W. Kemble.

Es poden consultar en aquesta web:
http://etext.lib.virginia.edu/railton/huckfinn/huckpix/huckpix.html

Jo us deixo la que m'ha agradat més, clar.......

Spanking i dibuixos animats (1)

2010-09-12T22:46:00.004+02:00

Que tal, com anem? :-)

Ja ha arribat l'hora de remprendre una mica el blog (perquè tinc la sensació que cada entrada que faig la començo igual? massa temps entre entrada i entrada!!!) A veure si puc mantenir una mica el ritme de publicació...

Avui parlaré de dibuixos animats.

Quan era petita mirava molt la tele (curiosament ara l'odio) i em tragava tots els dibuixos animats que provenien, sobretot, de Japó.

Ara ja no es tan freqüent (o pràcticament inexistent) però abans hi havia forces escenes on els protagonistes eren castigats físicament per haver-se portat malament. No cal dir que a mi m'encantava, jajajaj! Era petita i no era luxuria el que sentia, sinó enveja i emoció.

Tots aquests pensaments han aparegut ara al meu cap mentre donava un cop d'ull a la galeria d'animeOTk (la qual reviso quasi diàriament) i han penjat aquesta imatge:

I m'ha fet molta gràcia, perquè recordo perfectament el capítol. Perquè serà que és quasi l'únic capítol de la sèrie que recordo? pràcticament la única escena? (i així amb moltes altres sèries...)

Dartacan havia fet algo mal fet (ara ja no recordo el motiu, clar) el que recordo és que un home li va dir: com que ets un nen, seràs castigat com a un nen.

En baixa forma??

2010-07-18T14:13:00.004+02:00

No sé que em passa!

Crec que he perdut habilitats!

No sé si és el calor, la falta de vitamines, l'estrès... el cas és que ara mateix... sóc una estafa!

Les dues últimes sessions m'han deixat KO.

No aguanto res, de seguida em fa mal i de seguida ploro i reclamo compassió màxima per mi i la meva pell.

A més, em passa una cosa que mai m'havia passat: en poc més de 20 minuts em queda el cul blau! Bé, blau i vermell! Adolorit!

O sigui que no sé.

Estic plantejant-me deixar de ser spankee, però crec que aquesta solució no m'agrada perquè sense spanking no puc viure!

Necessito com el pà que menjo aquesta sensació de por, les amenaces... saber que si faig coses malament tindré algú al darrera que farà que ho pagui car, ijijijiji.

O sigui que bé... no sé.

Necessito entrenament :)

La xuleria i la seguretat d'estar darrera una pantalla

2010-06-24T22:13:00.004+02:00

El fet de tenir un blog i explicar-hi coses de forma anònima fan que alguna gent es pensi que potser jo sóc una súper spankee, però no és així. Al meu dia a dia sóc una noia ben simple que treballa d'una cosa ben normal (i que li agrada molt) i que de tant en tant també es deixa caure per la Facultat per fer veure que estudia (bé, tampoc ho porto tant malament això dels estudis, però és millorable, això sí).

El cas és que m'agrada aprofitar-me de la seguretat que tinc darrera la pantalla...adoptant aquest caràcter insolent ple de xuleria i orgull... però el cas és que "quan m'atrapa" un spanker... em deixa feta un cromo i ploro... :P Em costa molt estar-me quieta i aguantar els càstigs...

Això sí, s'accepten "revanches".

Sóc una mica dèbil.

...si algú coneix un camp d'entrenament per spankees que m'ho digui, que estic començant a perdre l'orgull [i les cèl·lules del meu estimat culet] :)

(imatge extreta de animeotk.com)

Vull un regal: Tom Sawyer (ed. 2010)

2010-06-20T00:10:00.006+02:00

Estic molt capritxosa darrerament (serà pq no tinc a ningú que em posi a ratlla? :P)

Acabo de veure que l'editorial Simbol (Simbol Editors) ha tret una edició de Tom Sawyer. Com que m'agrada la història, m'agraden els còmics i els llibres infantils il·lustrats (mostra) i m'agraden les edicions en català... doncs esperaré a que algú me'l regali ^__^

Es busca spanker

2010-06-18T22:35:00.003+02:00

Es busca [es necessita] spanker.

(els que tinc no tenen mai temps per quedar amb mi)

Amb les idees clares, contundència... i punteria.

L'edat no importa (a poder ser jove, però no és indispensable)

(Imatges extretes d'animeotk)

Spank juvenil

2010-05-23T00:26:00.003+02:00

Hola!

No sé pas quan de temps fa que no escric al blog i ni tan sols miro els demés... estic força out. El primers messos de creació del blog van ser un boom,.. jo tenia moltes ganes d'spank, dia i nit... i hi pensava molt sovint, mirava i llegia molts blogs i moltes webs.. guardava fotos i imatges en carpetes, em baixava vídeos...

Però tal com van venir les ganes, van marxar. O sigui, no de l'spank en sí, sinó d'aquesta continua necessitat d'estar al dia de tot el que es deia.

La veritat és que em treia molt de temps i jo, bloggera de mena, amb prou feines podia actualitzar els meus dos altres blogs. La veritat és que en aquest també se'm van acabar les coses per dir. Agraeixo molt els mails que alguns m'heu enviat i coses com aquestes fan que de tant en tant em vingui de gust posar-me a escriure alguna entrada.

I bé. Tal com vaig dir l'última vegada que vaig actualitzar, aquesta vegada també ha sigut perquè "ahir em van castigar". Certament entre un i altre post hi ha hagut més tundes, però tampoc masses, no us penseu.

Ahir va ser una mica especial.

Normalment estic acostumada als spankers més grans que jo.. homes que, passats els 40, s'entretenen posant el cul vermell a una petita impertinent.

Fa un temps, però, vaig contactar amb un spanker un any més jove que jo, d'una altra comunita autònoma. Per coses de la vida, però, fa poc ha vingut a viure temporalment molt a prop del lloc on visc (i quan dic molt a prop, vol dir 3 CARRERS, per flipar, oi?)

Ni ell ni jo tenim un pis solitari, o sigui que encara no havíem trobat el moment per mesurar-nos. Per ell, jo era la seva spankee més jove, i per mi, el meu spanker més jove.

Joventut que no cal confondre amb INEXPERIÈNCIA, doncs tant ell com jo teníem ja prous antecedents com per a que les coses funcionesin.

Quan es queda amb un spanker nou normalment hi ha nervis... però quan és un noi de la teva edat -per mi, que no hi estic acostumada- els nervis es multipliquen per mil. O dos mil!

I ell no va dubtar ni dos segons. Al poc d'entrar al seu pis ja m'havia posat de cara la paret i m'estava ja començant a posar a to.

En pocs minuts ja estava el meu pobre culet desprotegit i adquirint un to vermellós envejable (adjectiu que només es pot entendre si ens movem en aquest context!).

Van ser dues horetes i, tot i que el meu orgull no em deixava, al final vaig acabar plorant una miqueta. No estem fetes de ferro, les spankes!

I res. L'experiència em va agradar molt. No sé si podrem repetir-la, però jo en guardaré un bon record!

Avui m'han castigat

2010-01-26T00:35:00.003+01:00

Que faci temps que no parli en primera persona no vol dir que tots aquests messos no hagi anat rebent.

No és que sigui una mala nena, però tots tenim errors (i com diuen els grans, "els errors s'han de pagar").

Em sap greu, però quan vaig començar aquest blog explicava tot amb més detall, i ara és com si em fes cosa...

L'únic que puc dir és que mereixia aquest càstig. Com a spankee (i suposo que ens passa a quasi totes les spankees) necessito plorar de tant en tant. Plorar de veritat i sentir el dolor a la pell.

Quan l'spanker acaba amb mi, em quedo feta pols... però amb un estat de satisfacció total. I sé que sabeu de què parlo...

Spanking i literatura VIII: Abans de la tele (Yvan Pommaux)

2010-01-21T22:45:00.007+01:00

Hola!

Avui m'he inspirat i m'han vingut ganes de continuar amb aquesta secció. Que mestreton em perdoni, doncs no em "curraré" les ressenyes tant com ell ni em documentaré en excès...^_^'

De fet, faré la secció a la meva manera i al meu estil. I la primera varietat és que parlaré d'un llibre infantil! un àlbum il·lustrat bastant recent que m'encanta.

La veritat és que no sabia si enmarcar-ho dins la secció de "spanking i literatura", però ara ja està fet (si he de ser sincera, hi ha moltes etiquetes -tags- que canviaria, però em fa pal).

Bé. Al caso.

M'agraden molt els llibres infantils, i fa poc em van regalar aquest:

És un llibre súper maco i de caire documental, on s'explica la manera de viure que té el protagonista, en Joan, l'any 1953.

El llibre és francès però té traducció al català i a l'espanyol (però com sempre passa en les traduccions de llibres infantils amb moltes imatges, hi ha més d'una referència a l'estil de vida francès).

I una d'aquestes coses, és el martinet!

Jo sóc molt joveneta (benuuu relativament...) i al 53 no havia nascut, però aquí a Espanya crec que l'ús d'aquest instrument no estava massa de moda. Al llibre sí. Ja a la primera pàgina veiem això:

I més endavant, això:

I m'ha fet gràcia compartir-ho

Més informació de l'autor: http://fr.wikipedia.org/wiki/Yvan_Pommaux

Feliç 2010!

2010-01-04T22:14:00.003+01:00

Molt bona entrada d'any a tots i totes!

Esperem que aquest nou any ens aporti moltíssimes coses a tots plegats.

Aprofitant que les festes ja s'acaben, us deixem amb aquesta tendra imatge (trobada a animeotk) i que de ben segur que us agradarà :-) (jo la trobo genial aquesta il·lustració.. em recorda una mica als llibre infantils il·lustrats)

Bon Nadal!

2009-12-25T00:09:00.003+01:00

Bones festes!

Esperem que aquest any us hagueu portat molt i molt bé :-D (o no??)

:-)

.
.

Bon Nadal a tothom!

.
.

Nou escrit a la web de relats d'spank en català

2009-09-13T01:24:00.003+02:00

Després de 4 mesos sense actualitzar el blog de relats d'spank en català, avui si hi entreu veureu que hi ha una petita novetat.

Com dic al mateix blog, me n'adono absolutament que l'escrit està mal redactat i que no es gaire "sucós"... però es que he trobat una seqüència d'imatges que m'ha fet gràcia i he decidit encerclar-les amb una història. :-)

Podeu llegir-la seguint aquest enllaç: PETIT CONTE BIBLIOTECARI.

Fi de les vacances (la "rentrée")

2009-09-06T01:05:00.005+02:00

Ja tornem a ser aquí després de gaudir d'unes bones vacancetes.Esperem que tots i totes hagueu pogut desconectar de la rutina i encareu la tornada al món real amb un bon somriure!

I què és el millor d'aquesta época en matèria spank? La tornada a les classes, és clar! per tant, spankers i spankees de Catalunya i del món sencer, des d'spankcatalà us aninem a que aquest mes feu ús de la fantasia i us involucreu de ple en el rol de mestre/alumne, que, de ben segur, a més d'un li agrada.

Així doncs, també aprofitem per demanar-vos que si teniu ganes de col·laborar amb nosaltres, amb el blog d'spankcatalà (o el blog de relats d'spank en català) només ens ho heu de dir! Busquem nous col·laboradors amb idees i projectes, noves seccions, experiències, material... el que sigui! La imaginació no té límits.

Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través del meu correu electrònic:

spankee.bcn@gmail.com

8/8 Dia mundial de l'spanking!

2009-08-08T00:40:00.002+02:00

.

Feliç dia mundial de l'spanking!!!

Avui, 8 d'agost, volem desitjar-vos a tots i a totes un feliç dia. Esperem que ho gaudiu i ho celebreu com cal (jo per exemple, a pan y agua...-_-). --> Si hi ha algun spanker lliure i voluntari... que ho digui! jajajajajaj!!!

.(imatge)

Agost: potser una bona época per revitalitzar el blog?

2009-08-02T04:32:00.007+02:00

Sé que fa trenta mil dies que no s'actualitza aquest blog...
Però un blog que no s'actualitza no és sinònim de blog mort.

Material no ens n'ha faltat mai, (una altra cosa és que sigui de qualitat), però el temps, els canvis, la vida, ... són coses que a vegades marquen inevitablement el nostre ritme.

Però aprofitant que alguns spank-blogs estan publicant de nou (exemple: El Despacho del Spanker), doncs nosaltres no serem menys. No? :-)
.
Sincerament, la veritat és que ara mateix em sento així:
..
Com lligada, o confosa, no ho sé pas. No sé que vull ni com ho vull... però bueno. Diuen que el temps va posant les coses al seu lloc. Jo no ho sé, però suposo que caldrà tindre paciència.
.
I després de tota aquesta parrafa ego-vital, m'acomiado de vosaltres no amb un adéu, sinó amb un fins aviat.
.
(Per cert, la foto no sé ben bé d'on l'he treta, però.... mmm, m'encanta...♥ jo vull ser així!)

Tricampions!

2009-05-29T23:09:00.004+02:00

El blog, sempre amb el Barça!

I es que guanyar la Copa, la Lliga i la Champions... no podia passar de manera inadvertida al nostre blog.

Perdoneu si fa dies que això no s'actualitza. Estic passant per un possible periode de canvis i ja veurem com segueix la cosa.

Gaudiu del sol i de la platja.. i per als qui tingueu exàmens: ànims! :-)

Aikin (1979-2009).

2009-05-13T18:03:00.005+02:00

Hi havia una vegada un noi switch que es deia Aikin.
Estava a punt de complir els 30 anys quan va decidir que havia de provar-ho, que no podia passar més temps sense provar l'spank.

A principis d'aquest any va contactar amb una spankee entremaliada. L'spankee tenia un spanker "oficial", amb el qui compartia un blog dedicat a l'spank en català. Però no hi havia cap lligam que impedís trobar-se.
Es van caure bé i algun cop van anar, doncs, a prendre alguna cosa.
Ell va escriure un relat per a que ella el publiqués al seu blog de relats d'spank en català, però ella, que sempre era una despistada per actualizar aquell blog, no ho va fer.

Quan faltava un dia per Sant Jordi van tornar a trobar-se. Aquest cop, i per primer cop, per posar "els punts sobre les is".
El noi es va estrenar en l'spank de manera satisfactòria, jugant tot el que va poder. L'spankee, però, que era i és molt orgullosa, no va voler deixar caure cap llàgrima.

A l'endemà, l'spankee va rebre un mail:

Suposo que ja deus saber tot el que et diré pero.... em fa il·lusió deixar-ho per escrit. VA SER FANTASTIC!!!!!

Una de les pors que tenia era que, al portar tant de temps desitjan't-ho, ho hagués idealitzat i que em decepciones...però en absolut va ser així.

Em vaig sentir super cómode en tot moment, menys just abans de començar ,que estava d'un pèl nerviós... se'm va notar molt? ho sento.

Va ser superagradable, i en cap moment em vas fer sentir incomode.

Bueno m'encanta "jugar" amb tu, vas estar taaaaaaaaaaaaaaant mona saltant pel llit...

En fí, potser ho trobes una mica exagerat pero encara estic en un núvol, enten-ho masses anys esperant-ho...

Així que no sé, potser quan estigui més tranquil t'explico amb més calma com em vaig sentir i com m'ho vaig passar.

Havia complert un dels seus objectius en aquesta vida. Al cap de menys d'una setmana, el noi va celebrar els 30 anys.
La noia es va comprometre a explicar la sessió amb aquell spanker alternatiu al seu blog d'spank en català, però... la falta del temps, o el no pensar-hi... no ho va permetre. Ell li repetia i li repetia que ho fes.

La noia, en aquella sessió, s'havia apostat un sopar a que no la faria plorar. I va guanyar.
Ell va voler convidar-la a casa seva a sopar. Volia fer-li macarrons... postres de xocolata...

Havíen decidit trobar-se un dimarts.
Dies abans es va començar a formar un ambient de joc ... "quan vingui a casa teva tiraré un macarró al terra", "pobre de tu", "i saltaré pel sofà", "tu vols rebre, oi?"

Tenia... tantes coses que provar, ell... volia fer un codi c a la noia, volia provar nous materials, ser feliç i fer-la contenta també a ella, passar-ho bé... riure, jugar, zurrar... havia inclús començat a deixar de fumar. Portava ja sis dies.

Aquell dimarts, però, la noia va rebre una trucada. El noi havia mort.

*No sé com explicar tot el que sento en aquests moments. Feia poc que el coneixia però era... un dels nois més bons i honestos que mai he conegut. Es preucupava per tot i per tothom... tenia il·lusió per les coses...
- He publicat... el seu relat al blog de relats... on també hi ha un poema...

Em trobo en xoc, desubicada, trista... però en part, per una part... feliç perque vaig complir part dels seus desitjos més amagats... :-(..

...ara ja ha guanyat l'aposta. Dimarts a la nit, em va fer plorar :-(

Feliç diada de Sant Jordi!

2009-04-23T21:32:00.003+02:00

Spankers, spankees i switchs de Catalunya i del món sencer: espero que hagueu passat (o estigueu passant) una gran vetllada de Sant Jordi, el nostre patró :-)

En algun moment explicaré com m'ha anat a mi (abans he de parlar amb certa persona!). De moment, us deixo amb una nova entrada al blog de relats spank. L'autor és un nou amic del blog, l'Aikin. Per aquesta ocasió tan especial com és la diada de Sant Jordi, ha escrit un bonic poema. Llegiu-lo a aquí:

http://spankcatala-relats.blogspot.com/2009/04/poema.html

(està pendent de publicació un relat seu també, ja el posarem ben aviat)

Evolució d'un culet insolent

2009-04-17T22:26:00.003+02:00

Fa un parell de dies vaig tenir una mini sessió amb el meu spanker (l'agenda complicada ens obliga a fer sessions curtes de bon matí, però força contundents).
El cas és que jo vaig fer una cosa que feia temps que no feia: escriure'm uns bonics adjectius cap a ell a la part més "zurrable" del meu cos.
.-
El resultat és el que veieu aquí (ara el meu spanker resulta que té vocació de fotògraf O_o).
La foto és una evolució en tres pasos. La veritat és que quasi no s'aprecia el to vermellós que va anar adquirint la zona, però EVIDENTMENT, no posaré la foto sencera (ja sé que no se'm reconeixeria, però jo mateixa ho sabria i no vull XDDD)

Després de les tres fotografies (que no va deixar de ser un otk), va començar a utilitzar altres instruments. El cinturó em va deixar alguna marca blava, però passo de posar més fotos (un cop em va deixar un cul blau, però blau literal, molt blau, tirant a lila, tot sencer... un dia que va zurrar-me amb una mena de cosa rodona i impactava contra tota la superfície...) XDDD
(cal dir que va quedar tan blau, que vaig fer-hi fotos i tot...)

I res.. que aviat és St Jordi. Aviam si cau alguna rosa...

Ja estem al Facebook! (we're in Facebook!)

2009-04-15T20:55:00.002+02:00

Bueno, jo estic al Facebook.

Després d'estar més d'un any al Facebook, he vist que és una súper xarxa social i he decidit crear-me un perfil com a Spankee.bcn
.Si teniu algun perfil alternatiu com jo, podeu agregar-me:

Perfil de Spankee Bcn

Crea el teu distintiu

De pas, he creat el grup "Spanking Catalunya", com a lloc de trobada entre catalans aficionats a lspanking (és que foros i grups en espanyol ja n'hi ha molts!) Diga-ho clar i català! Uneix-te al grup! :)

Necessitem una paraula catalana per dessignar "spanker" i "spankee"... (perquè espanqui i espànquer no queda gaire bé, no?)

... I volem que el Termcat faci un diccionari especialitzat ja! (Termcat = Centre de terminologia catalana... fa diccionaris especialitzats en molts temes...)

Diumenge de Pasqua! Regal especial

2009-04-12T18:32:00.004+02:00

Avui és diumenge de Pasqua i, curiosament, coincideix amb la nostra entrada número 100!
Per celebrar aquest número tant rodó, he escrit un petit relat (no és res especial)

Es titula "Conte de Pasqua", i el podeu trobar a partir d'ara mateix al nostre blog de relats.

http://spankcatala-relats.blogspot.com/
.

Tanmateix, aprofitem per dir-vos que tenim relats pendents de publicació, o sigui que si voleu llegir històries d'spank en català, estigueu atents durant les properes setmanes. També esperem les vostres col·laboracions i/o traduccions!
.

Jeux d'enfants (o com una ment infantil pot sentir enveja de coses que no coneix)

2009-04-06T21:04:00.003+02:00

Quan era petita i veia pelis on apareixia de manera o altra l'spanking, dins meu notava "un no se què". Parlo de fa molts i molts d'anys, de l'època on al col·legi m'ensenyaven a sumar i restar (i a escriure sense faltes, clar!) :-)

A mi ningú mai em va posar la mà sobre (i gràcies a Déu, suposo!).

Entenc que és un tema molt delicat i que la violència als menors no ha d'existir... però quan jo era també petita... i veia depen quines escenes... jo no pensava "oh, pobre nen!"... sinó que tenia enveja!! molta! ...i pensava que perquè jo no havia nascut a l'època del Tom Sawyer xDDD

I també volia estar dins un internat. Ara ho penso i em ric de mi mateixa, de lo tonta que era pensant aquelles coses. Fixeu-vos... quants nens o nenes d'avui en dia voldrien estar dins d'un internat?

