16 de gener, 2021

Feliç (?) 2021

 Bé, he tornat. 

Jo sóc com el Guadiana, el riu aquell que en un moment donat del seu curs doncs desapareix i després torna a aparèixer. Doncs més o menys.

Però és que no em negareu que la situació és desmotivadora. Que jo entenc que ens hem de confinar i que la situació és extremadament delicada (mai ho posaré en dubte, mai!) però són molts mesos i l'estat d'ànim acaba passant factura. Les alegries també són una mica com el Guadiana.

Ja sé que fa 16 dies que ha començat l'any però, si m'ho permeteu, deixeu-me desitjar-vos ja no només un bon any (amb molta salut) sinó també un any carregat de joc, excitació i moltes surres. La veritat, es troba a faltar. 

I també és cert que costa trobar complicitat, algú amb qui jugar. Vull dir jugar amb continuïtat. Ho dic sempre, però és que és així. Trobar algú amb qui jugar un dia o dos és fàcil, però és pan para hoy y hambre para mañana, perquè ho sabem, ho sabeu: la complicitat del joc costa de teixir, necessita hores, necessita conèixer a l'altra persona (i aquí és obvi que incloc les dues parts, doncs és un joc de dos). I això, amics meus, costa. I per això estic una mica desanimada. 

I en cap moment parlo de compromís ferm o assiduïtat, cadascú pot fer la seva vida, però ja m'enteneu. Jo mantinc i he mantingut molta complicitat amb persones amb qui he jugat anys i malgrat que cadascú té la seva vida privada, no ha impedit que un cop cada x setmanes (o x mesos) ens puguem trobar.

Bueno, ara amb el confinament, ja no.

2 comentaris:

Juanspanker88 ha dit...

A pesar de los tiempos que corren Feliç Any 2021... Como bien dices los tiempos que corren no son para dar saltos de alegria, pero que le vamos hacer... Hace tres años ya! Me diagnosticaron un Cancer, Leucemia. Por fortuna para mi aun permanezco en este mundo, y no me desanimó el tener un cancer, recien salido del hospital despues de 90 dias de ingreso en diferentes etapas, la ultima tras el trasplante de Medula Osea fueron 40 dias, y a la semana ya estaba encargandome de mi joven spankee, que se fue a casa bien calentita como es de esperar, desde entonces ya ha llovido mucho. Los tiempos como dices no ayudan mucho, la desconfianza de unos, la precaucion de otros, y el estar en alerta unos mas! dificulta jugar o reunirse para ello, pero que se le va hacer, los tiempos que corren no son faciles para nadie.

Ramon ha dit...

Ben tornada, Spankee BCN! Ara: no voldria fer d'aixafaguitarres, però et recordo que a http://spankcatala.blogspot.com/2020/08/automotivar-me-per-escriure-al-blog.html et vas comprometre a escriure un apunt al blog cada setmana i vas especificar una taula de càstigs, en cas d'incompliment. El teu anterior apunt és del primer d'octubre i, si no m'erro, això fan 14 setmanes sense escriure. Per tant, 28 cops de vara, 140 de cinturó i incomptables baticuls OTK... Espero que ens en mantinguis informats...