Està clar que jo NO volia un centre d'aquests d'ara. Jo en volia un de gran, com els que sortien a la tele... d'aquests a l'estil Candy Candy.. un súper internat britànic...amb jardins, amb uniformes i escuts, amb disciplina anglesa... xDDD
..
Resumint: quan era petita, estava fatal :D

El codi C

2009-03-26T02:00:00.004+01:00

Aquest blog està patint poca activitat, però bé, per aquí seguim...

L'altre dia el meu spanker va aplicar-me un "codi c". És un invent que hem fet per a desobediències extremes.

(La "c" és de càstig... però podria ser de cinturó, de canya...)

Vaig anar a casa seva un matí. Jo tenia una ordre molt clara, i sabia que si no ho feia m'hauria d'atendre a les conseqüències... i clar, us imagineu que va passar, no? evidentment, no li vaig fer cas.

La bronca va començar mentre intentava treure'm la jaqueta. No van passar ni deu segons que ja m'estava estirant de l'orella per tirar-me sobre el seu llit.

Sense jo tenir temps a reaccionar, em va treure tota la roba i, mentre m'insultava i em deia lo desastre que sóc, em va lligar cada mà i cada peu a una pota del llit. (Formant una creueta). I em va tapar els ulls amb un mocador negre.

Van haver-hi tota mena de cops... molts i amb molts instruments diferents (tot el que tenia a mà.. el cinturó, la fusta, la canya, la mà, la sabatilla... que sé jo). Jo vaig acabar feta un cromu... i quan ell es va donar conte de lo feta pols que jo estava, em va deslligar i em va donar la volta, amb la panxa enlaire.

Incapaç de moure'm i lluitar per fugir, em vaig quedar quieta... i ell llavors va penetrar-me suaument...

Jo seguia amb els ulls tapats, això sí.

També cal dir que el nostre amic i col·laborador mestreton ens va regalar un instrument per a la nostra petita col·lecció! Aviam si us poso aviat alguna foto... (gràcies nanu, et dec un mail, crec!) xD

Mossegadetes

2009-03-11T00:33:00.002+01:00

(El blog està una mica abandonat però seguim per aquí)

M'agrada quan el meu spanker em mossega. Però no m'agrada que ho faci molt fort, sinó en la mesura justa...
... veure que acosta les seves dents cap el meu cos i les hi clava... i sobretot m'agrada que em mossegui entre el coll i l'ombru. Avui m'ha mossegat i ara tinc una petita marqueta. També m'ha mossegat al cul, però, per sort, no ha sigut després d'una zurra :-)
.

RELAT DEDICAT A LA SELENE

2009-02-27T13:03:00.002+01:00

Simultàniament amb la publicació al nostre bloc de relats de Insòlita teràpia al divan, la nostra amiga spank Selene, a qui vaig dedicar aquest relat, ha editat una traducció que vaig fer-ne del mateix al castellà en el seu bloc Fantasías recurrentes... La erótica de los azotes (http://relatosselene.lacoctelera.net/).

Aquesta dedicatòria té el seu origen en una entrada que la mateixa Selene havia fet en el seu altre bloc Confessions on a spank floor el 24 de març de l'any passat, sota el títol de Lágrimas de salamandra.

Espero que el relat us agradi i des d'aquí dono les gràcies per la seva col.laboració i per tota la seva tasca divulgadora de l'univers spank a aquesta dama del spanking espanyol.

mestreton

Una sessió amb la spankee submissa

2009-02-25T09:09:00.003+01:00

Amics i amigues,

Primer de tot, moltes gràcies pels consells i indicacions que vau deixar com a comentaris en l'escrit anterior d'aquest bloc. He fet servir una part d'ells per a aquesta sessió!

Tal com havíem anunciat, la meva spankee tenia ganes de mostrar-se submissa, i l'altre dia vam trobar-nos per portar a terme aquest divertiment en una curta sessió.

El primer que vaig fer, en arribar a casa, és anar cap al menjador. Jo vaig seure al sofà i ella era dreta davant meu. El seu posat era realment de «bona nena», disposada a seguir les meves ordres. Aquesta situació, com podeu imaginar, em va complaure molt.

El primer que li vaig indicar és que es despullés totalment, davant meu, i que deixés la roba ben plegada, damunt de la taula. Així ho va fer. Vaig procedir tot seguit a la inspecció ocular de tot el seu cos.

Li vaig dir que separés les cames i els braços. Em vaig aixecar, m'hi vaig aproximar, i vaig començar a mirar amb tot deteniment aquell cos quasi virginal que tenia al davant... La cintura, les cames, els genolls, els peus, els pits, les espatlles... totes les parts del seu cos van ser examinades amb cura per mi. M'hi aproximava tant que podia sentir l'olor que desprenia la seva pell... I els meus llavis topaven amb suavitat amb algun dels seus membres.

És bonic contemplar un cos despullat de noia jove. I més, si penses que en uns minuts serà per a tu, per al teu gaudi...

A continuació li vaig indicar que s'estirés a la taula: havia d'inspeccionar, amb deteniment, les parts més íntimes del seu cos i, per descomptat, el culet, objecte de la meva acció correctiva. En el seu darrere, per cert, encara hi havia algun rastre de l'última sessió... Com unes petites ratlletes vermelles (com crostes molt petites), fruit dels cops de canya de feina menys d'una setmana. Tot sense cap perill ni conseqüències.

Vist que el seu cos ja estava a punt per a rebre, li vaig dir que confessés una de les (moltes) faltes que havia comès en els darrers dies. Es tractava d'un acte incívic, en contra de la col·lectivitat. Aquesta falta havia de ser castigada amb contundència.

La vaig agafar del canell, i la vaig acompanyar cap al lloc on rebria la primera tanda. Havia preparat un radiador amb rodes en el centre d'una habitació, sobre el qual havia situat un coixí, i tot tapat amb una manta.

S'havia de col·locar sobre d'ell, amb els peus i les mans a terra, com ajupida a sobre. Com que el seu cos era nu, em mostrava el seu cul en primer pla: destacat, ofert, a punt!

La pena imposada consistí en 50 cops de canya. Sé que la canya fa molt de mal. I aquell dia n'estrenava una! Una canyeta no molt llarga, que no és ni molt prima ni molt gruixuda, amb els nusos llimats. És suau i molt lleugera de tacte. I amb un simple moviment de canell infringeix un dur cop, un càstig sever i contundent.

La meva spankee no podia evitar els meus cops. L'objecte que servia de suport per al seu cos i perquè el seu cul estigués exposat era prou alt perquè no pogués evitar el càstig ni amb els peus ni amb les mans.

Però com que aquest dia venia de submissa: a penes si va protestar pel càstig, que sens dubte li produïa molt de dolor! Els seus sanglots indicaven com estava patint amb aquella tanda!

La intensitat de les meves canyotades era ajustada al límit que ella podia aguantar... Fortes al començament... més suaus a continuació... i extra fortes en les darreres patacades.

Una vegada acabada la tanda, la vaig ajudar a aixecar-se i va produir-se el diàleg correctiu. Deia que estava penedida pel que havia fet, i que intentaria arranjar-ho tan aviat com pogués. I que no ho tornaria a fer...

Mentre declarava la seva confessió i prometia la seva voluntat de correcció, tenia els mugrons agafats amb dues pinces de la roba (les havia preparades perquè no fessin un mal excessiu; la meva spankee és molt sensible en aquesta part del seu cos).

Tot seguit vaig deixar que es mostrés generosa amb mi per aquesta acció correctiva que li havia inflingit, i de la qual espero que hagi après una bona lliçó.

Per anar acabant, tot seguit vam fer un bonic i íntim OTK sobre el sofà. Si normalment les palmades sobre el culet són com carícies, no és el mateix després d'una tanda de cops de canya! Li produïen molt més dolor del normal. Però el tacte de la meva mà va fer que ho aguantés amb molt bona predisposició.

La darrera tanda, després que ella confessés una altra falta comesa, van ser 20 cops de cinturó.

La vaig situar amb els peus a terra, i el cos estirat al damunt de la taula. El seu cul tornava a oferir-se'm llèpol, golafre de cops...

Una tanda de 20 cops de cinturó és perfectament assumible pel cul d'una spankee experimentada com la meva.

Va acabar prou baldada... Confiem que hagi servit d'alguna cosa!

El meu spanker necessita la vostra ajuda

2009-02-20T03:32:00.008+01:00

Ja no sap que fer amb mi. Els càstigs corporals que em proporciona no fan canviar la meva conducta: anar a dormir cada dia súper tard, saltar-me alguna classe, demanar-li tota mena de capritxus...

Està clar que cada dia és una burla que s'amplia.
..
Doncs bé!
Ens agradaria (a ell perquè no té ja gaires idees) que ens expliquèssiu propostes de càstig.
Spankers, Amos... que feu quan la vostra spankee/submissa/esclava comet una falta? (val, està clar que una esclava no es portarà malament com fa l'spankee per provocar l'ira de l'spanker.. però també volem sentir idees de càstig...) i spankees/submisses/esclaves... algun càstig d'aquells que recordareu tota la vida que volgueu compartir amb nosaltres?

Gràcies per a la vostra col·laboració

(jo sé que en el fons ell m'aprecia i només

vol el meu bé, jejejeje) (q típic sóna)
.

Petits canvis (novetats al blog)

2009-02-18T20:56:00.005+01:00

Com veieu, aquests dies escric "més de lo normal" (va per temporades)

Dues coses!

1) Arran d'un comentari, hem afegit l'opció de "fer el seguiment del blog". O sigui que ja sabeu, si us agrada el nostre blog... feu-vos-en seguidors!
. .
2) En segon lloc, (i veient que a vegades el traductor automàtic dóna errors) he afegit una alternativa. Les dues són vàlides i ara mateix funcionen les dues, però com que són serveis externalitzats, a vegades fallen i el nostre deure i obligació és fer-vos la vida fàcil als que no parleu català :)
El primer traductor és un servei de la Generalitat de Catalunya, i el segon, de l'imperi Google (però la feina l'han feta des de la plataforma de blocs catalans bloctum). Ens ofereix, com a novetat, la traducció al alemany :)

Més...

2009-02-17T22:37:00.005+01:00

És el que té ser mala nena, que sempre vas amb el cul vermell ¬¬'

L'última entrada la va fer el meu spanker.. ell hi exlicava que divendres m'havia donat una bona lliçó.. però clar, seguia tenint els seus dubtes... funcionarien els seus mètodes educatius?
Està clar que no.

I avui, ale, doble ració. Han sigut només dues hores, i molt, molt d'hora (els nostre horaris són complicats!) però joer... estic feta pols.
.
.
Sabeu que passa? que és molt díficil ser spankee!
És molt difícil per coincidir el cap amb el cos. És a dir: divendres vaig acabar feta pols i amb forces marques... però divendres per la tarda la meva ment ja em deia "més, més!" jajajaja

I ell, que té la mà fàcil, avui m'ha tornat a pillar per banda per deixar-me les coses clares. I quan em zurrava, em fotia molt mal! perquè era mal sobre mal XD!
M'encanta quan em fa plorar i quan ja em dona per acabada, aconsegueixo amb esforç (i entre llàgrimes a vegades) mostrar-li un somriure orgullós de... "no podràs amb mi" xDDDD
.

Una bona zurra!

2009-02-13T22:34:00.007+01:00

Per Spanker.bcn
.

Els que ens seguiu de fa temps ja ens aneu coneixent... Sou conscients de la gran sintonia que hi ha entre nosaltres, i també la murrieria que la Spankee sovint demostra contra mi, per provocar la meva ira.

Doncs bé: avui hem tingut sessió, i la senyoreta ha quedat ben servida! Us n'explicaré alguns detalls.

Primer de tot, quan l'he anada a recollir ja he marcat les distàncies: no m'he dignat ni dirigir-li la paraula. En tot el trajecte fins a casa, ni un mot.

En arribar a casa i tancar la porta, l'he conduït amb empentes i rodolons fins al llit, on li ha començat a caure un reguitzell de palmades sobre el seu darrere. Primer, amb els pantalons posats; després, sobre la pell nua.

Quan m'he cansat d'utilitzar la mà, m'he tret el cinturó i l'he fet servir. Com sempre, doblegat per les puntes i utilitzat amb tota la força de què he estat capaç. L'Spankee ja quasi no podia aguantar sense plorar.

A continuació, cap al menjador! L'he situada en una postura que darrerament ens agrada força: amb el cos ajagut a la taula (boca avall), amb les mans i els peus lligats a les potes de la taula. Un coixí posat a la vora de la taula impedeix que li faci mal.

Aquí he esmerçat la meva energia fent servir un bonic instrument, clàssic de l'spanking: la fusta de muntar. És una eina idònia per infringir un càstig sever i estètic alhora. La llengüeta de cuiro produeix un bonic espetec quan xoca contra la pobra pell despullada del culet de l'Spankee...

M'hi he abraonat amb tota la fúria de què he estat capaç. Que es noti que estava enfadat! Però potser per la meva força bruta, no he pogut arribar al final del càstig anunciat: 100 cleques amb la fusta.

Amb poc més de la meitat, la personeta que tenia al davant ja no s'ha vist capaç d'aguantar més. Suplicava, bramava... es veia que no feia comèdia...

Al final, els senyals del càstig: un cul ple de blaus. Una esquena plena d'esgarrapades. Una espatlla amb les marques de les meves dents...

Però... creieu que tot aquest càstig servirà d'alguna cosa? Tant de bo que fos així... Però lamentablement no és pas segur. Una Spankee rebel costa molt de reconduir. Em temo molt que això d'avui només haurà estat una bona zurra! I poc més...

Fins aviat!

. .

Spanking i còmics (I)

2009-02-11T19:04:00.005+01:00

per mestreton
.

John Willie (1902-1962)

Amb aquesta nova secció m’agradaria introduir-vos en l’excitant món dels dibuixants que han omplert amb les seves imatges els nostres somnis spanks. Ells han estat en moltes ocasions els artífexs de la presa de consciència de la nostra condició de spankers o spankees. Gràcies a les seves obres, hem sabut reconèixer amb total claredat quina era la nostra tendència sexual i, a més a més, hem pogut constatar que no érem els únics que ens delíem per contemplar libidinosos un parell de natges envermellides pel tast d’una bona surra.
.

Em complau iniciar la secció parlant-vos d’en John Alexander Scott Coutts, que es com es deia l’artista que coneixem com a John Willie. Nascut a Singapur, educat a Anglaterra, passà els anys trenta del segle passat a Austràlia, d’on es traslladà a les primeries de la dècada dels quaranta a Nova York junt amb la seva dona Holly. A partir de 1946 edita la revista Bizarre, adreçada a un públic principalment fetitxista. Aquesta revista s’anà publicant de forma intermitent fins a l’any 1959 a Montreal, Nova York i Los Àngeles. Val a dir que en aquella època marcada pel puritanisme la seva edició havia de mantenir-se en la clandestinitat més absoluta. Willie en fou l’únic editor, així com també el dibuixant i el fotògraf de la major part dels seus exemplars.

Quan mor l’any 1962 a causa d’un tumor cerebral, John Willie ens deixà els seus escrits, les seves fotografies, els seus dibuixos i, sobretot un personatge que s’ha convertit en el decurs del temps en l’heroïna de les nostres fantasies: Sweet Gwendoline. Aquesta dolça protagonista de les seves històries il·lustrades constitueix per si mateixa una fita destacada i intemporal en la història del còmic. La seva imatge de noieta desemparada s’ha convertit en una de les icones de la imatgeria popular i ha estat profusament imitada. Fins i tot en Just Jaeckin, que ja havia dirigit la versió cinematogràfica de Histoire d’O, en va fer una adaptació pel cinema l’any 1984, que portà el títol de “The Perils of Gwendoline in the land of the Yik Yak”.
.

Segurament, l’element més característic de l’art de John Willie sigui la realitat que es desprèn de totes les seves creacions. Només dibuixava a partir de models i de fotografies que ell mateix havia fet i revelat. Podríem dir que fou un dibuixant de la vida real, encara que en unes circumstàncies imaginàries. Cal destacar igualment que en la seva obra no hi trobarem mai sang, encara que les marques del fuet ha deixat a la pell de les víctimes es reflecteixin amb total versemblança. Els danys causats no són mai gaire greus. La pròpia Gwendoline només es frega una mica els canells per tal de restablir la circulació després de tot un dia de tortures.
.

Per finalitzar aquesta ressenya sobre la vida i l’obra d’aquest pioner de la il·lustració eròtica, cal fer també esment a la seva tasca de dibuixant de pin-ups per a les portades de revistes com Flirt, Beauty Parade, Eyeful, Titter i d’altres. Els amants del bondage el tenen en un lloc destacat, no solament per totes les imatges que ens va llegar, sinó també per una carta, coneguda per Dear Jim, que s’ha convertit amb el temps en un veritable manual per als practicants d’aquesta altra modalitat dels jocs eròtics.

Temps de neu

2009-02-04T21:53:00.002+01:00

En alguns llocs de Catalunya i d'Espanya, ha estat nevant aquests dies.

Des del blog Spank Català us animem a combatre el fred aplicant bones dosis de zurres. (Consumiu amb moderació) ;-)
.

Ell i jo.

2009-02-02T03:42:00.003+01:00

*Per Spankee.bcn

.
Aquesta setmana fa un any que Ell es va convertir en el meu spanker. De fet, es pot dir clarament que fa un any que ell mateix s'ha convertit en spanker. Abans no ho era... però n'ha après ràpid.
.
Ell és una persona molt bona i sempre està de broma. Sé que deu tenir els seus problemes i les seves preucupacions, però sempre procura mantenir-me al marge. A mi alguns cops em molesta no ser part de la seva vida, però sé que fa el millor per als dos. Com ja hem comentat alguna vegada, l'únic que ens uneix és l'spank. L'spank i una bona amistat, crec.
.
Què dir? me l'aprecio molt. M'agrada que sigui el meu spanker i que adopti bé el seu rol. M'agrada quan s'enfada amb mi i em castiga. A vegades em pega molt fort i em fa mal i em fa plorar, però altres vegades em pega més fluixet i jo ric i m'ho passo bé.
Jo sé que fins i tot quan em pega fort no vol perjudicar-me i ho fa perque a mi m'agrada (i a ell també), tot i que a vegades no controla bé el que jo vull i el que no vull, perquè és una mica complicat de mesurar.
.
La veritat és que no sé mai que pensa. No sé que passa pel seu cap quan em veu plorar "per culpa seva", per la seva força impartida sobre el meu cos... Suposo que deu sentir una extranya dualitat entre el plaer que li suposa fer-ho i .. el greu que li sap.
Sí, crec que en el fons també li sap greu veure'm feta pols, encara que ell ho pugui negar 1000 vegades.
.
El que m'agrada més d'ell és que, estant al seu costat, puc fer sortir la nena que duc dins. M'ho paso bé amb ell i crec que ell s'ho passa bé amb mi, i sé que quan em baixa els pantalons s'emociona igual que jo, perquè pegar li agrada, i a mi m'agrada rebre. Per això quan estem junts ens ho pasem bé i suposo que es per això que ja casi portem un any compartint tantes cosetes i no ens en cansem.
Perquè l'spank no cansa.
.

Les natges, objecte etern del nostre desig

2009-01-28T14:43:00.003+01:00

.
Sabia vostè que l’ésser humà és l’únic ésser vivent dotat de natges? Els animals només tenen cul! Però nosaltres tenim aquestes rodoneses adorablement arrogants, que es van movent provocativament en caminar. Amb aquest parell de frases, que he extret de la seva obra L’Art de la fessée (*), el malaguanyat escriptor francès Jean Pierre Enard (1943-1987), ens parla d’aquest objecte etern del desig de tots els spankers del món, les natges dels i de les nostres spankees.

En les dones, les natges poden adquirir unes curvatures artísticament delicioses, que atreuen les meves mans com imants. Assotar no és pegar. És acaronar i violar al mateix temps. No hi ha cap sensació més meravellosa que veure com les natges es van envermellint després de cada nova patacada, tot i obrint-se com si en sol·licitessin la següent. S’ofereixen i es retrauen rítmicament... Estovar el cul d’una dona és fins i tot millor que besar-lo. És fer-li l’amor mentre n’observem els efectes... És la millor manera de retre homenatge a la part més noble, més delicada i més generosa de la dona... Enard continua amb les seves reflexions en veu alta, enaltint les virtuts dels darreres femenins, encara que crec que el text no se’n ressentiria si amb els canvis adients les referíssim als masculins.

No totes les natges, però, mereixen les seves floretes. N’hi ha algunes que no suggereixen al novel·lista francès cap excés, cap transgressió, cap risc... Massa planes, caigudes, sense la més minsa personalitat. A mesura que vagi aprenent més sobre el tema, veurà que no totes les dones es mereixen una surra a les natges... Hi esteu d’acord amb aquesta afirmació? Penseu que hi ha natges sense cap mena de personalitat que no es mereixen una bona plantofada?

(*) Jean Pierre Enard no va arribar a veure publicada aquesta obra, que caldrà considerar doncs com a pòstuma. La primera edició va veure la llum l’any 1988 i comptà amb el complement excepcional de les il·lustracions que l’artista italià Milo Manara va realitzar expressament per a aquest L’Art de la fessée. Tant d’Enard com de Manara en parlarem més endavant. De moment, però, m’agradaria dir-vos que, al meu entendre, pocs dibuixants han sabut donar als darreres femenins la força i l’expressivitat que en tot moment aconsegueix el gran Manara en les seves obres, siguin o no eròtiques. Els textos que apareixen en aquesta entrada són una traducció lliure que m’he permès efectuar com el meu petit homenatge a aquest escriptor que fa ja més de vint anys que ens va deixar.
.

Tornem-hi, spanks!!!

2009-01-20T13:27:00.006+01:00

Comencem aquest any 2009 en els nostres blocs amb moltes i renovades il.lusions. També enguany pretenem continuar oferint-vos "allò que tant us agrada" i esperem que tots vosaltres, lectores i lectors de spank català, en seguiu gaudint almenys tant com nosaltres mateixos!!

Per encetar el nou any us suggerim el setè lliurament del "Spanking i Literatura" que teniu editat a sota d'aquesta introducció, al mateix temps que us obsequiem, per cortesia de l'amic Chimauri (http://chimaurispankoblog.blogspot.com/) amb un vídeo de la factoria GBS (Girls Boarding School), que podeu descarregar-vos amb aquest enllaç:

http://www.megaupload.com/es/?d=Q2RAFPGA

De la mateixa manera, avui hem actualitzat també el nostre bloc de relats http://spankcatala-relats.blogspot.com amb una nova col.laboració de la Mònica, titulada El culet màgic. Si ja vau llegir el seu anterior relat, no us sorprendrà retrobar-vos amb la calidesa i la sensualitat que li són pròpies en aquesta nova narració. I si encara no ho havíeu fet, ara en teniu l'ocasió perfecte per passar una bona estona amb la lectura d'aquestes dues petites joies de l'erotisme spank.

Spanking i literatura VII

2009-01-20T13:20:00.006+01:00

“End of innocence” (1991)
.
Som a començaments del segle XX, una època marcada per l’inici de tímides però importants revolucions en l’àmbit de l’alliberament de les dones.
La civilització occidental, basada en la submissió de la classe treballadora a la noblesa i al poder econòmic que representava cada cop més la burgesia i, a la vegada, en la submissió de gènere de les dones respecte dels homes, comença a trontollar. Encara sort que existeixen alguns establiments, com el que regenta na Verònica Proctor a la cosmopolita capital de l’imperi britànic. Allí són enviades, per a rebre una educació com cal, joves minyones i fadrines empleades, procedents d’algunes de les cases més importants d’Anglaterra i dels Estats Units d’Amèrica.
Els mètodes d’aquell centre educatiu inclouen, com no podia ser d’una altra manera, una forta disciplina. Les alumnes rebels són sotmeses regularment, pel seu propi bé, és clar, a càstigs físics que les deixen amarades de llàgrimes, amb el culet ben vermell i calent, i, a més a més, amb una estranya sensació, no per desconeguda menys plaent, en llurs virginals sexes. Aquest és, en síntesi, l’argument de l’obra que avui us presento.
Aquesta novel·la d’en Paul Little, fou publicada per primer cop a Nova York per Masquerade Books, Inc., l’any 1991. L’edició que ens ha arribat va córrer a càrrec de Ediciones Martínez Roca S.A. un parell d’anys després, el 1993, i s’integrà dins la col·lecció Selecciones eróticas Sileno, amb un títol una mica més suggerent que l’original, “Las esclavas de Verónica”. La traducció fou de Pomertext.
Farcida d’escenes memorables on tothora hi és present el spanking, l’obra ens descriu amb agilitat i agudesa les aventures i les peripècies, embolcallades d’una exuberant sexualitat, que viuen, i ens fan viure a la vegada, tots els habitants d’aquella escola per a senyoretes. Quan arribem al seu final, sabem una mica més sobre la condició humana i intuïm, si més no, els forts lligams que s’estableixen entre el dolor i el plaer en determinades circumstàncies.
Com ja va sent habitual, m’he permès traduir un fragment d’aquesta excitant peça de la meva col·lecció privada, per tal que pugueu assaborir-lo com si d’un petit aperitiu es tractés. A veure què us sembla!

D’aquesta manera, les dues noies, tremoloses i expectants d’allò que els esperava, varen rebre l’ordre de presentar-se al dormitori de na Verònica a les nou en punt. Na Lorraine va ser la primera que va patir el càstig merescut, perquè la seva senyora desitjava que na Jennifer assistís al puniment de la seva companya, i suportés la tortura de saber el que li tocaria a ella mateixa una mica més tard.
La esvelta minyona va ser obligada a traure’s el vestit i els enagos, a abaixar-se a continuació les calces i a ajaure’s despullada d’aquesta manera damunt de la falda de la seva senyora, qui s’havia assegut en una cadira de respatller recte, a prop de la finestra.
Per al càstig, hom va emprar una sabatilla amb una gastada sola de cuir, i el cul de na Lorraine, sorprenentment grassonet, en contrast amb la seva estructura més lleugera, com de noiet, rebé vint enèrgiques cinglades que varen deixar llurs natges de pell lletosa convertides en dues masses de carn agradablement acolorides de rosa, mentre la jove cridava, plorava histèricament i, abans no caigués l’últim cop de la sabatilla, feia fervents promeses de portar-se bé en el futur.
A na Jennifer l’esperava una punició més horrible. Mentre na Lorraine es va incorporar amb els ulls plens de llàgrimes i s’apujà les calces, dirigint-se cap a un racó de la cambra, on va romandre de cara a la paret, na Jennifer va ser també obligada a traure’s el vestit i els enagos, a abaixar-se les calces fins als panxells, a agenollar-se damunt d’aquella mateixa cadira i a aferrar-se al seu respatller recte per tal de sostenir-se. Aleshores na Verònica s’atansà a un armari que hi havia a prop, d’on va treure’n una corretja flexible, l’ús de la qual coneixia ja molt bé la noia arran d’experiències passades.
Abans de començar, nogensmenys, i subjectant la corretja sota el seu braç, na Verònica va prémer el palmell de la seva mà esquerra contra la part inferior de l’esquena de la mossa i de seguida va procedir a clavar-li amb la mà dreta unes plantofades sorolloses, humiliants i força abrusadores, que deixaren l’exuberant joveneta banyada en llàgrimes. Després de concedir-li un moment de descans, na Verònica va informar-la amb fredor que havia de comptar fins a vuit cops, i expressar en veu alta el seu agraïment per a cadascun dels mateixos.

- I espero que a partir d’ara et comportis molt millor, joveneta –va dir-li a na Jennifer, qui, tot mocant-se, es regirà incòmoda i mirà amb recel cap enrere, observant la corretja plegada que la seva mestressa duia a la mà-. Perquè si no ho fessis, et ben asseguro que no trigaràs gaire a tornar aquí per a rebre’n una dosi més severa. I ara, estàs preparada?
- Sí..., senyora.

La jove es redreçà, tancà els ulls i abraçà amb força amb els seus dits el respatller de la cadira. La corretja va petarrellejar com una serp enutjada, produint un espetec sec que deixà una flamejant marca vermella sobre la part superior d’ambdues natges. Na Jennifer exhalà un gemec, va estirar cap enrere primer una cama i després l’altra i es queixà:

- Uau! Oh, si us plau, senyora, no em pegueu tan fort perquè fa molt de mal!

Les set xurriacades següents varen ser aplicades amb una premeditada lentitud, deixant que transcorreguessin almenys quaranta segons entre una i l’altra. Na Verònica Proctor creia amb fermesa en la teoria que un càstig eficaç comportava, per damunt de tot, la prolongació i l’ús de tots i cadascun dels matisos propis del suspens i de la humiliació.
Bastant abans que la vuitena corretjada impactés sobre els estremits i envermellits hemisferis de na Jennifer, la noia ja s’havia descomptat tres vegades a conseqüència d’una crisi de llàgrimes, i s’havia dreçat en una altra ocasió per a fregar-se enèrgicament el cul, la qual cosa l’hi valgué dues fuetades oficials més, mentre ella feia les més humils promeses sobre portar-se bé en el futur que mai hagués escoltat na Verònica. (...) Quan la tremolenca Jennifer va poder baixar per fi de la cadira fregant-se el darrere amb delit, havia rebut un total de tretze assots, que constituïen, si hom tenia en compte les patacades prèvies, un càstig força dur.

Què tal? Us ha agradat? Doncs el que us recomano és que us compreu el llibre, i us el llegiu sencer, perquè aquests paràgrafs representen només una minsa part de l’enorme càrrega d’erotisme que duu la novel.la en el seu interior.

Mestreton

Feliç 2009!

2008-12-31T23:16:00.001+01:00

Els tres components del blog us desitgem una bona entrada al 2009!
..

Bon Nadal i molt bones festes a tots i a totes!!!

2008-12-25T20:42:00.006+01:00

En aquests dies en què predominen sensacions de pau, amor i harmonia, hem decidit oblidar-nos de les nostres diferències (només temporalment, eh!!!), ajuntar-nos per a celebrar aquest Nadal amb tots vosaltres i desitjar-vos de tot cor unes molt bones festes i un any 2009 ple de noves i satisfactòries experiències spanks.

Hem pensat que, com que és també una època de l'any en la que tots ens intercanviem regals de tota mena, seria una bona idea fer-vos un present nadalenc que al mateix temps tingués a veure amb els nostres gustos especials. Per aquest motiu, us afegim a continuació l'enllaç per a que pugueu gaudir d'un petit vídeo de "Punished Brats", interpretat per la simpàtica i entremaliada Amber Pixie Wells i pel mític Richard Windsor. El seu títol, Father Christmas, ens situa en un ambient propi d'aquestes dates. Els seus protagonistes, com bé podeu suposar, aconsegueixen condimentar la trama amb una bona surra i és que ells saben molt bé què és allò que més ens agrada!!!

Punxeu aquí per descarregar-vos el vídeo

Spankee.bcn, spanker.bcn i mestreton (l'okupa!!!)

Novetats, novetats, novetats!!!!

2008-12-22T11:30:00.004+01:00

Tal com molt bé us avançava spankee.bcn en una entrada del passat mes de novembre, hem estat preparant tota una sèrie de novetats per a tots vosaltres, constants lectors dels nostres blocs i ferms amants del món spank.

Avui us oferim una nova secció, Spanking i revistes, que enceta el seu primer lliurament amb una entrada sobre la revista Muñeca Sady a sota mateix d'aquestes línies.

Igualment, avui mateix hem actualitzat el nostre bloc de relats (http://spankcatala-relats.blogspot.com) publicant la traducció del primer relat del nostre amic Mauri, també conegut com a Camaleon72, que és com tots ja deveu saber el titular del bloc BottomsredChimaurispankblog. Amb aquest relat, iniciem també tota una sèrie que anirà posant al vostre abast traduccions al català d'obres de distintes persones de rellevància en el món del spanking.

Esperem que les novetats us agradin i que en deixeu els vostres comentaris!!!

Spanking i revistes (I)

2008-12-22T11:18:00.004+01:00

Muñeca Sady (1981)

Aquesta nova secció estarà dedicada a les moltes revistes que han acompanyat les nostres fantasies spanks durant molts anys, sobretot quan l’ús d’internet no s’havia generalitzat i no era gens fàcil trobar relats, imatges, comentaris ni contactes relacionats amb el món de les surres eròtiques. I m’agradaria encetar-la justament amb la primera revista en castellà a la que vaig tenir accés, no gosaria dir que la primera que s’edità en aquest idioma.

Muñeca Sady, la primera portada de la qual reprodueixo aquí al damunt, fou una revista de periodicitat mensual dedicada, com deia a la seva portada, a la submissió i a la disciplina. L’editorial d’aquest primer exemplar finalitzava amb la següent frase: Si las palabras rigor, disciplina, obediencia, te dicen algo hondo y conmueven tu ser, excitándote, ESTAS PÁGINAS SON TAN TUYAS COMO NUESTRAS. Publicada per Napint S.A. a partir del mes d’octubre de 1981, només vuit exemplars (si no vaig errat) van veure la llum. Tot i que en l’editorial del seu número 8 s’anunciaven tota una sèrie de novetats, a partir d’aleshores la revista deix d’editar-se.

Després de tants anys és curiosa l’actualitat que té al meu entendre el següent comentari d’aquest últim editorial, que també us reprodueixo a continuació: Sabemos que trabajamos para un sector minoritario, de un nivel cultural superior a la media, y también que MUÑECA no será jamás una publicación masiva. Precisamente por eso tenemos el precio que tenemos y los costos de cada ejemplar se hacen tan altos. Com a anècdota, us diré que el preu de venda al públic de Muñeca Sady era de 180 pessetes, tret d’aquest últim número, que es va vendre a 200 pessetes. Va ser potser aquest increment de preu el causant de la seva desaparició?

Quant als continguts dels seus exemplars, Muñeca Sady oferia en les seves sempre quaranta-vuit pàgines, que alternaven el color amb el blanc i negre, diversos reportatges fotogràfics, dos o tres de relats, algunes seccions amb suggeriments i recomanacions d’altres revistes, de còmics, llibres i pel.lícules, un apartat de cartes dels lectors i un altre de contactes. La temàtica de les surres eròtiques va ser-hi tothora present, com ho demostra aquest fragment extret d’un des relats que apareixia en el seu primer número:

Albert condujo a la chica hasta una silla. La obligó a ponerse de rodillas sobre ella y a colocar las manos sobre el suelo, sosteniendo el peso del cuerpo. Así el culo quedaba en pompa, y las manos, ocupadas, no tenían posibilidad alguna de cubrirlo.
Se puso al lado de Helen y levantó lentamente la falda. La chica tenía un culo espectacular. Las nalgas eran duras y firmes, redondas y sedosas. Albert le quitó la falda por completo y también las bragas. El culo desnudo resultaba más cálido y tentador. También aquellas piernas. Piernas de muslos llenos y suaves, cubiertas por medias negras sostenidas por ligueros.
- Te advertí que cobrarías… Que te la llevarías por partida doble – dijo Albert colocando una mano en la parte superior del hermoso trasero.
- Por favor, señor, le prometo que no volveré a hacerlo - susurró la chica, con una vocecita mimosa a punto de quebrarse en sollozos.
- Por supuesto que te cuidarás muy bien de desobedecer… De eso estoy seguro…
Entonces, con fuerza, dejó caer la mano abierta sobre el culo de Helen. Sintió el azote: esa vibración inconfundible de la carne firme al recibir el golpe de la palma de la mano. Oyó el quejido de la chica y volvió a pegar. Los chasquidos que producían los azotes en el culo de Helen lo excitaron.
- ¡Ayyy, ay, ay…! ¡Por favor, no me pegue más… no me pegue más! –sollozó ella.
Pero para Albert, la paliza no hacía más que empezar. Cada vez con mayor fuerza, acelerando el ritmo, continuó descargando la mano sobre el tentador trasero de la chica. La azotaba sin piedad, mientras contemplaba cómo la piel del culo enrojecía, y sentía bajo su mano el calor de las nalgas calentadas a fuerza de azotes….

Què us sembla com les gastàvem els spanks ja fa més de vint-i-cinc anys? Us ha agradat? Doncs fins aquí aquest petit homenatge a una de les revistes pioneres del spanking a Espanya. Ara n’espero amb ànsia els vostres comentaris i, sobretot, les vostres correccions en el cas que algun de vosaltres, lectors compulsius d’aquest bloc, haguéssiu trobat alguna errada en el contingut d’aquesta entrada o tinguéssiu coneixement de més exemplars editats d’aquest Muñeca Sady que avui hem comentat.

MESTRETON

Caga tió spank

2008-12-19T15:58:00.008+01:00

(Autor: Spanker.bcn)

De les tradicions nadalenques de Catalunya, quina us sembla que pot motivar més una parella spank?

El caga tió! Sens dubte!

Per als lectors d'altres contrades i cultures, explicarem que el caga tió és un costum protagonitzat pels més petits de la casa, que amb un bastó van picant una soca vella (el tió) mentre van cantant una cançoneta.

El tió és mig tapat amb una manta, i quan el nen o la nena acaba de picar, troba a sota de la manta un petit obsequi que el tió li ha "cagat". (Per si no ho sabíeu, els catalans som bastant escatològics.)

La cançó que es canta té moltes variants, segons les comarques. Per exemple, aquesta:

Caga tió, caga torró,
d’avellana o de pinyó.
No caguis arengades
que són massa salades,
caga torrons
que són més bons.
I si no vols cagar...
et donaré un cop de bastó,
caga tió!

Aquí podeu veure un documental en anglès sobre el tema:

Doncs bé, avui hem quedat amb l'Spankee per fer una de les nostres sessions... I sabeu què? Hem complert amb la tradició! Després de les diverses tandes amb la fusta (quin gran invent!), amb el cinturó i amb la canya (la canya fa mal!) hem celebrat el Nadal "a la nostra manera".

L'Spankee s'ha col·locat una barretina al cap, s'ha arraulit al sofà, amb les cames arronsades, i una manteta li cobria el cos: tan sols deixava al descobert el seu ja prou vermellet culet!

Aquí us podeu fer una idea de la situació (dibuix fet per la mateixa Spankee... ràpid i corrents, clar):

Després ens hem menjat els torrons...

Bones festes a tothom!

Vers de Nadal (perquè el recitin les spankees)

2008-12-17T22:32:00.005+01:00

Autora: Spankee.bcn

Com ja sabeu, per Nadal molts nens s'aprenen un vers que, el dia de Nadal i entre familiars, el reciten per guanyar-se una propineta.
Segur que molts de vosaltres ho heu fet!
Doncs bé, al meu spanker se l'hi ha acudit la genial idea de crear un vers per a que jo reciti (spankees de Catalunya: podeu utilitzar-lo vosaltres també.... no em deixeu sola!)

M'ha dit que si me l'aprenc de memòria, tindré un regalet (no m'ha dit que passarà si no me l'aprenc.. però vamos, res de bo, segur!)
Bé, us copio el vers:

Quan arriba Nadal,
el meu cul em fa mal;
el tinc tan vermellet
com un pebrotet,
les cleques m'he guanyat
perquè no he fet pas bondat.

Davant del Pessebre
li dic al Jesuset:
"Si tu no vols rebre
ja pots ser un bon nen.
Fes cas de la mare
i no siguis gandul
si no, la dura vara
tastarà el teu cul".

Jejeje. La veritat és que se l'ha currat, no? Ara me'l tinc que aprendre! :-)
.

La fusta nova

2008-12-16T00:26:00.004+01:00

Autora: Spankee.bcn

Vaaaaaaaa... faré una entradeta........ que si no aquí l'okupa de turno em fotrà una òstia la pròxima vegada que me'l trobi...

Fa temps que no escric però.....
El meu spanker s'ha comprat una fusta!
.Bueno en realitat se l'ha comprat ell però és per mi. És exclusivament d'ús exclusiu ^^!
I sabeu q! em dóna molt de morbu la fusteta aquesta. Ja us he dit sempre que el meu spanker no és "de sèrie" (l'estic entrenant, jajajaj) però amb aquest instrument sap com fer bé les coses.
.
L'altre dia vam tenir una sessió i la vam estrenar. En principi havia de ser una tanda de prova, per veure'n el funcionament i els resultats, però clar, al veure'n els resultats, ell em va voler fotre una segona tanda poc després.
.
I ara prou, me'n vaig a dormir. Bona nit!

Spanking i Establiments (I)

2008-12-12T09:55:00.008+01:00

Avui iniciem una nova secció: "Spanking i Establiments", en la qual us anirem informant de diferents establiments que, al llarg dels anys, han donat servei d'una manera o d'una altra als spanks i a l'spanking en general.
.

SEX BOOKS EGEA. SEIXANTA ANYS AL SERVEI DELS SPANKS CATALANS

Gairebé cada vegada que he anat a parar a Barcelona, sigui pel motiu que sigui, durant els darrers trenta anys, he visitat Sex Books Egea, al carrer Diputació, número 224. Les seves prestatgeries sempre disposaven d’alguna cosa nova per oferir a aquest spanker recalcitrant que avui us escriu. Llibres, revistes, còmics, cintes de vídeo, fuets, pales i altres estris de cuir, i també alguna peça de llenceria eròtica, varen anar a parar al meu bagul màgic a canvi dels meus sempre migrats estalvis. De vegades, pagant el tiquet corresponent, adquiria el dret de poder veure sencer algun dels últims vídeos en qualsevol de les cabines habilitades de les que disposa l’establiment. Durant una llarga temporada, el local va disposar fins i tot d’una petita sala decorada amb banquetes, poltres, creus de Sant Andreu i tot un arsenal d’instruments adequats per a castigar a plaer a qualsevol spankee o submís/submisa. Francament, jo no crec que enlloc pugueu trobar tant de material relacionat amb el spanking com en aquest establiment de l’Eixample barceloní.

Però sembla que la cosa ja venia de lluny. Els propietaris d’aquesta empresa, en Salvador Egea Feliu i la seva esposa, ja havien facilitat a molts dels seus clients l’accés a diferents obres de contingut eròtic, completament prohibides aleshores per la dictadura del General Franco, des del quiosc que regentaven a l’Avinguda de les Drassanes des de l’any 1949. Ja amb la democràcia s’instal·laren al carrer Diputació. Primer a l’edifici del costat de l’establiment actual, on l’any 1977 obriren al públic la Llibreria Sexològica 222 EGEA, per passar després a partir dels anys vuitanta als locals que ocupen en l’actualitat.

M’agradaria que aquest escrit constituís un petit homenatge per aquestes persones que, tot i que com bons catalans cobraven pels seus serveis, han contribuït a fer-nos arribar moltíssimes obres del món spank en les seves diferents modalitats, bé adquirint-les en moltes ocasions a l’estranger, o bé editant-les ells mateixos o propiciant la seva edició. Sembla que ells mateixos en són col·leccionistes i que disposen de molt material pràcticament desconegut. Tinc la promesa d’en Salvador, feta durant l’entrevista que vam mantenir, que, si no donem massa la tabarra, ens farà arribar material relacionat amb el món de les surres eròtiques, editat en català!!! Fins llavors doncs. Us mantindrem al corrent.

MESTRETON

Promeses acomplertes

2008-12-07T14:33:00.003+01:00

Aquí ho teniu!!! Tal com us prometia, aquest bloc ha entrat en una nova fase de formalitat. Sota aquestes quatre línies, podreu llegir el darrer lliurament de Spanking i Literatura, que tracta sobre la Justine del Marquès de Sade.

Ja us vaig dir també, en el meu últim comentari a l’entrada del passat dia 4, que aquest diumenge volia sorprendre-us amb novetats al bloc de relats (http://spankcatala-relats.blogspot.com). I així espero haver-ho fet!!! Si hi traieu el cap, us trobareu amb un nou relat original, basat a més en una experiència personal.

Com que encara disposeu de molt de temps de lleure en aquest pont de la Constitució, confio que pugueu passar una bona estona llegint les dues entrades. Que us ho passeu molt bé!!!

MESTRETON

Spanking i literatura (VI)

2008-12-07T14:04:00.004+01:00

“Justine, ou les malheurs de la vertu” (1791)

Considerada l’obra cabdal de l’anomenat diví marquès, aquesta Justine va ser escrita durant l’estada de l’autor a la presó de La Bastilla. Hom especula amb què va enllestir el primer esborrany a les acaballes de l’any 1788, encara que l’obra no fou publicada per primer cop fins al 1791. Malgrat que el seu contingut s’adigui molt més amb el d’un tractat filosòfic que amb el d’una novel·la eròtica, crec que en Donatien Alphonse François de Sade, més conegut com a Marquès de Sade, es mereixia un lloc en la nostra galeria de literats il·lustres. Cal considerar-lo com un precursor, com un pioner, com un home que es va avançar a la seva època escandalitzant tothora els seus contemporanis, i que, encara avui, ens produeix aquesta sensació d’incomoditat quan encetem la lectura d’alguna de les seves obres..

El seu legat, simplificat i reduït per simple ignorància en la majoria de les ocasions al mot derivat del seu cognom, “sadisme”, consisteix en un extens compendi de filosofia materialista, atea i summament hedonista, completament vigent i de molt recomanable lectura en l’actualitat. Sade ens ofereix aquest conjunt de la seva obra ben farcit de referències eròtiques, en les quals sempre hi són presents els fuets, les vares, les xurriaques i d’altres estris d’ús freqüent en el nostre món spank, tot i que val a dir que les seves fantasies ultrapassen habitualment els límits d’aquest univers nostre. El marquès és, però, per damunt de tot, un provocador. Un home que va aconseguir fer trontollar la societat pre-revolucionària, que va ser reconegut com un heroi per la mateixa Revolució, tot i els seus orígens de classe noble, i que en una mena de botifarra final, va saber atorgar-se la llibertat d’engegar també a dida els jacobins.

Com a mostra d’aquest esperit de transgressió que li és tan propi, m’he permès traduir un petit fragment de l’obra, força esclaridor: “... que no s’espanti ni s’aturi aquell que senti la seva ànima inclinada cap al mal; que el faci sense temor, en el mateix moment en què n’hagi sentit el seu impuls: només resistint-s’hi ofendria a la natura”.

Na Justine, dissortada protagonista de la història que Sade ens vol explicar, és una jove òrfena, caiguda en desgràcia, que haurà d’anar vagarejant de desventura en desventura, amb la virtut com a única companya de viatge. No cal dir que el Vici surt triomfant en totes i cadascuna de les situacions viscudes per la malaurada noia, i que la Virtut acaba convertint-la en la víctima de tots els sacrificis, de totes les maldats, de tots els excessos, de tots els llibertinatges.

No us hauria de costar gaire esforç trobar una edició d’aquesta novel·la. La que he utilitzat per a confeccionar aquest comentari és la que va publicar l’any 1994 Tusquets Editores, dins la seva col·lecció “La sonrisa vertical”, amb el número 88, i que, com a prova de la seva vigència, ha estat reeditada per quarta vegada l’abril d’aquest mateix any 2008. La traducció de l’original francès al castellà, que és l’idioma de l’edició que us comento, va anar a càrrec d’en Joaquín Jordà. Si, a més a més de l’erotisme, us agrada gaudir d’una bona dosi de sofismes, la seva lectura us ajudarà a obrir la ment cap a nous horitzons. Si, en canvi, només hi cerqueu acaronar-vos la ment amb el plaer d’unes línies que excitin els vostres sentits més amagats, també hi obtindreu satisfacció. Deu ser per això que hom coneix Sade com el “Diví Marquès”!!

Com acostumo a fer, us he seleccionat una escena per tal que aneu fent boca. Aquesta vegada fins i tot m’he atrevit a traduir-la al català. Espero que us faci agafar ganes de llegir-ne una mica més:
Em sembla –va dir en Clément, avançant-se amb les vares a la mà- que jo tampoc no alteraré aquesta dolça posició, afavoreix massa els meus desitjos. (...) Oh, amics meus! –diu el monjo, exaltat-. Com podria evitar fustigar aquesta col·legiala que ens mostra un cul tan bonic?
Immediatament, l’aire va començar a brunzir amb els xiulets de les vares i el soroll sord dels seus assots sobre les belles carns; s’hi barregen tot seguit els crits de n’Octavie replicats per les blasfèmies del monjo; quina escena per a aquests llibertins, lliurats entremig de totes nosaltres a mil obscenitats! Aplaudeixen, l’animen: mentrestant, la pell de n’Octavie canvia de color, els tints del més viu vermell s’ajunten amb la lluentor dels lliris; però allò que tal vegada divertiria un instant l’Amor, si fos la moderació qui dirigís llur sacrifici, es converteix a força de rigor en un espantós crim contra les seves lleis. Ja no hi ha res que pugui aturar el pèrfid monjo; com més es queixa la jove alumna, més esclata la severitat del regent; des de la meitat dels ronyons fins a la part més baixa de les cuixes, tot és tractat amb la mateixa rigidesa, fins que a la fi el malèfic apaga els seus focs damunt dels vestigis sagnants dels seus plaers.

Què me’n dieu, doncs? Us ha agradat? Espero que sí. Com també espero que trobeu didàctic aquest paràgraf amb què Sade clou la seva novel·la. En el súmmum del seu cinisme, el sàdic i llibertí marquès fa l’ullet a les classes governants per tal d’evitar la censura que acostumava a empaitar totes les seves obres. Quin personatge!!!

Oh vosaltres que vareu vessar llàgrimes sobre els infortunis de la virtut! Vosaltres que vareu compadir la dissortada Justine! Tot i perdonant les tintes, potser una mica fortes, que ens hem vist obligats a utilitzar, tant de bo us convenceu que l’autèntica felicitat rau només en el si de la virtut i que si, amb unes intencions que no ens correspon a nosaltres interpretar, Déu permet que sigui perseguida a la Terra, és per a retribuir-la al Cel amb les recompenses més falagueres!

Un okupa al bloc

2008-12-04T14:08:00.005+01:00

Fastiguejat després de tants dies d’abandonament i conscient que no teniu cap dret per privar-nos d’allò que tant ens agrada, tal com molt bé dieu a l’encapçalament, he decidit “okupar” temporalment aquest bloc mentre no us digneu a tornar-hi. Quan arribeu, em trobareu esperant-vos amb la meva canya, amb la que penso corregir la vostra manca de respecte cap als vostres lectors. No es pot fer això de posar-nos a tots el caramel a la boca i, poc temps després, deixar-nos a tots penjats!!! Comprovareu aleshores que les canyes catalanes poden tallar tant o més que les falçs dels nostres segadors. Els defensors de la terra, avui convertits en dipositaris del món spank a Catalunya, enyoraran mentre no torneu la vostra frescor i el vostre desvergonyiment, però tindran almenys l’oportunitat que vosaltres els volíeu negar de continuar llegint i parlant d’spanking en la nostra llengua.

Tafanejant entre les moltes coses que vau deixar desendreçades, m’he trobat les claus de l’altre bloc que també vau abandonar, inconscients de la necessitat que en teníem. També allí em faré fort!!

Catalans per als qui l’spanking és quelcom més que una altra forma de canalitzar les nostres tendències sexuals: AJUDEU-ME!! Obliguem a tornar, pesarosos de llurs malifetes, els autors d’aquest menyspreu. Fem que plorin llàgrimes de veritable penediment deixant caure centenars de patacades sobre els seus culs nus. Aquí ens teniu, spankee.bcn i spanker.bcn, disposats a enlairar la torxa del “pam-pam culet”, que un dia vàreu encendre, i a portar-la tan lluny com puguem!!!

MESTRETON

S'acosten canvis...

2008-11-05T22:25:00.005+01:00

Sentim aquest abandonament quasi permanent del blog... però res està perdut...

Ben aviat tornarem, amb nous continguts, amb nous col·laboradors, amb noves idees...

Yes, we can!!

I, per anar guanyant temps perdut, tres felicitacions endarrerides:
.
1. Al blog d'Azotes y Nalgadas, que va arribar al seu visitant 1,000,000

2. Al blog del Mauri (BottomsRed chimaurispankoblog), que va cumplir 1 any a l'octubre

3. A nosaltres mateixos, que hem arribat als 50.000 visitants :-)
.

Fins aviat!

... I divendres (Intents de submissió)

2008-09-15T21:20:00.005+02:00

Bé, continuo per on m'havia quedat:

Dijous ens vam acomiadar però com ja he dit, divendres a la nit vam tornar a tenir una trobada. No teniem la pressa de l'endemà (no calia llevar-se d'hora) i jo ja em trobava mooooolt millor.
Com a bona spankee, ja tenia ganes de rebre de nou (buf, és que és pitjor que la droga! jajaja)

Recordo que, en un moment donat de rebel·lió, em va dir:
- Ep! S'està rifant una òstia i tens moltes de les papeletes eh....

I jo, emocionada, vaig respondre:
- Jooooooooooooooo! Només moltes?? Jo vull TOOOOTES les papeletes! I si després no em toca???

Bé... es podria dir que la nit va seguir tal qual sinó fos perquè va haver un moment en que li vaig proposar de jugar a ser la seva esclava (temporal i incompetent, jajajaj). Li va fer gràcia i vam seguir-nos el joc. Com que era ja molt tard i teniem son li vaig dir que si volia que a l'endemà al matí seguís sent la seva esclava, m'ho hauria de dir entre les 7 i les 8 del matí.

M'haguès sapigut realment greu si s'haguès oblidat de dir-ho... però no se li va passar: a les 7.3o (aproximadament) em va despertar...

- Ei... vols seguir sent la meva esclava?
- Què vols que respongui?
- Que sí
- Doncs així serà....

Sóc una mica incompetent (i massa rebel en aquest sentit) com per dur a terme una tasca tan complicada, i mentre estava sota les seves ordres vaig tenir alguns brots desobedients. Pràcticament tots aquests brots van ser corregits a cops de canya.

Pel matí, per exemple, ell es va aixecar abans perquè tenia feina per fer, i em va deixar dormir una miqueta més... Però em va dir que quan m'aixequés, anés a buscar la canya a l'habitació del costat i em presentés davant seu amb ella.

... I quan va ser l'hora de dinar, li vaig preparar macarrons... ^_^! (i van sortir molt bons..., crec)

Mmm... No sé, tot i que m'agrada queixar-me, insultar-lo i moure'm i donar-li patades... he de reconèixer que també m'agrada obeïr-lo i restar a la seva disposició per tot el que ell desitgi...

Una bona diada....

2008-09-14T13:43:00.006+02:00

Començo amb una petita incisió no-spank:

Dijous dia 11 va ser la diada de Catalunya. La nostra festa nacional parteix d'una derrota: l'any 1714, les tropes espanyols de Felip V de Borbó van atacar a Catalunya i en van prohibir les llibertats nacionals que a llavors teniem els catalans, així com també en va voler suprimir la cultura i la llengua. Casi 300 anys després, els catalans seguim aquí. :-)

Dit això, us explico una mica com ha anat "el pont"...

Després de 41 dies sense rebre, puc dir que ja torno a ser una spankee activa. :_)

Tot va començar dimecres per la nit, que vaig passar la nit amb el meu spanker. Jo estava feta pols i no em trobava massa bé... però tenia ganes. Ganes de rebre, ganes d'estar amb ell, ganes de ser mala nena una estoneta...
La veritat és que durant el trascurs de la sessió, s'intuia que jo no estava al 100% de les meves capacitats spankis...: primer em va fotre unes quantes bofetades (ja no recordo la raó... debia contestar-li malament o insultar-lo, no ho recordo) i em va fer plorar en un tres i no res. Després em va posar en OTK i al cap d'uns quants copets jo ja tornava a plorar...

Ell suposo que era conscient de la meva debilitat i vam anar una estona cap a la dutxa. L'aigua calenta i el seu efecte relaxador em va tranquilitzar una mica.

Un cop seca, em va donar algo de roba per posar-me (grossa, d'ell) i em va dir que anés cap al menjador, que el meu càstig no havia acabat.
Vaig posar les dues mans sobre la taula i ell va anar a buscar el cinturó. Jo, tot i la dutxa i els efectes de l'aspirina, no vaig trigar gaire en tornar a plorar.
L'última part la recordo especialment dura (tot i que potser en condicions normals no m'ho haguès semblat tant): em va estirar al sofà i va anar a buscar la canya. Com que jo no parava de moure'm i queixar-me, em va lligar de mans i peus. Em va fotre forces cops!

Però bueno.... Suposo que me'ls mereixia ^^!

Després em va cuidar molt bé i em va posar cremeta.
. A l'endemà era dia 11 (la diada) i tots dos teniem coses a fer, per tant, vam esmorzar (mentre miraven un capítol de Vickie el Vikíngo) i ens vam acomiadar.
Però va ser un comiat per poc temps, ja que a l'endemà (divendres), vam tornar a passar la nit junts.

(La próxima entrada explicaré el divendres)(es que ara ja no tinc ganes de seguir escrivint!)

Què passarà quan...

2008-09-07T23:25:00.002+02:00

Què passarà quan descobreixis que l'spank no t'ompla?
Què passarà quan pensis que tot això és perdre el temps?
Què passarà quan se t'acabin les ganes de jugar?
Que passarà quan ja no vulguis escriure'm mails?
Què passarà quan perdis l'emoció d'amenaçar-me?
Què passarà quan vulguis estalviar en dinars i llaminadures?

Què passarà quan et cansis de mi definitivament? -_-
.

Ja hem tornat!

2008-09-02T01:01:00.003+02:00

Setembre només vol dir una cosa: s'han acabat les vacances!
I aquí estem de nou... una mica més morenets, pot ser, però amb moltes ganes de continuar amb el blog.

(I jo, almenys, amb moltes ganes de rebre, la veritat!) jajajaja
.

I res, que poc a poc anirem omplenant això de continguts, així com el blog de relats, que el tenim força abandonat i no precisament per falta de continguts!

Gràcies a tots per seguir aquí, llegint-nos, animant-nos a continuar! Gràcies de veritat.

El dia de la salamandra...

2008-08-08T13:38:00.005+02:00

Interrompim les merescudes vacances d'agost per fer referència a una notícia que ens afecta directament. Per a la gent afeccionada a l'spanking avui és un dia especial: el vuit d'agost és el nostre dia, el Dia Mundial de l'Spanking!

Us desitjo que tingueu ocasió de portar a terme les vostres fantasies. No serà el meu cas: la meva apreciada Spankee és a centenars de quilòmetres lluny... Només li puc enviar des d'aquí una cordial salutació, i esperar que el seu retorn sigui aviat.

Per a informació sobre l'origen del Dia Mundial de l'Spanking, vegeu diverses entrades del bloc Azotes y nalgadas, del nostre bon amic Fer: http://azotesynalgadas.blogspot.com/search?q=d%C3%ADa+mundial.

I aquí tenim el logotip del dia, obra del dissenyador Gran Dogon:

La darrera del curs

2008-07-31T00:50:00.004+02:00

Ai, amics, que dura que és la vida de l'spanker... Em sembla que no serveixo per a aquesta alta missió! Estic agafant afecte a la meva spankee... què voleu que us digui! Em costa molt tenir una actitud rigorosa i seriosa davant d'ella... se m'escapa el riure!

Bé, tal com vam anunciar, avui hem portat a terme la darrera sessió de la temporada. Havia de ser –i ha estat– una sessió especial, perquè després de set mesos de zurres més o menys continuades, ara s'imposa una pausa obligada per les vacances estiuenques...

Com sempre, ens hem trobat d'horeta i hem anat cap a casa. Abans d'arribar-hi ens hem aturat a un supermercat, perquè jo havia de comprar-hi algunes coses. Com sempre, la meva spankee ha donat mostres que és una nena molt capriciosa... i ha volgut agafar, tan sí com no un Kinder bueno (vegeu foto de l'entrada anterior) i altres llepolies. A totes no hi he consentit... però massa bo que he estat per considerar-me un spànker de debò!

Un cop a casa i sense esperar un segon, li he abaixat els pantalons i l'he empès cap al llit. Ha rebut unes bones palmades incials pel seu mal comportament en públic! (Però res.... més que un càstig semblava un premi!).

Tot seguit hem repassat la llibreteta de les faltes. La veritat és que la meva spankee té gràcia quan escriu (ja ho heu notat en les seves entrades). Fa faltes d'ortografia; això ho té... però ningú no és perfecte, oi? Ara no sabria reproduir el que ha escrit a la famosa llibreteta... però no hi havia faltes "noves": entrar sense pagar als transports públics, passar massa hores davant de l'ordinador, la seva mandra recurrent... en fi: cap novetat. Per a cada falta, ella mateixa ja hi havia posat l'instrument i –més o menys– la quantitat de cleques merescudes.

Avui hem utilitzat, com a instruments "de percussió": la mà, el cinturó, la paleta de la cuina (espàtula), la canya i un rotlle de cartró que hem trobat per casa (com els de guardar-hi cartells). I per a subjectar la bestioleta hem fet servir unes cordes (de cotó blanc, molt boniques) i unes manilles (que són bastant de nyigui-nyogui...).

La veritat és que no ha estat una sessió especialment dura. Ho hauria d'haver estat més... La meva spankee se'n va de vacances sense unes marques prou prominents, com hauria merescut... Però què voleu que us digui... quan un és tou.... és tou. :-)

Us deixo amb una imatge suggerent, que em recorda el culet de la meva spankee.

Bones vacances a tothom. Al setembre hi tornarem!

Capritxus d'una bona nena

2008-07-28T09:38:00.011+02:00

Com ja vaig dir, properament tindré amb el meu spanker una "sessió de fi de temporada", ja que a l'agost marxo de vacances i, com que durant 31 dies no em podrà controlar, es vol assegurar d'escalfar-me prou el culet per recordar que m'he de portar bé durant les vacances...

Tot i així, em permetré uns quants capritxos.
Abans de que em baixi els pantalons (involuntàriament però inevitablement), el faré passar per un supermercat perquè em compri tot això (i ho farà) (oi tant que ho farà!) (apostem?):

1. Un kinder bueno.
Serà el meu esmorzar.
Són dues superbarretes de xocolata Kinder que em menjaré amb molt de gust.
Mmmm i no li donaré ni un trosset

2. Un kinder Sorpresa
Com ja he dit en alguna altra ocasió, m'encanten!
A l'estiu de fet, són una mica diferents, s'anomenen "Kinder Joy" (perquè el format hivernal no aguanta el calor!)
Capritxo només per capritxo...

3. Un paquet de xicles
Jiji un altre capritxo banal...... però és que aquests xicles estan molt bons i sempre va bé tenir-ne al bolsu jijiji

I fins aquí, la meva llista de capritxets.
Pregunta pels spankers: Si la vostra spankee us demanés tot això, li comprarieu?
Quan fem la crònica de la sessió, inclouré una foto de les tres coses comprades per ell (ni una menys) (mmm potser algun altre capritxo cau!).

Això si que és baixar-se els pantalons, no el que em fa ell a mi! :-)
Jijijij (com m'agrada jugar.....) jajajjaa
.

Summer days...

2008-07-26T02:12:00.008+02:00

Ja sé que estem una mica "desapareguts"....

És que l'estiu, ja se sap... festa per aquí, platgeta per allà... i quina calor que fa!

Bé, avui també faig una actualització ràpida. Una petita imatge de les conseqüències que podeu obtenir si aneu a la platja amb el vostre spanker i no us porteu bé.

O sigui que ja sabeu: a posar-se crema protectora i a caminar per la sorra sense còrrer per no tirar sorra a la gent que pren el sol. :-)

A portar-se bé! (o no!)

Per cert, potser a l'agost penjarem el rètol de "tancat per vacances"... perquè jo no crec que conecti massa (marxo tot el mes sencer) i el meu spanker.... bé, ja sabeu: és una mica VAGU i GANDUL per portar endevant tot sol el blog....!!!! jijijiji

El meu spanker necessita una mica de "disciplina blogueril"... aviam si el proper dia m'escapo de les seves mans i li robo la canyeta per subministrar-li una petita dosi de responsabilitat blogger! jijijijijiji.

Nou relat al blog de relats!

2008-07-13T23:10:00.002+02:00

Una altra actualització ràpida per anunciar-vos que ja hi ha disponible una nova història al nostre blog de relats d'spanking en català.

Mònica -- La rosa de Sant Jordi
(basada en les vivències de la Sole, una altra lectora del blog)

Bona lectura!
.

Imatge (sense més)

2008-07-13T03:14:00.003+02:00

Actualització light de dissabte nit.
M'he trobat aquesta imatge i m'ha fet molta gràcia... és súper mona :-)
.

Ajornament de la sessió

2008-07-11T01:54:00.003+02:00

Per motius de tipus "tècnic" aliens a la nostra voluntat, hem hagut d'ajornar la sessió prevista per avui i posposar-la per a la setmana que ve.

Tal i com apunta en Fer en un comentari seu, la raó principal d'aquesta anul·lació es deu a fenòmens cíclics. Però tranquils, amics: avui a la tarda / vespre, la situació estava en curs de tornar a la normalitat.

Prometem guerra en els pròxims dies. Estigueu atents a les pantalles!

:-)

Ho necessito...

2008-07-09T00:22:00.007+02:00

Hi ha dies en que m'agrada posar-me en plan submissa total...

.... i hi ha dies en que m'agrada rebel·lar-me fins que el deixo esgotat.

Hi ha dies, però, que necessito una altra mena de cosa. Dies en que la tristesa, l'estrès i els problemes de cada dia s'introdueixen dins el meu cos sense poder-ho evitar i em fan veure el món d'una manera negativa... com si fos una pel·lícula en blanc i negre...

I en moments així, em sento fatal.

Per curiós que sembli (i suposo que molts pensareu que estic fatal, i no us equivocarieu), en dies així el que necessito és un spanker a prop. Una mena de sessió terapèutica.
Jo sé que el pròxim dia que el vegi, em farà plorar. Sé que no em pegarà fort, ni que farà cap tanda llarga, ni que utilitzarà instruments forts. Però jo ploraré.

I sé que ho faré a la mínima. Em noto molt sensible i tinc la sensació que em renyarà per qualsevol tonteria i abans de caure sobre els seus genolls, els meus ulls començaran mullar-se. Potser després em baixarà els pantalons i les calces, però mentre ell piqui el meu culet, jo ploraré. I ho sé, perque ho necessito.

Necessito plorar i sé que ell pararà de pegar i seguiré plorant. Llavors l'únic que necessitaré és que m'abraçi com ell sap fer-ho, protegint-me del món exterior, envoltant-me tota... i jo amagaré el meu cap entre els seus braços i seguiré plorant, fins que em relaxi del tot, fins que ja no em quedin llàgrimes...

I quan les llàgrimes s'acabin... seré un altre cop forta.
.

Spanking i literatura (V)

2008-07-06T03:16:00.007+02:00

.
Amb l'arribada de la calor infinita, de la mà de mestreton arriba una nova entrega de la nostra secció d'spanking i literatura...

Com ja vam avisar, al blog de relats ja podeu trobar una selecció de paràgrafs seleccionats :

- Le dominateur ou l'École des Vierges. Paràgrafs seleccionats

I tal com us vam anunciar... inclou una petita sorpresa: en Ton ha traduït també per a vosaltres un petit conte del mateix Aimé Van Rod, que venia d'annex a la novel·la comentada en aquesta mateixa entrada

- La cleptòmana fuetejada (La voleuse fouettée)

Ara sí, disfrueu!

“Le Dominateur ou l’École des Vierges” (1979)

Avui us vull presentar una obra que va generar la literatura fetitxista francesa durant els anys trenta del segle passat, és a dir, entre la primera i la segona guerra mundial. Gràcies a l’esforç de Éditions Dominique Leroy SNEL, que es va dedicar a recuperar durant els anys setanta i vuitanta aquelles antigues peces i a publicar-les en facsímil, respectant alhora llurs il·lustracions originals, en aquesta ocasió d’en Carlo, disposem ara d’aquest suggeridor llibre eròtic.

Escrita per Aimé Van Rod, aquesta novel·la ens conta les desventures i suplicis que han de patir un grup de joves noies de la classe alta europea, raptades i obligades a viure en una escola per a senyoretes, regentada per un sàdic lord escocès, “El Dominador”. Amb un llenguatge força culte, l’autor ens va oferint una sèrie d’imaginatives escenes en les que, indefectiblement, les noies han de patir els violents excessos dels seus raptors, per tal de corregir els defectes que la blana educació que han rebut ha ocasionat en el seu capriciós caràcter. Com a element anecdòtic, cal destacar la presència d’un esbirro de raça negra, en Jim, a qui pel sol fet del color de la seva pell li són atribuïdes totes les vileses imaginables. A banda d’aquest detall, en què el racisme de l’època apareix en tota la seva grandària, l’obra es llegeix amb facilitat i aconsegueix, malgrat l’enormitat de les barrabassades sofertes per les alumnes d’aquella escola de verges, estimular els nostres instints spanks d’allò més.

M’he pres la llibertat de traduir alguns dels paràgrafs del llibre que m’han semblat més interessants. Un l’incloc a continuació. Els altres podreu llegir-los en el blog de relats en català. Espero que sapigueu perdonar-me les limitacions d’aquesta traducció lliure i que, altrament, gaudiu dels fragments seleccionats.

“Quan la noia encara estava gemegant, ell li ordenà que tornès a ocupar la seva posició, agenollada al seu davant. Ella va fer-ho, esgarrifada de por. L’home va copsar el seu esglai i decidí portar-la al límit, tot i preguntant-li mentre ella no parava de tremolar:

- Us havien fuetejat mai anteriorment?

Ella respongué, petant de dents:

- Mai! Certament no!

- Doncs ara ho sereu.

- Oh! No! Us ho suplico!

- Ho sereu!

- Pietat!

- Compadir-me de vos seria fer-vos un molt mal servei. Només el fuet pot corregir els lletjos defectes que el costum ha fet arrelar en la vostra persona.

- No em fuetegeu pas, bon senyor!

- D’acord! Jo no us fuetejaré. Però no per això deixareu de ser assotada de seguida amb una severitat implacable. A més, com que no estic disposat a renunciar del tot al plaer de veure dansar les vostres natges, i encara que no sigui sota la cadència del meu propi fuet, us donaré almenys una surra com Déu mana.

Va agafar la noia per la nuca i, forçant-la a doblegar-se, atrapà el seu cap entre els genolls, aixecà la seva mà i la deixà caure amb força sobre el seu cul. Al mateix temps que sonava la patacada, na Fanny deixà anar un crit estrident. No s’hagués imaginat mai que aquesta mena de càstig que, fins ara li havien estalviat, fos l’escollida per a corregir-la en aquest moment, i es va aterrir del mal que feia. Però no va disposar de gaire temps ni, sobretot, de cap descans, per a continuar pensant-hi. La mà, altre cop aixecada, tornava a caure a plom. I des d’aleshores no es va poder sentir res més a la cambra que el soroll de les natjades, junt amb les súpliques, els gemecs i els sanglots esmaperduts de la víctima.

El bonic darrere, feia poc d’una blancor d’alabastre, estava ara uniformement vermell, ja que el lord havia copejat equitativament sobre tota la superfície d’aquell cul, ni una sola partícula de la pell de les dissortades natges n’havia quedat estàlvia. Era tota una pluja de seques galtades que espetegaven com a veritables detonacions, i evidentment la turmentada noia devia experimentar un dolor horrorós, perquè remenava la seva lluna amb frenesí, intentant d’esquivar els cops, ara amb un cop de malucs cap a la dreta, adés amb un altre cop a l’esquerra, i tot seguit provant de defugir-los amb un moviment de dalt a baix.

Vans i fútils esforços!! La pesada mà continuava caient amb cadència en el lloc desitjat i incrementava al mateix temps la vermellor fosca d’aquella panera.

Quan va entendre que la nouvinguda ja n’havia tingut prou de patacades com aquelles, lord Elgroan mantingué la seva promesa de fuetejar-la a consciència.”

* * * * *

Què tal? Què us sembla com les gastaven els nostres veïns francesos d’aquella època? Tanmateix, i per tal que pugueu comprovar que no tot era acció, sinó que les reflexions sobre allò que hom ha acabat anomenant “flagel·lació eròtica” també tenien el seu lloc en aquestes peces fetes per al divertiment dels lectors, us transcric, per tal de finalitzar el comentari a aquest llibre, una petita mostra d’aquesta part, diguem-ne teòrica:

“... per tal que la dona pugui sentir en tota la seva agudesa l’efecte terrible de les vares, es necessari que totes les seves terminacions nervioses en siguin afectades. Llavors, per la seva pròpia naturalesa, ella patirà al màxim, sentint el dolor, l’angoixa, i la por al mascle que aplica o ordena la tortura, enmig d’una extraordinària tensió. És per aquest motiu que la flagel·lació voluptuosa ha de ser cruel si hom pretén que sigui eficaç i assoleixi el seu objectiu.”

Paràgrafs seleccionats

2008-06-30T02:40:00.005+02:00

Bones, com va? Avui, una mica de literatura... (i demà, també!)

Us enrecordeu de...

- Beatrice (Spanking i literatura II)
- Ardeurs précoces (Spanking i literatura III)
- Cruelle Zélande (Spanking i literatura IV)

Gràcies a Mestreton, s'han incorporat al blog de relats els altres paràgrafs seleccionats i traduïts d'aquestes tres novel·les.

Així, us oferim algunes escenes més de l’obra “Beatrice”, comentada en el segon lliurament de la secció i de la que ja disposàvem d’una traducció al català, i alguns paràgrafs de les novel·les “Ardeurs Précoces” (Spanking i Literatura III) i “Cruelle Zélande” (Spanking i Literatura IV). Esperem que aquest nou intent de posar una mica més al vostre abast obres literàries relacionades directament amb el nostre món spank us agradi, almenys, tant com a nosaltres ens ha engrescat efectuar la selecció dels textos i, quan ha estat necessari, la seva traducció a la nostra llengua.

Poseu-vos, doncs, ben còmodes i prepareu-vos per a gaudir d’uns bons moments de literatura sobre allò que més ens agrada: el meravellós món de les surres eròtiques!!

- Paràgrafs seleccionats "Beatrice"
- Paràgrafs seleccionats "Ardeurs précoces"
- Paràgrafs seleccionats "Cruelle Zélande"

I ben, ben aviat (demà?), "Spanking i literatura V". No us el perdeu! Inclourà també alguns paràgrafs seleccionats que aniràn directament al blog de relats, amb alguna sorpreseta adicional.

Boh...

2008-06-26T20:31:00.007+02:00

Des d'ahir al migdia, cada cop que m'assec a una cadira (o al terra, o a on sigui) m'en recordo del meu spanker ¬¬'

Els dos teniem el matí lliure i vam aprofitar per fer "una trobadeta spankeril".
Tot va començar ben aviat: com que hi havia la posibilitat de que m'adormís i arribés tard (típic), em va trucar i em va "amenaçar". Poc després de penjar, li vaig seguir el joc i li vaig enviar dos sms:
(absenir-vos de llegir si sou spankees amb autoestima...) (jajaja ostres, ho sé, estic canviant els meus instints rebels...)

"Domina'm. Lliga'm. Pega'm. Mana'm. Sorpren-me. Vull sentir-me teva en tot moment. Que duran aquestes hores TOTS els meus actes siguin ORDRES teves. Avui tu manes"

"Avui sóc el teu joc. Inventa les regles. Fes trampes. Juga brut. Guanya'm. No vull llibertat ni elecció. DOMINA'M SPANKER!"

Cal dir que l'altre dia vam passar pel bazar xino a comprar alguns elements... (que ara explicaré), i avui s'havien de probar.

En primer lloc, tot just arribar a casa seva, em va dur al menjador i em va fer posar les mans a la taula. Allà em va abaixar la roba i va anar a buscar la paleta de boix famosa... em va fotre uns 20 cops pel simple fet d'haver-li dut la contrària al supermercat on haviem anat a comprar esmorzar.
Tot seguit em va ordenar pujar-me els pantalons, doncs haviem de anar novament a un bazar xino. calia aconseguir una canyeta fos com fos...

I per un euro, vam trobar una mena de canya de pescar que consistia en una canya fineta i una més gruixudeta, de alguna cosa semblant al bambú. Només un euro! Sabeu que als xinos hi ha mil coses per fer a un spanker feliç?

....

Què va passar un cop a casa? Tandes força dures de 50. Això sí: NO va haver-hi arrepentiment per part meva (sempre seré una spankee orgullosa, per molt submissa que em posi quan expresso els meus desitjos!) jijiji

1. 50, amb la mà, en posició OTK.

2. 50, amb una mena de sandàlia que vam comprar als xinos, la posició va ser les mans als genolls però me les va lligar amb unes manilles

3. 50, amb una mena de paddle que vam trobar tb als xinos. Cal dir, però, que era de baixa qualitat i, el meu cul la va partir! jijiji. Però es va trencar cap al final, quan ja n'havia patit les conseqüències... -_-'. La posició escollida va ser "OAS": "Oberta sobre el sofà" : sobre el respatller, una cama a cada costat (no sé si m'explico...) xD (és còmode)

4. 50, amb el cinturó i les mans sobre la taula

5. 50, amb la mà, en posició "tam-tam" (la que vaig explicar l'altre dia)

6. 67 (excepció) amb la paleta de fusta de boix (que al final tb es va mig esquerdar) en posició, de nou, OAS.

7. 50, amb un regle metàl·lic, també dels xinos. Feia força mal.8. 50, amb la canyeta (-_-). Anava combinant la canya prima amb la canya mes gruixudeta. La petita es va partir, com sempre. La més gruixudeta anava millor...

9. 50, amb la mà, dreta i amb les mans als genolls

10. 70 de plus: 10 amb cada instrument utilitzat. Jo després de tants cops ja estava KO i aquests últims 70 me'ls va fer en posició SEL (sobre el llit). Jo estava estirada i ell vinga cops.

Realment, el que va fer més mal, va ser la canyeta fina. O sigui. Tot em va fer força mal (doncs considero que vaig rebre bastant) però la canyeta em va deixar marques força importants i veig que trigaran una mica en marxar...
Això si, em fa un mal terrible el cul jajaja. Crec que estaré uns quants dies seient i maleïnt la nostra extranya afició...

Això si: estic fatal però....... reconec que ara mateix tornaria a insultar-lo per aconseguir una zurra extra!!! jajaja

Crec que necessito un spanker de recanvi. El deixo ben baldat!!
l
Pd. properament posaré fotos dels instruments i tal... (això si: la propera actualització serà sobre el blog de relats... estigueu atents!)

Aperitiu

2008-06-22T00:51:00.003+02:00

Amigues (i amics) spankees... Com vosaltres mateixos sabreu, no hi ha res pitjor que una amenaça que no es compleix (o que triga en cumplir-se), veritat?

Odio quan el meu spanker m'amenaça i després no fa el que diu (típic d'spankers). Tot i així, si aneu seguint el blog, sabeu que ben aviat me n'espera una de les que fan història (si, ja ho sé, m'ho he buscat jo soleta, jajaja)

Bé, el cas es que l'altre dia vam tenir una estona lliure i vam aprofitar per dinar junts. De fet, no teniem gaire temps, però ell em va mostrar que cada cop té més assumit el paper de "persona que mana i decideix" xDD

El cas es que per anar cap al restaurant, va venir a recollir-me amb moto i, al posar-me jo el casc, vaig tirar (sense voler, eh!) el seu a terra. Ell em va dir cordialment si el podia recollir, però m'hi vaig negar. A ell li va molestar una mica la resposta, doncs el casc havia caigut a la meva banda, i el tenia a tocar del peu. I m'ho va tornar a preguntar (ara més borde), i jo vaig tornar a negar-m'hi.

Vam pujar a la moto i quan portàvem poca distància va parar. Em va fer baixar i vam entrar a un portal obert. Allà em va agafar del braç i al primer replà lliure, em va girar contra la paret amb tota la força que va poder, i allà em va donar unes quantes i sorolloses palmades.
Però clar, no era un portal gaire aïllat i al cap de res vam sentir una porta que s'obria i l'ascensor que es movia. Vam marxar. Però pel que es veu, jo encara no havia pagat per la meva desobediència...
.
Poc després vam trobar un edifici públic i va aturar novament la moto.
Vam entrar a donar un cop d'ull i casualment, vam trobar uns lavabos força aïlladets.

Ja podeu imaginar-vos que va passar allà! No es va aturar en tonteries: tan bon punt va tancar la porta per dins, em va baixar els pantalons i les calces i em va posar als seus genolls.
Les òsties queien a ritme accelerat i a tota potència -_-. Em feia bastant de mal!

Tot seguit, i quan jo ja iniciava el moviment de pujar-m'ho tot i marxar, em va dir que em treiés els pantalons i les sabates. Jo m'hi vaig voler negar però ell va escollir per mi: no va trigar ni 5 segons en treure-m'ho.
Tot seguit em va canviar de posició (cap a terra i cul a l'altura de la seva panxa, amb les cames sota els seus braços)(com si fos un tambor ¬¬) i va seguir fotent òsties a tort i a dret.
L'acústica era molt bona i els cops ressonaven provocant una mena de so metàl·lic que crec q a tots dos ens va agradar.

Quan el meu cul ja era tot un poema, va parar. Jo em vaig aixecar i vaig vestir-me, però abans ell em va dir:

- No tornis a desobeïr-me o ja saps que passarà. Demana perdó per lo del casc!

Jo vaig negar-m'hi, i tot seguit em va fotre una d'aquelles bofetades que et deixen la cara calenta força estona... -_-

No va insistir més, perquè no teniem gaire temps tampoc... Simplement va sortir del lavabo i em va dir: "vesteix-te. T'espero fora". I allà va acabar.

Pocs minuts després ja erem al restaurant. Jo encara em notava el cul una mica calentet, però això no va impedir-me els habituals insults que de tant en tant li deixo anar, o les patadetes per sota la taula.

Al acabar el dinar, un tercer portal obert li va donar la possibilitat de recordar-me, un cop més, que ell sempre tindrà la última paraula.
(i com us podeu imaginar, m'encanta xD)

Trobades a la tercera fase

2008-06-18T23:58:00.004+02:00

Autor: Mestreton (Ton)

Dilluns vaig estar dinant en un restaurant xinès amb els dos autors d’aquest blog. Després d’una primera fase de comentaris encreuats en aquest mateix espai, i d’una segona que s’inicià amb les primeres col·laboracions i que cristal·litzà amb el naixement del blog de relats, vàrem arribar plegats a la tercera fase, la de conèixer-nos en persona.

Tot i que tant ells com jo mateix dissimulàvem amb prou feina els nervis provocats per la pèrdua de l’anonimat, en una relació que s’ha iniciat de forma virtual, val a dir que molt aviat deixàrem enrere totes les reticències, totes les prevencions que pogués haver-hi, i ens disposàrem a gaudir de la trobada i, alhora, del menú que el simpàtic restaurador oriental ens oferí. El restaurant, del que ja ens havien parlat en alguna altra entrada, era buit. Només una altra taula va ser ocupada abans no tornéssim cadascú de nosaltres cap a les seves obligacions de la vida real.

I potser és aquest el detall que m’agradaria ressaltar d’aquella reunió. Tots tenim una vida real més enllà dels nostres renoms spanks. Tots ens movem dins d’unes directrius que tàcitament estableix la nostra societat i que anomenem genèricament “normalitat”. Doncs bé, la sorpresa és que dinant en aquell xinès hi havia tres persones normals. Una noia i dos homes. Els nostres gustos eròtics, les nostres tendències sexuals, que molt difícilment s’enquadrarien dins d’aquesta uniformitat socialment acceptada, quedaven reservats per a la intimitat. Com a molt, per al món virtual. Ningú no hagués pogut descobrir el nostre secret. Qualsevol observador n’hagués interpretat una reunió, un dinar de treball, durant el que els comensals anaren intercanviant opinions sobre alguns documents que s’anaven passant entre ells.

Suposo que aquests mateixos observadors s’haurien quedat amb la boca badada si haguessin pogut veure la mena de documents que ens estàvem passant. Articles, revistes, còmics i llibres, relacionats directament i ostensible amb el spanking no van deixar de circular durant el temps que es prolongà l’àpat. Parlàrem de projectes, compartírem experiències i també il·lusions, intercanviàrem petits secrets per millorar algunes de les tècniques pròpies del món spank. Una vegada trencat el petit mur de gel que havia bastit al voltant de cadascun de nosaltres la virtualitat de les nostres relacions, la sobretaula s’anà escolant amb fluïdesa i amb molta cordialitat. Tot i mantenir les reserves necessàries per tal de protegir el nostre anonimat en aquell món paral·lel de la realitat, vam anar obrint els nostres cors, fins a poder reconèixer en les persones que compartien aquella taula l’amic, l’amiga...

Quant a com són spankee.bcn i spanker.bcn, què us en podria dir? Doncs que són tal com apareixen en el seu blog. Gairebé com us els podeu imaginar. Tot i estar atents al material gràfic que, provinent del meu bagul màgic, els anava ensenyant mentre ells s’ho miraven amb delit, durant tota l’estona no van parar de pessigar-se, de donar-se empentes, puntades de peu i copets de tota mena. Com dos adolescents enamorats, creuaven sovint els seus esguards, que espurnejaven. No hi van mancar tampoc els festosos insults d’ella, ni les constants amenaces d’una surra per part d’ell... El que us deia, tal com apareixen al blog.

Per unanimitat, els dos homes anomenàrem spankee.bcn reina de la trobada i ànima dels blogs, escuràrem tots tres el cafè de les tasses, ens agraírem recíprocament els regals que ens havíem fet per tal de donar més relleu a la tertúlia i, entre disteses rialles que proclamaven l’allunyament de la vergonya que, sobretot la noia, havíem passat, ens acomiadàrem fins a la propera reunió de treball. Jo per anar a cercar el meu cotxe. Ells dos, segurament, en busca de la porta oberta d’alguna escala per tal de bastir uns petits envans d’intimitat, encara que només de forma fugissera, i alliberar-se per uns instants de la tensió viscuda amb unes quantes i sorolloses surres enjogassades sobre el culet de la noia.

MESTRETON (18/06/2008)

Una spankee entregada

2008-06-16T00:51:00.006+02:00

La meva experiència dins del món de l'spanking no és molt dilatada. Fa una temporada (aviat ja farà sis mesos) que matinc una relació amb l'Spankee.bcn, una autèntica spankee «de naixement» que em proporciona moltes satisfaccions.

Com que una relació spank implica un contacte físic íntim i intens, és fàcil que es desenvolupi una relació que vagi més enllà del simple joc compartit. Així, entre les parelles spank deuen sorgir de vegades sentiments com ara l'amistat, l'enamorament, la dependència o la possessió... En el nostre cas crec que mantenim un nivell alt d'excitació, sense anar gaire més enllà de la relació spank pròpiament dita.

Aquesta entrada d'avui es titula «Una spankee entregada» i té com a nucli central un missatge que he rebut d'ella en què expressa els seus desigs per a la pròxima sessió.

Després d'una sèrie d'explicacions i preàmbuls, conclou amb aquests set punts:

1. Fes-me plorar.

2. Fes-me suplicar que paris.

3. Fes que tingui ganes d'insultar-te per cada cop que em donis, però que no ho faci per no rebre cops extres. I demostra'm que ho faràs.

4. Fes que demani perdó per TOTES les faltes que apuntaré a la llibreta. Cada falta, un càstig diferent. No acabis el càstig ni en comencis un altre fins que no hagi demanat perdó per la falta per la qual m'estaves castigant i fins que no prometi que no ho faré més (obliga'm com millor sàpigues).

5. Fes que compti cada cop que em dónes, no permetis que em descompti, ni que m'entretingui. A la mínima, torna a començar. A la mínima, em sents?

6. Fes que entre tanda i tanda (o sigui, entre càstig i càstig per cada una de les faltes) no em posi descansant al sofà. Això s'ha acabat (almenys, per al pròxim dia). Res de descansar: quan acabis una tanda, em deixes dreta en un raconet de paret exposant el meu cul vermell cap a tu o cap a on tu vulguis. Amenaça'm de tornar a començar l'últim càstig sencer si em toco el cul per fregar-me'l o si em moc ni que sigui un centímetre. Disciplina. I si tu entre tanda i tanda vols descansar una mica, deixa'm en un raconet on em puguis controlar. D'acord? Sense pietat!

7. I per descomptat, per cada càstig que m'estiguis aplicant, no em puc moure en excés ni MOLT MENYS posar les mans per evitar els cops. Avisa'm que si ho faig, em cauran cops extres. I si ho faig, fes-ho! I si ploro i em tiro a terra o em moc de tal manera que sigui incòmode per tu seguir donant els cops... doncs MÉS HÒSTIES!

En definitiva: intenta el pròxim dia assolir un rol realment durillu. Jo et portaré la llibreteta i estara plena de faltes, com sempre. Amb tot el que t'he dit, vull que apuntis el càstig que duràs a terme sobre mi. I tot el que hi apuntis, ho hauràs de complir. I si ploro, ni se t'acudeixi parar ni reduir!!! (RECORDA QUE TINC UNA PARAULA DE SEGURETAT). És a dir, si hi ha 8 faltes i s'han d'aplicar 8 tandes de càstig i a la segona em poso a plorar, tu fes com si res! Com qui sent ploure, val? Si vull que paris, diré la paraula convinguda. A més, entre tanda i tanda el meu cul podrà descansar ni que siguin 2 minuts...

Què tal, companys: tinc raó o no, en dir-me afortunat? Aquesta spankee incorregible... quantes alegries no serà capaç de proporcionar-me!

Spankers: heu tingut alguna vegada una declaració semblant? Spankees: heu fet saber alguna vegada a la vostra parella de jocs els vostres desigs d'una manera tan explícita?

El vostre torn!

Llicència per estovar

2008-06-14T22:59:00.004+02:00

.Bueno avui dedicaré l'entrada al nostre amic i col·laborador Ton.
-

Tot ha sigut arran d'una petita conversa mantinguda: jo li devia un mail des de fa dies i finalment li vaig dir: "demà t'escric, t'ho juro! i sinó ho faig, et dóno llicència perquè em zurris quan ens trobem algun dia"

.
Evidentment, això no passarà perquè ja li he escrit el mail :P jijiji

A ell li ha fet molta gràcia ("Ton, James Ton, amb llicència per estovar"). I li dedico la imatge d'avui:

L'Spankee incorregible

2008-06-13T00:07:00.007+02:00

Dimarts passat ens va venir de gust repetir una sessió. La sessió anterior havia estat dijous passat, o sigui, cinc dies abans, amb la qual cosa l'Spankee ja havia tingut prou temps de corregir algunes malifetes i alguns vicis pels quals va ser castigada oportunament.

Però què va! Us penseu que l'Spankee havia millorat? La meva Spankee és incorregible! Sembla que ho faci expressament!

De manera que vam repetir la sessió. Vaig tornar a agafar la llibreteta (sí... la famosa llibreteta que tan acuradament fa servir per confessar les seves culpes). I vaig anar aplicant tots els càstigs i penes que ella mateixa (!) havia anat consignant.

Però amb un augment, per les faltes d'ortografia que hi havia a l'entrada d'aquest bloc corresponent a la crònica de la sessió anterior, que ella havia escrit. En total hi ha vuit faltes (a veure si sabeu quines!). Per cada falta, li vaig subministrar 10 palmades: total, 80 palmades extra.

I un cop acabada aquesta tanda vaig comprovar l'estat d'excitació que el cos de l'Spankee demostrava. En notar que, efectivament, com sempre d'una manera involuntària i totalment natural estava tan mulladeta, vaig decidir continuar amb unes quantes palmades més, donat que això semblava satisfer totes les parts...

I és que aquesta tanda de palmades va ser impartida en la posició clàssica de l'OTK, i al sofà. S'hi estava tan bé...

Donat que la sensació de relaxament era un fet tan evident, em va venir de gust utilitzar la paleta de fusta de boix (originària del bonic poble garrotxí de Tortellà, i amb una inscripció exclusiva d'ella cap a mi). Vaig començar a propinar-li cops amb aquest instrument. Ella l'odia, la paleta de fusta de boix, però en aquesta ocasió va anar aguantant molt bé, sense arribar a plorar. Em sembla que el secret de l'èxit és donar els cops amb una certa separació entre un i l'altre, i sempre passant la mà pel culet, per treure la sensació immediata de picor que queda després d'una bona cleca!

Després hi va haver més activitats... però per avui ja m'he cansat d'escriure.

Sempre amb retràs...

2008-06-09T20:39:00.006+02:00

Últimament confeso que tinc el blog una mica abandonat >_< (a vegades els afers acadèmics ens treuen horesssss, i això tots els estudiants ho sabem, no? ^.^) .
.

Us explicaré una mini-història en tercera persona, per passar l'estoneta...

"El passat dijous, una spankee i un spanker de Barcelona van tenir una petita trobada, a casa d'ell.
Feia 23 dies que la noia no trepitjava aquella casa.
.
Ella és una noia bastant feliç, i es pot dir que també és bona noia. L'únic problema és que de tant en tant no actua com hauria d'actuar, i es deixa endur per la vagància i pels mals hàbits. Sovint també es deixa emportar per la seva sort, confiant en que sempre li sortirà tot bé, sense pensar massa en les conseqüències.
Ell tampoc és perfecte i ho sap, però com que també és bona persona, decideix de tant en tant ocupar una mica del seu temps en corregir a la noia esmentada anteriorment, per tal de que no perdi el bon camí. :-P
.
La jove spankee va ser citada, doncs, el passat dijous a casa del seu spanker. Ell li va dir que dugués la llibreta actualitzada, i que s'actuaria en conseqüència (normalment ell la llegeix abans de fer res, i apunta el càstig a aplicar en cada un dels casos, segons gravetat)

Ella sabia que portava vàries setmanes sense apuntar res, però que no li podia entregar així (no colaria...). Per tant, va decidir que aquest cop ho faria diferent.

Dijous, a casa d'ell, quan l'spanker es va disposar a llegir les confessions i apuntar-ne la pena convinguda, es va trobar amb una petita sorpresa: la seva spankee ja havia decidit el seu propi càstig!
.
Cada falta apuntada venia amb una petita i breu valoració, així com la punició merescuda. Estava fet, a més, de forma gradual.
-
Començava amb un OTK clàssic (sense mancar-hi les tres fases de deslliurament de la roba), continuava amb una sessió de cinturó (en la qual l'spankee estava obligada a comptar els cops i dir gràcies, o ressignar-se a tornar a zero) i desprès la paleta de fusta que tant odia ella (la que van comprar fa poc). L'Spanker va comprovar amb alegria que la seva spankee havia gravat una frase d'exclusivitat a la mini-paleta.

L'Spankee va quedar ben servida, tot i que crec que l'spanker ho va trobar una mica insuficient"

Memòries breus d'una spankee barcelonina

2008-06-02T22:04:00.005+02:00

.
Era dijous. Era hivern i feia força fred.

Haviem quedat algun dia per dinar, ens coneixiem.... però aquell dijous era diferent. Jo mereixia una bona zurra i tu estaves disposat a donar-me-la.

... I em vas venir a recollir amb la moto. Em vas dur a casa teva.

Jo estava una mica nerviosa i una mica tallada. Per això vaig beure una miqueta.
Crec que l'alcohol va infravalorar el dolor dels teus cops, jajaja, perquè no recordo que em fessis mal però em va quedar un culet com un quadre postmodernista...

Recordo els primers copets sobre el pantaló. Estar d'aquella manera posada (sobre els teus genolls) em feia molta vergonya. Però no vas parar.

I recordo el moment just en que el meu culet es va quedar totalment desprotegit de roba. Tenia mil pensaments al cap ("que faig aquí, que faig així...") però tu no paraves i cada cop pensava menys i disfrutava més.
..
I així és cada cop... cada cop que m'agafes amb força; cada cop que deixes caure la teva mà sobre el meu cul, cada cop que et treus el cinturó i me l'estampes, cada cop que tanques la porta i m'espatxurres contra la paret..... :-)

Fins aviat, spanker

Voler i no poder

2008-05-29T23:05:00.002+02:00

A vegades tenim "ganes d'spank" (ganes de donar o ganes de rebre, tant i fa!) però les circumstàncies del moment no ens ho permeten.

El pitjor dels casos és no tenir "parella de jocs", és a dir, ser spankee i no tenir a ningú per recordar-te que la vida no és un camí de roses, o ser spanker i no tenir cap culet per castigar.

Altres casos són més lleugers.
Avui he quedat per dinar amb el meu spanker. La veritat és que els dos "tenim gana d'spank", però ara mateix no podem fer gran cosa. Tot i així, hem anat a dinar. Els lavabos eren petits i impossibles, però sortint hem trobat un portal obert i ens hem ficat cap dins. Tot molt breu i poc pam-pam, però lo suficient per calmar una mica aquesta ànsia XD.

Hores més tard, hem pogut fer una altra petita trobada... igual de breu però no menys bona. Un altre portal obert. Hem pujat fins al terrat, on hi havia unes vistes molt maques però tanta infinitat m'ha tallat una mica i l'he obligat a entrar cap dins xD
(de tant en tant, em deixa manar!) (bueno, casi sempre mano jooo jajajja)

Tornem!

2008-05-28T21:18:00.005+02:00

Hem tornaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaat !

Potser pensaveu que el blog estava en vies d'extinció o alguna cosa així. No us culpo: la falta de temps (i a vegades, també, la falta de ganes) fa que no sempre poguem fer el que desitgem.

A partir d'avui el blog continuarà actualitzant-se periòdicament, per tant, seguiu passant per aquí ;-). Tenim molt material a publicar i tenim ganes de seguir explicant com van les coses.
A banda d'això, recordeu que també tenim un blog de relats (abandonadet, però els relats van arribant, poc a poc anireu veient noves històries): http://spankcatala-relats.blogspot.com

I poc més a dir, de moment! Disfruteu....!

Spanking i literatura (IV)

2008-05-07T21:25:00.005+02:00

Nova entrega de "Spanking i literatura", de la mà de mestreton.

“Cruelle Zélande” (1978)

Us presento novament un altra obra anònima, que també sembla haver estat escrita per una dona. Aquesta novel·la fou publicada per primer cop per la “Societé Nouvelle des Editions Jean-Jacques Pauvert l’any 1978. Tusquets Editores S.A., va editar-la traduïda al castellà en la seva coneguda i reconeguda col.lecció de narrativa eròtica “La sonrisa vertical”, en el seu número 23. Cal recordar que aquesta col.lecció, que tans títols importants ens ha fet arribar, era dirigida aleshores per Luís García Berlanga, qui sempre va manifestar obertament les seves preferències per les relacions sadomasoquistes. La traducció va córrer a càrrec de Paco Monge i el títol va ser el de “Cruel Zelanda”.

Encara que d’autor, o autora, francès, l’obra ens narra les peripècies d’una noia jove, casada amb un oficial anglès, del qui el seu regiment és destacat a Nova Zelanda. La trama té lloc durant l’època victoriana. El petit destacament que l’oficial comandava és atacat per uns indígenes maorís, amb la conseqüència que la noia és raptada i confinada a la tribu d’aquelles salvatges criatures.
.

En primera persona, l’autor(-a) ens va explicant amb una certa nostàlgia les seves experiències vitals, des d’un punt temporal situat en el futur del moment en què es produeixen els fets detallats a la novel·la. Parla primer de la fredor de les sensacions que havia obtingut en la relació amb el seu marit, qui amb la seva ineptitud havia arribat a aconseguir que defugís sempre que podia l’acte sexual propi d’una relació matrimonial afectada pels principis de l’època. La irrupció sobtada de les noves i múltiples sensacions viscudes durant la seva estada a la tribu dels maorís, que ella va desgranant sense cap pressa en el decurs de l’acció del llibre, aconsegueixen que la seva estreta visió d’aquest apartat de les relacions humanes que constitueix el sexe,variï diametralment. La seva experiència durant el temps que habita amb els indígenes fa que qüestioni per sempre més les relacions que li són imposades per la hipòcrita societat anglesa de l’època, i que sobretot rebutgi el lideratge dels homes, dels mascles, en tot allò que fa referència al sexe en totes les seves variants.

Novament, he de dir-vos que s’ha fet molt difícil triar algun paràgraf, perquè la veritat és que n’hi ha un bon grapat que us agradarien. Aquí en va un que crec que pot fer-vos animar i buscar aquest llibre. Puc, a més, assegurar-vos que podeu trobar-lo amb certa facilitat:

“Nawa-Na quería acostarme boca abajo sobre sus rodillas. Esta nueva posición me producía horror, así expuesta, desnuda, y con la imposibilidad de vigilar a las mujeres que me miraban.

Pero lo que me colmó de vergüenza y también de rabia fue que la muchacha, cuando me hubo instalado como quiso, la grupa bien en medio de sus muslos y sobreelevada, se puso simplemente a azotarme las nalgas del mismo modo que nosotros castigamos a un niño que se ha desmandado. Por no sé qué razón mis padres nunca me pegaban, y ésa también era la primera vez, a los veintiséis años, que recibía una azotaina. Todo mi amor propio se rebeló, particularmente por la idea de recibirla delante de estas criaturas, y por parte de quien, en mi opinión, sólo era una miserable chiquilla. Pero cuando intenté girarme y levantarme, apoyó su otra mano entre mis hombros y me di cuenta de que las demás mujeres vendrían a ayudarla si me obstinaba. Por tanto tuve que someterme y continuar dejando que me azotasen. La pequeña salvaje lo hacía con todas sus fuerzas. La sensación era tan punzante que o bien, a mi pesar, me contraía para escapar de ella, o bien, por el contrario me distendía, me abría, esforzándome por estar totalmente blanda, paradójicamente inaccesible, ya que cuando me contraía, los golpes, los azotes, sobre los músculos tensos me producían un dolor todavía más agudo. Pero, cuando me distendía, la airada mano me golpeaba justo en el ano y en el orificio del sexo, que me parecía abrirse bajo los efectos de un hambre extraña, exacerbada, provocada por el ardor, y no podía soportarlo durante mucho tiempo. Sin embargo, la azotaina proseguía, y mi rabia, la rebelión de mi orgullo crecieron hasta una especie de punto de ruptura.

Más allá de este punto, como los golpes seguían cayendo e incluso, hubiérase dicho, con redoblada sequedad, no sé qué en mi orgullo cedió a su vez y me puse a llorar, estallé en sollozos y me agité. Las mujeres gritaron de satisfacción. En aquel momento, mientras me debatía, en verdad sin intentar realmente levantarme, ni siquiera escapar a la azotaina, giré por casualidad la cabeza hacia la gran abertura de la choza y allí, a pocos metros, en la luz declinante, vi pasar a un indígena, un hombre, desnudo con excepción del paño. Quizás a causa del ruido aminoró la marcha y giró a su vez la cabeza hacia la cabaña. Estuve segura de que me veía del mismo modo que yo le veía, más desnuda que él, azotada así como un niño, y pensé que iba a acercarse y a entrar en la choza. Ante esta idea se produjo en mí, en el fondo de mi vientre, un desgarro y una convulsión fulgurante, que me inundaron de un placer salvaje. Todo ocurrió realmente en un momento: el corazón de mi sexo se incendió y se licuó. En realidad, él había vuelto a seguir su marcha y se había alejado, pero las criaturas, con su diabólico instinto, no dejaron de notar al momento mi impensable reacción. Chillaron de nuevo de alegría, batieron palmas, y se juntaron todas a mi alrededor y alrededor de su compañera.

Nawa-Na me azotó todavía durante unos segundos, pero ya con menos fogosidad. Podría decirse que lo hacía más bien para calmarme, para en cierta manera acabar de saciarme. Se detuvo, y yo permanecí calmada sobre sus rodillas, las nalgas totalmente abiertas, ardiendo, y sin duda totalmente escarlatas. Aprovechando este abandono, la muchacha hundió no sólo un dedo, sino, eso me pareció, toda su manita en mi sexo, la avanzó y la retiró deliciosamente varias veces. Reía, y comprendí que explicaba a sus compañeras que me había vencido, y que el desgarramiento del placer me había mojado y llenado de jugo en el interior. Pero ni su risa, ni mi derrota lograban humillarme. Por el contrario, mi orgullo era de nuevo inmenso y se cernía sobre aquellas miserables criaturas como un águila. Cuando Nawa-Na decidió retirar por completo la mano, hubiese querido cogerla con la mía y besar todos sus dedos.”

Afegiré només un parell de curtes frases de l’obra. Una per tal d’il.lustrar la percepció que l’autor(-a) intenta transmetre’ns sobre el seu criteri de la preponderància que les dones en general haurien de tenir, no solament en les relacions sexuals, sinó en l’extensa gamma de les relacions humanes. Us confesso que hi estic completament d’acord, perquè crec que així aniríem molt millor!!!

“Creo que la mujer es la fuente misma del mundo. De ella manan y en ella se generan la vida y el sueño, toda memoria y todo olvido.”

I l’altra, perquè penso que potser no hi ha cap veritat més gran que aquesta:

“… hay pocas cosas más bellas que un hermoso trasero de mujer.”

Altres entrades "spank i literatura":

-- Ardeurs précoces

- Beatrice

- Spanking the maid

Pagant per les faltes...

2008-05-05T21:10:00.004+02:00

I faltes de tota mena, no només ortogràfiques. Avui el meu culet ha rebut de valent...

He de confesar que ja en tenia ganes (jijijiji) i no he parat en tooota la setmana de molestar-lo i provocar-lo. Fins i tot per mòbil. "No cal que continuis provocant-me... acabaràs amb el cul com un tomàquet", em deia. I si, m'ha quedat vermellet, perquè negar-ho! xD

- Tot va començar quan, ahir, li vaig voler regalar un relat escrit per mi. Exclusiu, per ell. I li va agradar! Però claaaaaar: tenia faltes. Bastantes. I les he pagat amb escreix ¬¬'

Però anem al començament, al principi de tot.
Hem quedat i sense voler he fet tard. S'ha enfadat una mica XD

Després hem anat a una ferreteria perquè necessitava comprar unes coses per casa ... i resulta que hi havia una secció de "coses de cuina", amb moltes paletes de fusta per cuinar. I clar, clar! n'ha comprat una per utilitzar en contra meva ¬¬ (si sabés la dependenta que en 5 minuts l'estariem utilitzant d'aquella manera!!!) :-) jijiji

Finalment hem arribat a casa. El meu càstig ha costat de dues parts:

1. Primer ha imprés el relat i m'ha fet sentar al sofà mentre en corregia les faltes. La condemna eren 5 palmades per cada falta greu i 2 per cada falta lleu (quasi totes eren greus). Em fa una mica de vergonya confessar que m'han caigut 205 palmades -_- (moltes eren d'accents i per no fixar-m'hi, i repetides tb)
A sobre m'ha posat el full al davant i abans de cada pack de 5 cleques havia de llegir la falta i dir per quin motiu és falta.

Després m'he assegut a "repassar les faltes" mentre ell llegia en veu alta la "meva llibreta de faltes", que, molt provocadament, havia omplert a rebassar. ;-P

A cada falta li ha aplicat un nombre de cops (a repartir després en diferents posicions i instruments). Resumint:

- Per fer sempre faltes d'ortografia ------- 40
- Per insultar-lo continuament ----------- 40
- Pels meus horaris descontrolats -------- 50
- Per mai acabar-me el plat quan nem a dinar xD ---- 40
- Per oblidar-me de fer un tràmit que tinc pendent -- 60
- Per addicció desmesurada a internet --- 70
- Per desconfianda (llarga història) ------ 60
- Per vaga i gandula --------------------- 50
- Per arribar tard ----------------------- 30

Si, això ja sembla la peli de "los 400 golpes" ! la veritat és que s'hi ha esmerat força (però tot i així, crec que no ha arribat fins al final. L'edat no perdona eh, spanker!) ;-)

(Spanker, abisam kuan rrekuperiz forses...hes que crek ke lla e ublidat lez tebes estubades d'havuy y hara tynk mols duvtes)
.

El que m'agrada de la meva Spankee

2008-05-03T18:10:00.003+02:00

Primer de tot, poder dir «la meva Spankee» ja és un motiu de satisfacció inconmensurable. Estic segur que si la vida em separa de la seva companyia, molt difícilment tornaré a comptar amb aquesta font de plaer sense fi. Tots els que compartim aquesta afició secreta sabem com costa de trobar una parella de jocs.

La meva Spankee m'agrada pel seu cos i per la seva persona.

Mireu aquesta imatge:

A qui no li agrada un cos de noia jove, proporcionat, estilitzat, esbelt? Tot i que la meva Spankee és bastant alta, és també bastant prima, cosa que em permet dominar-la físicament. Jo tinc més força que ella, i això em permet agafar-la, moure-la, acostar-la, ajupir-la, abraçar-la, recollir-la, llançar-la... I, el que m'agrada més: encara sóc capaç d'agafar-la amb els meus braços i portar-la on jo vulgui!

No vull entrar en detalls íntims pel que fa referència al seu cos, que m'encanta... Això queda per a ella i per a mi. Però més enllà del seu cos -i potser més important- és la seva persona. Els cossos, amb el pas del temps, perden tensió, perden bellesa... Les persones també canvien, no hi ha dubte: però normalment cap a millor.

La meva Spankee és una gran persona -tot i que és mereixedora dels càstigs que li propino-. És honrada, és discreta, té força de voluntat -en això pot millorar una mica-, és intel·ligent, sap escriure -si no li tenim en compte les faltes que fa!- i té sentit de l'humor.

Pel que fa a l'spanking, la meva Spankee és un exemple de persona nascuda amb aquesta tendència. Tal com em sembla que ella ha dit en alguna ocasió, ja de petita sentia una certa emoció en veure per la televisió escenes de zurres. I no pas perquè a casa seva l'haguessin pegat mai. La veritat és que avui en dia, al cap d'unes poques cleques damunt del seu culet, es pot comprovar com el seu cos s'ha excitat enormement.

Quan fa uns dies que no ha rebut, ja la noto una mica inquieta... Necessita una bona zurra de tant en tant per estar feliç! Que la meva Spankee té iniciativa no cal demostrar-ho: aquest bloc que esteu llegint és obra seva! Igualment, el disseny de l'altre bloc, dedicat a les narracions, també l'ha fet ella! Ja el coneixeu, oi? http://spankcatala-relats.blogspot.com/.

Però a banda de la tecnologia, la meva Spankee té iniciativa en els jocs spanks: m'encanta quan em proposa algun artilugi nou, quan em fa veure com li agradaria ser tractada, quan s'inventa un joc nou.

En fi, dono gràcies als déus pel regal que m'han fet. La meva Spankee és un tresor!!!

Les faltes d'ortografia

2008-05-01T16:27:00.006+02:00

Hi ha coses que el meu spanker no suporta de cap de les maneres. Una d'elles són les faltes d'ortografia: el posa de molt mala òstia veure faltes al blog!

He intentat buscar en els arxius de les nostres converses referències a aquest fet

Spanker: .... a l'última entrada al bloc n'hi ha unes quantes... te les faré pagar. No pot ser que facis tantes faltes!
Spankee: No en faig tantes!
Spanker: Juas! t'escriuré en un paper gros les faltes i te les posaré al davant dels nassos mentres et faig una bona surra! a veure si aquella dita clàssica te raó… “la lletra, amb sang entra!”

Crec que vaig comentar-ho en el seu dia, però aquesta amenaça la va complir. Un dia a casa seva va imprimir una entrada del blog i es va posar a corregir les faltes que hi havia en color vermell. Després em va deixar el full davant i em va abaixar els pantalons per tal de començar a fer-me entendre que no es poden fer faltes quan estas escrivint coses per a publicar-les...

...Un altre dia vaig enviar-li un text per mail i vaig dir-li que me'l corregís, que l'havia d'entregar. No va trigar ni dos minuts en pronunciar-se:

Spanker: l'intensitat? Nena!
Spankee: que??
Spanker: ha de ser la intensitat! sense apostrofar! o és que no ho sabies???
Spankee: però home, per això et tinc a tu.... crec q no ho sabia… jajajja
Spanker: Veig que t'hauré de donar lliçons de català bàsic mentres t'escalfo el cul! o millor... potser t'hauré de fer llegir la gramàtica catalana, mentre t’estovo!
Spankee: jajaja
Spanker: saps? com la plastelina: que primer és més dura.... i a còpia de masegar-la.. S'ESTOVA! Així quedarà el teu cul!

Fins i tot va haver de corregir el text que encapçala el blog (aquí dalt, on posa "Allò que tant ens agrada... ara en català..."):

Spankee: Has vist el blog avui? He fet una capçalera explicativa! :-)

Spanker: Si! I he hagut de corregir una falta! com sempre!
Spankee: jajaj quina?
Spanker: aix...........endevant! grrr
Spankee: ¿
Spanker: és endAVANT, inútil!
Spankee: val…perdona'm...
Spanker: si no fos per mi... no sé què seria de tu! …Que et perdoni dius??? JAJAJA
Spankee: ¬¬…
Spanker: això no té perdó de Déu! això són 10 mastegots ben donats!

Aix! Quina sort que tinc de tenir-lo de "corrector", no? jijiji

Que passaria si els dos treballèsim en un diari i jo en fos la redactora i ell el director? buf... suposo que n'acabaria aprenent! jajaja. Us imagineu?

Ell: ja he vist que s'ha publicat l'última edició del diari.... podrieu passar pel meu despatx?

Ella: Si senyor

Ell: Miri, vostè té un greu problema: això està ple de faltes! Com pot pensar en publicar tal cosa? Quin desprestigi pel diari! Això s'ha d'arreglar ara mateix!

Ella: ara m'hi poso senyor. En 15 minuts tindrà la versió revisada

Ell: ni revisada ni òsties! Posi's inmediatament sobre els meus genolls!

Ella: com? perdoni? no no!

Ell: Oi tant que si! plasss plaaas

Ella: No siusplaaaaaaau pari pariii

Ell: I ara, calces abaix! Aviam si així n'apren d'una vegada per totes!

Els moments imprevistos

2008-04-28T23:46:00.003+02:00

Hola, bona nit!

Ara ja feia dies que no actualitzàvem! ja se sap.. a la vida hi ha moments de més activitat que d'altres (i no parlava precisament d'activitat spanker, sinó d'activitat real, la paral·lela, la del dia a dia).

A vegades, en aquests moments de vida diària i "vainilla", un mateix es pot estresar i perdre el somriure dels llavis. Estar de mal humor és només un estat d'ànim que indica que res et fa riure ni somriure. I no està bé estar sempre a la defensiva, perquè no disfrutes de la vida, no?

El fet de ser spankee i de tant en tant trobar-te amb l'spanker és motiu de somriure. I perquè? doncs perquè a vegades cauen copets innocents que són com "l'alegría de la huerta" jajaja. Que millor que estar tant normal i de cop notar un "pam" sobre el teu culet despistat?

I una mirada de "vés on ja saps, ara vinc".

:-)

Sant Jordi! Nou blog de relats en català!

2008-04-23T00:19:00.007+02:00

Bones!

Avui és SANT JORDI!!! Primerament, felicitar als Jordis que ens llegeixen, i segonament, donar-vos una notícia: acaba de nèixer el primer blog de relats d'spanking en català.

http://spankcatala-relats.blogspot.com

Esperem que us agradi. El disseny del blog encara no és del tot definitiu. Encara falta posar-hi un traductor com el que tenim aquí!

Ens agradaria que tothom que ho volgués, pogués enviar-nos els seus propis relats perquè els publiquem (naturalment, pot ser de forma totalment anònima, clar!). Amb aquest blog pretenem fer més gran el món spank a Catalunya i a territoris de parla catalana, i tots hi sou convidats!

........................................................

Sant Jordi, el cavaller spanker

I ara em permeto fer un petit plagi però no sense la citació prèvia: Fer, d'azotes y nalgadas va escriure això ara farà un any:

El 23 de abril en Catalunya se celebra Sant Jordi. Sant Jordi fue un santo hasta que encontró a una spankee que, para variar se había metido en un lío con un enorme dragón. Sant Jordi tuvo que sacarle las castañas del fuego, nunca mejor dicho, y enfrentarse con peligro de chamuscarse al maloso dragón. Cuando finalmente salvó a la spankee del dragón, le propinó la zurra de su vida, con lo cual reforzó su condición de santo varón. De ahí las rosas rojas en alusión al trasero de la damisela.

Així doncs, spankees i spankers del món, desitgem que avui sigui un gran dia per tots. :)
.

I love OTK

2008-04-19T18:09:00.007+02:00

Ja no és que m'agradi, és que m'encanta! Sé que sempre dic el mateix, i que potser aquest blog està caient en continguts i cada dia és menys interessant... Però aix! Com em posa que em deixi el cul uniformement vermellet...

L'altre dia vam quedar, si, va ser dijous. Efectivament em vaig resistir força i el vaig fer suar moltíssim (no duia la llibreta de faltes, no havia fet res del que havia d'haver fet...) i ell em va castigar per tot això. Però no va haver cap novetat respecte els altres dies, per tant, no crec que sigui gaire interesant entrar en detalls!

Tot i així, m'agradaria comentar una cosa: pel matí, jo, abans de vestir-me; vaig agafar un retolador i em vaig escriure "INÚTIL" a un costat del cul.
Però fins la trobada amb el meu spanker, encara faltaven dues hores i en part tenia por que hagués desaparegut o algo. En teoria no desapareix la tinta així com així, però per si acàs, just entrar a casa seva i abans de que m'ordenés fer qualsevol cosa, li vaig dir que necessitava anar al lavabo. En part, és cert que necessitava anar-hi, però podia haver aguantat! l'únic que volia era comprovar que aquella paraula seguia allà, tota per ell.

Es va sentar en una cadira i em va ordenar que hi anés. Jo evidentment vaig passar d'ell i em vaig nar cap al sofà... jajaja. Però ell va venir a per mi i em va col·locar a punt. Jo m'hi resistia bastant però ell -després de suar força- va conseguir que adoptés una posició més o menys decent per començar a rebre. El meu culet protegit amb els texans estava a la seva disposició.

- [Pam.... pam..... pam...] calla..... [pam....] no et moguis òstia.... [pam... pam... pam...]

I després va procedir a baixar-me els pantalons. Jo em vaig voler escapar per anar un altre cop cap al sofà, però ell va impedir-ho. I quan em va tenir un altre cop posada sobre els seus genolls, va començar una segona ronda, amb els texans a mig baixar.

- [Pam.... pam] ... eh! QUE ÉS AIXÒ????

Exacte, una de les 6 lletres que conforma la paraula I-N-Ú-T-I-L s'havia sobresortit del territori protegit per les calces. I me les va deixar ràpidament a l'altura dels texans.

- Serà possible!!!!! ara si que rebràs!!!! no pararé fins que s'esborri!!!! [pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam!!!!] (auu)

I certament, es va acabar esborrant (amb aquells cops i amb altres que van venir després xD)
.

Preparada per rebre?

2008-04-16T21:25:00.007+02:00

A vegades, quan falta poc per trobar-me amb el meu spanker, ell deixa anar frases com:

"prepara't pel pròxim dia...", "prepara't a rebre..."

A mi m'agrada respondre tonteries com "si home, al igual!" i quan arribem a casa seva sempre m'hi resisteixo una mica però com que ell sap que realment ho faig només per donar joc...
Però demà, hem quedat, i bé: JO DEMÀ LLUITARÉ FINS AL FINAL XD

Mirem aquestes imatges:
.
Heu vist aquestes noies? Ho haveu vist?!!! L'spanker allà sentadet i la spankee baixant-se els pantalons amb resignació!!!!

Jo mai seré així :-P

Per començar, el meu primer acte serà: no dur demà la llibreta de faltes! grrr! estic farta de donar explicacions dels meus mals comportaments, jijijiji! (es que com comprendreu, el tinc mal acostumat! i això no pot ser! ha d'entendre que no sempre faré el que diu!!! :D)
.
.

Què m'agrada del meu spanker...

2008-04-13T18:44:00.008+02:00

(Aquesta entrada ha estat escrita inspirant-me en aquesta altra entrada: "Me pone...no em pone..." , escrita per Selene al seu blog Confessions on a spank floor)

Què m'agrada del meu spanker?

- M'agrada que m'inmobilitzi entre el seu cos i la paret. Sentir-me atrapada, sense poder moure'm, sense poder defensar-me, sense poder evitar-lo.

- M'agrada que m'amenaci. M'agrada que ho faci via virtual, per mail i msn, i també que ho faci quan ens trobem, quan anem de camí a casa seva, quan tanca la porta i sé que no tinc escapatòria possible. M'agrada que sigui autoritari i que em digui les coses q faig malament, que em renyi, q faci veure q s'enfada.

- M'agrada que no vagi directament a zurrar-me, sinó que atengui a preliminars. I també m'agrada quan segueix amenaçant-me mentre em zurra

- M'agrada que em pegui amb la mà, però sempre sentint el seu cos a prop. M'agrada quan em posa sobre els seus genolls. No m'agrada q em pegui des de la distància, tot i que entenc que hi hagi instruments que així ho requereixin. M'agrada notar la seva mà (en tots els sentits en que es pugui relacionar aquesta frase).

- M'agrada quan m'abraça fort.

- M'agrada que comenci a zurrar-me amb els taxans posats. M'agrada quan para i me'ls abaixa. M'agrada q em zurri després sobre les calces, i que al cap d'uns quants copets me les baixi i me les deixi a la meitat de la cama. M'agrada que tot aquest procès el faci de mala òstia i de manera brusca. M'agrada provar d'evitar-ho i que ell llavors eviti que em rebeli

- M'agrada que em doni la oportunitat de baixar-me jo sola els pantalons i de posar-me en la posició que ell vulgui, i m'agrada perque així m'hi puc negar i llavors ell ho fa amb més mala llet. De igual manera, m'agrada que quan arribem em digui que vagi al menjador (o qualsevol altre lloc) i em prepari per rebre, perque em permet rebelar-me i que no li faci cas XD jajaja. Si, m'agrada que em doni ordres d'aquest tipus i m'agrada no complir-les.

- M'agrada que mentres em pegui, de tant en tant acarici el meu culet bullint, i no m'agrada quan fot les òsties totes seguides amb força (es que fan mal, jjaja).

- M'agrada quan al final em quedo K.O i em recull en braços per portar-me al llit.

- M'agrada si nem pel carrer i em dona algun copet al cul dissimulat jiji

- M'agrada quan algun cop li contesto alguna cosa malament o l'insulto i em fot una bofetada sense avisar, inesperada.

- M'agrada quan algun cop, estant fora de casa, posa la mà dintre els meus pantalons

- M'agrada quan alguna vegada m'ha fet plorar i ha parat per mimar-me. M'agrada perquè llavors el puc abraçar i eixugar-me les llàgrimes. A més, quan ploro es com si em treies estrès de sobre, em desafogo. Sempre hi ha motius per plorar en aquesta vida, no?

- M'agrada que sempre tingui motius per zurrar-me. Sense motiu no té cap gràcia. Per això m'agrada recordar-li cada dia lo INÚTIL que arriba a ser. :-)

M'agrada ser spankee. M'agrada ser la seva spankee. M'agrada que sigui el meu spanker

El restaurant xinès

2008-04-10T22:47:00.005+02:00

Avui hem dinat en un restaurant xinès.

La veritat és que haviem d'anar a un altre, on feien cuina italiana... però com ja sabeu, el meu spanker a vegades és una mica inútil, i clar, el restaurant ja no existia, jajaj.

Cal dir que casi sempre anem a pizzeries (capritxo personal que em permeto confesar), però mentre buscàvem algún altre lloc per dinar, hem trobat un restaurant xinès que estava prou bé (buit, barat, etc).

Quan ha vingut el xino a preguntar que volíem, la cosa ha anat més o menys així:

Xino: Que tomaran?
Ell: vamos a coger el menú que incluye tres platos
Jo: Si pero yo quiero cambiar un primero por dos segundos
Xino: Esto no puede ser
Ell: Es caprichosa la niña, eh? (dirigint-se al xino)
Jo: ¬¬ (patada per sota la taula) (capullo! pagaràs per això!)

Hem dinat disfrutant de la soledat del local (esgarrapada per aquí, patada per allà...) i quan ha acabat, ell ha volgut probar sort i mirar si es podia repetir la escena de l'altre dia (quan em va zurrar als lavabos d'un restaurant). Per tant, m'ha dit que em dirigís al lavabo i que l'esperès allà.
Però clar, el lavabo era MOLT PETIT! i no tenia portes normals.. era un caos. Jo he entrat i buscava el llum, desprès ha vingut ell pel darrera.. i a darrera el home xino, dient que la dreta era per home i la esquerra per dona.
Ens hi hem futut com hem pogut i m'ha donat un parell d'òsties al cul (era tan petit el lloc que jo crec que el xino s'ha adonat de tot...). Tot ha estat molt ràpid, però tot i així, li ha donat temps de fotre'm mà i comprovar que la situació m'excitava....

La veritat es que m'agrada quan vaig a dinar amb ell. No per la prespectiva d'una petita zurra al lavabo, sinó per tot en general... pel joc que suposa, i perquè m'ho passo bé. No sempre es pot dinar amb persones que es deixen dir inútil i rebre patades... jajaja.

.

Si, ell és la mà que em zurra, però a la vegada, és la que em mima quan el meu cos està a punt de rendir-se... no sé, és com aquesta imatge, no? Un monstre dolent que et lliga però que t'alimenta (val, suposo que per engreixar-la i menjar-se-la)... Però la cara de la noia no demostra por..! ^_^

Spanking i literatura (III)

2008-04-09T22:18:00.008+02:00

Aquesta setmana tenim una nova entrega de "spanking i literatura", de la mà del nostre col·laborador Ton.
.

“Ardeurs précoces” (1992).
.

.
El llibre que us vull comentar avui és una obra moderna, ambientada en una actualitat molt propera, el dia a dia d’una petita població de la veïna França.

Dues noies adolescents, el germà gran d’una d’elles i la seva xicota, completen, només amb algun altre extra, l’exigu repartiment dels diversos quadres que ens va presentant l’acció. Aquests quadres, on el spanking hi és gairebé tothora present, ens són oferts amb gran profusió de detalls. Són escenes força extenses, durant les que llurs diferents protagonistes arriben normalment a obtenir un gran plaer, tant si són els qui donen com els qui reben les patacades. Val a dir que l’autor no va pretendre arribar a cap alta cota de nivell literari, que la finalitat última del llibre sempre va ser la del pur divertiment eròtic. Fent ús d’un terme que no sé si s’haurà fet servir mai anteriorment, jo qualificaria aquest peça com una obra d’erotisme pragmàtic amb ferma voluntat masturbatòria..

Publicada el 1992 per GECEP Editions Gérard de Villiers en la seva versió original en francès, l’edició que ens ha arribat d’aquests “Ardeurs précoces” de l’autor Matthieu Delcourt ha estat la que l’any 1994 Ediciones Martínez Roca S.A. va incloure en la seva col.lecció “Selecciones eróticas Sileno” amb el modificat títol de “Castigos voluptuosos”. La traducció va còrrer a càrrec de Teresa Clavel. Aquesta editorial ens ha fet arribar altres peces literàries, tant o més interessants que la que avui us presento, que ja anirem comentant en el futur.

Atesa la llarga extensió dels paràgrafs que he triat per tal d’il.lustrar aquesta entrada, només n’incloc un parell, però, tal com podreu verificar, són molt substanciosos.

"Jacques, con la respiración entrecortada, la mirada ardiente y la verga contraída, saltaba sobre su provocadora presa. Pero siempre llegaba demasiado tarde.

A continuación, Josette, en la que despertaba una confusa propensión al masoquismo, empleó todas sus artes para instigar a Jacques a prometerle una azotaina.

-¡Ya verás como te pille!- dijo por fin el joven con voz sorda y trémula. –¡Te daré una tunda que te dejará el trasero tan caliente, que entonces sí tendrás una razón de peso para no llevar bragas durante varios días!

-¡Oooh! ¡Qué malo! –repuso la muchacha en un tono falsamente festivo, pues la perspectiva de recibir una azotaina la inflamaba profundamente, le apasionaba tanto como la de hacer el amor.

Incluso había llegado a desear tan intensamente este complemento, que puso fin de inmediato a sus escapadas. Sin embargo, para hacerle creer a su amante que no se trataba de una rendición, sino que no podía seguir esquivándole a causa de un accidente, fingió tropezar con la alfombra y caer boca abajo en la cama de forma involuntaria.

En dos zancadas, Jacques se abalanzó sobre ella. Josette empezó a pedir clemencia, debatiéndose enloquecidamente entre el sólido arco del brazo que acababa de aprisionarle la cintura.

Interpretando la comedia de la niña que niega la evidencia de sus desdichas, Josette se revuelca, patalea, mueve las piernas en todos los sentidos, mientras que el azotador, inclinado sobre sus lomos marfileños, saltarines y bamboleantes, da palmadas tan severas como numerosas en las repletas redondeces para imponer, por decirlo de algún modo, disciplina…

Josette se queja de semejante tratamiento, pero se queja de tal modo que es evidente que la tunda, más que afectarle, la colma de dicha. Entre dos resoplidos o sollozos ficticios, exclama:

-¡Pare! ¡Pare, señor profesor…! ¡No me pegue más! ¡Escuece! ¡Mi pobre trasero está ardiendo…! ¡Me chivaré! ¡Le contaré a mi mamá que me ha bajado las bragas para pegarme en el culo…! ¡No tiene ningún derecho! ¡AY! ¡AY…! ¡Basta! ¡BASTA, POR FAVOR…! ¡Oh, no! ¡ESO NO!

*****

“El tono empleado por la muchacha desagradó a Jacques. Éste se acercó a ella, le rodeó el torso con un brazo, asió con fuerza una de las dos magníficas peras y, propinándole en el trasero, por debajo de la falda, unos azotes secos, anunció con severidad:

-Por haberme contestado de un modo tan impertinente, ¡te daré una buena zurra!

Josette, a quien le gustaba ser domada por su amante, en lugar de rebelarse contra el humillante castigo, balbuceó, estremecida de emoción:

-¡Oh, sí, Jacques! ¡Una azotaina! Propíname una azotaina… Gratifica mis nalgas completamente desnudas de niña mala con una buena tunda…

La mano de Jacques, que seguía dando cachetes, se deslizó por el centro de la grupa, se insertó entre los muslos y, alojando en su hueco el oblongo promontorio vaginal, levantó un poco del suelo el cuerpo de Josette. Al recibir la caricia en lo más íntimo de su persona, la joven soltó una risa nerviosa y se estremeció. Casi transportada, no dejó de maullar hasta que Jacques, tras haber cerrado la puerta de su habitación empujándola con un pie y haber levantado a Josette, la arrojó boca abajo en la cama.

Colocando una rodilla sobre los riñones de su amante, sacó del bolsillo un cordón que utilizó de inmediato para atar juntas las débiles muñecas.

Entonces, pataleando y retorciéndose como una serpiente, Josette, súbitamente alarmada, preguntó:

-¿Por qué me atas las manos?

-Para que no se interpongan entre mis azotes y tu trasero cuando entre en acción…

-¡Pero la última vez dejé que me pegaras!

-Sí, pero en esta ocasión no será una azotaina para tomársela a risa, pequeña. ¡Voy a propinarte una tunda en toda regla! Te dejaré el culo tan escocido que, con faldita plisada o sin ella, haga o no un vendaval, te resultaré imposible ponerte las bragas para salir de esta casa.

-¡Oh! –fue todo los que la pobrecilla pudo decir.

Ya no sabía si aún deseaba sufrir el castigo o si, temiéndolo ahora, prefería rechazarlo. De todas formas, era demasiado tarde. Presentía que su amante estaba decidido a darle la zurra con el mayor rigor y que intentar hacerle cambiar de opinión sería gastar saliva en balde.

No obstante, hizo una tentativa para que Jacques se moderase.

-Cariño –gimió con un hilo de voz-, no pegarás demasiado fuerte, ¿verdad?

Él, palmeando violentamente el trasero por encima de la falda, que todavía lo cubría, respondió en tono seco:

-¡Haré lo que me parezca mejor!

Ufff!! No us ha agafat una mica de calor, gent que estimeu el spanking? Doncs animeu-vos i intenteu llegir l’obra sencera. No crec que us costi massa trobar-la perquè l’edició és bastant recent i el preu de totes les peces que varen formar aquesta col.lecció de butxaca eren força assequibles. Ja em direu què us ha semblat!!!
.

Marques?

2008-04-07T21:29:00.005+02:00

Bones! Avui us parlaré d'un fet quotidià i personal: m'he apuntat al gimnàs.

Val, segur que pensareu: que té a veure aquesta notícia egocèntrica amb el contingut del blog?
.

Quan he entrat al vestuari, i havia forces persones. Jo duia uns texans posats i clar, me'ls he hagut de treure per posar-me els pantalonets de fer exercici (clar, fer gimnasia en taxans no és gaire còmode). Doncs bé, mentre me'ls baixava pensava: ostres! i si algun dia tinc marques? I pitjor, si després de fer exercici em vull dutxar, que faig? Perquè les dutxes NO són individuals.

^_^U
Em fa vergonya ¬¬'
... A saber que pensa la gent!!! [Posibles pensaments de la gent]:

- Que deuen ser aquestes marques? La maltracten? Té un nòvio violent?
- Juas! a aquesta l'han pegat al cul com si tingués 10 anys!!
- Fixa't, a aquesta noia l'han estovat a base de bé...
- Pobre noia... o potser li agrada?
- Tindrà problemes greus? M'hi acosto i li ofereixo ajuda?
- Òndia, li han deixat el cul com un tomàquet... s'ho deuria merèixer?? Potser no és gaire bona nena jijiji
- Joer, quina enveja...
- Li farà mal? Pot haver gent que li agradi nar així per la vida?? No ho entenc..
.

10.000 Gràcies

2008-04-06T12:50:00.005+02:00

Avui voldriem donar 10.000 GRÀCIES a tots els que d'alguna manera heu contribuït a que el nostre humil blog (escrit en "llengua minoritària") hagi arribat aquesta setmana a les 10.000 visites. Gràcies!

Per celebrar-ho, nosaltres també hem tingut un cap de setmana una mica especial... Haviem quedat per dissabte nit, per passar la nit junts. Prèviament m'havia enviat un parell de mails amenaçadors...:
.

Evidentment, com tu mateixa has de reconèixer, aquesta conducta que portes no és pas de persona normal, correcta, entenimentada...
Si segueixes per aquest camí la teva vida serà un descontrol, un desgavell, una desgràcia. Pensa que aquesta actitud serà castigada.
Serà castigada físicament: amb una bona zurra.
Només si de tu sorgis espontàniament un penediment sincer i verídic, podria ser magnànim amb la pena a imposar-te.
Si insisteixes en el teu posat altiu i orgullós, t'hauré d'abaixar els fums
a base de bufetades al cul.
Estàs advertida.
.

Jo vaig voler fer-me perdonar via mail, però crec que les meves falses paraules no el van convèncer (jijiji):
.

O_O
D'acord..
O_O
Perdona'm :)
Perdona'm :)
Perdona'm :)
Perdona'm :)
Perdona'm :)
.

I va arribar el dissabte. No m'enrotllaré gaire... només puntualitzaré que abans de nar a casa seva vam passar per un sex-shop i que per tant va zurrar-me menys estona (una mica de mà i una mica de paleta de fusta, per mentidera i manipuladora...) per poder després jugar més amb el meu cos (ui, que submís que ha quedat això últim ¬¬')
.
Tot i així, em va estar mossegant la part entre el coll i l'ombro amb tota la força que va poder (com un gos quan mossega un ós, sabeu?) i ara, a mesura que passen les hores, ho tinc més adolorit i blau (fa maaaaaaaaaal!)!
.
Ah, i en teoria, jo no hauria d'estar fent aquesta entrada. Sinó ell. És molt injust amb mi! Us explico:
.
A mitjanit vaig voler anar al lavabo i, per tant, vaig sortir del llit i em vaig dirigir cap allà. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig obrir la porta i en la foscor de la nit va aparèixer ell... (esperant a que la seva presa sortís del lavabo). Oh.
Em va agafar amb força i em va dur al menjador, al sofà, on m'hi va tirar d'un sol cop.
Llavors va començar a fotre'm òsties al cul, amb molta força. Quan va acabar vam estar parlant i va sorgir el tema del blog... jo li vaig dir que fés la entrada ell, però ell s'hi va negar repetidament. Jo insistia i insistia però al final ell es va cansar i es va sentar sobre meu (jo estava estirada al sofà, panxa enlaire). Amb el seu cos impedia que jo poguès utilizar les cames, i amb una de les seves mans va agafar els meus dos braços per inmobilitzar-me'ls. I bé, amb la mà que li quedava lliure va començar a fotre'm bofetades a la cara, amb força... per cada bofetada anava dient "qui farà l'entrada, eh?"
No va aconseguir que jo acceptés, però jo no podia aguantar aquells cops tan forts i em vaig posar a plorar. Les llàgrimes queien per la meva cara i això el va fer parar. Em va deixar anar i em va abraçar.
Però la cosa no va acabar aquí... Mentre jo eixugava les meves llàgrimes li vaig gosar dir "però la entrada, la fas tú". Tal qual.
-_- ...
No va trigar ni un minut en trobar el cinturó i estampar-me'l amb força. Jo encara jeia al sofà, tumbada, sense forces... i clar, vaig tornar a plorar (em sap greu aquesta mostra de feblesa per part meva, però com que havia plorat feia 5 minuts, les llàgrimes encara estaven presents i van tornar a caure sense que jo pogués evitar-ho).
Aquest cop ell va aguantar una mica més i va seguir propinant cops de cinturó tot i les meves llàgrimes (suposo que perquè debia pensar que plorava per inèrcia de les bofetades anteriors). Finalment em va agafar en braços i em va depositar suaument al llit. Ell només es va limitar a dir "aix, que en farem de tu...." I ja està.
.
Sincerament, crec que l'entrada l'hauria d'haver fet ell. No eren llàgrimes de penediment. Tinc raó o no? :_( Per lo demés, tot bé :)
.

Pam-pam al culet... jajajaj

2008-04-01T22:25:00.006+02:00

Val, no hi ha cap motiu per fer una entrada nova

Però la faig. Breu, perquè no us canseu de llegir :-)

És curiós com passa el temps, no? No fa pas gaire que escric en aquest blog i sembla que porti molt de temps fent-ho.
L'altre dia pensava com havia començat tot amb ell, amb el meu spanker.

No cal entrar en detalls perquè, al cap i a la fi, tots som anònims.
Però, mira, avui és 1 d'abril i fa exactament 3 mesos que, enmig d'una conversa, van sorgir aquestes frases:

Jo: Uala! no he fet res del que volia fer avui!
Ell: jajajajaja! has sigut dolentaaaaaaaaaaa! pam-pam al culet!!!!

No, no em posaré ara a celebrar mesos ni cap parida d'aquestes, però ... jajajaja qui anava a dir-nos que aquella innocent amenaça desembocaria a la situació actual?

Eh, spanker! avui tampoc he fet casi res del que tenia previst! es veu que passa el temps i no aprenc.... em faras pam pam al culet? ;)

Segueixo sana i viva! jajaja

2008-03-31T17:41:00.006+02:00

Jejeje

No m'ha deixat feta un desastre, no! :-)

Potser alguns llegireu aquest comentari i pensareu o bé que el meu spanker és un tou o potser que jo tinc poc aguante, però no.. No sé, simplement ell ha volgut oferir-me una sessió a base d'un càstig perfectament soportable i regalar-me la seva tendresa.

Tot ha començat de bon matí. Els supermercats no estaven oberts encara i jo ja estava oblidant la possibilitat d'obtenir el meu Kinder... però casualitats de la vida, resulta que hem hagut de parar a una gasolinera a comprar una cosa que ens feia falta... I tenien kinders!!! Ell ha volgut resistir-se una mica: "no l'agafis", "no l'agafis", "com l'agafis em sentiràs"... però al final el kinder ha sortit per la porta, subjectat per la meva mà :-)

I hem arribat a casa seva. Feia dies que no ens veiem i primer m'ha abraçat amb força (ell sabia que jo volia sentir-me abraçada, i ell també volia fer-ho). Tot i que després d'aquests primers moments de debilitat spanker, m'ha fet anar al menjador i ha començat a llegir la meva "llibreta de faltes". El càstig imposat, com ja us he dit, no ha estat molt dur:

- 40 palmades (palmada s'enten com a cop sec al cul) per vaga (es que hi ha coses que havia de fer i no he fet)
- 50 palmades més per una cosa que portem temps dient i que tampoc he fet
- 20 cops de cinturó per insultar-lo (tot i que ell sap que ho faig amb carinyu)
- 10 cops de "canya" per voler ser spanker (ara bé, no era una canya, sino una branqueta mal acabada... i com que s'ha adonat que allò era una mena d'arma de destrucció massiva, ha reduït)
- 10 cops amb la paleta de fusta per paraulotes (ñee ¬¬)

Ha volgut sumar 5 palmades per cada falta d'ortografia que faig al blog. Un dia hauré de fer una entrada per parlar només d'això. Sovint faig faltes i no pot soportar-ho.... Per efectuar aquest últim càstig, ha imprès l'última entrada del blog i m'ha corregit les faltes en vermell, i m'ho ha posat davant dels nassos mentre estampava la seva mà amb força.

Com ja he dit, avui era una sessió on el contacte físic s'hi ha fet molt present. Jo no puc evitar "quedar xopa" cada cop que em posa dalt dels seus genolls o m'aboca contra la taula. No puc XD
I ell també ho sap, que coi, ho veu, ho nota, ho toca...

Després m'ha dut al llit, on ha continuat zurrant-me una mica (amb coixinets sota meu deixant el meu culet ben amunt i ben preparat per rebre....).

Finalment, i per deixar per enllestida la crònica, només afegiré que després m'ha lligat al llit: cada mà i cada peu, a cada punta de llit. Ja us podeu imaginar la situació... jo formant una creueta indefensa al seu llit, sense poder-me moure ni de braços ni de cames, amb tot el meu cos regalant-se a ell. Cal dir però, que m'ha encantat :-). A més! he de felicitar al meu spanker: ja sap fer nusos dels bons: dels que no apreten i dels que no es poden desfer a la primera de canvi!

AH! m'oblidava! HE SIGUT SPANKER PER UN RATET! primer li he donat unes quantes palmades amb la mà, però com que em feia mal a mi mateixa (jiji), he agafat la famosa paleta de fusta per donar-li 6 COPETS DE RES. I ja es queixava! és més: al cap d'un rato l'he vist com inconscientment es fregava el cul amb les mans: li picava jijiji. No seria bon spankee!

Un petó spanker,
i a tots els altres, bon començament de setmana!
.

Tinc por -_-

2008-03-30T21:57:00.011+02:00

Demà a primera hora he quedat amb ell.
Me la te jurada, no m'en pensa passar ni una ...

(Val, potser amb l'imatge m'he passat, jajaja!). Aviam, nem a pams: últimament les amanaces són constants.. Jo ja puc anar bromejant i dient que el penso zurrar fins que m'en cansi, que tots sabem que això no serà possible. Ell és més gran i té mil vegades més força que jo. (Mil només?)

Amics i amigues spankees, tinc alguna cosa a fer? Necessito la vostra ajuda! Us copio algunes de les amanaces:

- "vés preparant el teu culet per dilluns..."

-"Properament arribarà el dia en què la porta es tancarà al teu darrere i ens trobarem cara a cara... tots dos sols... I llavors ja saps què passarà... Rebràs un sever càstig, Spankee, per tot el que m'has fet passar...

Spankee, en les distàncies curtes ja saps qui porta el comandament... Qui es treu el cinturó... Qui et tira al sofà d'una revolada... Que t'abaixa els pantalons malgrat els teus inútils intents de resistir-t'hi... el proper dia, patiràs! Vine conscienciada..."

- "Et lligaré una bona estona perquè estiguis a la meva disposició sense problemes de rebel·lia, perquè sempre et mous i poses inconvenients a les meves accions"

- "Tinc clar els límits: no fer-te un mal irreversible! A banda d'això, em sento en llibertat per fer-te el que em roti, m'has sentit? Si les sessions fossin només palmadetes al culet... què seria això! seria una cosa de per riure! però el càstig... és una altra cosa. El càstig.. l'has de patir.

- "Quan t'estigui zurrant estaré pensant "hauria d'estar fent altres coses, i per culpa d'aquesta spankee, estic perdent el temps"! I LLAVORS ET ZURRARÉ AMB MOLTA MÉS FORÇA!

En serio, que he de fer, que he de fer per evitar-ho?
Val la pena que m'hi resisteixi? Val la pena que lluiti? que intenti mossegar-lo? que li doni patades? No tinc escapatòria... Em té atrapada anams de començar.

Què faig? Creieu que és millor que accepti i em posi en plan submissa?

.
Bé... demà tindreu la crònica..

I per cert, EM COMPRARÀ EL FAMÓS KINDER? cada cop tinc menys esperances ... :-(

La representació dels sorolls (II)

2008-03-29T22:07:00.004+01:00

En un missatge anterior investigàvem de quina manera el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans recollia paraules que representaven els sorolls que poden fer les nostres bufetades o cleques. Així trobàvem paraules com ara pam, plof, xac, etcètera.

En aquesta ocasió fem una segona entrega de lexicalitzacions d'aquesta mena de sorolls (que és com es diu tècnicament aquesta mena d'expressions). El contingut d'aquest missatge el devem al nostre fidel lector Ton, a qui agraïm el treball fet.

Les ha extractades del llibre Azotando a la doncella, de l'autor nord-americà Robert Coover. El llibre es va publicar a Barcelona a l'Editorial Anagrama el 1985, dins de la col·lecció Panorama de narrativas, núm. 58.
.

.
L'edició original es titulava Spanking the maid (New York: Grove Press, 1982) i ha estat traduïda per Juan Antonio Masoliver Ródenas. Aquí podeu trobar un comentari d'aquesta obra.

Passem a la informació que ens interessa, obtinguda com dèiem per en TON:

He distingit dos grups diferenciats de lexicalitzacions. El primer inclou els sorolls dels diversos estris emprats en els càstigs a la minyona, mentre el segon, no gaire imaginatiu per cert, recull algunes expressions de dolor de la noia en ser castigada.

Tot i que després de rellegir el llibre t'he de confessar que em semblava recordar-ne una varietat més gran, penso que la forma en què l'autor dóna solució al tractament lèxic dels sons es força interessant. Altrament, he de dir-te que he mantingut l'ús de les majúscules i les minúscules tal com a l'obra, per tal de respectar l'expressió original en cada cas.

Aquí van, doncs, ben ordenadetes en ordre alfabètic:

GRUP I:

¡CRACK!
¡Jiss-SNAP!
¡Jiss-UACK!
¡Jiss-UHAP!
¡Kerr-UHACK!
¡SLAP!
¡SLASH!
¡SMACK!
¡SMASH!
¡Suissh-CRACK!
¡Suissh-SNAP!
¡Suissh-UHACK!
¡Suissh-ZUOCK!
¡SUOCK!
¡UHACK!
¡UHAP!
¡Uhirr-SMACK!
¡Uhush-SMACK!
¡Uing-SNAP!
¡Uirr-SMACK!
¡Uisp.CRACK!
¡Uisp.SNAP!
¡Uiss-CRACK!
¡Uissh-CRACK!
¡Uissh-SLASH!
¡Uissh-SNAP!
¡Uizz-SUACK!
¡ZUOCK!

GRUP II:

¡Auch!
¡Augh!
¡Ay!
¡OUH!

¡Uy!

----

Sens dubte, amb aquest simple tast, ens vénen ganes de llegir l'obra sencera, perquè promet ser interessant.

Fins aviat!
.